Glossari botanich

A

Abassiàl (grafia milanesa)

Pagina de sòta de la foeuja o comunque che la varda de la part contraria del fust. Generalment la faccia de on òrghen che la varda de la part contraria rispètt a on comùn ass de simmitria.

Actinomòrf (grafia milanesa)

L'indica on còrp (d'on organismo animàl o vegetàl) che 'l gh'hà di òrghen con divèrsi pian de simitria adrée ai sò ragg. L'è el contrari de zigomòrf.

Adnaa (grafia milanesa)

òrghen sviluppàa taccàa a 'na particolàr struttura (per esempi i Stìpol al piccol).

Androceo (grafia milanesa)

Nòmm complessiv che l’indica i strùttur maschìl per la riproduzión.

Antera (grafia milanesa)

Part a la fenitiva di stamm.

Armafroditt (grafia milanesa)

varda → Ermafroditt

B

Barbìs (grafia milanesa)

Part del fior fada su de Carpèj lìber o miss insèma, piazzada ind la part centràl del fior. Ind on barbìs a gh’è trii part: l’ovari, el stilaa e ‘l stigma.

Brattea (grafia milanesa)

Foeuja che l'ha subìi 'na trasformazion per svolg 'na funzión particolàr. L'è misa, de sòlit sòta la fiorescenza de manera de protégela.

Borlin (grafia milanesa)

Frutt cont on epicarp suttil e compagn de ‘na membrana e mesocarp e endocarp sogós e polpós indóe a gh’è spantagàa i somenz.

C

Carpèll (grafia milanesa)

Struttura femminìl del fior che la servìss per la reproduzión, fada su d’ona foeuja trasformada. In del caso pussée sempliz l’è lìber e minga ligàa insèma a alter element de l’istèss tipo. El forma la part de la base del barbìs indoe gh’è denter i óvul, l’ovari.

Connaa (grafia milanesa)

Òrghen aderént per disposizión congenita; per esempi di foeuj de l’istèss tipo ligàd insèma al so fondamenmte intorna del fust.

coròla

→varda Corònna

Corònna (grafia milanesa)

Part del fior fada su de petali lìber o pussee o men ligàa insèma.

Caliz (grafia milanesa)

Part defoeura del palpee del fior (perianzio), fada su di sepali, generlment verda ma ‘na quaj vòlta compagn di petali.

D

Deiscent

Struttura che la se derva per mandà foeura quèll che la gh'hà denter.

E

Ermafroditt (grafia milanesa)

L’è ciamàa in particolar on fior che ‘l gh’hà sia i stam ( struttura maschìl per la riproduzion) che ‘l barbis (struttura femminìl per la riproduzión).

Entomogama (grafia milanesa)

Se dis el procèss cont el quàl la ven misa la polverinna per mèzz di insètt.

G

Gabol (grafia milanesa)

Sòli, senza di pel.

Gamopetal (grafia milanesa)

Fior che la soa corònna l’è fada su de petali pussee o men saldàa infra de lor.

Gamosepal (grafia milanesa)

Càliz o fior che i sò sepali hinn saldàa del tuttt o in part infra de lor.

Gineceo (grafia milanesa)

Nòmm complessiv che l’indica i strùttur femminìl per la riproduzión.

I

Infer

El se dìss d’on ovari quand che l’è miss sòta l’incroseggiadura del periànzio. L’è el contrari de sùper.

L

lòcul (grafia milanesa)

Di scàtol che gh’hànn dent i ovul in del’ovari

lanzeolàa (grafia milanesa)

De forma compagn d'ona elisse ma condi estrèmm guzz.

Lòbo (grafia milanesa)

Element di part, pù o men separàa, d'ona struttura (corònna, foeuja, ecc.).

Lucolicida (grafia milanesa)

Se diss che 'na capsula l'è loculicida quand che la deiscenza la succèd per cont el dervì di fessùr in corrispondenza a particolari nervadur longitudinal.

M

El mètt la polverinna (grafia milanesa)

Traspòrt de polverinna de la part maschìl a quèlla femminìl de l’apparàa riproduttìv.

O

ovul

Còrp rotondàa o ovàl piscinìn taccàa al bòrd d’on Carpèll e saràa denter ind on ovari (in di angiosprèmi). Dòpo de la fecondazion l’óvul el madura el diventa ona somenza.

P

Peduncol (grafia milanesa)

fust che ‘l gh’hà a la soa fin on fior.

Peduncolaa (grafia milanesa)

Che ‘l gh’hà on pedùncol evidént e in deperlù.

Pelaa (grafia milanesa)

→varda: Gabol

Pentamer (grafia milanesa)

Fior che ‘l gh’hà cinch petali o sepali.

Pedicèll (grafia milanesa)

A l'è el sostegn d'on sol fior che'l ghe partén a 'na fiorescenza; in quèll caso chì l'è distint del pedùncol che l'è relatìv a tuta la fiorescenza.

Perfojada (grafia milanesa)

Lamina de la foeuja che la circuìss ( e la n’è intraversada) del tutt el fust che la gh’è taccada.

Perianzio (grafia milanesa)

Struttura fada su de l’insèma del caliz e de la Glossari botanich#corònna

Piccóll (grafia milanesa)

Part assée strèccia sòta la làmina de la foeuja che la servìss de sostegnì la foeuja.

Polverinna (grafia milanesa)

Granìtt che se foeurmen in de l’Antera de on stamm e che a la fin produsse el gameta maschìl.

Pubescent (grafia milanesa)

Quattàa de ‘na peluria densa e suttìl.

S

Sèja (grafia milanesa)

Angol formàa de la direzion de la foeuja con quèlla del fust

Sèlla (grafia milanesa)

→ varda: Sèja

Sèssil (grafia milanesa)

òrghen vegetàl taccàa direttament al ramm senza de Pedùncol

Sincarpich (grafia milanesa)

El se diss de on barbìs (gineceo) fàa su de divèrsi carpèj saldàa a fà su on ùnegh ovari.

Spermatofitt (grafia milanesa)

Pianta che la produs la somenza

Stigma (grafia milanesa)

Part de sora del Barbìs, despèss slargada e tacchénta, che ghe se depòsita su la polverinna.

Stilaa (grafia milanesa)

Part del Barbìs de mèzz tra l’ovari e ‘l Stigma.

Stamm (grafia milanesa)

Struttura maschìl del fior per la riproduzión che la gh’hà l’antera con la polverinna.

Stìpol (grafia milanesa)

Foeuj piscinìnn che pòden trovàss al fondament d’on piccól.

Stolón (grafia milanesa

La part al fondament del fust, che la strusa in sul terrén e la pò buttà di radìs.

T

Teca (grafia milanesa)

La se ciama inscì vuna di dò metà (a casètta o a lòggia) de l'antera denter in de la quàl i gran de polverinna madùren.

Tegument (grafia milanesa)

Rivestimént o quattadura specifega (compagn d'on tessùu o che 'l servìss per 'na quaj funzión poarticolàr) d'on quàj òrghen.

Tenuinucellada (grafia milanesa)

La se dis de la nosèlla, stadi iniziàl de l'òvul, quand che l'è fada su de pòch de cèllul.

Tubo de la corònna (grafia milanesa)

In de la corònna gamopetala l’è la part di petali saldà infra de lor.

tetràmer (grafia milanesa)

El se dis inscì on fior dividùu in quatter part.

V

Verticìl (grafia milanesa)

On grupp de struttur (foeuj, sepali, petali, stamm etcetera) che gh'hànn 'na posizion determinada e hinn dispòst a circól intorna de on ass.

Z

Zigomòrf (grafia milanesa)

Fior irregolàr che ‘l gh’hà domà on ass de simitria.