Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Gnee Pompei Strabon (Cnæus Pompeius Strabo in Latin; Ferm, 135 a.C. - Roma, 87 a.C.) l'è staa on general roman, pader del famos Gnee Pompei Magn.

Fioeu del Sest Pompei, l'è nassuu in d'ona famiglia che la gh'aveva i sò origin in de la provincia del Picenum (al dì d'incoeu March e Abruzz). La soa mader, ciamada Lucilia, l'era sorella del poeta Cai Lucili. El gh'ha avuu duu fradei: e primm l'era el letteraa Sest Pompei Virdòtt, l'altra l'era la Pompea, che l'ha sposaa el March Azi Balb, vun di av de l'imperador August.

L'è staa el primm de la gens Pompeia a conquistà el stat senatorial a Roma, contra i pregiudizzi del Senaa vers i provinciai. L'è staa questor in Sicilia in del 104 a.C.. Dòpo avè mostraa el sò valor militar, el Strabon l'ha faa tutt el cursus honorum, fina a divegnì consul in del 89 a.C., duranta la Guerra Social.

El Strabon l'ha condòtt i fòrz roman contra i leaa italich in del nòrd de l'Italia: l'antiga città de Laus Pompeia (al dì d'incoeu Lòd Vegg), l'è stada nominada inscì in sò onor.

I sò tre legion hinn staa determinant per la vittòria romana. L'ha conceduu la cittadinanza a on grupp de cavalier iberich che 'l s'era distint duranta la guerra, e j'ha inscritt in d'ona di tribù romann (CIL, VI, 37045).

In del 89 a.C. l'ha promòss la Lex Pompeia de Transpadanis, che l'ha conceduu el diritt latin anca ai popolazion che staven oltra al .

Dòpo el consolaa e la guerra, el s'è ritiraa cont i sò veteran in del Picenum. L'è restaa là fina al 87 a.C., quand che l'ha responduu a l'appell del Silla, che voreva el sò aiutt contra el Cai Mari. El Strabon l'ha assediaa Roma, indove el se trovava el nemis, ma l'è mòrt prima de combatt. El fioeu del Strabon, el Pompei Magn, l'ha tòlt el comand di trupp e j'ha reportaa in del Picenum.

Oltra a quell chì, el Strabon el gh'ha avuu anca ona tosa, Pompea, che l'ha sposaa el politich Cai Memmi.