Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Vedrína

L'influenza spagnoeula, o gripp spagnoeula, diversamént conossùda come la spagnoeula o la granda influenza, l’è stada ‘na pandemìa de influenza, stranamént mortál, che infra el 1918 e ‘l 1920 l’hà coppàa desènn de persònn in del mond. L’è stada la primma di pandemìj del sècol quèll di vint caosada del virus de l'influenza H1N1.[2] L’è rivada a infettà circa 500 milión de persònn in tutt el mond,[3] anca on quàj abitànt di isól distànt de l’Oceano Pacifich e del Mar Glaciál Artich e l’hà provocàa la mòrt de 50 millión de persònn de 'na popolazión mondiál de pressappòch 2 miliárd.[4] Per via de la mortalità, l’è stada definida come “la forma pussée grave de pandemia de la storia de l'umanitaa: defàtt l’hà caosàa pussée de vìttimm de la terrìbil pèste negra del sècol quèll di quattòrdes.[5][6][7][8]

Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
Immagin al microscòpi elettrònich del virus de l'influenza A sottatipo H1N1 (ricreàa in laboratòri[1])
Del 29 de màgg del 1919, Massachusetts. Compàgn che in tucc i paés, anca chì, dòpo l'impienìda di ospedàj, hinn stàa costruìi di ospedàj de campagna per dàgh contra ai bisògn di malàa

La malattìa l’hà ridòtt de bon l'aspettativa de vita in sul princippi del sècol quèll di vint che, in del primm ann de diffusion de la pandemìa, la risultava sbassada de circa 12 ann.[9][10][11] La pupàrt di epidemìj de influenza la faseva foeura quasi unicamént i paziént anziàn o giamò indebolìi; inscambi, la pandemìa del 1918 l’hà mazzàa soratùtt di gióvin madùr san in precedenza. [12]

Hinn stàa espréss divèrsi spiegazión possìbil per l’alt tass de mortalità de quèlla pandemìa chì. ‘Na quàj ricerca la suggerìss che la varianta specìfega del vìrus la gh’avèss ‘na natura stranamént violenta. On grupp de ricercadór, ch’ hànn cattàa su el virus di còrp di vìttimm congelàd, l'ha desquttàa che la trasfezión in di animàj la caosava a la svèltal'insufficienza respiratòria progressiva e la mòrt travèrs ona tempèsta di citochìnn (o ben 'na reazión foeura de misura del sistèma immunitari de l'organismo). A s’è donca pensàa che in di giovìn madùr la mòrt la fudèss ligada ai fòrt reazión immunitari; inveci la probabilità de sopravvivenza, ind ona quàj àrea, inscambi, la sarìss stada pussée elavada in di soggétt cont on sistèma immunitari pussée débol, compàgn di fioeulìtt e di anzián.

Quand che el virùs responsàbil de la Spagnoeula l’è stràa trovàa e ricostruìi, l’è stàa possìbil de studiàll de manera pussée approfondida, ma i proprietà che l’hànn fàa inscì devastànt hinn stàa nò ben capìd. [13]

Segonda conforma a di studi pussée recént, fondàa soratùtt sora i refèrt médegh originàj del perìod de la pandemìa,[14][15] l’è vegnùu foeura che l’infezión caosada del virus in deperlée l’è nò pussée aggressiva di alter influénz di temp passàa, ma che i circostànz speciàj (la guèrra, la cattiva nutrizion, i camp médegh e i ospedàj strapién, la scarsa igene) i gh'hann contribuìi a ona superinfezión batterica che l’hà coppàa la pupàrt di malàa, generalmént dòpo on perìod prolungàa de malattìa.[16][17] A bon cunt, in Euròpa, la diffusión de la pandemìa l’è stada iuttada di avvenimént de guèrra che l’hànn compagnada in del cors de la primma guèrra mondial. In del 1918, el conflìtt l’andava adrèe oramai de quatter ann e l’era diventàa ‘na guèrra de posizión: di milión de soldàa vivéven donca mucciàa in di trincèj di vari front wìe quèst el favorìva inscì la diffusión del virus. I dàa stòrich e epidemiològich hinn nò assée de riconóss l’orìgin geografega de la pandemìa.[3] Di studi hinn del parér che l’influenza spagoeula la gh’hà avùu come conseguenza la comparsa, in di ann '20, de l'encefalite letargica.[18]

A l'influenza el gh’è stàa dàa el nòmm de "spagnoeula" degià che la soa esistenza l’è stada, a l'inviada rapportada, domà di giornàj spagnoeu: la Spagna l’era trada nò denter ind la primma guèrra mondial e la soa stampa l’era minga soggètta a la censura de guèrra; inveci in di paés in guèrra la svelta diffusión de la malattìa l’è stada sconduda di mèzz d’informazión, che tendéven a parlànn come de ‘n’epidemìa limitada a la Spagna (indoe che l’era stàa colpìi anca el rè Alfonso XIII).[19]

Eziopatogenesi Modifega

Domà ‘n quàj ann dòpo de la pandemìa, l’è stàa reconossùu el vìrus che la càosava.

I sìntom principàj de l’infezión i éren compàgn de quèj di alter influénz:

  • De sòlit la mòrt la capitava l’ottàv o ‘l nòno dì de la malattìa, soratùtt per via de l’infezión batterica segondaria.

I autopsij hann fàa vedè che despèss i vij aèrej hinn stàa infettàa, e di vòlt el mediàstin. L'infiammazión l’è strada trovada soratùtt in di lòbi de sòta di polmón, con molti incàv pleùrich slargàd. De spèss la nilza l’era ingrossida. Men despèss anca el fìdegh l’era ingrossìi e insèma ai rènn l'era stàa danneggiàa. De spèss anca i meningi i éren infiammàd.[20]

Quèj ch 'i 'n éren scampà hinn andà adrée a ‘vègh on grav sfatigamént e esaurimént crònich per setimànn, e l’era minga rar che la depressión ‘l se manifestàss. Quèj ch’a hinn scampàa a la polmonite, de spèss gh’hànn avùu de andà incontra a ‘na convalescenza longa e minga fàcil .

Per via de l’infezión de l'influenza, tanti persònn hànn soffrìi de desfonzión neorològich per el rèst de la soa vita, comprés on aumént notévol di casi de encefalite letargica che l’è ‘na forma de infiamazión del cervèll che la pròvoca letargìa, o ben di attàcch de sògn minga controllàa e’n destùrb temporani compàgn de la malattia del Parkinson, di vòlt, Parkinsonismo postcefalitich permanént.[21] De tucc i manér, l’è stàa nò dimostràa on rappòrt dirètt intra l’encefalite letargica e l’influenza spagnoeula. In di campion de tessùu tòlt in esàmm in del 2003 hinn stàa minga trovà di preouv del virus de l’influenza.[22]

El virus Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Influenzavirus A sottotipo H1N1.
 
Influenzavirus A sottotipo H1N1 vist cont el microscòpi

L’agént che 'l càosa la Spagnoeula el partén a la famiglia di virus de l’influenza A, la stèssa che la pròvoca la classica influenza stagionál. A gh’è nò el plàcet universál sora l’orìgin e l’infettività del virus. [23][24] I studi condòtt in su di campión di temp de la spagnoeula i hànn fàa vedè che el virus H1N1 del 1918 l’è stàa nò originàa d'on riassortimént intra i vìrus umàn e quèj animàj. El virus pandémich del 1918 el sarìss stàa originàa in del 1918, quand che ’n virus H1 umàn l’hà quistàa la neuraminidasi di usèj N1 e i gen di proteìnn intèrni.[1][25][26]

Tucc i 8 segmént genétich i sarìssen vegnìi d'on virus di usèj che, a fà on ‘’salt de specie’’, el se sarìss adattàa a l’òmm, quistànd anca 'na capacità eccezionál de trasmèttes de persòna a persòna. Di indàgin sora i colùr di tessuu e di esperimént sora i ratt i hànn ancasì rilevàa almànch àlter dò caratteristich ùnegh: la possibilità de replicàss in assenza d'ona proteasi, de la quàl de nòrma gh’è besògn per attivà l’emoagglutininna e dagh l’inviada a l’infezión di tessùu in coltura, e la letalità in del ratt 100 vòlt tant quèlla di alter vìrus de l’influenza umana. Quèsti particolaritàa chì contribuìssen a spiegà la gravità straordinaria de la primma granda pandemia del sècol quèll di vint. [27] El virus H1N1 del 1918, ancasì, l'è stàa protagonista d'on alter fenòmen strani: a l'istèss temp de la pandemia umana, lu la tacca a 'ndà in gir e a spàndess anca infra i porscèj. quèsta specie chì l'era in precedenza salva de l'Influenza.[28]

La discendenza de l'H1N1 di porscèj derivàa del virus umàn de la spagnoeula, la sarìss poeu vegnùda foeura de noeuv in de l’òmm per riassortimént dòpo el 1922, comenzando ona noeuva discendenza de vìrus H1N1 de l’òmm.[29][30]

Di esperimént i hànn insegnàa che el gen HA del virus de la Spagnoeula el gh'hà contribuìi de bon a la soa gravità.

Stòria Modifega

Ipotesi sora l'origin Modifega

L'orìgin geografega de la Spagnoeula a l’è 'n oggètt de verténza. [31] El stòrich Alfred W. Crosby l’ha sostegnùu che l’influenza la gh’abìa avùu orìgin in del stat americán del Kansas[32] e lo scricciàtt popolár John Barry el gh’è vegnùu adrée con l’insegnà la contea di Haskell come pont de partenza del someneri[33], ancabén giamò a la fin del 1917 la fudèss stada registrada 'na primma ondada in almànch 14 camp militár statunitènsi.[34]

El lavorà de ricerca condòtt in del 1999 d’on grupp britànnich comandàa eel viròlogh John Oxford[35] del St Bartholomew's Hospital e del Royal London Hospital l’ha reconossùu come center de la pandemìa de inflouenza del 1918 el camp militár e ospedál de Étaples, in Francia. A la fin del 1917 i patòlogh militár i hann rapportàa la sortida de ‘na noeuva malattìa, caratterizzada d’on alta morìa, reconossuda in séguit come influenza. El camp e l’ospedál strapién, adrée a curà di miàr de soldàa ch'éren vìttim de attàcch chimegh e di alter ferìd de guèrra, i éren di sit ideál per la diffusión d'on virus respiratòri: ògni ghe passaven denter circa 100000 soldàa. L’Oxford e ‘l sò grupp i hann sostegnùu che on vìrus precursór, loggiàa in di usèj, el fudèss riessìi a mudà, tant de infettà i porscèj ch’i éren tegnùu prèss al front. [36][37]

A gh’è stàa, comunque, in precedenza, divèrsi ipòtesi in su l’orìgin de l’epidemìj. On quajvun l’hà fàa lìipòtesi che l’influenza la gh’abìa avùu orìgin ind l'Asia orientál.[38] El Claude Hannoun, el studiós principál de l'epidemìa per l'Istitùtt Pasteur, 'lhà dìi che l’era on vìrus che facilmént el vegniva de la Cina e che ‘l fùdess mudàa in di Stat Unii, arént a Boston, e donca el se fudèss spandùu a Brest, in Francia, in di campi de battalia de l'Euròpa, per mèzz di soldàa e di marinár de l’Intesa come diffusór principàj.[39] L’Hannoun l’hà toeu in considerazión di alter ipòtesi possìbil sora l’orìgin, compagn de la Spagna, del Kansas e Brest, ma je hà considerà nò verosìmil.[40]

El scienziàa Andrew Price-Smith l’hà miss foeura i dàa ciapàa di archivi austro-ungherés, e l’hà suggerìi che l’influenza la gh’avèss di orìgin in di temp pussée indrée: che la avèss esordìi a l'inviada del 1917 in Austria.[41]

In del 2014, el stòrich Mark Humphries, del Memorial University of Newfoundland in Canada, l’ha marcàa su che ‘l studi d’on quàj documént trovà foeura de pòcch temp el suggerìss che l’orìgin de la pandemìa la pòda vèss stàda vun di avvenimént conligàa con la guèrra, la mobilitazión de 96000 lavoradór cinés ciamàa a fa servizzi de drée ai lìnej britànnich e francés al front occidentàl. L’Humphries l’ha trovàa in di archivi di proeuv d’ona malattìa respiratoria che l’hà colpìi la Cina settentrionàl in del november del 1917 e che l'ann adrèe l’è stada considerada di fonzionari de la sanità cinés l’istèss de la "spagnoeula".[42][43] Eppur, ind on rappórt miss foeura in del 2016 in del Journal of the Chinese Medical Association a se ‘n riscontren minga assèe de proeuv sora la trasmissión in Euròpa del virus èper mèzz di soldàa e di operari cinés; inscambi se marca l’esistenza de proeu sora la circolazión del virus denter in di armàd europèj, giamò di mes e forsi di ann innanz del s’cioppón de la pandemia del 1918.[44]

Diffusion Modifega

 
Solón del municippi de Oakland che in quèll momént là el faseva de ospedáa per stagh adrée ai malàa de influenza spagnoeula

Quand che ‘na persòna infètta la sternùda o la tossìss, pussée de mèzz milión de partìcol de vìrus pòden vèss tràd intorna in vesinanza. [45] I allògg con gran fòlla e i grand movimént di trupp impegnàa adrée a la primma guèrra mondiál i hànn fàa andàa la pandemìa pussée de prèssa e facilmènt i hànn acelerà la trasmissión e la mudazión del vìrus. On quajvun l’hà fàa l’ipòtesi che el sistèma immunitari di soldàa el fudèss assosènn indebolìi de la cattiva nutrizión, del stress di combattimént e de la pagura di attàcch chìmich, e inscì lor sarìssen stàa molto sucettìbil a la malattìa. [46]

On alter fattór anmò a livèll globál che l’hà favorì el propagàss de la pandemìa a l’è stàa l’aumént di viàgg. I sistèma modèrni di traspòrt hànn fàaa pussée fàcil per i soldà, i marinár e i sémpliz viaggiadór civìl de sostàss in del mond e spand la malattìa annavojànd.[47]

In di Stat Unii, la malattìa l’è stada osservada per la primma vòlta in del genár del 1918 ind la contea de Haskell (Kansas), e l’hà ruzàa el médegh locál, el Loring Miner, a avisà l'U.S. Public Health Service. El 4 de marz de 1918, el coeugh Albert Gitchell el s’è ammalàa a Fort Riley, ona struttura militàr americana indoe che a quèj temp là i trupp statunitènsi destinàa a combàtt ind la Primma guèrra mondiál éren 'drée a esercitàss; el Gitchell l’è stàa la primma vìttima registrada de l’influenza. [33][48] De lì adrée, 522 òmen del camp hinn stàa contagiàa.[49] Innanz del 11 de marz del 1918 el vìrus l’aveva raggùnt el rión Queens de New York.[50][51] L’adozión mancada de misùr de prevenzión tra marz e april l’è stada poeu criticada de bon.[7]

In del l’agóst del 1918, on scèpp pussée infettìv l’è comparìi in del stèss temp a a Brest (in Francia), a Freetown (in Sièrra Leon) e in di Stat Unii, a Boston. L'influenza spagnoeula la s’è spantegada anca travèrs l’Irlanda, menada lilinscì de soldàa irlandés che tornàven indrée del front. I potènz de l’intesa i hànn vorùu ciamàlla "influenza spagnoeula", soratùtt perché la pandemìa l’hà ricevùu pussée de attenzión de la stampa domà dòpo de 'vègh raggiònt la Spagna de november del 1918: ona nazión minga tirada denter in del conflìtt e che gh’èra nò la censura de guèrra. [52]

Stòria de la scopèrta e ricostruzion del virus Modifega

La gravità unega de la pandemia conossuda come Spagnoeula l’hà sconcertàa i ricercadór per decènn e l’hà fa levà su divèrsi dománd. Di generazión de scienziàa e espèrt de sanità pubblica hinn stàa lassàa domà cont i proeuv epidemiològich de la letalità del vìrus. Giamò in del 1951 el Johan Hultin, giovin microbiòlogh svedés, studént d'ona universitàa del Iowa, el gh’aveva provà, senza riessìgh, a recavà di campión originàj del vìrus in di mòrt de ona missión in Alaska, seppellìi in del permafrost. Domà 46 ann adrée, ind ona nuova spedizión a sò spés in del paesìn Brevig (72 mòrt de Spagnoeula in su 80 abitanti), l’Hultin l’è riessìi a portà indrée di campión de tessùu di polmón mantegnùu del permafrost, del quàl el grùpp del Taubenberger e ‘l Reid l’hà isolàa el materiàl genètich del virus. [53]

I autór de la ricerca hànn indicàa come autór insèma a lor anca l’Hultin, el ricercadór svedés ostinàa o oramài anzián.

In del 2005 el Tumpey, del CDC, l’è riessì a ricostruì el virus de la Spagnoeula, faséndoll su de noeuv.[1]

Mortalità Modifega

I tìpich dàa epidemiològich (tass de mortalità, letalità, attacch, eccèss de mortalità) relativ a la pandemia inscì ciamada "spagnoeula" hinn de vari ann on oggètt de vertenza scientifica e ‘l par ch'a se pòden minga calcolà di cìfer curàa de la mortalità e la letalità de l’influenza spagnoeula.[54][55]

Variabilità e incertèzz Modifega

La pandemìa la s’è è spanduda in di ann quand che i istrumént de raccòlta di dàa per i càlcol epidemiològich e de statistica médega éren de sòlit minga tròpp fidàbil, e minga sicùr quant a la cura e la solidità.

  • El scèpp de vìrus che l’hà originàa l’influenza spagnoeula domà l’è stàa reconossùu ona desèna de ann adrée (1933)[56].
  • A gh’è el sospètt che tanti mòrt sìen stàa caosàa de di cur minga adàtt, o adrittura che manàven l'effètt contrari; in particolàr on studi del 2009 l’hà conclùs che on nùmer significatìv de mòrt el pòda vèss stàa caosàa. almén infra i divèrsi resón, de l’edèma polmonar indòtt del velenàss con l’aspirina[57].
  • Per via de la primma guèrra mondial e di sò conseguénz sòcio-econòmich, per di grand settór de la popolazión i aspettatìv de vita s’éren sbassàd de bon. [58][59].
  • L'orìgin e la durada de la pandemiì a hinn minga sicùr; inveci tanti studi filogenetich reconóssen che l’orìgin di influénz fatàj al front de guèrra la sia collogada di mes o di ann prima del 1918 [54][60] e i precursór probàbil del virus de l’influenza sìen del 1915; la pandemìa, che la s’è sviluppada a ondàd vuna adrée a l’altra la par che la sìa andada innànz fin al 1920 [61].
  • Se fa l’ipòtesi che l’alt tass de letalità minga usuál correlàa con l’età de la fassa di 20-40 ann, in di ondàd del 1918-19, el sia stàa determinàa del divèrs vèss suscettìbil a segonda de l’esposizión de fioeu ai epidemìj de virus de prima, soratùtt quèj caosàa de on virus H3N8 che l’è stàa in gir del 1889 al 1900, inveci l’esposizión a di precedént influénz sub-tìpich H1 la podarìss stada bòna de ridù el tass de letalità d’ona quàj popolazión.
  • I pennicillìnn i éren stàa nananmò desquattàd e la mortalità per i malattìj respiratori (polmoniti e tisi) per via de fattór divèrsi de la spagnoeula la podeva vèss nò distinta de quèlla che l’era conseguenza de l’influenza in deperlée.[62][63].

Stimm de la mortalità e del numer complessiv de mòrt Modifega

El nùmer complessìv de mòrt che pòden vèss atribuìi a la Spagnoeula l’è stàa stimàa de tanti studi, tanti di quàj concentràa sora i ondàd del 1918.

Voeuna infra primm stimm l’è stada missa foeura in del 1927 e la concludeva che se trattava de 21,6 milion.[64] Nel 1991el nùmer l'è stà giustàa a 30 milión (da 24,7 a 39,3 milioni).[6] Intanta che ‘na quàj ricerca in del 1998 la stimava el nùmer complessìv di mòrt a pressappòcch 20 milión [65], cont el eou in considerazión anca i ann fin al 1920, in del 2002 la stima l’è stada menada a 50 milión, sòta l’ipòtesi che la podèss vess anca el doppi.[8] Di ricérch pussée recént, in del 2018, hànn sbassà de bon sti cifer chì e hànn donca conclùs che la giusta quantità di mòrt caosàa de la spagnoeula la sìa stàda de 17,4 milión.[66] Cont el toeu in esàmm tucc i ricérch, se ved ‘na variazión infra 15 e 100 milión de mòrt.[67][68] A considerà anca la stima de la popolazión mondiál di chi ann là, che l’è infra i 1,8 milárd e i 2, el tass de letalità globàl el cambiarìss de bon del 0,75% al 5,6%.

On cèrto conséns l’è stàa trovàa per di stimm de mèzz: circa 50 millión de mòrt cont on tass de mortalità del 2,5%.[3][42][52][69][69][70][71][72][73]

El numer complessìv de contagiàa l’è stimàa de ‘n quàjvun in sui 500 milión de persònn, comportànd on tass de letalità che ‘l varia a segonda di stimm globàj del nùmer de mòrt e de contagiàa, del 2,04%[74][75] al 10%.[8]

Casistica de mortalità per paes Modifega

 
Seattle, 1918: el manèta de on tram l’accètta nò a bòrd i passeggér senza la mascherinna

Questa pandemia chì l’è stada descrivuda come "l’olocausto médegh pussée grand de la stòria"[31] in nùmer assolùd, ma non minga in percentuál per via de l’aumént de la popolazión del Noeuvcent rispètt al Trecént, la coppàa pussée de presònn de la pèste negra. A se diss che quèsta influenza chì la gh’abìa fàa foeura pussée de persònn in 24 setimànn putòst che l'AIDS adrée a 24 ann e ind on ann pussée de quèj che la pèste negra en hà fàa foeura adrée a ‘n sècol. On articol del 2016 el dìss che la pèste negra, in del cors del decènn del 1340, l’hà coppàa pussée del 10% de la popolazión mondiál, inscambi la pandemia influenzál del 1918 l’hà coppàa men de la metà de quèlla percentuál chì, degià che in del frattémp la popolazión mondiál l’era passada de 400 milión a quasi du milárd de individùv. [76]

La malattìa l’ha caosàa di mòrt in tucc i cantón del mond, ma i dàa del tass de mortalità de la spagnoeula hinn assosènn divèrsi tra 'n paés e l’alter, anca de 40 vòlt. [8][55][77][78] Second di rappòrt locàj, 17 milión sarìen mòrt domà in India, e rappresénten pressappòch el 5% de la popolazion totál del paés.[79] El bilànc di vìttim registràa in di distrètt governtìv Britànnich el sarìss stàa de 13,88 milión. Inveci in Giappon, di 23 millión de persònn ch’a hinn stàa infettàa, circa el 43% de la popolazión, 388000 hinn mòrt, cont on tass de mortalità del 0,67%.[80] In Indonesia se pensa che pu o men on milión e mèzz de persònn sìen mòrt in sui 30 milión di abitant de quèj temp là. [81] A Tahiti, el 13% de la popolazión l’è mòrt domà ind on mes. A l’istèssa manera, a Samoa el 22% de la popolazión l’è mòrt in del cors de du mes. La par che in Camerun circa 250000 persònn de 561000 (44,6%) sìen mòrt. Anca in Iran l'impàtt l’è stàa enòrme, ‘doe, segond ona stima, tra 902400 e 2431000 persònn (pari a tra lel 8,0% e ‘l 21,7% de la popolazióne totál) sìen nò scampàd.[8][82]

 
I poliziòtt de Seattle in del cors l'epidemìa de Spagnoeula, dicember 1918

In di Stat Unii circa el 28% de 'na popolazión de 103 milión l’è stada infettàa e, de lor, tra i 500000 e i 675000 hinn mòrt[83], infra i quàj 43000 soldàa mobilitàa per la primma guèrra mondiál.[32][84] L’impàtt l’è stàa inscì fòrt che l’hà tràa giò de pussée de des agn l’aspettativa de vita media in di Stat Unii. [59] In Canada hinn mòrt 50000 persònn de 8158000.[85] In Brasile hinn mòrt tra 180000 e 300000 persònn, comprés el presidént Francisco de Paula Rodrigues Alves.[86] In Gran Bretagna i mòrt hinn stàa 250000, in Francia pussée de 400000.[87] On'epidemia de influenza spantegada in Africa occidentál l’hà coppàa almànch 100000 persònn in Ghana.[8][88] El Tafari Makonnen (l’Haile Selassie che ‘l vegnarà, l'imperador de l'Etiòpia) l’è stàa vun di primm etiòpich che l’hà ciapàa l’influenza, ma l’è riessì a scampà[89][90]; eppùr tanti di member de la soa famiglia ghe l’hànn fada nò. I stimm di mòrt succedùu ind la capitál Addis Abeba, vann de 5000 a pussée de 10000. Ind la Somalia britannica on funzionari l’hà stimàa che el 7% de la popolazión originaria l’è mòrt.[90]

 
Ospedál a Washington D.C., 1918/1919

In Noeuva Zelanda la spagnoeula l’hà coppàa 8500 persònn, cont on tass de mortalità del 0,77 %.[8]

Quèll enòrme nùmer de mòrt chì l’è stàa coasàa d’on tass d’attàcch assosènn alt, che ‘l rivava alca oltra el 50% de la popolazión suscettìbil, e de aseveritàa estrèmma di sintom, che se pensa che qujvùn di quàj che el sìa stàa coasàa de ‘na tempèsta de citochin.[6] In del 1918 i conoscénz sora i virus éren limitàa e, a l'inviada, l’influenza l’è stada diagnosticada in manera sbagliada come batterica, come la fudèss caosada del bacìll Pfeiffer, incoeu conossùu come Haemophilus influenzae. In del 1918 in America molti sperànz de cura i éren fondàd sora di vaccìn sviluppàa a partì del bacìll Pfeiffer, del quàl molti rappòrt médegh i dìseven che ‘l sarìss andà ben. Giamò del 1919 molti ricercadؚór i aveven notàa sia che 'n quàj sintom l’era nò compatìbil cont ona infezión del bacill Pfeiffer, sia ch’a se riessiva a isolà el bacìll domà ind ona percentuál di mòrt per la spagnoeula piscinina e che la capacità di vaccìn Pfeiffer l’era scarsa. [91] Ancasì la vegniva anca assosènn somministrada l’aspirina per di regìmm che adèss se sà che la pò vèss tòssica, anca de 1 gramm a l’ora, 'na quantità bòna de favorì l’edema polonár e la polmonite batterica. [57] 'n'osservadór l’hà scrivùu: "Voeuna di complicazión pussée soprendént l’è stada l’emorragia dI mucós, in particolár del nas, del stòmich e del busècch, oltre che el sanguanà di orègg e di emorragij petecchiàj de la pèll",[92] La pupàrt di mòrt a l'è stada attribuida a la polmonite batterica,[3][93] on'infezión segondaria opportunistica de spèss associada a l’influenza; eppùr el vìrus l’hà coppàa i malàa anca direttamént, a caosà di enormi emorragìj e l’edema in di polmón. On quàj studi l'hà fàa vedè che el virus l’è stà assosènn letál anca perché el ghe dava l’inviada a ona tempèsta de citochin, che la pò risultà pussée grave in di sistèma immunitari pussée fòrt tipich in di di giovin adùlt.

La malattia, straordinariamént grave, l’hà fàa foeura ind ‘na quàj àrea fin al 20% de quèj che l’hànn ciappada, a differenza del sòlit tass de letalità tìpich di influénz satgionàj, che l’è in sul 0,1%.[6]

Mortalità per età, sèss e condizion sociaj Modifega

 
Differenza tra la mortalità per via de l’influenza a segonda di vari fass de età tra l’epidemia del 1918 e i epidemìj de prima. Mòrt per 100000 persònn in ciascheduna fassa de età, Stati Unìi per i agn inter-pandemich 1911-1917 (linea tratteggiada) e l'ann pandémich 1918 (lìnea continua).[3]

I grand disparità infra i tass de mortalità attribuidi a la Spagnoeula rèsten imbarazzànt e hinn stàa oggètt d’on mùcc de studi. La pandemìa, in molti àrej geografegh, l’hà coppàa de sòlit i giovìn madùr. Intra el 1918 e ‘l 1919, el 99% di mòrt per l’influenza pandémica in di Stat Unii l’hà interessàa di persònn sòta 65 ann e in particolár, quasi la metà di vòlt, di gióvin de età compresa intra i 20 e i 40 ann. In del 1920, el tass di mortalità di persònn sòta i 65 ann el risultava sbassàa de ses vòlt e de pressappòch la metà in di persònn sora i 65 agn, ma el 92% di mòrt el capitava comunque in di soggètt de età minora de 65 agn. [65][94] Quèst l’è foeura de l’usuál, degià che de nòrma l’influenza la risulta pussée mortál per i individùv pussée débol, compagn di fiolìtt (de età sòta i du agn), di anzián (oltra i 70 agn) e quèj cont el sistèma immunitari ruinàa. In del 1918 i anzián podarìssen avègh profittàa de ‘na protezión parziál ereditada de l’esposizión a la pandemìa de influenza del 1889-1890, conossuda come "influenza russa".[95]

El modèll propòst adèss per spiegà la curva de mortalità per fass de età (curva a "W") de la pandemìa del 1918 l’è fondada sora l’esposizión aggregada di vari s’cèr de nascita di divèrsi virus pandemich e stagionàj in circolazión innànz de la polmonite. In alter paròll: del 1830 al 1847 el sarìss andà in gir on virus H1N1; intra el 1889 e ‘l 1900, on virus H3N8; del 1900 al 1918, on virus H1N8. Per quèst, la s’cèra de quèj ch’a hinn nassùu dòpo el 1889 la sarìss men protètta, degià che, de fioeu, i sarìssen stà espòst a ‘n vìrus H3N8 (immunità eterosubitica per H3 e N8). Defàtt, l’è in quèlla s’cèra chì che l’è stàa osservàa el màssim de la mortalità in del cors de la pandemìa de influenza polmonár. A sò volta quèj nassùu dòpo el 1900 i gh’avarìssen 'na protezión de mèzz, per via de l’espozión de fioeu al virus H1N8 (immunità omosubtipica per H1 e eterosubtipica per N8). Inscambi, la s’cèra di fioeulètt nassùu dòpo el 1830 la sarìss quèlla pussée proteggiuda contra del vìrus del 1918, per via de l’esposizión de fioeu a ‘n scèpp omosubitipico per H1 e N1, che ‘l corrispónd a la bassa mortalità in del cors de la pandemìa. [29] De là di fondamént virològich, che podarìssen spiegà la curva a W e la mortalità stranamént alta intra i giovin madùrs osservada in del cors de la pandemìa de influenza del 1918, pòdom ancamò trovà come giustificazión el movimént di trupp mobilitàd per la guèrra, fàa su de grupp in età de laô, e la soa esposizión a di condizión de nutrimént e salùd precari, ai armi chìmich e al strèss de la guèrra, ch'je hànn fàa diventàa pussée suscettìbel a la malattìa a ai sò complicazión. De sorapù, di camp militár strapién de soldàa, i allògg e i camp de guèrra i hànn favorì anca la trasmissión svèlta de la malattìa denter ind ona cèrta fassa de età e i proeuv de 'na distribuzión W de la mortalità in fonzión de l’età in di paés neutràj compàgn de la spagna hinn scarsi.[94][96][97][98][99]

La credenza spantegada che la pandemìa l’abìa ciappàa tant i ricch e quant i pòver a l’istèssa manera l’è vera domà ma minga del tutt . [100][101][102] I class pussée pòver i éren pussée fràgil quant ai sò condizión de vita, igene e salùd. On quàj studi l’hà individoàa ‘na correlazión positiva infra el tass de mortalità per la pomonite e la spagnoeula e l’analfabetismo.[103][104]

Di studi sora el vairà l’impàtt de la spagnoeula per divèrsi razz i hànn fàa vedè per esempi che in di USA la popolazión afro-americana la gh’aveva ‘na morbilitàa pussée bassa, ma ‘n tass de letalità pussée alt rispètt a la popolazión bianca. I resón de la morbilità pussée bassa infra la popolazión negra rèsten pòcch ciàr. I risultàa pòden vorè dì che i afro-americán gh’aveven on ris’c pussée bass de sviluppà la malattia per di fattór ligàa a l’eposizión ma, quand che i se malàven, gh’aveven on ris’c maggiór de morì. [105]

La Spagnola l’hà colpìi pussée i òmen che i dònn. In di USA la differenza infra el tass de mortalità per influenza e polmonite (foeura che la polmonite de quèj pènna nassùu) l’era 38 per 100000 in del 1917 e 13 per 100000 in del 1919.[106][107] Segond el stòrich John M. Barry, quèj pussée danneggiàbil de tutt hinn stàa i dònn gràvid, lu l’hà dìi che segonda conforma ai dàa rilevàa in tredés studi sora i dònn menà in ospedál in del cors de la pandemìa, el tass de mortalità l’era comprés infra el 23% e ‘l 71%.[108] Di dònn gràvid scampàd al part, pussée de vun quart (26%) l'hà perdùu el fiolìn.[33]

I divèrsi ondad Modifega

On fàa insòlit l’è stàa che l’epidemia la s’è spanduda in divérsi ondàd indipendént di stagión (quant a l'emisfero settentrionál), inveci de sòlit l’influenza epidemica la va in gir d’invèrna.[109]

Anca se el perìod e ‘l nùmer di ondad de la Spagnoeula hinn minga coerént a livèll globál[94], a ghe n'è tanti che l’è d’accòrd che la pandemìa, in di USA e in di alter nazión, la gh’abìa avùu trìi ondàd: la primavera del 1918, l’autunn del 1918 e l’invèrna del 1918-1919.[8][42] A gh’è di autór che consideren anca, ind on quàj paés, ona quarta ondada del 1920-1921.[8][99]

 
Trii ondàa pandemich: mortalità setimana a setimana per influenza e polmonite, Règn Unìi, 1918-1919

La seconda ondada de la pandemia del 1918 l’è stada molto pussée letál de la primma. La primma ondada la somejava ai sòlit epidemìj de influenza; quèj pussée fràgil éren quèj giamò malàa o anzián, inveci quèj pussée giovin e quèj che godeven de bòna salùd se riprendéven facilmént. Ma d’agóst quand che l’è comenzada la segonda ondada in Francia, Sièrra Leon e Stat Unii,[110] el vìrus el s’era trasformà ind ona forma molto pussée letál. [111]

La maggiora letalità l’è stada attribuida a la situazión relativa a la primma guèrra mondiál. Ind la vita civìl la scèrna natural la favorìss i scèpp de virus pussée bon: quèj che se màlen de bon rèsten in ca’, e quèj che hinn domà on zicch malàa vann adrée cont i sò vit spantegand inscì ona malattiva men grave. In di trincèj, la scèrna naturàl l’era inversada: i soldàa che avevevn ciappàa ona forma leggera restaven indoe ch'i éren, inveci i malàa de bon vegniven inviàa iper mèzz di tren stracàregh vèrs di ospedàa de campagna anca lor strapién de malàa, de manera de manà in gir el vìrus pussée letál. La segonda ondada l’è comenzada inscì e l’influenza la s’è spategada a la svèlta in tutt el mond. De conseguenza, in del cors di pandemìj modèrmi, i ricercadór médegh ghe fànn attenzión quand che il vìrus el raggiòng di leough con di assembramént sociàj per cercà i scèpp de vìrus pussée letàl. [57][58][84]

Decimazion di comunità Modifega

 
Un grafich che ‘l fa vedè el nùmer di mòrt di città principàj, cont on picch infra l'ottober e 'l november del 1918

Perfinna in di àrei che la mortalità l’è stada bassa, la vita de tucc i dì l’è andada incontra a di gròss difficoltà. In molti città el s’è assistìi a la saradura de tanti negòzzi o el ghe s’è domandàa ai cliént de restà de foeura e comandàa de lilinscì. A gh’è stàa divèrsi casi che i operadór sanitari podeve minga fagh visita ai malàa e ai becchìn per sotterrà i mòrt perché i s’éren malàa anca lor medésim. In molti sit a hinn stàa scavàa di fòss comun per mèzz di màcchin a vapór indoe che i còrp hinn stàa sotteràa senza cassa de mòrt. [112]

Divèrsi territòri di ìsol de l’Pacìfich hinn stàa ciappàa de bon. La pandemìa je hà raggiùnt de la Noeuva Zelanda, la quàl l’è andada tròpp adasi a tirà in pee di misùr assée de impedìgh ai bastimént che trasportàven l’influenza de lassà i sò pòrt. De chì, l’influenza l’hà raggiùnt Tonga (e lilinscì l’hà fàa foeura el 8% de la popolazión), Nauru (16%) e Figi (5%, 9000 persone).[77]

La situazión che l’è succeduda in di Samoa todèsch, incoe el stat indipendènt de Samoa, occupàd de la Noeuva Zelanda in del 1914 l’è stada anmò pussée grave. Chichinscì el 90% de la popolazión l’è stàa infettàa; el 30% di òmen madùr, il 22% di dònn madùr e ‘l 10% di fioelètt a hinn stàa mazzàa. A se stima che in Irlanda l'influenza spagnoeula l’è stada responsàbil del 10% de tucc i mòrt succèss in del 1918.

I tribù american nativ hinn stàa colpìi de bon. Domà in de l’area de Four Corners hinn stàa registràa 3.293 mòrt infra i natìv.[113] Di comunità intrégh de villàgg hinn descomparìd in Alaska.[114]

L'analisi di dàa l’ha fàa vedè che 6.520 mòrt hinn stàa registràa ind la contàa de Savannah-Chatham, in Geòrgia (d’ona popolazión de 83252 indivìdov) in del cors del triènni che ‘l va del 1 de gennár al 31 de dicember del 1919. L’influenza l’è stada in particolar specifegada come la càosa de 316 casi de quèsti mòrt chì, che rappresenten el 4,85% de tucc i càos de mòrt in del cors de tutt el perìod. [115]

Arej men colpid Modifega

 
Scolaresca femminil cont i mascherìnn in del cors de l’epidemìa del 1919 a Tokyo

In Giappon, in del mes de luj del 1919, 2573636 gh’hinn stàa attribuìi a l’influenza , cont on tass de mortalità stimàa del 0,425%, on nùmer molto bass ripètt a quasi tucc i paés de l’Asia di quàj gh’hèmm disponìbil i daa. El govèrna giaopponés l’hà limitàa de bon i viagg marìttim da e vèrs i ìsol de orìgin de la pandemìa.

In del Pacifich, l'influenza l’è stada manetguda lontada di Samoa American grazie all'intervént del governador John Martin Poyer, che l’hà impòst on blòcch .[77] Ind la Noeuva Zelanda medésima, 8573 mòrt gh’hinn stàa attribuìi a la pandemìa de influenza del 1918, cont on tass de mortalità del 0,74%.[116]. La colònia francesa de la Noeuva Caledònia[117] l’è riessida a provved a temp el rivà de l’influenza grazie a di giust sistèma de quarantèna, de manera de cuntà, a la fin, nissùn mòrt infra i sò abitánt. In Australia quasi 120000 persònn hinn mòrt. [118]

A la fin de la pandemìa, la distanta isola de Marajó, arenta a la bocca del Rio di Amazzon, in Brasil, la gh’hà avùu nessun' evidenza de l’epidemìa.[119] Anca ind l'isola di Sant'Elena hinn stàa registràa nò di mòrt.[120]

In Italia Modifega

In Italia se stima che i vittim sìen stàa almén 600000, cont on'incidenza de circa el 1,5% de la popolazión de quasi 40 milión di abitánt. El primm allarma l’è stàa slanzàa a Sossano (Vicenza) in del settember del 1918, quand che ‘l capitán mèdegh dirigént del servizzi sanitari de segond grupp repárt d’assált l’hà invidà el sìndich a saràa su i scoeul per ona epidemìa sospètta de tifo. La primma interogazion parlamentà l’è stada fada el 3 de ottober del 1918 e l’era sora la diffusión del contàgg infra i allievi de la scoeula di meccànich de Castellammare[121].

I mòrt de l'Impero austro-ungarich hinn stàa inveci de men; in particolár in Austria l'epidemia l’hà fàa morì 135000 persònn , in Ungheria 115000 e in Bòsnia 10000, e donca on totál de 260000 mòrt in de l'Impero.[122]

Tèrmin de la pandemia Modifega

Anca i dàa sora la fin de la pandemìa hinn minga sicùr. Dopo la letál segonda ondada succeduda in su la fin del 1918, el nùmer de noeuv cas el s’è sbassàa a la svèlta, fin a diventà quasi nagòtt. A Filadelfia, per esempi, gh’hinn stàa 4597 mòrt in la settimana che l’è finida el 16 de ottober, ma giamò el 11 de november l'influenza l’era lì adrée a descomparì de tutta la città. Ona spiegazión de la svèlta decadenza de la mortalità de la malattìa la podarìa vèss che i médegh gh’èren riessì in del migliorà la prevenzión e la cura de la polmonite che la se sviluppava dòpo che i vittim i aveven ciapàa el vìrus; de tucc i manér tucc i ricercadór hinn d’accòrd con quèlla teoria chì.

On'altra ipòtesi a l’è che ‘l virus del 1918 el sia andàa incontra de ‘na mudazion svèlta vèrsa ona forma men letál, che l’è on avvenimént comùn per i vìrus che càosen i malattìj, degià che i òspit di scèpp pussée pericolós tenden a morì.

Riferiment Modifega

  1. 1,0 1,1 1,2 T. M. Tumpey, Characterization of the Reconstructed 1918 Spanish Influenza Pandemic Virus, in Science, vol. 310, nº 5745, 07 ottobre 2005, pp. 77–80, DOI:10.1126/science.1119392. URL consultato il 26 marzo 2020 (archiviato il 24 luglio 2008).
  2. (FR) La Grippe Espagnole de 1918. Institut Pasteur (arqiviad de l'url orijenal in data 17 novembre 2015)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Jeffery K. Taubenberger e David M. Morens, 1918 Influenza: the Mother of All Pandemics, in Emerging Infectious Diseases, vol. 12, nº 1, 2006-1, pp. 15–22, DOI:10.3201/eid1201.050979. URL consultato il 25 marzo 2020 (archiviato il 27 marzo 2020).
  4. Historical Estimates of World Population. URL consultad in data 29 marzo 2013(arqiviad de l'url orijenal in data 9 luglio 2012)
  5. C.W. Potter, A History of Influenza, in J Appl Microbiol., vol. 91, nº 4, ottobre 2006, pp. 572–579, DOI:10.1046/j.1365-2672.2001.01492.x, PMID 11576290.
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 K. D. Patterson e G. F. Pyle, The geography and mortality of the 1918 influenza pandemic, in Bulletin of the History of Medicine, vol. 65, nº 1, 1991, pp. 4–21. URL consultato il 26 marzo 2020 (archiviato il 28 marzo 2020).
  7. 7,0 7,1 The 1918 Influenza Pandemic. URL consultad in data 2020-03-26(arqiviad de l'url orijenal in data 4 maggio 2009)
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 8,6 8,7 8,8 Niall P. A. S. Johnson e Juergen Mueller, Updating the accounts: global mortality of the 1918-1920 "Spanish" influenza pandemic (PDF), in Bulletin of the History of Medicine, vol. 76, nº 1, 2002, pp. 105–115, DOI:10.1353/bhm.2002.0022. URL consultato il 24 marzo 2020 (archiviato il 24 marzo 2020).
  9. (EN) The Nation's Health. U.S. Department of Health & Human Services. URL consultad in data 31 marzo 2016(arqiviad de l'url orijenal in data 26 ottobre 2016)
  10. Life Expectancy. URL consultad in data 31 marzo 2016(arqiviad de l'url orijenal in data 31 marzo 2016)
  11. Life expectancy in the USA, 1900–98. URL consultad in data 31 marzo 2016(arqiviad de l'url orijenal in data 8 giugno 2003)
  12. The Influenza Epidemic of 1918. National Archives and Records Administration. URL consultad in data 31 marzo 2016(arqiviad de l'url orijenal in data 12 aprile 2016)
  13. en-us 1918 Pandemic (H1N1 virus) | Pandemic Influenza (Flu) | CDC. 2020-03-22. URL consultad in data 2020-03-27(arqiviad de l'url orijenal in data 27 marzo 2020)
  14. W.G. MacCallum, Pathology of the pneumonia following influenza, in JAMA: The Journal of the American Medical Association, vol. 72, nº 10, 1919, pp. 720–723, DOI:10.1001/jama.1919.02610100028012.
  15. Edwin F. Hirsch e Marion McKinney, An epidemic of pneumococcus broncho-pneumonia, in Journal of Infectious Diseases, vol. 24, nº 6, 1919, pp. 594–617, DOI:10.1093/infdis/24.6.594.
  16. John F. Brundage e G. Dennis Shanks, What Really Happened during the 1918 Influenza Pandemic? The Importance of Bacterial Secondary Infections, in Journal of Infectious Diseases, vol. 196, nº 11, 2007, pp. 1717–1718, DOI:10.1086/522355.
  17. David M Morens e Anthony S. Fauci, The 1918 influenza pandemic: insights for the 21st century, in Journal of Infectious Diseases, vol. 195, nº 7, 2007, pp. 1018–1028, DOI:10.1086/511989.
  18. Susan Anderson. Analysis of Spanish flu cases in 1918–1920 suggests transfusions might help in bird flu pandemic. American College of Physicians, 29 agosto 2006. URL consultad in data 2 ottobre 2011(arqiviad de l'url orijenal in data 25 novembre 2011)
  19. Porras Gallo, M. Isabel (María Isabel),, The Spanish influenza pandemic of 1918-1919 : perspectives from the Iberian Peninsula and the Americas. 978-1-58046-864-0 URL consultad: 2020-03-26.
  20. Vasold, Manfred 1943-, Die Spanische Grippe die Seuche und der Erste Weltkrieg, Primus-Verl, 2009. 978-3-89678-394-3 URL consultad: 2020-03-26.
  21. Witte, Wilfried, 1965-, Tollkirschen und Quarantäne die Geschichte der spanischen Grippe, Wagenbach, 2008. 978-3-8031-3628-2 URL consultad: 2020-03-26.
  22. (EN) Sherman McCall, James M. Henry e Ann H. Reid, Influenza RNA not Detected in Archival Brain Tissues from Acute Encephalitis Lethargica Cases or in postencephalitic parkinson Cases, in Journal of Neuropathology & Experimental Neurology, vol. 60, nº 7, 2001-07, pp. 696–704, DOI:10.1093/jnen/60.7.696. URL consultato il 26 marzo 2020.
  23. CDC. en-us The Discovery and Reconstruction of the 1918 Pandemic Virus. 2019-12-17. URL consultad in data 2020-03-26(arqiviad de l'url orijenal in data 25 marzo 2020)
  24. (EN) John S. Oxford e Douglas Gill, Unanswered questions about the 1918 influenza pandemic: origin, pathology, and the virus itself, in The Lancet Infectious Diseases, vol. 18, nº 11, 1° novembre 2018, pp. e348–e354, DOI:10.1016/S1473-3099(18)30359-1. URL consultato il 26 marzo 2020.
  25. Jeffery K. Taubenberger, Ann H. Reid e Raina M. Lourens, Characterization of the 1918 influenza virus polymerase genes, in Nature, vol. 437, nº 7060, 2005-10, pp. 889–893, DOI:10.1038/nature04230. URL consultato il 26 marzo 2020.
  26. (EN) Janis Antonovics, Michael E. Hood e Christi Howell Baker, Was the 1918 flu avian in origin?, in Nature, vol. 440, nº 7088, 2006-04, pp. E9–E9, DOI:10.1038/nature04824. URL consultato il 26 marzo 2020.
  27. Robert B. Belshe, The Origins of Pandemic Influenza — Lessons from the 1918 Virus, in New England Journal of Medicine, vol. 353, nº 21, 24 novembre 2005, pp. 2209–2211, DOI:10.1056/nejmp058281. URL consultato il 26 marzo 2020.
  28. Christina E. Mills, James M. Robins e Marc Lipsitch, Transmissibility of 1918 pandemic influenza, in Nature, vol. 432, nº 7019, 2004-12, pp. 904–906, DOI:10.1038/nature03063. URL consultato il 26 marzo 2020.
  29. 29,0 29,1 Michael Worobey, Guan-Zhu Han e Andrew Rambaut, Genesis and pathogenesis of the 1918 pandemic H1N1 influenza A virus, in Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, vol. 111, nº 22, 03 giugno 2014, pp. 8107–8112, DOI:10.1073/pnas.1324197111. URL consultato il 25 marzo 2020.
  30. Wertheim Jo. (EN) When Pigs Fly: The Avian Origin of a 'Swine Flu'. 2009-09. URL consultad in data 2020-03-26(arqiviad de l'url orijenal in data 26 marzo 2020)
  31. 31,0 31,1 Patrick R. Saunders-Hastings e Daniel Krewski, Reviewing the History of Pandemic Influenza: Understanding Patterns of Emergence and Transmission, in Pathogens, vol. 5, nº 4, 06 dicembre 2016, DOI:10.3390/pathogens5040066. URL consultato il 25 marzo 2020.
  32. 32,0 32,1 Alfred W. Crosby, America's Forgotten Pandemic, Cambridge University Press, 2003-07-21. 978-0-521-83394-3 URL consultad: 2020-03-26.
  33. 33,0 33,1 33,2 John M Barry, The site of origin of the 1918 influenza pandemic and its public health implications, su Journal of Translational Medicine, vol. 2, 20 gennaio 2004, p. 3, DOI:10.1186/1479-5876-2-3, PMC 340389, PMID 14733617.
  34. How the US Army infected the World with Spanish Flu in Limpia por dentro. URL consultad in data 7 dicembre 2017(arqiviad de l'url orijenal in data 28 dicembre 2017)
  35. EU Research Profile on Dr. John Oxford. URL consultad in data 9 maggio 2009(arqiviad de l'url orijenal in data 12 maggio 2009)
  36. Connor, Steve, "Flu epidemic traced to Great War transit camp", The Guardian (UK), Saturday, 8 January 2000. Accessed 2009-05-09. 11 May 2009.
  37. J.S. Oxford, R. Lambkin, A. Sefton, R. Daniels, A. Elliot, R. Brown e D. Gill, A hypothesis: the conjunction of soldiers, gas, pigs, ducks, geese and horses in Northern France during the Great War provided the conditions for the emergence of the "Spanish" influenza pandemic of 1918–1919, in Vaccine, vol. 23, nº 7, 2005, pp. 940–945, DOI:10.1016/j.vaccine.2004.06.035.
  38. 1918 killer flu secrets revealed Arqiviad qé: [1] . BBC News. 5 February 2004.
  39. Hannoun, Claude, "La Grippe", Ed Techniques EMC (Encyclopédie Médico-Chirurgicale), Maladies infectieuses, 8-069-A-10, 1993. Documents de la Conférence de l'Institut Pasteur: La Grippe Espagnole de 1918.
  40. G. Dennis Shanks, No evidence of 1918 influenza pandemic origin in Chinese laborers/soldiers in France, in Journal of the Chinese Medical Association: JCMA, vol. 79, nº 1, 2016-01, pp. 46–48, DOI:10.1016/j.jcma.2015.08.009. URL consultato il 24 marzo 2020 (archiviato il 20 aprile 2020).
  41. Price-Smith, Andrew T., Contagion and chaos : disease, ecology, and national security in the era of globalization, MIT Press, 2009. 978-0-262-25553-0 URL consultad: 2020-03-26.
  42. 42,0 42,1 42,2 (EN) Mark Osborne Humphries, Paths of Infection: The First World War and the Origins of the 1918 Influenza Pandemic, in War in History, vol. 21, nº 1, 2014-01, pp. 55–81, DOI:10.1177/0968344513504525. URL consultato il 25 marzo 2020 (archiviato il 21 marzo 2020).
  43. Vergano, Dan. 1918 Flu Pandemic That Killed 50 Million Originated in China, Historians Say. 24 gennaio 2014. URL consultad in data National Geographic4 novembre 2016(arqiviad de l'url orijenal in data 21 ottobre 2016)
  44. G. Dennis Shanks, No evidence of 1918 influenza pandemic origin in Chinese laborers/soldiers in France, in Journal of the Chinese Medical Association, vol. 79, nº 1, 2016, pp. 46–8, DOI:10.1016/j.jcma.2015.08.009, PMID 26542935.
  45. Sherman, Irwin W., Twelve diseases that changed our world, ASM Press, 2007. 978-1-55581-466-3 URL consultad: 2020-03-26.
  46. Ewald, Paul W., Evolution of infectious disease, Oxford University Press, 1994. 1-4237-3469-6 URL consultad: 2020-03-26.
  47. Film: We Heard the Bells: The Influenza of 1918 (2010). U.S. Department of Health and Human Services, Center for Medicare and Medicaid Services, 2010. URL consultad in data 20 febbraio 2012.
  48. Bill Bynum, Stories of an influenza pandemic (PDF), in The Lancet, vol. 373, 14 marzo 2009, pp. 885–886, DOI:10.1016/s0140-6736(09)60530-4. URL consultato il 23 marzo 2018 (archiviato il 7 marzo 2020).
  49. Avian Bird Flu. 1918 Flu (Spanish flu epidemic).
  50. Spanish flu strikes during World War I
  51. Timelines of great Epidemics
  52. 52,0 52,1 (IT) Le Pandemie Influenzali del Ventesimo Secolo. URL consultad in data 2020-03-25(arqiviad de l'url orijenal in data 19 marzo 2020)
  53. (EN) A. H. Reid, T. G. Fanning e J. V. Hultin, Origin and evolution of the 1918 "Spanish" influenza virus hemagglutinin gene, in Proceedings of the National Academy of Sciences, vol. 96, nº 4, 16 febbraio 1999, pp. 1651–1656, DOI:10.1073/pnas.96.4.1651. URL consultato il 27 marzo 2020 (archiviato il 27 marzo 2020).
  54. 54,0 54,1 Michael Worobey, Jim Cox e Douglas Gill, The origins of the great pandemic, in Evolution, Medicine, and Public Health, vol. 2019, nº 1, 21 gennaio 2019, pp. 18–25, DOI:10.1093/emph/eoz001. URL consultato il 26 marzo 2020.
  55. 55,0 55,1 Christopher JL Murray, Alan D Lopez e Brian Chin, Estimation of potential global pandemic influenza mortality on the basis of vital registry data from the 1918–20 pandemic: a quantitative analysis, in The Lancet, vol. 368, nº 9554, 2006-12, pp. 2211–2218, DOI:10.1016/s0140-6736(06)69895-4. URL consultato il 24 marzo 2020.
  56. Wilson Smith, C.H. Andrewes e P.P. Laidlaw, A VIRUS OBTAINED FROM INFLUENZA PATIENTS, in The Lancet, vol. 222, nº 5732, 1933-07, pp. 66–68, DOI:10.1016/s0140-6736(00)78541-2. URL consultato il 25 marzo 2020.
  57. 57,0 57,1 57,2 Karen M. Starko, Salicylates and pandemic influenza mortality, 1918-1919 pharmacology, pathology, and historic evidence, in Clinical Infectious Diseases: An Official Publication of the Infectious Diseases Society of America, vol. 49, nº 9, 1° novembre 2009, pp. 1405–1410, DOI:10.1086/606060. URL consultato il 25 marzo 2020 (archiviato il 28 marzo 2020).
  58. 58,0 58,1 Influenza Pandemic | International Encyclopedia of the First World War (WW1). URL consultad in data 2020-03-25(arqiviad de l'url orijenal in data 11 aprile 2020)
  59. 59,0 59,1 Nathan Keyfitz, Vital Statistics Rates in the United States, 1900-1940.Forrest E. Linder, Robert D. Grove, in American Journal of Sociology, vol. 50, nº 3, 1944-11, pp. 235–236, DOI:10.1086/219582. URL consultato il 26 marzo 2020.
  60. G. Dennis Shanks, Alison MacKenzie e Michael Waller, Relationship between “purulent bronchitis” in military populations in Europe prior to 1918 and the 1918–1919 influenza pandemic, in Influenza and Other Respiratory Viruses, vol. 6, nº 4, 2012-7, pp. 235–239, DOI:10.1111/j.1750-2659.2011.00309.x. URL consultato il 24 marzo 2020.
  61. J S Oxford, The so-called Great Spanish Influenza Pandemic of 1918 may have originated in France in 1916., in Philosophical Transactions of the Royal Society of London. Series B, vol. 356, nº 1416, 29 dicembre 2001, pp. 1857–1859, DOI:10.1098/rstb.2001.1012. URL consultato il 25 marzo 2020.
  62. Svenn-Erik Mamelund e Jessica Dimka, Tuberculosis as a Risk Factor for 1918 Influenza Pandemic Outcomes, in Tropical Medicine and Infectious Disease, vol. 4, nº 2, 29 aprile 2019, DOI:10.3390/tropicalmed4020074. URL consultato il 27 marzo 2020.
  63. Zürcher K, Zwahlen M, Ballif M, Rieder Hl, Egger M, Fenner L. (EN) Influenza Pandemics and Tuberculosis Mortality in 1889 and 1918: Analysis of Historical Data From Switzerland. 2016-10-05. URL consultad in data 2020-03-27(arqiviad de l'url orijenal in data 27 marzo 2020)
  64. EDWIN O. JORDAN, THE INFLUENZA EPIDEMIC OF 1918: I, in Journal of the American Medical Association, vol. 89, nº 19, 05 novembre 1927, pp. 1603, DOI:10.1001/jama.1927.92690190001013. URL consultato il 24 marzo 2020.
  65. 65,0 65,1 L. Simonsen, M. J. Clarke e L. B. Schonberger, Pandemic versus Epidemic Influenza Mortality: A Pattern of Changing Age Distribution, in Journal of Infectious Diseases, vol. 178, nº 1, 1° luglio 1998, pp. 53–60, DOI:10.1086/515616. URL consultato il 24 marzo 2020.
  66. (EN) Peter Spreeuwenberg, Madelon Kroneman e John Paget, Reassessing the Global Mortality Burden of the 1918 Influenza Pandemic, in American Journal of Epidemiology, vol. 187, nº 12, 1° dicembre 2018, pp. 2561–2567, DOI:10.1093/aje/kwy191. URL consultato il 24 marzo 2020 (archiviato il 25 marzo 2020).
  67. {{Cita pubblicazione|nome=L.|url=https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9652423%7Cdataarchivio=4 aprile 2020|urlarchivio=https://web.archive.org/web/20200404071036/https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/9652423%7Ccognome3=Schonberger%7Cnome3=L. B.|cognome2=Clarke|nome2=M. J.|doi=10.1086/515616|cognome=Simonsen|accesso=2020-03-24|pp=53–60|numero=1|volume=178|rivista=The Journal of Infectious Diseases|titolo=Pandemic versus epidemic influenza mortality: a pattern of changing age distribution|data=1998-07|urlmorto=no}
  68. E. D. Kilbourne, Influenza, in JAMA: The Journal of the American Medical Association, vol. 225, nº 6, 06 agosto 1973, pp. 640, DOI:10.1001/jama.1973.03220330052031. URL consultato il 24 marzo 2020.
  69. 69,0 69,1 Shanta M. Zimmer e Donald S. Burke, Historical perspective--Emergence of influenza A (H1N1) viruses, in The New England Journal of Medicine, vol. 361, nº 3, 16 luglio 2009, pp. 279–285, DOI:10.1056/NEJMra0904322. URL consultato il 25 marzo 2020 (archiviato il 31 marzo 2020).
  70. Kirsty R. Short, Katherine Kedzierska e Carolien E. van de Sandt, Back to the Future: Lessons Learned From the 1918 Influenza Pandemic, in Frontiers in Cellular and Infection Microbiology, vol. 8, 08 ottobre 2018, DOI:10.3389/fcimb.2018.00343. URL consultato il 25 marzo 2020.
  71. Daly P., Gustafson R., Kendall P. Introduction to pandemic influenza. BC Med. J. 2007;49:240–244.
  72. Yi Guan, Dhanasekaran Vijaykrishna e Justin Bahl, The emergence of pandemic influenza viruses, in Protein & Cell, vol. 1, nº 1, 2010-01, pp. 9–13, DOI:10.1007/s13238-010-0008-z. URL consultato il 25 marzo 2020 (archiviato il 31 marzo 2020).
  73. Kerri Smith, Concern as revived 1918 flu virus kills monkeys, in Nature, vol. 445, nº 7125, 18 gennaio 2007, pp. 237, DOI:10.1038/445237a. URL consultato il 25 marzo 2020 (archiviato il 31 marzo 2020).
  74. (EN) Carrie Reed, Matthew Biggerstaff e Lyn Finelli, Novel Framework for Assessing Epidemiologic Effects of Influenza Epidemics and Pandemics - Volume 19, Number 1—January 2013 - Emerging Infectious Diseases journal - CDC, DOI:10.3201/eid1901.120124. URL consultato il 24 marzo 2020 (archiviato il 30 marzo 2020).
  75. Selwyn D. Collins, Age and Sex Incidence of Influenza and Pneumonia Morbidity and Mortality in the Epidemic of 1928-29 with Comparative Data for the Epidemic of 1918-19: Based on Surveys of Families in Certain Localities in the United States following the Epidemics, in Public Health Reports (1896-1970), vol. 46, nº 33, 1931, pp. 1909, DOI:10.2307/4580139. URL consultato il 24 marzo 2020.
  76. Human Extinction Isn't That Unlikely Arqiviad qé: [2] , The Atlantic, Robinson Meyer, April 29, 2016.
  77. 77,0 77,1 77,2 Kohn, George C., Encyclopedia of plague and pestilence : from ancient times to the present, 3rd ed, Facts on File, 2008. 978-1-4381-2923-5 URL consultad: 2020-03-25.
  78. Byrne, Joseph Patrick., Encyclopedia of pestilence, pandemics, and plagues, Greenwood Press, 2008. 978-0-313-34101-4 URL consultad: 2020-03-25.
  79. Flu experts warn of need for pandemic plans Arqiviad qé: [3] British Medical Journal.
  80. "Spanish Influenza in Japanese Armed Forces, 1918–1920". Centers for Disease Control and Prevention (CDC).
  81. Historical research report from University of Indonesia, School of History, as reported in Emmy Fitri. Looking Through Indonesia's History For Answers to Swine Flu Arqiviad qé: [4] . The Jakarta Globe. 28 October 2009 edition.
  82. AMIR AFKHAMI, Compromised Constitutions: The Iranian Experience with the 1918 Influenza Pandemic, in Bulletin of the History of Medicine, vol. 77, nº 2, 2003, pp. 367–392. URL consultato il 26 marzo 2020 (archiviato il 26 marzo 2020).
  83. The Great Pandemic: The United States in 1918–1919, U.S. Department of Health & Human Services.
  84. 84,0 84,1 Peter C Wever e Leo van Bergen, Death from 1918 pandemic influenza during the First World War: a perspective from personal and anecdotal evidence, in Influenza and Other Respiratory Viruses, vol. 8, nº 5, 2014-9, pp. 538–546, DOI:10.1111/irv.12267. URL consultato il 26 marzo 2020 (archiviato l'8 gennaio 2019).
  85. "A deadly virus rages throughout Canada at the end of the First World War". CBC History.
  86. (PT) A gripe espanhola no Brasil – Elísio Augusto de Medeiros e Silva, empresário, escritor e membro da AEILIJ. Jornal de Hoje. URL consultad in data 22 gennaio 2014(arqiviad de l'url orijenal in data 2 febbraio 2014)
  87. The "bird flu" that killed 40 million Arqiviad qé: [5] . BBC News. 19 October 2005.
  88. Hays, J. N., 1938-, The burdens of disease : epidemics and human response in western history, Rutgers University Press, 1998. 0-585-02663-7 URL consultad: 2020-03-26.
  89. Harold Marcus, Haile Sellassie I: The formative years, 1892–1936 (Trenton: Red Sea Press, 1996), pp. 36f
  90. 90,0 90,1 Pankhurst, Richard., An introduction to the medical history of Ethiopia, Red Sea Press, 1990. 0-932415-44-X URL consultad: 2020-03-26.
  91. John M. Eyler, The State of Science, Microbiology, and Vaccines Circa 1918, in Public Health Reports, vol. 125, Suppl 3, 2010, pp. 27–36. URL consultato il 25 marzo 2020 (archiviato l'8 aprile 2020).
  92. John Shiels, The Threat of Pandemic Influenza: Are We Ready? Washington - by Knobler, S.L., Mack, A., Mahmoud, A., Lemon, S.M. and Risk and Society - by Denney, D., in Sociology of Health & Illness, vol. 29, nº 5, 09 agosto 2007, pp. 789–792, DOI:10.1111/j.1467-9566.2007.01039_3.x. URL consultato il 26 marzo 2020.
  93. Bacterial Pneumonia Caused Most Deaths in 1918 Influenza Pandemic. URL consultad in data 2 aprile 2018(arqiviad de l'url orijenal in data 22 aprile 2016)
  94. 94,0 94,1 94,2 (EN) Laura Cilek, Gerardo Chowell e Diego Ramiro Fariñas, Age-Specific Excess Mortality Patterns During the 1918–1920 Influenza Pandemic in Madrid, Spain, in American Journal of Epidemiology, vol. 187, nº 12, 1° dicembre 2018, pp. 2511–2523, DOI:10.1093/aje/kwy171. URL consultato il 26 marzo 2020 (archiviato il 14 aprile 2020).
  95. Hanssen, Olav. Undersøkelser over influenzaens optræden specielt i Bergen 1918–1922. Bg. 1923. 66 s. ill. (Haukeland sykehus. Med.avd.Arb. 2) (Klaus Hanssens fond. Skr. 3)
  96. Gerardo Chowell, Cécile Viboud e Lone Simonsen, Mortality Patterns Associated with the 1918 Influenza Pandemic in Mexico: Evidence for a Spring Herald Wave and Lack of Preexisting Immunity in Older Populations, in The Journal of Infectious Diseases, vol. 202, nº 4, 15 agosto 2010, pp. 567–575, DOI:10.1086/654897. URL consultato il 27 marzo 2020.
  97. Gerardo Chowell, Cécile Viboud e Lone Simonsen, The 1918–19 Influenza Pandemic in Boyacá, Colombia, in Emerging Infectious Diseases, vol. 18, nº 1, 2012-01, pp. 48–56, DOI:10.3201/eid1801.101969. URL consultato il 27 marzo 2020.
  98. G. Chowell, C. Viboud e L. Simonsen, The 1918–1920 influenza pandemic in Peru, in Vaccine, vol. 29, 2011-07, pp. B21–B26, DOI:10.1016/j.vaccine.2011.02.048. URL consultato il 27 marzo 2020.
  99. 99,0 99,1 Gerardo Chowell, Lone Simonsen e Jose Flores, Death Patterns during the 1918 Influenza Pandemic in Chile, in Emerging Infectious Diseases, vol. 20, nº 11, 2014-11, pp. 1803–1811, DOI:10.3201/eid2011.130632. URL consultato il 27 marzo 2020.
  100. Edgar Sydenstricker, The Incidence of Influenza among Persons of Different Economic Status during the Epidemic of 1918, in Public Health Reports (1896-1970), vol. 46, nº 4, 1931, pp. 154–170, DOI:10.2307/4579923. URL consultato il 25 marzo 2020 (archiviato il 25 marzo 2020).
  101. Raymond Pearl, Influenza Studies, in Public Health Reports (1896-1970), vol. 36, nº 7, 1921, pp. 273–298, DOI:10.2307/4575894. URL consultato il 27 marzo 2020 (archiviato il 27 marzo 2020).
  102. Mamelund, Svenn-Erik. (2004). An egalitarian disease? Socioeconomic status and individual survival of the Spanish Influenza pandemic of 1918-19 in the Norwegian capital of Kristiania. Oslo University, Department of Economics, Memorandum.. URL consultad in data 27 marzo 2020(arqiviad de l'url orijenal in data 5 aprile 2020)
  103. Gerardo Chowell e Cécile Viboud, Pandemic influenza and socioeconomic disparities: Lessons from 1918 Chicago, in Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, vol. 113, nº 48, 29 novembre 2016, pp. 13557–13559, DOI:10.1073/pnas.1616537113. URL consultato il 27 marzo 2020.
  104. Kyra H. Grantz, Madhura S. Rane e Henrik Salje, Disparities in influenza mortality and transmission related to sociodemographic factors within Chicago in the pandemic of 1918, in Proceedings of the National Academy of Sciences of the United States of America, vol. 113, nº 48, 29 novembre 2016, pp. 13839–13844, DOI:10.1073/pnas.1612838113. URL consultato il 27 marzo 2020.
  105. Helene Økland e Svenn-Erik Mamelund, Race and 1918 Influenza Pandemic in the United States: A Review of the Literature, in International Journal of Environmental Research and Public Health, vol. 16, nº 14, 2019-7, DOI:10.3390/ijerph16142487. URL consultato il 25 marzo 2020.
  106. Andrew Noymer e Michel Garenne, The 1918 Influenza Epidemic's Effects on Sex Differentials in Mortality in the United States, in Population and development review, vol. 26, nº 3, 2000, pp. 565–581. URL consultato il 27 marzo 2020 (archiviato il 23 marzo 2020).
  107. Viboud C, Eisenstein J, Reid Ah, Janczewski Ta, Morens Dm, Taubenberger Jk. (EN) Age- And Sex-Specific Mortality Associated With the 1918-1919 Influenza Pandemic in Kentucky. 2013-03-01. URL consultad in data 2020-03-27(arqiviad de l'url orijenal in data 27 marzo 2020)
  108. Matthew S. Payne e Sara Bayatibojakhi, Exploring Preterm Birth as a Polymicrobial Disease: An Overview of the Uterine Microbiome, in Frontiers in Immunology, vol. 5, 2014, pp. 595, DOI:10.3389/fimmu.2014.00595, ISSN 1664-3224, PMC 4245917, PMID 25505898.
  109. Key Facts about Swine Influenza [6] Arqiviad qé: [7] accessed 22:45 GMT-6 30 April 2009. Archived 4 May 2009.
  110. UK Parliament – http://www.parliament.the-stationery-office.com/pa/ld200506/ldselect/ldsctech/88/88.pdf. Accessed 2009-05-06. Archived 8 May 2009.
  111. John M. Barry, Cécile Viboud e Lone Simonsen, Cross-Protection between Successive Waves of the 1918–1919 Influenza Pandemic: Epidemiological Evidence from US Army Camps and from Britain, in The Journal of infectious diseases, vol. 198, nº 10, 15 novembre 2008, pp. 1427–1434, DOI:10.1086/592454. URL consultato il 25 marzo 2020.
  112. Fortune article "Viruses of Mass Destruction Arqiviad qé: [8] " written 1 November 2004. accessed 01:12 GMT+1 30 April 2009
  113. Flu Epidemic Hit Utah Hard in 1918, 1919. 28 marzo 1995. URL consultad in data 7 luglio 2012(arqiviad de l'url orijenal in data 30 novembre 2012)
  114. The Great Pandemic of 1918: State by State. URL consultad in data 4 maggio 2009(arqiviad de l'url orijenal in data 6 maggio 2009)
  115. Sata S. Plaspohl, Betty T. Dixon e Nyssa Owen, "The Effect of the 1918 Spanish Influenza Pandemic on Mortality Rates in Savannah, Georgia, in Georgia Historical Quarterly, vol. 100, nº 3, 2016, p. 332. URL consultato il 14 febbraio 2018 (archiviato il 15 febbraio 2018).
  116. Influenza of 1918 (Spanish Flu) and the US Navy in history.navy.mil. URL consultad in data 14 maggio 2009(arqiviad de l'url orijenal in data 11 gennaio 2015)
  117. World Health Organization Writing Group, Nonpharmaceutical interventions for pandemic influenza, international measures (PDF), in Centers for Disease Control and Prevention (CDC) Emerging Infectious Diseases (EID) Journal, vol. 12, nº 1, 2006, p. 189. URL consultato il 13 aprile 2018 (archiviato il 30 settembre 2018).
  118. 1919 - Spanish Flu Reports in south-western Victoria, Australia. 2004-09-17. URL consultad in data 2020-03-26.
  119. Ryan, Jeffrey, ed. Pandemic influenza: emergency planning and community preparedness. Boca Raton : CRC Press, 2009. P. 24
  120. "Colonial Annual Report", 1919
  121. P. Ianni, Cenni sulla pandemia "spagnola": riflessioni su alcune fonti d'archivio parlamentari, MemoriaWeb - Trimestrale dell’Archivio storico del Senato della Repubblica - n.30 (Nuova Serie), giugno 2020, p. 3.
  122. «War Losses (Austria-Hungary) | International Encyclopedia of the First World War (WW1)». Vardad in data 29 maggio 2017.

Bibliografia Modifega

Vos correlad Modifega