Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

L' ingrassadura de correzion a l’è la gionta de ingràss al soeul al fin del corrégen el pH, oppùr de tràgh via sostanz nò vorsùd ‘me ‘l sòdio, el calcar oppùr el sal.

I soeul àcid gh’hànn de vèss corrggiùu per via de la sò dotazion scarsa de elemént nutriént, de la difficoltà di piant di surbìj, de la presenza scarsa de biomassa micròbica in favor de quèlla di fung e de la presenza, di vòlt, di speci tòssich de l’alumini. La correzion la ven tirada innanz cont el giotà di sostànz per spostà el pH vèrs la basicità (CaO, CaCO3, Ca(OH)2, MgCO3, MgO, scendra de legn). La quantità de sostanza de mèttegh su la gh’hà de vèss stabilida in laboratori per mèzz de la titolazion de on campión de terrén.

In de l’esempi del CaCO3, quand chequèsschì el vent giontàa i succeden quèj reazion chimich chì:

 
 

E ‘l Ca(OH)2 l’è ‘na bas fòrta.[1]

La correzión di soeul sòdich la ven tirada innanz per mèzz de la gionta del gèss (CaSO4•7H2O) e poeu giò con l’irigazion. In del terrén la reazion chimica che la succéd con la gionta de gèss la fa de manera che ‘l sòdio (Na) el faga su el solfàa de sòdio (NaSO4) che l’è on sal solùbil che ‘l ven menàa via de l’acqua de irrigazion.

 

Quèl trattament chì el podarìss vèss necessari a fàll de noeuv dòpo on poo de ann.

I soeul bàsich vegnen trattàa con la gionta de sostanz che ménen a l’acidità ‘me el solfer (S), che, in presenza de ossìgen (O) e de l’acqua (H2O) el se trasforma in acid solfòrich (H2SO4).[1]

 

Correzion di soeul ricch de calcar

Modifega

El calcàr l’è on problema perché el blòcca i elemént nutriént, soratùtt el fòsforo. I soluzion del problema hinn:[1]

Tuttamànch la correzión di terrén ricch de calcàr l’è diffìcil per via del podè tampon elevàa del calcàr attiv e despèss l’è mèj lassàa stà el terrén inscì ‘me l’è e adattàgh la tècnica agronòmica.[1]

La salinità la ven risòlta per lessiviazion con di acqui, se l’è possìbil, pòer de Na+ e ricch de Ca2+ de manera de evità i problema di soeul sòdich.[1]

Quèj soeul chì gh’hànn de vèss corregiùu innanz ‘me quèj sòdich o peru ‘me quèj salìtt.[1]

Riferiment

Modifega
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Silviero Sansavini, Guglielmo Costa, Riccardo Gucci, Paolo Inglese, Angelo Ramina, Cristos Xiloyannis (2014). Arboricoltura generale (in italian). Patron Editore, 452-453. ISBN 978-88-555-3189-4.