Reazion del terren

Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La reazion del terren a l’è ona proprietà chimica che la vene esprèssa per mèzz del pH, d’ona sospension del campion de terrén in acqua, misuràa cont el potenziometer.

Natura chimicaModifiché

El pH a l’è on ìndes numerich correlàa con l'acidità, o ben con l'attività di ión idròni (H3O+) o, second ‘na concezión men giusta ma pussée comun, a l'è la concentrazion di ion idrògen (H+):

 

El terrén a l’è on sistèma àcid-bas che la soa acidità a l’è determinada del rappòrt quantititìv infra i ion idrògen e i ion ossidril ind la soluzion circolanta. Quèll rappòrt chì a l’è la quèll che 'l risulta d’ona dinamica che ghe laoren adrée i compòst chimich desliguàd in de l’acqua che la riva al terren, l'attività biologica di piant e di microrganismi e, infin, i fenòmen fisico-chimich de superfice che se svilùppen in su la superfice de separazion infra la frazion sòlida e la soluzion circolanta.

El pH, de bon, a l’è regolàa del complèss di collòid del terrén e di basi de scambi adsorbìd. El complèss de scambi del terrén, rappresentàa di mineràj creós e de l'humus el fa el lavorà de l’àcid débol, ai valór de pH che de sòlit se troeuven in di soeul. Con l’insegnà cont A on sit genérich del complèsso de scambi, l'equilibri de spartizion al’è rappresentàbil chichinscì:

 

Quèst equilibri chì l’interagìss con la biosfera del terrén e cont i equilibri àcid-bas de la soluzión circolanta: on aumént de l'attività di ión idrògen, caosàa per esempi del rilàss dai radìs o dè l’appòrt di saj che fànn idrolisi acida, el spòsta l'equilibri de spartizion del complèss de scambi vèrs sinistra, con l'adsorbiment di ion idrògen fàa di collòid. Vicevèrsa, ona diminuzion de l'attività idrogeniònica, caosada de l’appòrt de salj a idrolisi basica, el spòsta l'equilibri vèrs drizza, cont el rilàss di ion idrògen del complèss de scambi. La formazion di caregh elèttrich negatìv in su la superficie di collòid la sta al fondament de la capacità de scambi catiònich: i basi de scambi present in avanz ind la soluzion circolanta vegnaràn adsorbìd del complèss de scambi al pòst de l’idrògen.

Per via de quèsta dinamica complèssa, la misurada del pH del terrén la pò dà di risultàa estrèmmament divèrsi second la procedura adottada, per quèst i gh’hànn de vèss dopràd di procedùr standard de manera de vègh di dàa standardizza che pòden vèss interpretàa a la giusta manera.

Importanza de la reazionModifiché

 
Solubilità e assorbiment di element nutriént in funzion del pH del terrén

La reazion del terrén la condiziona divèrsi aspètt de la fertilitàa, intra i quaj se cìten sti chì:

  • Ancabén con divèrsi eccezión, i elemént nutriént pòden vèss digerìi direttament in la soa forma solubil. In di alter paròll, la pupàrt di piant la surbìss i nutriént mineràj deslenguàa ind la soluzion circolanta. Tanti de quèj element chì hinn sogètt a di equilibri àcid-bas intra ‘na forma solubil e vuna minga solùbil, che 'l se spòsta de ‘na part o de l’altra in fonzión del pH; el ne ven foeura che el pH el fa interferenza in del’assorbiment di nutrìent.
  • El pH el fa interferenza con la capacità de scambi catiònich de già che ‘l condiziona la proprietà del terrén de trattegnì i catión per adsorbiment: se el pH el se sbassa la capacità de scambi la va giò per via de la neutralizzazion di caregh elèttronegativ fàda di ion H+. De conseguenza a valór de pH puttòst bass la dotazión di element nutriént la và giò tant per via del podè surbent del terren pussée bass.
  • El pH el fa interferenza cont el tass de saturazion in bas e, soprattùtt, con la ripartizion percentuàl di bas adsorbìd del complèss de scambi del terrén. A di valóri de pH molto bass la struttura del terren l’è senza stabiltàa per via de la mancanza del calcio in del complèss de scambi, inveci per pH tròpp alt (oltra 8,5-9) la tròppa presenza del sòdio la fa de manera de dispèrd i collòid e de conseguenza la distruzión de la struttura.
  • El pH el fa interferenza cont el podè tampón e cont i intervént de correzión: la proprietà de contrastà variazion brùsti del pH, sia a andà su sia a andà giò, la dipend de la capacità de scambi e del tass de saturazion in bas. I terrén con on pH on cicinin sòta la neutralità gh’hànn generalment i condizion migliór, basta che gh’abìen assée de collòid, de contrastà sia l'acid, sia el basich. I terrén con on pH anormal gh’hànn on podè tampon pussée alt, ma domà ind la direzion adrée a la quàl a se vorarìss correg: per esempi, per on pH bass, el terrén l’è vulnerabil ai fattór (negatìv) de acidità, inscambi el contrasta quèj de basicità.
  • El pH l’influenza l'attività biologica de quaj grupp funzionàl di microorganismi che ciapen part direttament in di grupp funzional di cicli biogeochimich de quajvun infra i element (in particolar l’azòto e solfer).

Classificazion di terrénModifiché

La classificazion di terrén in funzion del pH la ghe va adrée a di schèma che pòden vèss leggerment divèrsi quant ai confìn di class e per el nòmm, ma l’è omogenua ind la sostanza. Di classificazion hinn raportàd ind la tabella 1.

Tab. 1 - 'Na quaj classificazion di terren in funzion del pH raportada in letteratura
Sorgent: Giardini (1986)[1]
El nòmm Gamma del pH
Fortement àcid men de 5,5
Acid 5,5 - 6,0
Sub-acid 6,0 - 6,8
Nèuter 6,8 - 7,3
Sub-bàsich 7,3 - 8,0
Bàsich 8,0 - 8,5
Alcalin oltre 8,5
Sorgent: US Department of Agriculture (1993)[2]
El nòmm Gamma del pH
Ultra àcid meno di 3,5
Estrèmmament àcidi 3,5 - 4,4
Molto fortement àcid 4,5 - 5,0
Fortement àcid 5,1 - 5,5
Moderatament àcid 5,6 - 6,0
Debolment àcid 6,1 - 6,5
Nèuter 6,6 - 7,3
Debolment alcalìtt 7,4 - 7,8
Moderatament alcalìtt 7,9 - 8,4
Fortement alcalìtt 8,5 - 9,0
Molto fortement alcalìtt oltre 9,0
Sorgent: Gessa & Testini (1989)[3]
El nòmm Gamma del pH
Peràcid meno di 5,3
Acidi 5,4 - 5,9
Subàcid 6,0 - 6,7
Nèuter 6,8 - 7,2
Subalcalìtt 7,3 - 8,1
Alcalìtt 8,2 - 8,8
Peralcalìtt oltre 8,8

‘Me a se pò osservà, l'acidità l’è marcada sòta pH 6, l'alcalinità sora pH 8. Infra chi valór chì i terrén hinn consideràa, in sostanza, nèuter cont ona tendenza possìbil vèrs l’acidità o l’alcalinità. El nòmm di clàss adottàd del Giardini el distingh intra dò categurij de alcalinità: per quèlla moderada (pH < 8,5) a se dopera l'aggettiv basich, inveci per quèlla elevada (pH > 8,5) a se dopera usa l'aggettiv alcalin. Ancaben, in chimica, i du tèrmen voeuren dì l'istèssa ròbba, i du aggettiv in quèll caso chì voeuren dì dò ròbb divèrsi e a se ne parlarà andand innanz.

Terren nèuterModifiché

I terrén nèuter hinn quèj che gh’hànn on pH prèss a 7. Anca quèj che gh’hànn ‘na reazion leggerment àcida o leggerment bàsica hinn arent ai terrén nèuter.

I terrén neuter hinn quèj pussée adàtt per l'esercizzi de l'agricoltura de già che la pupàrt di speci agrari la se adatta in manera òttima a di valór del pH comprés infra 6,5 e 7,5. In quèj terrén chì, defàtt, a gh’è i condizion migliór per la nutriziùn mineràl. Domà quaj microelement el troeuva i condizión migliór in ambient àcid (fèr) o bàsich (molibdéno); ramm, zinch, manganés, bòro e i macroelement gh’hànn inveci generalment on assorbiment òttim in di terrén nèuter, e a segonda di casi, leggerment àcid.

In di terrén dotàa d’ona bòna capacità de scambi catiònich, el tass de saturazión in basi a l’è moderatament alt, per quèst quand che la reazión nèutra a gh'è 'na bòna dotazión de bas de scambi e ‘na spartizión bilanciada infra i ión monovalént (potassi) e bivalént (calcio e magnesio); a quèj valor de pH chì el se redùss anca l’antagonismo del calcio in di confrónt del potassi.

El podè tampón a l‘è elevàa (basta che la capacità de scambi la sia assée alta) perché in del complèss de scambi a gh’è dent sia i ión idrògen de rilassà in caso de tendenza al diventà alcalìn, sia i bas de scambi de rilassà in del caso de tendenza al diventà àcid. Quèsta proprietà chì, tuttamanch, l'è òttima in di terrén cont ona reazion leggerment àcida, in corrispondenza de on grad de saturazión basica del 50%.

Terren acidModifiché

I terrén àcid hinn considerà di terren a reazion anormàl perché el sò pH el và giò a di valór tal de compromètt la nutrizión mineràl di piant. Generalment ona leggera acidità l’è tollerada, fin al lìimit del pH 6; sòta quèst pH chì l’anormalità la diventa pussée fòrta, ma, a se ved tant sòta pH 5-5,5, ch’ a hinn di valór sòta i quàj la pupàrt di speci agrari la gh’hà di difficoltà , o anca adrittura di impediment a vèss coltivàa.

La reazion àcida del terrén a l’è caosada de ‘na macanza de bas che la detèrmina on eccèss de ión H+ ind la soluzión circolanta e in del complèss de scambi. I resón de quèlla carenza chì hinn tanti e cambien segond i condizion de l’ambient:

  • Origin di ròcc: l'acidità a l’è caosada de on tenór elevàa de silice di ròcc fànn su el soeul. Per esempi hinn tipicament àcid i soeul originàa di ròcc ‘me el granii e el pòrfid.
  • Origin climatica: l'acidità a l’è caosada del slavaggiament di bas in di clima pioveràsg;
  • Origin organica: l'acidità a l’è caosada de l'accumulazion di àcid hùmich per via di temperdur moderatament bass e de clima pioverasg.

A gh’è ancasì de dì che el terrén l’è soggètt a vegnì manemàn acid per di procèss biològich di piant, che sorbissen pusssée i bas e manden foeura ind la soluzion circolanta i ión idrògen.

L'aument de l'acidità el gh’hà i sò effètt in su tre aspètt fondamentàj de la fertilità.

El primm el consist in de la dotazion minóra di element nutritìv. I ión idrògen e l'allumini gh’hann n’affinità maggióra in di confront del complèss de scambi rispètt ai catión di metàj alcalìtt e di quèj alcalìn-terrós. Con la sbassada del pH, l'aument de l'attività di ión idrògen l’esercìss ‘n’antagonismo ind l'adsorbiment a svantàgg di bas de scambi vèr e pròppi (calcio, magnesio, potassi, sòdio) e la pròvoca on rilàss de quèj sostanz chì ind la soluzión circolanta, de manera che sìen pussèe espòst a l’azion del slavaggiamént. I terrén àcid gh’hann per quèst on bass livèll de saturazion basica per via de la carenza de bas de scambi adsorbìd in su la superfice di collòid.

El segond aspètt, inveci el consìst in del formàss d'on ambiént favorevol per l’assorbiment di radìs. Sòta el pH 5,5 l’assorbiment de l’azòto, del potassi del solfo e del fòsforo el ven ostacolàa. El fòsforo, in particolar el diventa minga solubil de già che i resìduv de l’acid fosfòrich se mètten insèma cont i idròssid de fèr e alumini (che gh’hànn i proprietà di collòid de carega elettropositiva) precìpiten in forma de fosfaa de fèr e de alumini. Inveci l’assorbiment del fèr, e, se la reazion l’è minga tròpp àcida , anca quèll del ramm, del zinch, del manganes e del bòro.

El tèrz aspètt a l’è de natura fisica, ma el compòrta minga di conseguenz che infolcìssen i problema de fertilità di terrén àcid. El bass tàss de saturazion basica el fa de manera che quèj terrén chi gh’abìen assosènn pòch de calcio, che la soa presenza la gh’è soratùtt con la reazion basica o nèutra. La presenza del calcio in sul complèss de scambi la gh’ha on effètt de stabilizzà la floculazión di collòid e, donca de migliorà la struttura del terren. La struttura di terrén àcid a l’è inveci minga stàbil per via de la percentuàl de idrògen e de alumini pussée alta; in del cors del temp la pròvoca l’alterazión di mineràj primari con pèrdita de silice e la formazion de mineraj segondari che gh’hann ona capacità de scambi pussèe bassa, pussée adatta ai condizion de scaristà di bas. El risultàa a l’è l’andà semper al men di bas, tipich di soeul ch’a hinn soggètt a on fòrt slavaggiamént.

A bon cunt i svantàgg d’ona reazión àcida se tradusen in ona fertilità chimica pussée bassa per via de la minór dotazion di nutriént e de la sò capacità de moeuvess inferiora.

Terren alcalittModifiché

L'alcalinità del terrén la se fa vedè molto per di valor de pH maggiór de 7,8-8. L'origin de l'alcalinità e i sò effètt sòta l’aspètt de la pedologia e de l’agronomia cambien con riferiment al lìmit del pH 8,5. Sòta quèll valor chì a se parla de alcalinità de costituzión, tipica di terrén ricch de calcàr, de là de quèll valór chì, inveci a se parla de alcalinità de assorbiment, tipica di terrén ricch de sòdio. A pòden anca esist di terrén che gh’hànn on pH sòta el 8,5 che la soa alcalinità l’è caosada de la presenza del sòdio; la caratteristica de quèj terren chì a l’è quèlla de avègh anca ona salinità, per quèst vegnen ciamàa terrén salin-sòdich oppùr salìn-alcalìtt. Quèj soeul chì hinn pussée comun de quèj sòdich ver e pròppi e gh’hànn di proprietà chimico-fisich assée divèrsi.

Alcalinità de costituzionModifiché

L'alcalinità de costituzion a l’è quand che el terrén el gh’hà ona reazion moderatament alcalina, cont on pH mai sora 8,4-8,5. La càosa de la reazion alcalina l’è ona quantità alta de calcàr total e, in particolar, di calcàr attìv. Per quèlla resón chì i terrén cont on’alcalinità costituzionàl hinn ciamàd de sòlit terrén ricch de calcàr.

Con calcàr totàl a se voeur indicà l’insèma di carbonàa che gh’è dent in del terrén, ch’a hinn rappresentàa perlopù de carbonàa de calcio, magnesio, fèr, potassi e sòdio. Infra del lor el calcar ver e pròppi el dòmina, fàa su del carbonaa de calcio, (CaCO3), minga solùbil, e dal bicarbonaa de calcio, Ca(HCO3)2,che l'è inscambi solùbil, i carbonaa di metaj alcalitt hinn present in quantità pòch importanta. Dato che la frazión sòlida l’è fada su soratutt de carbonaa nèuter del calcio, ch’a l’è on sal minga solùbil, quèsta chì la ciapa nò part in di reazión chimich e ‘l sò mestée el se ved adrée a di perìod de temp molto longh cont el lent disgregàss di partìcol. Ona cèrta attività chimica la gh’è però in su la superfice de contàtt infra la soluzion circolanta e i partìcol de calcar: l'azion de l’anidride carbònica e insèma a quèlla de l’acqua detèrminen la solubilizzazion parzial per via de la formazion del bicarbonaa de calcio:

 

L'incidenza macroscopica de quèj procèss de superficie chì la dipend del svilùpp de la superfice de contàtt fra el calcàr totàl e la soluzion circolanta, donca a bon cunt, de la grandèzza di granìtt: se el calcar totàl a l’è fàa su soratùtt de partìcol gròss che stànn denter in di class del schéleter, de la sabbia e, in part, de la litta, la soa superfice de contàtt l’è piscinina e i reazion in su la superfice de contàtt hinn minga tròpp important; se, inveci, el calcàr total l’è soratùtt fàa su de partìcol di class de la tèrra crea e, soratùtt de quèlla pussée fina de la litta, la sò superfice de contàtt l’è assosènn estesa e i reazion in su la superfice de contàtt hinn molto importànt. A se definìss donca ‘me calcàr attìv la frazion del calcàr total che la fa su i partìcol pussée finn, in su i quaj i reazion de superfice gh’hànn on pes consistent.

L'aumént del pH caosàa de l'alcalinità de costituzión a l’è caosàa de l'idrolisi alcalina del bicarbonaa de calcio: de già che l’è on sal fàa su de ‘na bas fòrta (idròssid de calcio) e ‘n’acid débol (l'acid carbònich), la presenza del bicarbonaa de calcio ind la soluzion acquosa la detèrmina el formàss de equilibri multipli ch'i ridusen l'attività di ion idrògen:

1. La spartizion del sal in acqua la libera di ión calcio e di ión carbonaa àcid (equilibri spostàa del tutt a drizza):

 

2. La liberazion di ion bicarbonaa la ghe dà l’inviada a l’equilibri de spartida de l’acid carbònich, spostàa vèrs la forma minga spartida, de già che l’è on àcid débol:

 

3. La riduzion de l'attività di ion idrògen la spòsta el prodòtt ionich vèrs la spartizion de l'acqua, cont el liberà di alter ion ossidrìl:

 

L'insèma di sti trii equilibri el ven rappresentaa con quèll’ equazion chì:

 

A se po’ notà, che ‘l calcar che ‘l diventa solùbil el detèrmina ona sbassada de la concentrazion di ión H+ e on aument de quèlla di ioni OH- e de conseguenza on aument del pH. De fatt ind la soluzion gh’è la comparsa de l’idròssid de calcio, che l'è ‘na bas. De già chè l’idròssid de calcio a l’è ‘na bas moderatament fòrta el pH el raggiòng minga di valor assée elevàa e l'è de quèst che l'è caosada l’alcalinità moderada di terrén ricch de calcàr.

Ai procèss chimich che tirenn denter la soluzion circolanta e la superfice de contàtt del calcàr ghe se gionten adrée i procèss de scambi che tiren denter la superfice de contàtt infra el complèss de scambi e la soluzion circolanta:

  • l'aument de la concentrazion de calcio ind la soluzion circolanta el ven tradòtt ind ona competizion maggiora de quèsstchì in di confront di ion idrògen adsorbìi in sul complèss de scambi, per quèst el succederà l'adsorbiment del calcio e ‘l rilass di ion idrògen ind la soluzion circolanta; de conseguenza el càpita anca on aumént del tass de saturazion in bas.

A bon cunt la presenza de calcàr attìv in del soeul l’è responsàbil d’on procèss che, adasi adasi, el mena a l’alcalinità, al qual el ghe se mètt contra temporaneament el podè tampòn del complèss de scambi cont el scambi fra el calcio e i ion idrògen. La presenza d’on'alta quantità de calcar attìv, però, in del cors del la fa foeura el podè tampón e a la fin del procèss pedogenétich el se fa su on terrén a reazion alcalina e con tass de saturazion in bas dell'ordìn del 100%, indoe el calcio che ‘l pò vèss scambià el ghe dòmina.


Del ponto de vista de la pratega, i effètt de l’aument del pH per alcalinità de costituzión hinn de du tipi. El primm l’è de natura fisico-meccanica: la presenza d’on'alta percentuàl de calcio in del complèss de scambi la fa vèss stàbil la flocculazion di collòid, con formazión d’ona bona struttura compagn di glomerùl. I terrén ricch de calcar se presentén in gener ben organizzàa, mòrbid e fàcil de vèss lavoràa, basta che la vegna diperada ona tècnica che la mantegna la struttura del terrén. El segond l’interèssa la chimica e la nutrizion: l'aument del pH e i fenòmen de antagonismo fann interferenza con l’assorbiment de divèrsi element, perchè l’aumenten o pussée despèss el fànn diminuì:

  • L’assorbiment del potàssi el se redùss per via de l'antagonismo esercitàa del calcio e del magnesio. In divèrsi terrén ricch de calcàr a se pò rivàgh anca a la mancanza vèra e pròppia del potassi perché l’è minga trattegnùu del podè assorbent de terrén.
  • L'assorbimento di alter nutriént el seguta a restàa l’istèss cont on leggér sbassament di condizionón òttim (azòto) o on legger migliorament de la disponibilità (calcio, solfer).

I problema maggiór hinn putòst quèj de l’assorbiment del fèr e del fòsforo. Quant al primm a l’è famosa la sensibilità d'ona quaj pianta per clorosi férrica, a càosa del fèr che nò l’è pu solubil (soratutt la vidor e ona quaj pianta de frutt). La precipitazion del fòsforo, a l’è inveci caosada de la forma del tutt ionizzada (PO43-) che in di terrén ricch de calcàr la se mètt insèma cont el calcio a fa su el fosfàa tricàlcich minga solùbil, Ca3(PO4)2. L’ingrassadura cont i fosfàa, anca doprand di ingràss ricch de fòsforo molto solubil, la risòlv el problema domà in manera temporanea perchè el pH el moeuv l’equilibri del fosfaa monocalcich, solùbil, al fosfàa tricàlcich:

 

 

La reazion moderatament alcalina di terréni sub-basich e basich l’orìgina di ròcc e l’è caosada de ‘na presenza fòrta di carbonaa de calcio e magnesio, vegnùu de la deslingada di calcàr, di dolomij e marni. El soeul el pò vegnì alcalìn adasi adasi grazie a l’appòrt continuv de acqui ricch de carbonaa in di terren de matris che l’è nò de calcàr. In quèll caso chi el sarìss pussée giust de parlà de alcalinità de assorbiment, tuttamanch a se dopéra quèll tèrmen chì domà per el procèss che fa diventà el soeul alcalin per via di carbonaa de sòdio.

Alcalinità de assorbimentModifiché

La reazion fortement alcalina di terrén alcalìtt vèr e pròppi (pH>8,5) a l’è caosada del contàtt frequent del soeul cont di acqui ricch de sal de sòdi di àcid débol, in particolar el carbonaa de sòdi (Na2CO3) e ‘l bicarbonaa de sòdi (NaHCO3). Di condizion de quèll tipo chì capiten despèss in di zòn del desèrt o comunque de marcada ariditàa stagionàl e in vesinanza di còst per via del contàtt con di acqui ricch de saj o per depòset di sal caosàa del fòrt svaporament. L'alcalinità de assorbiment de sòlit la ghe và insèma con la salinità, caosada inveci de la presenza di saj sòdich de àcid fòrt (clorur de sòdio, solfaa de sòdio, ecc.) ma, ‘me l’è stàa giàmò ditt, i caratteristich de quèj terrén chì hinn assée divèrsi de quèj di terrén sòdich.

Tab. 2 - Classificazion di terrén salìtt (Sorgent: US Department of Agriculture[4])
El nòmm pH Conduttività elèttrica(mS/cm) ESP (%)
Terrén salìtt (minga sòdich) > 8,5 > 4 < 15
Terrén alcalìtt (sòdich) < 8,5 < 4 > 15
Terrén salin-alcalìtt (salino-sòdich) ≤ 8,5 > 4 > 15

Terren sòdichModifiché

L'alcalinità de assorbiment di terrén sòdich la ven riassunta de quèj caratteristich chì:

  • La soluzion circolanta la gh’hà dent di quantitàa rilevant de carbonàa e bicarbonàa de sòdio.
  • La concentrazion salina de la soluzión circolanta l’è nò elevada, perché l’è in del sò insèma l'inferiora de l'1‰. De conseguenza la conduttività elèttrica la gh’ha di valór relativamént bass, semper inferior de 4 mS/cm.
  • El pH el gh’ha di valór elevaa, semper sora 8,5, de spèss comprés fra pH 9 e pH 11.
  • El complèss de scambi el gh’hà dent ona percentuàl elevada de sòdio adsorbìi (Na che ‘l pò vèss scambiàa).

La resón del valór elevàa del pH l’è in de l'idrolisi salina di carbonaa de sòdio. Cont on procedimént compagn de quèll vedùu per l’idolisi salina del bicarbonaa de calcio, quèlla del bicarbonàa de sòdi la po’ vèss riassunta per mèzz de quèlla equazion chì:

 

La percentuàl alta de sòdio che la pò vèss scambiàa l’è caosada de l’assorbiment d’ona part di ión sòdio fin a la complètta saturazion di collòid. Generalment in di terrén alcalìitt a gh’è anca ‘na cèrta pecentuàl de calcio e magnesio che pòden vèss scambiàa, tuttamanch quèj ion chì a l’è difficil che vegnen rilassàa per via de l’affinità maggiora in di confront del complèss de scambi rispètt al sòdio. Ind la pratega a l’è de importanza particolar el rappòrt infra i quantità di ion sòdio e la capacità de scambi totàl, de la qual i proprietà fisico meccanich di terrén sòdich dipenden. El parametro che ‘l misura quèll rappòrt chì l’è l'ESP, sigla de Exchangeable Sodium Percentage (Percentual de sòdio che la pò vèss scambiada):

 

indoe [Na+] a l’è la concentrazion di ion sòdio tràa foeura del complèss de scambio e CSC la capacità de scambi catiònich, tucc e du esprèss in meq/100g.

La determinazión de la percentuàl de sòdio che 'l pò vèss scambiàa l’è tal che ghe sia de stàgh a lavoragh adrée per trovala e l’è facil che se faghen di errór, de già che la presenza del clorur de sòdio e di silicaa de sòdio la fa intereferenza in sul risultàa[2]. Al dì d’incoe a se preferìss doperà on alter ìndes, el SAR, sigla de Sodium Adsorption Ratio (Rappòrt de adsorbiment del sòdio):

 

indoe [Na+] e [Ca2+ + Mg2+] hinn i concentrazion di ion sòdio e di ion alcalin-terrós determinàa in de l’estràtt sàtur e esprèss in mmol/l. El rappòrt de assorbiment del sòdio e la percentuàl de sòdio che 'la poò vèss scambiàa hinn legàa infra de lor d’ona relazión empirica (US Salinity Laboratory, 1954[4][5]) che per quèst el permètt la stima de l'ESP segond on valór determinàa del SAR:

 

Segond l'U.S. Salinity Laboratory Staff, i terréni sòdich hinn quèj che gh’hànn on pH maggiór de 8,5, ‘na conduttività elèttrica inferiora de 4 mS/cm e ‘na percentuàl de sòdio che’l pò vèss scambiàa (ESP) maggior de 15 (Tabèlla 2). Quèsta definizion chì, ‘me in generàlment la classificazion di terrèni salìtt raportada in tabèlla, l’è accettada de tutt ind la letteratura.

L'alta percentuàl de sòdio che ‘l po’ vèss scambiàa e ‘l pH se fànn vedè con di effètt, perlopù negatìv, in su tucc i proprietà (fisich, meccanich, biològich) che caratterizzen la fertilità del terrén.

Quant ai proprietà chimich la disponibilità de tanti nutriént ind la forma digeribil la ven alterada, con di dirètt conseguenz in su la nutrizión mineràl: el calcio e ‘l magnesio a hinn quasi bloccàa per via de la difficoltà de ciapàj via del complèss de scambi e, soratutt per la precipitazion in forma de carbonaa nèuter; quasi tucc i microelement hinn in pratega minga solubil, foeura che ‘l bòro e ‘l molibdeno; l’assorbiment de l’azòto ancasì el se redùss, inveci quèj del solfer, del potassi, e del fòsforo i miglioren. El stat de la struttura, generalment, a l’è al fondament de la difficoltà de drenàgg che la fa de manera che quèj soeul chì sìen dispòst a di ristàgn persistent, con di possìbil conseguenz in sul potenzial de òssi-riduzión e in sul stat de ossidazion d’on quàj element (desnitrificazión e riduzión di solfaa). A la fin, el pH elevaa el fa andà su la solubilità de l'humus e 'l fàll vegnì pussée movibiil adrée al profìl.

El pH elevaa el fà sbassà l'attività di microb, soratùtt quèlla di fung, e ‘l ne altera la composizion referida ai grupp funzionàj. On alter effètt minga trascuràbil a l’è el saltà vòlter di fenòmen de fito-tossicità caosàa del sòdio e di boràa. La riduzion eventuàl di solfàa, in condizion de sbassament del potenziàl redox, de sorapù a l’è ona càosa de fito-tossicità per i solfùr.

I alter effètt hinn càosàa perlopù de la percentuàl elevada de sòdio che 'l pò vèss scambià. El ion sòdio, de già che l’è molto idrataa, el favorìss la formazion d’on strat de idratazion di collòid pussée spèss; de sorapù, la presenza d’ona carega elèttrica in deperlee la fa de manera che lee la pòda minga fà el lavorà del pont elèttrostatich infra du partìcol de collòid, compagn che ‘l succéd inveci per el calcio e per el magnesio; la presenza del sòdio la crea perciò di condizion giust per la spantegada di collòid e la distruzión de la struttura.

La facilità de la dispersion di collòid a l’è al fondament de tutt i aspètt negatìv che succeden in manera macrosòpica in quèj terrén chì. L’humus e i tèrr créa hinn al fondament de tucc i aspètt negatìv macroscopich de quèj soeul chì. L’humus e i tèrr crea hinn soggètt a la lessiviazión perché se muccen in del'orizzont di illuviazión (B). Per quèst, de bon, i proprietà se desferenzien adrée al profìl. El strat superficiàl, de 10-20 cm, in pratega senza di collòid a l’è cròj e ‘l stà nò insèma. In condizion de umidità elevada l’è paltuscént, plàstich e ‘l lassa minga passà l’acqua, inveci in condizion de brusècc el fa su ‘na crosta superficiàl con di filidùr per la formazion d’ona pseudo-strtutura a blòcch; l'assenza de collòid la dispònn el terrèn a l'erosión. A càosa de la degradazión de la struttura, la porosità la se sbassa de bon de manera de fagh vegnì pussée difficìl i moviment a l’acqua in del terrén e de creà di condizion de ristàgn persistent ede asfissìa. A bon cunt, in condizion de saturazion l’humus e i salj vegnen deselenguàa e tenden a andà vèrs la superfice che de conseguenza la ven scura e compagnada di espulsión di sal portàa adrée. De quèlla proprietà chì el ne sortìss foeura el nòmm che de sòlit el ghe ven dàa a quèj soeul chì di inglés (black alkali soils).

Per quèst i soeul alcalìtt gh’hànn di condizion de abitabilitàa taj de permèttegh ming de viv a la pupart di speci agrari, de manera de fa diventà difficil o anca impossibil del tùtt l’esercizzi de l’agricoltura.

Terren salin-sòdichModifiché

A hinn ciamàa anca salìn-alcalitt e gh’hànn di valór elevàa sia de concentrazion salina (conduttività elèttrica maggiora de 4 mS/cm) sia ind la percentuàl de sòdio che ‘l po’ vèss scambiàa (ESP maggiór de 15). El pH el raggióng mai di valór elevàa in di terrén sòdich de già che el va mai de là del lìmit del pH 8,5. Despèss, però el gh’hà di valór pussée bass, intorna del pH 8. De già che la salinità e l’alcalinità se originenn per i stèss resón, quèj soeul chì hinn anca quèj pussée spantegàa infra quèj salìtt.

La salinità a l’è tal per via de la presenza de alter sàj de sòdio, de calcio e de magnesio e quand che gh’hinn lor gh’è anca i carbonàa de sòdio, calcio e magnesio. In particolàr a gh’è i clorur e i solfaa, e i solfàa, combinàa cont el calcio e ‘l magnesio hinn bònn de sbass tant el pH. A bon cunt i terrén salìn-sòdich gh’hànn di proprietàa compàgn de quèj di terrènn salìtt, e fànn nò vedè i effètt negativ de la quantità elevada de sòdio che ‘l pò vèss scambiàa, per quèst i aspètt negatìv hinn soratùtt el bass valór del potenziàl idrich caosàa de la tension osmòtica.

Dal ponto de vista agronòmich, ancaben sìen di terrén difficil, gh’hànn ‘na vocazion migliora rispètt ai terrén sòdich vèr e pròppi, soratùtt per via di condizion migliór per la nutrizion mineràl e al stat de la struttura del terrén migliór. Se a ghe de trà via la salinità a quèj terrén chì, per slavaggiament, la proprietà de quèj soeul chì la peggiora de già che vegnen trasformàa in di terrén sòdich.

Coltivazion di terren a reazion anormalModifiché

Ona reazion anormàl del terrén el taja nò foeura el terrén medèmm del sò uso per reson de agricoltura, tuttamanch a l’è on fattór che ‘l ne redùss la soa vocazion per l’agronomia, donca a se gh’avrànn de adottà di furbarìj de redùnn el svantàgg rispètt ai terrén nèuter. Sti chì a hinn generalment i terrèn miglior de vèss coltivàa, perché lassen ‘na possibilità maggiora in del scernì i speci de coltivà e la tècnica de doperà. El slontanament di condizion òttimm el compòrta di vincol che impònnen di scèrni astringént e pussée savi. In teoria a l’è anca possibil fàa la corezión del pH, ma despèss quèj intervent chì a hinn minga tròpp ùtil perchè ghe se mètt contra el podè tampon, perchè tiren minga via la caosa e per quèst l’esèrciten on effètt temporani, soratùtt, hinn minga tròpp vantaggiós del ponto de vista econòmich. La strada che ghe se và adrée pussée a l’è donca quèlla de adattà la tècnica agricola ai condizion del terren.

Gestion di terren acidModifiché

El mancament principàl di terrén àcid el consist ind la dotazión scarsa di nutriént e ind la difficoltà de assorbimént de quajvun de lor. Fin tant che i valor stànn sora el pH 5, la pupart di problema la pò vèss risòlta cont el curà la tècnica de ingrassadura e cont el scernì i speci agricól che voeuren el terrén àcid (Tabèlla 4). Sòta pH 5 i condizion diventen minga giust de fa cress la pupart di coltùr, donca l’è mèj corregg, con l’appòrt calcinna o de calcàr masnàa fin. La resistenza offèrta del podè tampon l’è marcada, donca l’obiettìv de raggiòng con la correzion a l’è l’alzada del pH de 1-1,5 unitàa de manera de fa vegnì i condizion pussée facil per la coltivazion.

In di terrén àcid a l’è raccomandàda l'utilizzazion de ingrass nèuter o basich per fisiologia o per costituzion (Tabèlla 3).[6]. L’utilizzazion de ingrass àcid la pò peggiorà in del cors del temp i condizion, con la sbassada maneman del pH.

Tab. 3- Di esempi de proprietà àcid o bàsich per fisiologia de ingràss sempliz o binàri
Categorij de ingrass Ingrass àcid Ingràss nèuter Ingràss bàsich
Azotaa Solfaa d’amòni Urea[7] Nitraa d’amòni[8] Nitraa de sòdio[9]Nitraa de calcio[9]Calciocianammide
Fosfatich Perfosfaa sempliz Perfosfaa triplo[8]Scorie Thomas
Potassich Solfaa di potassi[9]Clorur de potassi[9] Salin potassich
Azòto-fosfatich Fosfaa monoamònich Fosfaa biamònich
Azòto-potassich Nitraa de potassi[9]

Gestion di terren ricch de calcàrModifiché

El mancament principàl di terrén ricch de calcàr el consist ind la sò fertilità ridotta per via del blòcch de quaj element nutrient. Quèll difètt chì a l’è lingér in di terrén moderatament àcid, inscambi el se fa vedè de fòrt sora el pH 8. Generalment la scèrna migliora a l’è quèlla de dirig l’adrèss de la produzión vèrs i coltùr che voeuren i terrén basich, soratutt quèj che ne gh’hànn di vantagg con on alta dotazion de calcio. Divèrsi coltur, defàtt, gh’hànn la sò maggiora possibilità de prodù pròppi in di terrén ricch de calcàr.

L’ingrassadura l’è bòna de resòlv i problema ma minga del tutt: per esempi, i condizion per la nutrizion cont i fosfaa pòden vèss miglioràa grazie a di ingrassadùr fosfatich moderàd e frequent cont el doperà di ingràss de alt tìtol de fòsforo solùbil. A l’è assosènn ùtil anca l’ingrassadura localizzada perché a s’è vist che la concnetrazion di granèll de ingràss la fa andà pussée adasi la diminuzion de la concentrazion de ingràss (retrogradazion) [10]. Per i microelemént a l’è assosènn raccomandada la somministrazión travèrs i foeuj e generalment per tucc i casi che gh’è di fenòmen de antagonismo infra i element.

Di alter furbarij hinn possibil in di situazion particolar. Per esempi, in di soeul ricch de calcàr, i lavorazion giò in profondità hinn minga consigliàd e, in particolar, quèj che indusen l’inversadura o la messedada di strat; in quèlla manera chì se fa a men de mètt denter in del strat attìv de l‘alter materiàl ricch de calcar. Per quàj pianta de frutt sensibil a la clorosi fèrrica, a la fin, a l’è possibil giragh intorna del problema cont el catà foeura di portinèst resistent al calcàr; a l’è el caso, per esempi, de la vidor e del per, per i quaj gh’è di pòrtinnèst molto resistent.

La correzion la pò vèss fada cont el mèttegh denter in del terrén del solfer o del gèss. El primm el lavora mèj ma el costa anca tròpp, el segond el lavora pegg ma el pò vèss vantaggiós in di zòn indoe l’è fàcil de trovà. Generalment, però i terrén ricch de calcàr hinn difficìl de vèss correggiùu per via de l’alt podè tampón esercitàa del calcàr attìv e l’è mèj a lassàa pèrd e doprà la tècnica.

In di terrén ricch de calcar a l’è assosènn consiliàda l’utilizzazion de ingràss nèuter o àcid de costituzion o de fisiologia (Tabèlla 3).

Gestion di terréni sòdichModifiché

I problema associàa cont i terrén sòdich hinn perlopù caosàa del l'elevada percentuàl de sòdio in del complèss de scambi. L'ùnega soluzion che l’è bona de fa a l’è quèlla de trà via el sòdi del complèss de scambi con la somministrazion di ingrass de correzion. L’utilizzazion di ingrass de correzion l’è fondada in su do reazion de scambi che slontanen el sòdi di collòid e di carbonaa con formazion de sal de sòdi a reazion nèutra. L’azion di ingràss de correzion la pò vèss ricondotta a vuna de quèj reazión chì:

1. Sottrazión del sòdio di carbonaa per scambi sempliz: la ven ottegnuda cont el doperà on àcid. L’ingràss de correzion a l’è l'àcid solfòrich oppur el solfer, che in del terrén el subìss l'ossidazion a àcido solforich grazie ai solfobatteri:

 

2. Sottrazión del sòdio di carbonaa per scambi doppi: la ven ottegnuda cont el doperà on sal calcich d’on àcid fòrt, compagn del solfaa de calcio e del clorur de calcio. L'equilibri del scambi doppi a l’è spostà vèrs drizza grazie a la precipitazion del carbonaa de calcio.

 

3. Sottrazión del sòdio di collòid: la ven ottegnuda o per mèzz de l'utilizzazión d’on àcid oppùr de on sal calcich de on àcid fòrt. In tutt e du i casi i catión liberàa (ion idrògen o ion calcio) competten con el sòdi e grazie a la sò maggiora affinità tenden a ciapànn el pòst in del complèss de scambi.

 
 

Di risultàa compagn a pòden sortìi foeura anca cont el doperà i solfàa de fèr e de alumini.

La correzion di terrén sòdich in realtàa la conven minga perché i ingrass de correzion costen tròpp (per esempi àcid solfòrich, solfer, clorur de calcio). Anca in del caso di materiaj relativament minga car, compagn del gèss, l'intervent el po’ vèss comunque car per via di grandi quantitàa de materiàl de mètt. Quèll'alter problema l’è rappresentàa de la càosa de l'alcalinità: l'intervent de correzion el gh’hà ona durada temporanea se a se trànn minga via i resón che gh’è de dree che i hànn càosàa l’accumul del sòdio in del terrén. Generalment quèst a l’è possibil per mèzz de la bonifica idraulica insèma a on bon sistèma de drenagg. El caregh de quèj internent chì el fa de manera che despèss i terrén alcalìtt sìen tajàa foeura de l’utilizzazon agronomica e generàlment domà in di àrej marginàj de pianètta i vegnen doprà per el pàscol cont el sfruttà la vegetazion alofita presenta o ben quèlla che la riess a viv in quèj condizion chì.

A gh’è anca de parlà de la bonifica idraulica. In teoria l’è possibil trà via el sòdio del complèss de scambi per mèzz del slavaggiament cont el doperà di acqui carbonatich o di acqui salìtt che gh’abìen on SAR minga minor de quèll del soeul. Cont el suttà a sommèrg el terrén, maneman el sòdio el ven sostituì del calcio; in del’istèss temp i condizion de saturazion pròvochen la lessiviazion di carbonaa de sòdio. Ind la pratega quèll tipo de intervent chì a l’è assosènn longh e car e ‘l pò vess miss in pee domà con l’intervent pubblich, che ‘l gh’hà anca di fin socio-politegh de la de quèj economich. I terrén soggètt a la bonifica idraulica pòden vèss in del stèss temp dopràa con di coltur adàtt a la situazion particolar, ‘me per esempi el ris, che l’è adàtt de vèss coltivàa in del terrén sòta l’acqua e ‘l ghe resist a di percentuàj elevàa del sòdio che ‘l pò vèss scambiàa.

De sorapù, de là de quèj intervent chì de correzion chi a se pòden dagh adrée a quèj indicazion chì:

  • Coltivazion di speci che soppòrten di percentuàj alt de sòdio che ‘l pò vèss scambià. El ris ma anca la biedrava, el cotón, el tomates, l'èrba medega, vànn ben e soppòrten di valor de ESP de l'orden de 40-60 ; pòden andà mèj divèrsi speci de Agropyron., che pòden vèss doperàa ‘me foràgg, e soppòrten di valór de ESP maggior del 60%.
  • L’utilizzazion de ingràss àcid de fisiologia. In particolar hinn adàtt per quèll obiettiv chì el solfàa de potassi, el colrur de potassi e, soratutt el perfosfàa sempliz: quèsstchì defàtt el gh’hà dent di grand quantitàa de solfàa de calcio, per quèst de là del fa vegnì acid, fànn anca on mestée de correzion, anca se leggér.

Gestion di terrén salin-sòdichModifiché

Generalment quèj terrén chi pòden vèss corregiùu per mèzz del slavaggiament, che ‘l permètt el slontament sia si saj nèuter sia di carbonàa de sòdio. Quèll intervent chì però el peggiora i proprietàa perché ‘l trasforma quèj soeul chì in di terrén sòdich che domanden poeu l’utilizzazion de on ingrass de correzion. Del moment che i difètt di terrén salin-sòdich pòden vèss predilètt rispètt ai terrén sòdich minga salìtt e che la possibilità de scèrni tènich l’è pussée granda, in su quèj terrén chi ghe se fa nessun intervent de correzión.

Esigenz e adattament di piantModifiché

Tab. 4 - Adattamenti delle colture ai

differenti valori di pH del terreno

Coltura pH del terreno
4,5 5,0 5,5 6,0 6,5 7,0 7,5 8,0 8,5
Ortensia (fior azur)
Azalea
Cotón
Lorion
Magiostra
Biada
Fasoeu
Pomm de tèrra
Trifoeui bastard
Tabacch
Vidor
Όrz
Ris
Soia
Vicia
Tomates
Trifoeùi incarnàa
Zucchètta
Agrùmm
Caròtola
Verza
Cocùmer
Formenton
Pianta de pòmm
Per
Pèrsich
Segla
Sago
Trifoeuj ladin
Forment
Oliv
Spinazz
Scigola
Lattuga
Ortensia (fior bianch)
Trifoeui vioeulètt
Sparg
Ѐrba medega
Fava
Ortensia (fiori roeusa)
Sulla
4,5 5,0 5,5 6,0 6,5 7,0 7,5 8,0 8,5

I piant gh’hànn di esigenz divèrsi quant al pH. Quaivuna la se adatta a di reazion del terrén che tenden a l’acidità, di alter inveci a di reazón che tenden a l’alcalinità, di alter, la pupàrt, voeuren soratutt on terrén nèuter. I manchen nò, a la fin, i speci che gh’hànn nò di esigenz particolar e donca ghe fa nagòtt la reazion del terrén.

A vegnen ciamàd ossìfil quèj speci adàtt per di reazion àcid, anossìfil quèj adàtt per i reazión alcalinn, alofìt quèj adàtt per on elevàda quantità de sòdio.

Piant agrari e pHModifiché

L’è stà vedùu scià adèssadèss che la correzion de la reazión a l’è on intervent despèss diffìcil da vèss realizzàa con di risultà significativ oppùr el conven minga per via di cost. Per quèst l'agricoltura la se dirig vèrs l’adozió di tècnich che limiten i effètt negatìv de la reazion anormàl ma, generalment, la tend a adattàss a la realtà che ghe se dev laorà su, putòst che a cambiàla.

La primma furbaria tecnica de adottà in su on terrén a reazion anromal a l’è, naturalment, quèll che scernì foeura di speci agrari che se adatten mèj, bon de viv mèj in quèj terrén là. Quèst scèrna chì l’è tant pussèe vincolada quant pussée che la reazión del terren la se slontana di valór normàj, dato che la pupàrt di piant agrari la preferiss di soeul nèuter o moderatament àcid o bàsich. La correzion del terrén, generalment, la gh’hà el fin de slargà la gamma de la scèrna possibil cont e ìl menà el pH vèrs di valór pussée accattàbil, inscambi l’è del tutt improbabil l’obiettiv de spostànn el valór de 3-4 unitàa.

La tabèlla 4 la riassumm i esigenz d’ona serie de speci agrari in relazion cont el pH. La tabèlla la gh’hà domà on valor de orientàss de già che ona stèssa coltura la pò ‘vègh di esigenz divèrsi in funzion de la cultivar o de alter fattór (per esempi el portinnèst in del caso di piant legnós).

Come el pò vèss notà, la pupart di coltur citàd ind la tabèlla la se adatta a di terrèn nèuter o dotàa de ‘n’acidità moderada. Sòta pH 5,5 e sora pH 7,5 molt de quèsti coltur chì soffrissen, per quèlla resón chì l’è mèj de optà per di speci ossìfil in del primm caso o anossìfil in del segond. Gh’è poeu quèj speci che gh’hànn di esigenz putòst strècc ripètt a di di alter ma che inscambi hinn pussée bon de rangiàss, compagn per esempi de l'olìv: quèsta specie chì la preferìss i terrén che tenden al néuter oppùr leggerment basich, tuttamanch la se rangia ben anca in quèj che tenden a l’acid e in di quèj ricch de calcàr e, la soppòrta anca i soeul salin-sòdich (come el succed rarament per i alber). ‘Me l’è stàa giamò ditt prima, però, on intervent de correzion al fin de spostà de 1-1,5 unitàa el pH del terrén l’è bon de migliorà tant i condizion de coltivazion e ‘l permètt de slargà la gamma di coltivazion infra i quàj catàj foeura.

Un segn particolar l’è de fa per la vidor e ‘l per: quèj coltur chì preferìssen di seoul subacid o nèuter, e soffrissen tant in di terrén ricch de calcàr, tuttamanch l'utilizzazion de pòrtinnèst specifich la permètt la coltivazion anca in di terrén a reazion alcalina.

On contegn ùnegh a l’è quèll de l'ortensia: quèsta pianta chì, de ornament, el pH ghe fa nagòtt e la sòppòrta 'na gamma molto larga che la va di soeul àcid a quèj alcalìtt. La soa rispòsta, tuttamanch l’è divèrsa segond el pH: in di soeul àcid la fa di fior azùr, roeusa in su quèj àcid.

Vegetazion spontanea e pHModifiché

La vegetazion spontanea a l’è on indes de la reazione del terrén e, di vòlt, la presenza de cèrti specie o de associazion di piant la ne permètt de individoà senza ambiguità ‘na reazión acida o alcalina.

I luin spontani, i brugh, i rododender, divèrsi fires, el lorion, indichen ona reazión acida, de già che a hinn di piant ossìfil. Al’incontrari, la sulla, la regolizzia e di alter legumm, inségnen ‘na reazion moderatament basica, tipica di terrén ricch de calcàr.

Divèrsi chenopodiacei e quaj gramenacea fànn segnàl d’ona reazion fortement alcalina, tipica di terrén sòdich oppur ‘na reazión alcalina tipica di terren salin-sòdici e a hinn per quèst dent in del grupp di piant slofit. Infra sti chì a se fàa segnàl anca di tamaris, ch’à hinn di arbust resistent sia all'alcalinità sia a la salinità.

Anca di piant spontani che ghe fa nagòtt la reazion del soeul e che pòden trovàss sia in su di soeul àcid che in quèj ricch de calcàr i manchen minga: a hinn inscì per esempi l'elicriso e ‘l rosmarin; quèj dò speci chì rappresenten on grupp numerós de piant spontani de l’ambient mediterranei che cressen sia in su di formazion rocciós de la còsta, sia in su quèj de calcar sia in su quèj de granii o de scist.

RiferimentModifiché

  1. Giardini, Agronomia generale, p. 178
  2. 2,0 2,1 Soil Survey Division Staff. (EN) Chapter 3. Esamination and Description of Soils. Selected Chemical Properties. Reaction. U.S. Department of Agriculture, 1993. URL consultato in data 16 agosto 2007(archiviato dall'url originale in data 7 agosto 2007)
  3. C. Gessa; C. Testini, Il pH del suolo e la sua regolazione in Chimica del suolo, Pàtron.
  4. 4,0 4,1 Determination of the Properties of Saline and Alkali Soils in US Salinity Laboratory Staff (a cura di), Diagnosis and Improvement of Saline and Alkali Soils (PDF) (in inglese), Agriculture Handbook n. 60, US Department of Agriculture. L.A. Richards, Editor, 1954. URL consultad: 26 agosto 2007.
  5. P. Sequi, I terreni salini ed alcalini in Chimica del suolo, Pàtron.
  6. A se diss àcid (o basich) de costituzion on ingràss che in soluzione l dà reazión àcida. A se dìss àcid (o basich) on ingràss che in del terrén el lassa on residuv àcid per via de la differenza de l’assorbiment fàa di piant in di confront di frazion aniònich e catiònich del sal. Per esempi, el nitraa de calcio, ancaben el sia nèuter de costituzion (sal fàa su d’on àcid fòrt e ‘na base fòrta), in del terren el lassa on residuv basich (i ion Ca2+ perchè i piant i ne surbìssen pussée de la frazion aniònica (ion NO3-).
  7. In soluzión el dà reazion alcalina
  8. 8,0 8,1 In soluzión el da reazion àcida
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 In soluzione el dà reazion nèutra
  10. L. Giardini, Agronomia generale, Pàtron.

BibliografiaModifiché

  • AA.VV, Paolo Sequi (a cura di), Chimica del suolo, Bologna, Pàtron, 1989.
  • Soil Survey Division Staff (a cura di), Soil survey manual (PDF) (in inglese), Soil Conservation Service. U.S. Department of Agriculture Handbook 18, 1993.
  • Luigi Giardini, Agronomia generale, 3, Bologna, Pàtron, 1986.
  • Alda Belsito; et al., Chimica agraria, Bologna, Zanichelli, 1988.
  • USDA - NRCS (a cura di), Soil Taxonomy (PDF), 2 (in inglese), Soil Conservation Service. U.S. Department of Agriculture Handbook 436, 1999, pp. 871.
  • Andrea Giordano, Pedologia, Torino, UTET, 1999.
  • D. Magaldi, G. A. Ferrari, Il suolo - Pedologia nelle scienze della Terra e nella valutazione del territorio, Roma, La Nuova Italia scientifica, 1991.
  • G. Gisotti, Principi di geopedologia, Bologna, Calderini, 1988.

Vos correladModifiché