Istitut Tecnegh Industrial Giuseppe Omar

Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

L'Istitut Tecnegh Industrial Giuseppe Omar a l'è una scoeula superior de Noara, in pè del 1895.

Storia Modifega

Fondad in del 1895 dopo che 'l filantrop Giuseppe Omar de Biandraa l'ha lassad un poo de daner in del so testament, l'è ativ de l'ann dopo 'me scoeula professional di art e mester de prim grad per legnamer e mecangh, del 1907, con decret del Re, la passa sota el ministeri de l'agricoltura, industria e comerci.

In del 1912 la deventa scoeula de segond grad pensada per i capo-operari, riservada ai sgioven con la sesta elementar, resten però anca i cors che gh'eren prima.

El deventa un Regio istitut tecnegh in del 1915, cont el perder del cors de legnamer e 'l trasformà de quell de mecanegh in mecanegh eletricista, che se podeva andà domà dopo havé fornid la scoeula media, e l'è in quell period chi che 'l ciapa la soa fama a nivell provincial e regional.

In del 1923, con la reforma Gentile, l'è reformad, a meter una part dedicada ai perit e 'n oltra dedicada al tirocini di eletricista, e l'è sgiontada anca una sezzion de majaria e calzetaria.

In del 1933 el deventa un Istitut tecnegh industrial, vert a quei con licenza de terza media, du agn in comun e poeu vari cors tecnegh 'me capo-perit. In del 1941 la Regia Scuola Tecnica a l'è spostada in d'una scoeula professional de la zona e, in del 1944, l'è fada su l'adressa de costruzzion aeronauteghe, 'n industria che la cresseva a l'epoca. In del 1963 a l'è mituda l'adressa de eletronega industrial.

In tra i agn '60 e '70, per el volzà de l'età de l'oblegh de la scoeula, el cress el numer di student, anca de la vesina Lombardia, e inn fade su di sezzion destacade a Galliaa, Trecaa e Olesg, la darrera l'è stada serrada, menter i prime dò, in di agn '80, inn stade tacade insema in d'una noeuva sezzion a Romentin.

In del 1975 el cors de costruzzion aeronauteghe l'è spostad a l'Istitut Fauser e del 1991 gh'è 'na sezzion de chimega, grazzia a la domanda di industrie de la zona per di perit chimegh.

Adresse Modifega

  • Dipartiment de chimega
    • Chimega e materiai
    • Biotecnologie sanitarie
    • Biotecnologie ambientai
  • Dipartiment de eletrotecnega-eletronega
    • Automazzion
    • Eletrotecnega
    • Eletronega-robotega
  • Dipartiment de mecanega
    • Mecanega e mecatronega
    • Energia
    • Mecatronega robotega (sed de Olesg)

Riferiment Modifega

Ligam de foeura Modifega