Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

L'Italo Svevo, nassud cont el nom de Aron Hector Schmitz (Triest, 19 desember 1861Motta di Livenza, 13 setember 1928), a l'è stad un scritor e dramaturgh italian. Cont el so romanz pussee cognossud, La coscienza di Zeno, el porta per la prima voeulta el tema de la psicoanalisi in de la leteradura italiana.

L'Italo Svevo

El nom "Italo Svevo" a l'è stad inventad del scritor in del 1892 despoeu de havé provad con di olter nom 'me "Erode", "Ettore Samigli" e "E. Mugliano". In del Profilo autobiografico del 1928 el spiega 'me che con quell nom chì l'habia vorsud "ligà la razza italiana con quella todesca".

Biografia Modifega

El nass in d'una familia de origen giudeja, in de la cità de Triest, a quel temp ancamò sota a l'Imperi austriegh. El so pader a l'è todesch e donca el Svevo el ven mandad a studià insema a du fradei in del collesg de Segnitz, in Baviera, in tra el 1874 e 'l 1878. Tornad in Italia el seguta i studi de comerci. In del setember del 1880 el lavora a Triest in de la banca viennesa Unionbank. In del 1892 el ven publegad el so prim romanz, Una vita, che l'era stad refudad de l'editor milanes Treves e che 'l gh'ha minga de sucess. In del 1896 el toeu 'me mier la Livia Veneziani, fioeula del Gioacchino Veneziani, che l'haveva trad in pè una importanta dita de vernis, indova che el Svevo el taca a lavorà in del 1899. L'ann prima, in del 1898, el sortiss el so segond romanz, Senilità, anca quest chì senza sucess, tant che el pensa ben de "bandonà per semper la leteradura". In del 1906 el cognoss 'me so maester el scritor irlandes James Joyce, che l'insegnava ingles a la Berlitz School de Triest. In tra el 1910 e 'l 1911 el Svevo a l'è vesin a la teoria de la psicoanalisi del Sigmund Freud, defad el cognoss el medegh Edoardo Weiss, allev del dotor vienes. Quei teorie chì vegnen descrivude in del so terz romanz, La coscienza di Zeno, vegnud foeura in del 1923. Considerad el so lavorà pussee grand, el liber a l'inizzi el resta in de l'ombria e 'l cognoss un grandoeur de publegh domà a partì del 1926-1927, grazzia a la descoverta e al spantegament de l'Eugenio Montale in Italia e di critegh frances Benjamin Crémieux e Valéry Larbaud a nivell internazzional, quand che 'l Svevo el gh'haveva sgiamò sessantases agn. El moeur domà un para de agn despoeu, in del 1928, dop de un incident in otomobil.

Oeuvre principai Modifega

  • Una vita (1892, romanz)
  • Senilità (1898, romanz)
  • La coscienza di Zeno (1823, romanz)
  • La rigenerazione (1928, comedia)

Bibliografia Modifega

  • La scoperta della letteratura, P. Di Sacco, Mondadori

Alter proget Modifega