Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El Jean-Jacques Rousseau (Ginevra, 28 de giugn 1712Ermenonville, 2 luj 1778) l'è stad un filosof e scritor svizzer de indirizz inluminista e egalitarista.

El Rosseau

Biografia Modifega

 
La cà del Rousseau al numer 40 de la Grand-Rue a Ginevra

Nassud a Ginevra, el resta indree de mader, che la moeur in del fàll vegnì al mond, donca el passa i prim agn in de la cità svizzera cont el pader e poeu cont un barba a Bossy, indica che el studia cont el pastor Lambercier. A sedes agn, dop de vesser restad foeura di zent de la cità de nocc, el troeuva ospitalità de un prevost catolegh, che el manda de la Madame de Warens, ciamada del Rousseau "Maman", indova che el restarà per un longh period e cont un amor particolar per lee, con viagg a Lion, Friburgh, Losana, Ginevra e Paris, ma in del 1744, del tornà de un viagg, el troeuva un olter om al so post, inscì el gh'ha de andà via. In quei agn chì l'era stad convinciud de la Madame a convertìss al catolicesim a Turin, che però el gh'haveva per lu una pessima moral.

Donca el va prima a Lion, indova che el lavora 'me maester, poeu a Paris 'me copista de musega e 'me secretari, a Venezzia de l'ambassador de Franza e poeu an'mò a Paris in del 1745 el fa representà in d'una cà privada la so oeuvra lirega Le Muse galanti e el cognoss la Madame d'Epinay, che l'introdus in di salot colturai de la capital, indova che l'incontra el Diderot e 'l Condillac. El taca a collaborà a l'Encyclopédie in di articoi de carater mesegal e con la vos "Economia politega". In del 1750 el scriv per un concors de l'Académie de Dijon el "Discors in sui scenze e i art" (Discours sur les sciences et les arts), el vensg, e inscì el vegn un om famos. In del 1755 per un olter concors de l'istessa Academia el scriv el "Discors in su l'origen e i fondament de la deseguajanza in tra i omen" (Discours sur l'origine et les fondements de l'inégalité parmi les hommes).

Intratant el se svesina an'mò al calvinism e a Ginevra, el ferma i colaborazzion cont l'Encyclopédie e el s'cepa i raport cont i filosof de Paris: in del 1756 el scriv la "Letera in su la providenza" (Lettre à Voltaire sur la Providence) contra el Voltaire e in del 1758 el scriv al d'Alambert la "Letera in sui spetacol" (Lettre à d'Alembert sur les Spectacles). In quei agn chì el scriv i so oeuvre pussee important, "Giulia o la noeuva Eloisa" (Julie ou la Nouvelle Héloïse), stampad in del 1761, "Emili o de l'educazzion" (Émile ou De l'éducation) e "El contrat social" (Du contrat social: ou principes du droit politique), stampad in del 1762. Dop de vesser stad in Svizzera e in Inghilterra, per invit del filosof Hume, el torna in Franza, indova che el finiss i "Confession" (Les Confessions) e i "Dialogh" (Rousseau juge de Jean-Jacques). El moeur in del 1778 in del castell del marches René-Louis de Girardin.

Oeuvre principai Modifega

Bibliografia Modifega

  • Enciclopedia Garzanti di Filosofia, Garzanti

Ligam de foeura Modifega