Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

L'Inluminism a l'è stad un moviment coltural, social, politegh e filosofegh desvilupad in Europa in del secol XVIII. El nass in Inghilterra ma el gh'ha el so pussee volt desvilup in Franza, per rivà in tuta Europa e anca in America. Cont el termin "inluminism" se parla de una qualsessia forma de penser che 'l voeul fà lus in la ment di omen, scura per la gnoranza, cont el doperà la critega, la reson e la scenza.

La covertina de l’Encyclopédie del Diderot e del d’Alembert.

Descrizzion Modifega

L'Inluminism el nass in d'un contest de rivoluzzion social de la borghesia, che la riva a vesser prima in di setor economegh e politegh e la toeu el sit de class che la mena al progress, de fad la pupart di inluminist la fa part de quella class chì. El period el vegn ciamad di inluminist medem "âge des lumières" o "âge de la raison" e in d'una quai manera l'Inluminism a l'è un segutà del Renassiment, però cont una bas de cambiament portad de la rivoluzzion scentifega, del razzionalism e de l'empirism, che la fa andà l'Inluminism pussee inanz an'mò. De fad i inluminist frances compagn del Voltaire, del Montesquieu e del Fantenelle, recognossen un debit a la coltura inglesa che la gh'ha la so bas in l'esperienza e in la scenza con sostegnidor 'me el Locke e el Newton. A gh'è poeu un fenomen de laicizzazion de la coltura, i inluminist recognossen in del metod scentifegh el modell del savé, contra i dogmi del passad, 'me l'aveva fad el Galileo. Nassen inscì do idei sora la religion, vuna pussee moderata e deista ('me per esempi el penser del Voltaire e del D'Alembert) e l'oltra pussee estrema e atea ('me per esempi el penser materialista del d'Holbach), inscambi olter inluminist compagn del Diderot gh'hann havud idei in tra deism e panteism. De sorapu a gh'è el volé de spantegà el baconinan "savé l'è podé" de la natura a la società: la va in quella direzzion chì la scerna de la fondazzion de l'Encyclopédie di do frances, el d'Alembert e el Diderot, per una coltura a tucc i nivei de la società.

L'inluminism el se spantega prest in tuta Europa: el Peder Verri e el Ceser Becaria in Lombardia; el Mario Pagano in Italia; el Wolff, el Lessing e el Kant in Germania, el Benjamin Franklin e el Thomas Jefferson in di colonie americane, el Montesquieu, el Voltaire e el Rousseau in Francia.

Bibliografia Modifega

  • Enciclopedia Garzanti di Filosofia, Garzanti Editore