John Lennon

cantant e musegant britannegh (1940–1980)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Vedrína

El John Winston Ono Lennon, nassud ‘me John Winston Lennon (Liverpool, 9 de otober del 1940New York, 8 de dicember del 1980) l’è stad on cantautor, polistrumentista, artista e ativista britanich. Del 1960 al 1970 a l’è stad composidor e cantant del grup musical di Beatles, in di quai in cobia cont el Paul McCartney, l’ha anca compost la pupart di canzon. Cont el McCartney l’ha formad vuna di partnership musicai de sucess pussee importante de la storia de la musica del secol quell di vint. A l’è 'l cantautor pussee nominad in la storia di classifiche inglese seguid del McCartney. In del 2002, in d’on sondagg de la BBC sora i 100 personalità britaniche pussee importante de tucc i temp, el s’è classificad otav.[1]

Vedrina
Vedrina
Quest articol chì l'è in la Vedrina de la Wikipedia Vedrina
Firma
El Lennon

Terminada l'esperienza cont i Beatles, el John Lennon l’è anca stad musicista solista, autor de dissegn e test poetegh, de sorapu l'è stad anca on ativista politegh e on paladin del pacifismo. Quest el gh’ha portad di problem cont i autorità statunitense (FBI), che per longh temp, a consideràll on soversiv, i hann spionad tute i so atività e quei de la mier Yōko Ono, e diverse volte s'inn refudad de dàgh la green card.[2] L'è stad sassinad a colp de revolver, d'on so fan de lu, el Mark David Chapman, la sera del 8 dicember del 1980 a New York.

El Lennon l’è andad in spos do volte: el gh’ha havud el fioeul Julian del prim matrimoni con la Cynthia Powell, inveci del second matrimoni con l'artista giaponesa Yoko Ono l’è nassud el fioeul Sean. Tucc e du i fioeui a inn andad adree a la carrera artistica del pader. Dopo el matrimoni con la Yoko, el John l’ha mudad legalment el so nom in John Winston Ono Lennon.

John Lennon l’è al 5º post in la lista di 100 cantant pussee bon segond Rolling Stone.[3] De sorapu 'l se troeuva al 55º post de la lista di 100 ghitarrista pussee bon segond Rolling Stone.[4]

Biografia Modifega

Età de bagai Modifega

 
«La prima roba che ricordi l’è on lentegh»
(John Lennon[5])

El John Lennon l’è nassud al Maternity Hospital de Oxford Street, a Liverpool, in del dopomezdì del 9 de otober del 1940[6], in del cors d’on bombardament aeree todesch de la segonda guerra mondial[7][8], d’ona familia vegnuda sgiò di O'Leannain[9] de l'Irlanda ocidental. La mader Julia, nassuda ‘me Stanley, la gh’ha dad Winston 'me segond nom, a onor e gloria del prim minister Winston Churchill de quii temp là[10]. El pader, l'Alfred, che 'l s’è imbarcad come camarer el dì adree al matrimoni in su ona nav de luss direta ai Indie Ocidentai, de tanti in tant el tornava a cà in conged e in vuna de ‘ste ocasion chì, in del sgener del 1940, la Julia l’è restada impregnada e la s’è acorsgiuda de vesser ‘dree a specià on fioeul quand che ‘l marid l’era sgiamò partid per el mar[11]. In del 1942 i sgent del John a s’inn spartid e in del 1945 el pader, l’Alfred, l’ha decidud de portàss adree el fioeul in Noeuva Zelanda. El John el s’è refudad e l’ha decidud de restà con la mader. Intratanta la Julia l'ha metud al mond on’altra fioeula, la Victoria Elizabeth, nassuda in del sgiugn del 1945 de la relazzion cont un soldad galles, ma l’è stada costrinsgiuda a dàlla in adozzion cont el nom de Ingrid[12].

In la primavera in del 1946 l’ameda Mimi l’ha tolt el John sota la protezzion soa de lee e del so marid George, che 'l gh’haveva minga dad de fioeui, con l'intent de dàgh pussee responsabilità a soa sorella, considerada de lee ingenova e imprudenta.[13] L’è stad inscì che ‘l John el s’è trasferid a Woolton, al 251 de Menlove Avenue.[14]

El John pinin, donca, el gh’haveva ses ann quand che l’è stad slontanad de la mader la prima volta. In del 1946 la Julia e l’Alfred i hann fad divorzi. Alora la Julia l’ha trovad el John 'Bobby' Dykins e l’ha decidud de fà sanmartin insema a lù e ‘l John, che intratanta el stava pu cont i zii, in d’on apartament piscinin. El pader de la Julia l’ha mandad la Mimi a fa on’ispezzion sul post de l'apartament noeuv de la familia, e ona voeulta giudicad minga adat, el John l’è stad portad indree a "Mendips"[15]. El 5 de marz del 1947 l’è nassuda la Julia Dykins, la sorellastra del John, e i so sgent a inn tornad a stà de cà a Penny Lane. El 26 de otober del 1949 l’è nassuda anca la segonda sorellastra del John, la Jacqueline, ciamada Jakie[16], e la familia l’ha fad sanmartin a Springwood.

A cà de l’ameda Mimi Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol The Quarrymen.
 
"Mendips"

El John l’ha scominciad a andà in de la Dovedale Primary School, indove ch'el maester e el presid s’inn acorsgiud, fina del principi, de la personalità ecentrica del sgiovin allev e del so vesser creativ.[17] Dopo havé finid la scoeula elementar, el s’è iscrivud a la Quarry Bank High School, indove che l’ha havud di resultad minga bon. L’ameda Mimi, dop de havé notad el talent a dissegnà del nevod, l'è stada bona de fàll studià, con fadiga, al Liverpool College of Art.

 
«A gh'hoo semper havud quell sogn chì de fà l'artista in d'ona rustega villeta piscinina in su ona stradina. El mè ver desideri l'è quell de scriver di vers e fà on quai quader a oli. A l'era inscì on bell sogn, a viver in d'ona villeta rustega e andà in sgir per i bosch.»
(John Lennon[18])

A quii temp là el Lennon a l'è arent a la musega e l'impara deperlu. Prima de tut l’ha imparad a sonà un'armonega a boca che on student in pension el gh’haveva dad 'me cadò in cà de l’ameda Mimi a “Mendips”. Poeu l’è vugnud a contat cont i produzzion musegai pussee cognossud di quii temp là: Rock Around the Clock del Bill Haley, Rock Island Line del Lonnie Donegan e l’Heartbreak Hotel de l’Elvis Presley. Inluminad de ‘sti toch de musega chì, el s’è fad regalà ona ghitarra modesta de la mader che la gh’ha insegnad anca i acord in sul bangio; e in del 1956 l’ha fad su la soa prima band, i Quarrymen[19]. A l’è storega la fras de l’ameda Mimi che, a vedé ‘l nevod semper ciapad con la soa ghitarra, la gh’ha did: «La ghitarra la va ben, John, ma de segur con quella lì te guadagnareet minga de viver» («The guitar's all very well, John, but you'll never make a living out of it»). On quai ann adree, rivad a la popolarità, el Lennon l’havariss fad intajà ‘sta fras chì su ona targa d'arsgent, e ghe l’havariss mandada a l’ameda.[20]

 
«El rock'n'roll l'era ver. Tut el rest l'era minga ver. Quand che gh'havevi quindes ann l'era l'unega roba, in tra tute, che la podess rivà a mi.
(John Lennon)[21], 1970»

In del sgiugn del 1953 el gh’è mort el barba George. Ma on olter moment ben pussee grev l’havariss ciapad el John Lennon: in del 1958 la mader Julia l’è morta tirada sota de on’otomobil guidada d’on polee cioch.[22] On quai ann adree el John l’havariss regordad la nocc de l’incident come quella pussee bruta de la soa vita: «I lost my mother twice. Once as a child of five and then again at seventeen. It made me very, very bitter inside. I had just begun to re-establish a relationship with her when she was killed» ("Hoo perdud la mè mader do voeulte. Ona voeulta de fiolin a cinch ann e poeu an’mò a derset. El m’ha fad vegnì adoss tanta tanta amarezza. Havevi apena tacad a ristabilì una relazzion con lee quand che l’è stada copada").

 
«El dolor pussee grand l’è el vesser minga desiderad, incorges che i to sgent i gh’hann minga besogn de ti quand che ti te gh’hee bisogn de lor. De fiolin in certi moment a volevi minga vedé la brutezza, a volevi minga vedé che seri no vorsud. ‘Sta mancanza de amor la m’è vegnuda dent in di mè oeugg e in la mea ment. A son mai stad desiderad debon. A l’è domà per la repression che a son deventad ona star. Nagot el m’havariss menad a quest se mi fudessi stad "normal".»
(John Lennon[5], 1971)
 
«Di volte me senti mej per el fat de havégh no i sgent. La pupart di parent di mè amis la somejava poch a di uman. I gh’haveven la ment piena de scagg picol-borghes e inveci la mia l’era piena de idei mie de mi! Vivevi e intanta me divertivi, e speciavi in secret on quaivun per comunicà. La pupart de la sgent l’era morta; on quaivun l’era mez mort e ghe voleva minga tant per divertìll.»
(John Lennon[5], 1978)

El biograf del Lennon, el Ian MacDonald, l’ha definid la Julia come "la musa pussee granda e importanta del so fioeul".[23] In del cors d’on concert di Quarrymen, el John l’ha trovad el Paul McCartney e inscì l’è andad a formàss el nucli central di Beatles del temp che 'l gh'haveva de vegnì (a soa volta el McCartney l’era restad senza mader in del 1956 per on cancher al pecc). In cà de l’ameda Mimi, la "legendaria" residenza con soranom Mendips, al numer 251 de Menlove Avenue, el Lennon l’è stad fina al 1963. I prime canzon di Beatles i sarissen nassude in quella cà là. Despess, insema al McCartney, el Lennon el se sariss retirad in la quieta dimora – de segur vun di sit tipegh beatlesian – cont el fin de fàss vegnì l’ispirazzion per di canzon noeuve.

Formazzion di Beatles e period amburghes Modifega

I Beatles Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol The Beatles.

De Please Please Me a Rubber Soul (1963-1965) Modifega

 
The Beatles (El John a l’è el prim a manzina) al so riv al reoport JFK Airport de New York in del 1964
 
El John Lennon in del 1964

I Beatles, dop de vessercstad bon de a otegnì on contrat discografich con la Parlophone, i hann fad vegnì foeura el so prim singol; Love Me Do, che l’ha minga otegnud el sucess vorsud. El John, in del 1963, l’ha scrivud cont el Paul McCartney, i prim du sucess di Beatles: Please Please Me, nassuda prima come ona lenta ballada a la Roy Orbison, ma poeu fada pussee svelta de manera che la fudess pussee comercial, piena de significad sensuai sotintendud (ma intendud benissem di sgiovin de quei temp là, che i n’hann decretad subit el sucess) e l'indimenticabil She Loves You, cont el ritornell yeah yeah yeah, sempliz e che se capiss subit, de sorapu dotad de gran capacità espressiva, che l’è diventad on ver tormenton intra i sgiovin ingles.

 
«Vun di mè ricord pussee bei del John a l’è quand che se metevom a tacà lit: mi seri minga d’acord con lu a proposet d’on quaicoss e l’andava a finì de insultàss vun con l’alter. Passaven on para de segond e poeu lu el tirava su on poo i oggiai e ‘l diseva "l’è domà che son fad inscì...". Per mi quell là l’era el ver John. In quei rar moment là a le vedevi senza la soa faciada, quell’armadura che mi amavi inscì tant, propi istess de tucc i alter. A l’era on’armadura splendida; ma l’era debon straordinari quand che ‘l tirava su la visera e ‘l lassava vedé de scondon el John Lennon che lu el gh’haveva pagura di rivelà al mond.»
(Paul McCartney[24])
 
El Paul McCartney e ‘l John Lennon in del sgiugn del 1964

In di ann adree, el John el s’è dimostrad on artista bon a tut, a rivàgh a fàss stimà anca 'me ator, sia in di film di Beatles (A Hard Day's Night – Ona nocc d’ona sgiornada dura, Help! - Ajut!, Magical Mystery Tour – Tour magich del misteri), sia in di pellicole minga musicai (How I won the war – Come l’è che hoo viensgiud la guerra), e fina come scriciat – In His Own Write e A Spaniard in the Works – a vensger di premi leterari. L'aspet del John, però, che 'l gh’ha fad pussee impression al publich e ai critich a l’è stad senza dubi el so umorism sardonich e de contestazzion in di confront istituzzion. Famosa a proposit la resta ona soa fras rivolta al publich el 4 de november del 1963, in del cors del “Royal Variety Performance”, on soaré che ‘l se ten denanz a la Familia Real Inglesa rapresentada in quell’ocasion là da la Regina Mader e de la Prinzipessa Margaret: «For our last number, I'd like to ask for your help. For the people in the cheaper seats, clap your hands [...] and the rest of you, if you'll just rattle your jewellery» ("per la nostra ultima canzon ve ciami on ajut. I persone in di post economich i poden bater i man... i alter a poden s’gigotà i so bisgiô"). Intra el 1964 e ‘l 1966, i Beatles s’inn metud adree a portà a termin diversi album, e a dàgh l’inviada a diversi tour mondiai che je hann portad in tanti sit del mond, e che i hann fad spantegà la Beatlemania anca foeura de l'Inghilterra. In del 1965, i hann publicad Rubber Soul, indove el John l’ha scrivud Nowhere Man, Girl, In My Life, Run for Your Life e Norwegian Wood, canzon sossenn original per el period, tant per il test, 'me per l’istrumentazzion, desgià che la gh’haveva dent on sitar, sonad del George Harrison; defad i Beatles i ghe starann semper pussee adree ai speriment musicai, cont el promoeuver ona mota de stil musicai e col meter dent in la musica rock di element orientai e psichedelich, element che i rendarann la musica di Beatles semper pussee carateristica, fina a fàlla vegnì unega.


Da Revolver al viasg in India (1966-1968) Modifega

In del 1966, i Beatles i hann portad a termin Revolver, on albom rivoluzzionari indove ‘l John l’ha scrivud di canzon compagn de I'm Only Sleeping, She Said She Said, And Your Bird Can Sing, e in particolar Tomorrow Never Knows, indove la vos del Lennon la ghe se meteva de sora a on numer strasordenari de efet eletronich fad su in studi di Beatles medem; el John l’ha scrivud el test de la canzon a ciapà ispirazzion del liber The Psychedelic Experience, del Timothy Leary, che a soa voeulta l’è stad ispirad del Liber tibetan di mort, per scriver el so liber; el John el gh’ha havud l’ocasion de lensger 'sti test chì e ‘l gh’ha tirad foeura el test de la canzon.

El de 4 marz del 1966, l’è vegnud foeura in sul quotidian londines on articol che ‘l descriveva l'intervista che la Maureen Cleave, ona giornalista che sgiamò in precedenza l’haveva fad di articoi sora i Beatles, la gh’haveva fad al John, e in del cors de l'intervista lu l'ha fad ona soa osservazzion a proposit di istituzzion religiose: «El cristianesim el descomparirà. El se consumarà e poeu ‘l svanirà [...] Soo no ‘se l’è che ‘l descomparirà prima: el rock'n'roll o ‘l cristianesim».[25] In Inghilterra gh’è stada minga dada inscì tanta importanza a l'osservazzion del John, ma despoeu on rotocalch statunitens per sgiovin l’ha publicad l'intervista, per metela dent in d’on articol intitolad "I des omen fad che i ve piasen pussee o che gh’havii pussee sul stomich";[26] I so osservazzion a proposit del Gesù e di Beatles i hann descadenad intra la sgent in di Stat Unid di ondade de rabia mes’ciada a disprezz, rivad al livell massim con di volt falò fad su di so albom, organizzad de di fanategh religios. I Beatles i gh’havarissen havud de compì on tour estiv in America e eren ‘dree a pensà de scancellàll, ma inn partid istess. El Brian Epstein l’ha fad ona deciarazzion de scuse, a dì ciar e net che i parolle del John i eren stade capide mal, ma i concert a inn stad agitad fiss e i Beatles i hann ricevud adritura di menasce de mort. El John e i alter Beatles i hann fad ona conferenza stampa per ciarificà la situazzion e ‘l John l’ha did:

 
«A son minga contra Dio, contra ‘l Crist o contra la religion. Gh’havevi no intenzion de criticàlla. Hoo minga did afat che nun serom pussee bon o pussee famos... e hoo minga metud nun in pari al Gesù Crist come persona o a Dio come entità o quell che se sia. [...] Ho did che gh’havevom pussee de influenza nun in sui bagai de qualsessai altra roba, compres el Gesù. [...] Se havessi did che la television l’era pussee popolar del Gesù probabilement a ne sariss andad foeura per la bella. I mè opinion sora ‘l cristianesim a vegnen sgiò de quell che hoo lensgiud a proposit e osservad coi mè oeugg e de quell che l’è stad e che 'l podariss vesser. Disi domà che 'l me par che a sem ‘dree a perder terren e contat… La sgent la pensa che mi sia contra la religion, ma l’è minga inscì. Sont ona persona sossenn religiosa...»
(John Lennon[27], 1966)
 
El Lennon in del 1967 ai temp del Sgt. Pepper's, cont i so famos lorgnet redond e i barbis de "trichech"

Dopo la decision ciapada del grup de meter fin ai concert, che segond el Lennon i eren pu scoltabil, i Beatles i hann passad diversi ann a registrà in studi. In la prima metà del 1967 el grup l’ha completad l'albom Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band, che l’è stad publicad el prim de sgiugn; l'albom el gh’haveva dent di sonorità complesse e noeuve rispet ai albom de prima, e l’è considerad vun di album pussee bon de tut i temp. Dedent de Sgt. Pepper el John l’ha compost A Day in the Life, Lucy in the Sky with Diamonds, ona canzon ispirada d’on dissegn del fioeul Julian, Being for the Benefit of Mr. Kite!, che 'l John l’ha scrivud cont el vardà on manifest che ‘l ghe faseva la reclam a uno spetacol de circo che ‘l s’è svolgiud in del 1843, e Good Morning Good Morning, on toch che ‘l cunta su la sloja de la vita de cà, ispirad d’ona publicità televisiva.

 
«A son cressud. A ghe credi pu ai figure paterne, compagn de Dio, el Kennedy o l’Hitler. A son pu ‘dree a cercà on guru. No sont adree a cercà pu nagot. A gh’è minga de ricerca, a gh’è minga de andà sgiò d’ona strada, a gh’è nagot. I robe i stann inscì. L'è probabel che andarem adree a scriver musica per semper.»
(John Lennon[28], 1967)

Dopo l'albom Magical Mystery Tour (che ‘l gh’haveva dent I Am the Walrus, del John) e ‘l film relativ, i Beatles, in del febrer del 1968 hann vorsud fà on viasg in India, per studià la meditazzion trascendental adree al guru Maharishi Mahesh Yogi. In India el grup l’ha compost on mucc de canzon, e ‘l John in particolar l’ha portad a termin Happiness Is a Warm Gun (voltad, La felicità l’è ona pistola calda), e alter canzon compagne de The Continuing Story of Bungalow Bill e Everybody's Got Something to Hide Except Me and My Monkey.

 
«A l’era compagn che stà in alta montagna, ma in realtà se trovavom in d’ona vall ai pè di montagne che i stann denanz del Gange, piena di baboit che i vegniven a robàt la colezzion e de sgent che l’andava in sgir vestida con di toneghe sempliz. A l’era on scenari piasever e sicur e tut i sorrideven semper.»
(John Lennon[29])

El George Harrison e ‘l John a inn stad i ultim di quater Beatles a lassà l’India, (El Paul McCartney e ‘l Ringo Starr i eren sgiamò andad via in precedenza) insospetid di presunt abus sessuai fad del Maharishi. In del cors del viasg del ritorna el John l’ha scrivud ona canzon difamatoria vers el guru, al principi fondada sora la parolla "Maharishi", ma poeu el George Harrison l’ha convinciud el John a mudà el titol in Sexy Sadie.

 
«In quant a la meditazzion a gh’hoo nanca on rimors. Seguti a credegh e di volte la doperi ancamò. L'India l’è stada on roba bona per mi... havevi conossud el Yoko poch prima de andàgh e lilinscì a gh’hoo havud on monton de temp per pensà e ciarificà tut i mè dubi. Poeu a son tornad a cà, me sont inamorad de la Yoko e tuscoss l’è cambiad.»
(John Lennon[30])

El divorzi con la Cynthia Modifega

La Cynthia Lennon l’era consapevol de la fila de tradiment compid del John in quell period chì, ma, segond la soa amission, l’è stad el consum semper pussee volt de droga a spartìi, minga domà la comparsa in scena de la Yoko Ono. Dopo vesser tornad de l'India, el Lennon l’ha domandad el divorzi, con l’acusà la Cynthia di infedeltà, acusa che l’è finida in nient al scovrì che la Yoko l’era gravida. El Lennon el s’è refudad de concedegh pussee de 75.000 sterline per el mangià. A la fin la Cynthia Powell l’ha ricevud 100.000 sterline, 2.400 sterline a l'ann, la custodia del Julian e Kenwood, la cà del Lennon a Weybridge. El Julian el vedarà pu so pader fina al 1969.

Del White Album a Abbey Road (1968-1969) Modifega

Dopo vesser tornad in del Regn Unid, el grup el s’è metud adree a fà su ona soa eticheta discografica, la Apple, e a registrà on albom dobi intitolad The Beatles, de solit conossud come el White Album, nom dovud a la covertina bianca. In quell period chì la taca a vegnì a voltra la prima rusgin intra i Beatles, che insema a la presenza in studi oramai costanta de la Yōko Ono, la compagna del John, la menarà a la rotura el grup. Il White Album el gh’ha dent on mucc de toch compost del John, tanti de lor compost in India, come Dear Prudence, Yer Blues, Glass Onion, I'm So Tired, Julia, ona canzon dedicada a la mader; Sexy Sadie, Cry Baby Cry, Revolution 1, Revolution 9, (ona composizzion sonora fada del John, del George Harrison, e de la Yoko Ono fada su de registrazzion vuna sora l’altra); e Good Night, composta per el fioeul Julian e cantada del Ringo Starr. In del 1969 inn comenzade i session de l'albom che poeu el sariss diventad Let It Be, indove el John l’ha compost tut Dig a Pony e Across the Universe; despoeu i Beatles i hann portad a termin el so ultim albom insema, Abbey Road, e i ghe l’hann dedicad al studi de registrazzion ominim che drovad di Beatles fina del 1962; el John, dedent de l’albom, l’ha compost Come Together, I Want You (She's So Heavy), Because e dedent del medley che ’l ciapa el lato B del disch, i Beatles i gh’hann metud dent tri tochei de canzon incomplete composte del John in India: Sun King, Mean Mr. Mustard e Polythene Pam.

 
«I ann setanta i hann vist ona rivoluzzion intra i sgiovin, che la s’è limitada minga domà a di part picole de la socetà o a di class, ma che l’ha ciapad dent la manera de pensà intrega. Prima el gh’è tocad ai sgiovin, poeu a la sgenerazzion adree. I Beatles a inn stad part de 'sta rivoluzzion chì, che in realtà a l’è on’evoluzzion an’mò in cors. Serom tucc in l’istessa barca: una barca che l’andava a la scoverta del Mond Noeuv. I Beatles i eren de guardia.»
(John Lennon[31])

I albom sperimentai e Live Peace in Toronto Modifega

 
El John Lennon e ‘l Yoko Ono in del 1969

In del cors del period che l’ha vedud lu insema ai Beatles, el Lennon, insema al Yoko Ono, l’ha res publich tri albom de musica eletronica sperimental (almanca per quell temp là), che i gh’havarann minga on gran sucess: Unfinished Music No.1 - Two Virgins, Unfinished Music No.2 - Life with the Lions e Wedding Album; el prim a l’è ona composizzion sonora fada sul gust de Revolution 9, di Beatles. Però l'element che ‘l caraterizava l'albom è l'imagin de covertina, che la figura el John e la Yoko biot; al temp la covertina l’ha fad scandol, e certi cà discografiche s’inn refudade de comercializàll, ma l'albom l’è stad mandad foeura istess e la covertina l’è stada sconduda a fàlla su cont on palper marron.[32]

 
«[El fin] l’era el dimostrà che sem no ona cobia de ecentrich squinternad, che sem minga di bamba e che i noste ment a inn sanissime... Hem minga catad foeura ona fotografia special che la ne fasess parì bei o sensuai... a gh’eren di alter scat indove che serom vegnud mej, e se vedeven no quei sit minga inscì tant de trà loch... ma hem vorsud drovà l’imagin pussee s’ceta e natural per fà vedé che serom domà di uman... Se sentivom compagn de du vergin perchè serom inamorad, se serom apena incontrad e serom ‘dree a cercà de fà su on quaicoss... La sgent l’è semper ‘dree a vardà cossa l’è che fann di persone compagne de mi, ‘dree a cercà on quai secret. "Cossa l’è che fann? Vann al gabinet? Mangen?" per quest hem domà did: "Sem chì".»
(John Lennon[33])
 
El Lennon ‘dree a registerà la canzon Give Peace a Chance; in prim pian el Tim Leary, che lu el sostegniva

El segond albom sperimental (Unfinished Music No.2 - Life with the Lions) el conten diversi toch ma quell principal l’è ‘l Cambridge 1969, che l’è stad registrad a l'università de Cambridge e ‘l consist in olter vint minut del John a la ghitarra che ‘l compagna la Yoko Ono in di so sgar e sajuter, el terz albom (Wedding Album) l’è stad publicad in ocasion del matrimoni che ‘l s’è svolgiud a Gibilterra intra ‘l John e la Yoko. In del 1969, l’ha publicad l'albom del viv Live Peace in Toronto, registrad al Rock'n'Roll Revival Concert,[34] a Toronto, cont ona band tirada in pè per l'ocasion, la Plastic Ono Band, che in quella voeulta là la contava ‘me musicista l'Eric Clapton a la ghitarra solista, el Klaus Voormann al bass e l’Alan White a la bateria. L'albom l’è stad el prim concert del viv a vesser publicad del John, anca se in precedenza el gh’haveva dad contra a l'idea del Paul McCartney che i Beatles comenzassen de noeuv a fà ona quai esibizzion del viv. Quell albom chì el gh’ha dent, intra i alter canzon, i famose Give Peace a Chance, un ver e propri manifest contra i guerre in del mond, e l'alora inedita Cold Turkey un toch che ‘l se rifà a la soa esperienza con l'eroina; de fat el cold turkey, a la letera «pollin fregg», un riferiment a la crisi d'astinenza, l’è ‘l sudor de chi ch'el cerca de disintossicàss. L’albom el gh’ha dent anca ona version de Yer Blues, on toch di Beatles publicad in del White Album, du toch de la Yoko Ono e tri classich del Rock'n'Roll, Blue Suede Shoes, Money (That's What I Want) e Dizzy Miss Lizzy. El concert l’esist anca in forma de documentari (Sweet Toronto, D. A. Pennebaker, 1971).[35]

Bed-in de protesta Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Bed-In.
 
La Yoko e 'l John in del cors del bed-in de Amsterdam, de martedì 25 a lunedì 31 de marz del 1969
 
Cartellon de reclam a suport de la campagna per la pas, tacad foeura in del 1969 in 12 di cità pussee grand del mond: New York, Los Angeles, Toronto, Roma, Atene, Amsterdam, Berlino, Parigi, Londra, Tokyo, Hong Kong e Helsinki

In del marz del 1969, l’è stad idead l'episodi del Bed-In, on aveniment de protesta pacifista, fad del Lennon insema a la Yoko Ono in la camera numer 1902 (poeu diventada 702) de l'Hilton Hotel de Amsterdam: quei du chì, che eren ‘dree a passà la soa luna de mel, in favor del pacifism e contra la guerra del Vietnam, a inn stad in lecc ona setimana intrega, del 25 al 31 de marz, e hann dervid la stanza a tanti fotografi. I sgiornalist s’inn ruzad vun con l’alter per riessì a andà dent in de la camera, perchè credeven che la cobia l’havariss fad l’amor a la papala de tucc, denanz ai so machine fotografiche de lor, inveci s’inn trovad denanz ai du che, in pigiama, i lassaven di deciarazzion sora la pas in del mond e contra i spese militar.

 
«A marcià l’andava ben per i ann Trenta. Incoeu bisogna drovà di metod diversi. Tuscoss el ghe sgira intorna domà a ona roba: vender, vender, vender. Se te voeulet promoeuver la pas, te gh’heet de vendela compagn che la fudess savon. I media i ne sbaten de continov la guerra in facia: minga domà in di notizzi ma anca in di film vegg del John Wayne e in qualsessia alter dannad film; semper e de continov guerra, guerra, guerra, copà, copà, copà. L’è stad inscì che se sem did: "Metem in prima pagina on poo de pas, pas, pas, tant per mudà"... Per di reson conossude domà a lor, i media raporten quell che a disi. E adess sont adree a dì "Pas".»
(John Lennon[36].)
 
El John Lennon in del cors d’on Bed-In in del 1969
 
«A Paris i conversazzion sora la pas in Vietnam i hann riessid no a andà inanz foeura che per la decision de la forma del tavol indova che i delegad i gh’havarann de setàss sgiò. E quei conversazzion chì a inn stad di mes che a inn andade adree. Nun, a stà ona setimana in lecc, hem otegnud ben pussee... Una veggia sciora de Wigam, o di Hull, la gh’ha scrivud al Daily Mirror per domandà se podeven meter pussee despess in prima pagina la Yoko e mi, perchè, lee l’ha did propi inscì, i eren ann che lee la faseva no ona risada inscì piasevera. Ecezzional! A l’è propi quest che volevom. Voeuli dì, a l’è propi on mond divertent se do persone che passen in d’on lecc la soa luna de mel riessen a monopolizà i prime pagine de tucc i sgiornai per ona setimana. Me andariss benon de voltà via compagn del bagonghi del mond. A son minga ‘dree a cercà di epitafi.»
(John Lennon[37])

Dopo el prim bed-in olandes ghe n'è stad on alter: al principi la cobia l’haveva catad foeura New York ma el gh’era stad impedid al Lenon de andà in di Stat Unid per via de l'acusa de utilizazzion de la cannabis, inscì el viasg di nozz l’è andad inanz in Canada, in la provincia del Québec, a Montréal. De noeuv el John e la Yoko a inn restad sarrad per ona setimana, dal 26 de masg al 2 de sgiugn, in la camera 1742 de l'Hotel Fairmont La Reine Elizabeth. Propi in del cors de quell bed-in chì, in la suit de l'hotel canades el prim de sgiugn del 1969 sota la direzzion de l’André Perry l’è stada fada la registrazzion de Give Peace a Chance, vun di prim singoi targad Plastic Ono Band e manifest del moviment pacifista internazzional.[38][39]

L'adio ai Beatles, la Yoko Ono e la carrera deperlu Modifega

La fin di Beatles e Plastic Ono Band (1970) Modifega

Quand che ‘l John, l’ha incontrad la giaponesa Yōko Ono e l’ha istituid con lee ona relazzion, a inn comenzade anca i ratelle de dent de la band. La Yoko – artista d'avanguardia sgiamò conossuda – la faseva minga inconter per i alter component di Beatles e vuna di reson del desligàss di Beatles la consist propi in del slontanament del John via del grup, sota a l'influenza de la compagna. Del 1968 el John l’è stad 'dree a lavorad semper pussee despess con la Yoko. L’è stad inscì che l'è comenzada la carrera deperlu che a poch a poch l'ha scondud la soa figura come Beatle.

 
«A son sossenn otimista per via di contat che hoo stabilid a livell personal in tut el mond... soo che gh’è in sgir di persone de podé vesser d’acord con lor. A son minga mat a son minga domà mi. Quest l’è a livell personal; e, l'è ciar, Woodstock, l'isola de Wight e tut i randevô de massa di sgiovin per mi a inn ona roba del tut positiva... E quest l’è domà ‘l principi. I ann sessanta a inn stad domà on tast. I ann sessanta a inn stad compagn del desgiuner, e sem nan'mò rivad a l'ora de scena, e mi a poeudi minga specià. Debon, stoo pu in la pell. Son content de vesser al mond, e la sarà ona roba foeura del normal...»
(John Lennon[40])
 
El John Lennon e la Yoko Ono in Olanda in del 1969

I Beatles s’inn spartid a nivell ofizzial in de l’avril del 1970, ma ‘l John, che l'era sgiamò lontan emotivament, el n’ha risentid per nagot. A la fin de l’ann, el John e la Yoko i hann metud foeura ognidun el so albom come solista, tucc e du compagnad de l’istessa formazzion de la Plastic Ono Band, cont el Ringo Starr, el Klaus Voormann e ‘l Billy Preston. John Lennon/Plastic Ono Band el gh’ha dent, anca Working Class Hero, un toch sossenn autobiografich e politicament impegnad sora i origin proletarie suposte del Lennon e sora la soa età de bagai dificil. L'albom l’è stad influenzad fort de la Terapia del sgar primitiv del dotor Arthur Janov; el John, che l’haveva ricevud ona copia del liber del Janov The Primal Scream, l’ha confessad de vesser restad impressionad e l’ha acetad de dàgh l’inviada de persona a la terapia. La tesi del Janov, fondada sora la premessa che ogni persona fina de fioeul la taca a tirà su di difese psicologiche contra ‘l mond de foeura, la consist in del sbater sgiò quei barrere chì e l'unega manera de fàll l'è quella de tornà indree a l'età de bagai a viver an'mò i feride de la propria vita. El John, in questa manera chì, l’ha riessid a scombater la ferida subida con la mort de la mader; da quell'esperienza chì el n’ha tolt l’ispirazzion per i toch de Plastic Ono Band. Defad l’albom el taca cont on toch intitolad Mother (che ‘l comenza con di colp de campana slentad) e 'l termina con My Mummy's Dead, ona canzon curta anca lee dedicada a la mader Julia. El disch l’esorciza i miti che el Lennon el gh’haveva credud in del cors di ann sessanta; la canzon God, defad la gh’ha dent ona longa lista de tute i robe che el John el ghe cred pu e vuna de quei robe chì a inn i Beatles, logad a nivell simbolegh in fond a la lista. El John in del toch el dis che "El sogn l’è finid" ("The dream is over"), e inscì el decreta in manera definitiva la fin di ann sessanta e di Beatles.

 
«Se i Beatles o i ann Sessanta i gh’hann portad on messagg, l’era quest chì: impara a novà. Pont. E ona voeulta che t’heet imparad, metes a novà. La sgent che l’è restada ancorada ai Beatles e al sogn di ann Sessanta l’ha perdud via l'orizont quand che i Beatles e i ann Sessanta a inn diventad l'orizont. A portàssei adree tuta la vita el sariss istess de portàss adree el Glenn Miller e la segonda guerra mondial. Con quest a voeuli minga dì che se poden minga scoltà con piasé el Glenn Miller o i Beatles, ma a viver dent in quell sogn chì el significa catà foeura la via del tramont.»
(John Lennon[41])

Al principi del 1971 l’ha publicad el singol Power to the People, on toch coral che l’è diventad anca lu on simbol de la manzina politega americana e di manifestant pacifista contra la guerra del Vietnam, siben che i fotografie de reclam a ghe fasessen el ritrat al grup rivoluzzionari giapones Zengakuren.[42]

Imagine (1971) Modifega

 
Locandina de Imagine in su Billboard (1971)

Dopo Plastic Ono Band l’è rivad el prim trionfo del Lennon 'me solista, l'albom Imagine, rivad ai prim post di classifiche, sia in Europa sia in di Stat Unid. L’albom l'deventad el sò disco pussee nominad, sopratut grazzie a la gran notorietà de la canzon con l'istess titol de l'albom, diventada on inno internazzional del pacifismo:

 
«Imagina che i esisten minga i nazzion
a l’è minga dificil
nissuna reson per copà o morì
e nissuna religion.»
(John Lennon)

I videoclip del temp i fann vedé la villa del Lennon e de la Yoko come l’era in del pien del sò "period bianch": i mur, el piano e financa i vestid i eren tucc rigorosament bianch. L'albom l’è stad prodot del Phil Spector che, tra l'alter, l’ha introdot anca l'effet eco a risposta curta, ripropost anca in di du albom adree. La stampa internazzional la s’è ocupada in manera esaurienta dell'ultima d’ona longa serie de polemiche a distanza intra ‘l Lennon e ‘l McCartney, rivade al sò livell massim con la canzon How Do You Sleep?.[43]

Some Time in New York City (1972) Modifega

 
La Yoko Ono e ‘l John Lennon al John Sinclair Freedom Rally (desember 1971)

In del marz del 1972, la Plastic Ono Band la s’è esebida del viv a New York cont el Frank Zappa e i Mothers of Invention. El concert l’è stad metud denter in de l’albom solista adree, Some Time in New York City del 1972, che l'era caraterizad d'on 'impostazzion politica evidenta. El disco, che l'è andad benon in termin de vendite in Gran Bretagna e propi mal in di Stat Unid, el se sgiovava de di collaborazzion incantevole; ai incision del lato 3, per esempi, registrad del viv al Lyceum londines, gh’hann partecipad l’Eric Clapton e ‘l George Harrison a la ghitarra, el Billy Preston e ‘l Nicky Hopkins ai tastadure, el Klaus Voormann al bass, el Keith Moon e ‘l Jim Gordon a la bateria.[44]

On'altra comparsa del viv importanta l’è stada quella con la Yoko Ono e i Elephant's Memory (grup newyorkese, conossud sopratut per la colona sonora del film “midnight Cowboy” - “caoboi de mezanot” - mandad in sgir in Italia cont el nom de Un uomo da marciapiede – “On om de marciapee” ) al concert de beneficenza per la causa pia One to One, che ‘l s’è svolgiud el 30 de agost del 1972 al Madison Square Garden de New York. A la fin de l’ann, l’è stad poeu publicad el singol Happy Xmas (War Is Over), che ‘l sariss diventad on standard tipich natalizzi.

I raport del Lennon con l'industria discografica a inn stad agitad, desgià che ‘l Lennon el pretendeva l’autonomia e l'indipendenza totai di sò oper, inveci i discografich i acetaven nò on prodot fornid tal qual. D’altra part l’è vera che ‘l Lennon el finiva mai de di meravijà 'l mond coi sò provocazzion propi famose, compagn de l'albom Two Virgins, che l'è stad ritegnud de tanti on'oscenità rivoluzzionaria, o de la restituzzion de l'onorificenza e del titol de Member de l'Ordin de l'Imper Britanich (MBE) intra i lacrime de l’ameda Mimi, di batalie continove, anca radicai, a favor di comunista e de certi personagg sossenn discuss compagn del John Sinclair e l’ Angela Davis, del sò suport, anche finanziari, ai Black Panthers, ai moviment feminista american, a la revista andergraond OZ, tuscoss propalad anca coi test e coi titoi di sò canzon (‘me in de l’albom Some Time in New York City); a l’è propi per quest che i discografich, e minga domà lor, i se fidaven minga inscì tant di sò decision, definide 'me destabilizante.

La separazzion temporanea de la Yoko, el "Lost Weekend" Modifega

Mind Games e Walls and Bridges (1973-1974) Modifega

 
El John Lennon (in sul sfond) in studi in del 1975

A partì del setember del 1973, el John Lennon e la Yoko Ono hann passad on period de separazzion che ‘l sariss andà inanz desdot mes, in del cors di quai el Lennon el s’è trasferid in California, compagnad de la sgiovina segretaria personal de lee, la May Pang. Quell temp chì, che pussee tardi l’è stad definid del Lennon el sò «fin de setimana perdud» (lost weekend), de là d’ona quai scisciada pussee insema a la cotaria de l’Harry Nilsson, el Ringo Starr, el Keith Moon e on quaivun d’alter– coi quai l'ex Beatle l’è stad el protagonista de certi episodi publich colorid, riportat pontualment de la stampa – in realtà l’è stad creativ fiss dal pont de vista musical. A la fin del 1973 l’era sortid Mind Games, el sò prim albom autoprodot, che ‘l pareva che 'l le portàss indree al gust de Imagine. Poeu, dopo havé tacad e in seguit metud de part ona serie de registrazzion de standard de rock and roll sul gust di ann cinquanta, in de l’otober del 1974 el Lennon l’ha publicad Walls and Bridges che l’è stad sossenn aprezzad e el sò albom mijor dopo i temp de Imagine. El disco, grazzie al sucess del singol Whatever Gets You Thru the Night, l’è rivad al prim post in classifica in di Stat Unid.

Infra i ospit present in Walls and Bridges, a gh’era anca ‘l Elton John, che, convinciud de la potenza de Whatever Gets You Thru the Night, indove che ‘l dobiava la vos del Lennon, in del cors di registrazzion el gh’haveva fad prometer al Lennon che, se la canzon la fudess rivada al Numer Vun in America, l'ex-Beatle el sariss compars personalment 'me ospit in del cors d’on sò concert. L’Elton aveva vist ben. La sera del 28 de november del 1974, per tegnì la parolla, el Lennon l’ha fad la soa prima comparsa al Madison Square Garden de New York e tucc du i hann sonad insema trii toch: la hit de quel temp là Whatever Gets You Thru the Night, Lucy in the Sky with Diamonds di Beatles (portada an’mò in auge giusta in quel period là da un singol-cover de l’ Elton John) e I Saw Her Standing There. L’è stada questa chì l'ultima comparsa del John Lennon e se po' trovàlla anca in sul disco.

In del sgenar del 1975 el Lennon l’ha vendud on alter "Numer Vun" in di Stat Unid, ‘sta volta chì 'me coautor, grazzie a la canzon Fame inciduda del David Bowie. A l’è de vesser marcad che ‘l Lennon l’ha anca partecipad a la seduta de registrazzion del toch cont el sonà la ghitarra e cont el cantà 'me seconda vos.

Rock 'n' Roll e il ritir via de la vita publica (1975) Modifega

 
El John Lennon (a manzina), ospit in d’on programa televisiv in del 1975

In del 1975 el Lennon l’è tornad a stà a New York con la Yoko Ono. L’ha publicad on alter albom, Rock 'n' Roll, con dent di toch classich del rock di ann cinquanta, che ‘l gh’ha havud ona storia emblematica. Prima de tut ne esisteven do version: la prima la se ciamava Roots, e la gh’haveva dent do canzon minga comprese in del second disco (Angel Baby e Be My Baby) e ‘l gh’havariss vesser distribuid, adiritura per posta, de l’etichetta "Adam VIII" de proprietà del Morris Levy, possessor di dirit de la pussee part di canzon di ann cinquanta, che l’ha decidud de rendel publich senza el consens del Lennon. El disco l’è restad quasi conossud de nissun per via de la campagna de reclam scadenta e del boicotagg de l'autor, che ‘l n’ha blocad la commercializazzion e l’ha acelerad la sortuida de la soa "version" de lu, cont el titol de Rock'n'roll, caratterizada de la covertina con la fotografia che l’era el sò ritrat ai temp de Amburgh, d’ona quai tracia diversa e de manere de distribuzzion pussee adeguade a quei tradizionai de la Apple.

L’è stad acetad ben del publich e de la critica, grazzie ai interpretazzion convincent del Lennon. A gh’è dent la nominada Stand by Me del Ben E. King, Be-Bop-A-Lula del Gene Vincent e Peggy Sue del Buddy Holly. In seguit, el Lennon l’ha comentad che tuscoss el gh’haveva di conotad "karmich": in del retiràss lontan di scene el cantava i canzon de l’inviada de la soa carriera.

In seguit, de fat, l’è stàd lontan de la musica per cinch ann per stàgh arent al fioeul apena nassud, el Sean, e al sò amor ritrovad, la Yoko (anca se on quaivun el tontogna che l’è stad per via d’ona dipendenza de l'eroina), adess che l’era liber da contrat e che ‘l podeva moeuves liberament foeura di Stat Unid.

I ann del ritir Modifega

In di ann adree el John l’è stad via de la scena publica, e l’ha anca rinonziad a publicà di dischi. In realtà l’ha mai lassad stà de componner musica[45], inscì ‘me che l’è testificad di tante registrazzion che de solit lu el faseva e con l’ajut d’on piano o ona ghitarra.

Bob Gruen, on fotografo de la musica rock che a quii temp là el frequentava el John, l’ha did a proposit di ann che 'l John l’è stad via de la vita publica:

 
«Un presoner? Si e nò, o almach el tipo de presoner che ’l po' decider de andà ai Bermuda o a Long Island domà se ghe vegniva la voeuja. Certe persone che se sarren su in cà a inn compagne di rat in gabia. Ma ‘l John el gh’haveva on spazzi largh indove viver. Per andà d’on sit a l’alter de la soa cà se gh’haveva de passà per ona distanza de quasi mez isolad.»
(Bob Gruen[46])

El Lennon l’andava adree istess a restà informad sora i aveniment del mond de la musica coi tante visite che ‘l gh’haveva in la soa abitazzion[47], anca se la cura del fioeul la vegniva prima: de fat l’ha mai havud intenzion de frequentà on quai amis che ‘l fudess bon de fàgh repihà i vegge abitudin. Per esempi, in del 1977, el Mick Jagger, cantant di Rolling Stones, el s’è trasferid in d’on apartament lì adree ma tut i tentativ de vesinàss del Jagger a inn stad ignorad del John. El cantant l’ha comentad i aveniment in 'sta manera chì:

 
«Forsi ghe ven mai in men de ciamàm? El va mai foeura de cà? No. El muda el numer de telefono ogni des minut. Ho rinonziad... probabilment l’è lì a inchinàss denanz a la soa dannada mier.»
(Mick Jagger[47])

Double Fantasy (1980) Modifega

 
El John Lennon in del 1980

In del 1980, el Lennon l’è andad in di studi de registrazzion Hit Factory de New York per registrà on albom noeuv Double Fantasy[48], che l’è stad publicad in del november de l’istess ann.

8 de desember del 1980: la mort Modifega

 
Entrada del Palazz Dakota indove ‘l Lennon l’è stad sassinad

Ona quai setimana dopo la sortida del disco, la sera del vot de desember del 1980 ai 22.51, a la fin d’on dopomezdì passad al Record Plant Studio, intanta che el Lennon l'era 'dree a tornà a cà con la mier e ‘l se trovava denanz a l’entrada del Dakota Building (el palazz de lusso indove ‘l stava, in la 72ª strada, in de l’Upper West Side a New York), vun de vint-cinch ann squilibrad che l’haveva in nom Mark David Chapman el gh’ha s’ciopad contra cinch colp de pistola e l’ha ciapad ai spalle quater volte (el quint colp l’è minga andad a segn) intanta che ‘l diseva sgiò: «Hey, Mr. Lennon».[49] Vun di projetil l’ha passad de part a part l'arteria suclavia[50] e 'l Lennon l’ha fad a temp a fà an’mò on quai pass e andà su per i basei che menaven al casot de la sicurezza intanta che ‘l mormorava «I was shot…» ("I m’hann sparad"), inanz de borlà sgiò in terra e perder i sens.[51] Socors d’ona patuja de polizia, el Lennon l’ha perdud conoscenza in del temp de la corsa vers el Roosevelt Hospital, indove l’è stad deciarad mort ai 23:15.

 
«Gh’hoo minga paura de voltà via, son pront a la mort perché ghe credi nò. Pensi che ‘l sia domà andà sgiò d’on’auto per montà dent in d’on'altra.»
(John Lennon[52], 1969)
 
«A rimpiansgi nagot de quell che hoo fad, de bon, forsi foeura che havé ferid di alter persone. A reneghi nagot.»
(John Lennon[53], 1971)

El 14 de desember del 1980 milion de persone in tut el mond i gh’hann respondud a la ciamada de la Ono de fermà ogni atività per 10 minut de silenzi a onor e gloria del Lennon.[54] Trentamila s’inn riunid a Liverpool, e circa 225000 persone s’inn portade a Central Park, arent al loeugh del delit.[54] In sti des minut chì, ogni stazzion radiofonica de New York City l’ha sospendud i trasmission.[55]

I rest del Lennon a inn stad cremad al Ferncliff Cemetery de Hartsdale, New York, Contea di Westchester, e ona part de la soa scender l'è stada spargiuda in de l’oceano Atlantich; nissun funeral l’è stad celebrad[56] e se gh’hann minga de notizzi d’ona tomba de l'artista.

In d’on'intervista del 10 de sgiugn del 2007, rilassada de la mier Yoko Ono a Radio BBC, s’è vegnud a savé che ‘l Lennon, la sera del sò mazzament, l’era ‘dree a andà a saludà el fioeul Sean.[57]

In del testament, el Lennon l’haveva deciarad la Yoko Ono e ‘l figlio Sean ered universai e l’haveva anca miss sgiò che ona part del patrimoni l’andass al Julian, dopo el compiment di 30 ann, apena el fudess vegnud madur.[58]

I ann adree Modifega

Dopo il tragich aveniment Double Fantasy l’è sbalzà al prim post in classifica, tant in di Stati Uniti ‘me in del Regn Unid, e gran part di dischi de prima a inn tornad in auge. Intra la fin del 1980 e i prim mes del 1981, de fat el Lennon l’è stad in di classifiche cont i singoi (Just Like) Starting Over, Give Peace a Chance, Happy Xmas (War Is Over), Imagine, Woman e Watching the Wheels, e coi albom Double Fantasy, Imagine, Walls and Bridges, Rock 'n' Roll e Shaved Fish.

La figura del John Lennon l’ha influenzad in manera notevol la prima part di ann vottanta, period indove tanti artista i gh’hann dedicad di canzon de tribut. In particolar, in del 1981, i Roxy Music i gh’hann dedicad, con tanto success, ona version incricada de Jealous Guy, inveci i ex collegh George Harrison, Paul McCartney e Ringo Starr n’hann fad memoria vun con All Those Years Ago (1981),[59] Here Today (1982)[60] e l’alter cont ona cover de I Call Your Name (1990, in ocasion del decenal de la mort).[61]

 
Ritrat imortalad in sul Mur del John Lennon a Praga

Per comemorà la figura de l'artista a inn nassude, dopo la soa mort, di atività spontanee per celebrànn la musica e la vita, ‘me l’è sucedud a Praga con la creazzion del Mur dedicad a lu di amirador che adree al temp i l’hann decorad con di graffid e di dediche.[62] A New York el Strawberry Fields Memorial l’è stad concepid de l'architet paesaggista Bruce Kelly, cap del Central Park Conservancy, a poca distanza del Dakota e l’è stad inaugurad ofizialment in occasion de l’aniversari quell di quaranta-cinch de la nascita del Lennon, el 9 de otober del 1985, in presenza de la vedova che l’ha contribuid coi daner a la soa creazzion.[63]

 
Statova del John Lennon in di sgiardin de La Coruña

L’Elton John, che l’haveva frequentad sossenn el Lennon in di ultim ann, e l’era el guidazz de so fioeul Sean, el gh’ha dedicad do canzon: The Man Who Never Died, toch strumental e Empty Garden (Hey Hey Johnny), toch che 'l toca el coeur, in de l’albom Jump Up! del 1982, e l’è sonad anca del viv, compagnad d’on collasg de video sora ‘l John. Anca i Queen i n’hann fad memoria, con la canzon Life Is Real (Song for Lennon), che l’era dent in de l’albom Hot Space del 1982. In Italia l’è stad ricordad di Pooh, che i gh’hann dedicad la canzon Chi fermerà la musica (1981) e de poeu de on inconter che ‘l toca el coeur a New York con la Yoko Ono, i hann registrad e mandad foeura on singol che l’era ona cover de Happy Xmas (War Is Over), cantada a quater vos de ogni element del grup.

In quant a la discografia dopo mort, a la fin del 1982 l’è stada publicada la prima antologia, The John Lennon Collection, on albom de gran sucess. L’è poi vegnud adree Milk and Honey in del 1984, l'ultim albom che ‘l gh’haveva dent di canzon noeuv, che l’era stad registrad in de l’estad del 1980, insema a Double Fantasy. Vers la metà del decenni, el prim fioeul Julian, nassud del prim matrimoni el gh’ha havud on sucess minga mal ‘me solista. In del 1986, la registrazzion del concert "One To One" del 1972 l’è stada publicada in su l’albom Live in New York City. In seguit, in del 1988, per rispondegh a ona biografia minga autorizada e propi negativa in di confront del Lennon, scrivuda de l’ Albert Goldman, l’è stad portad a termin el film documentari Imagine: John Lennon, che la soa colona sonora l’è stada publicada in su l’albom che 'l gh'haveva l’istess titol.

In del 1989, a on asta del Christie's indove a inn stade batude certe memorabilia di Beatles, l’è compars el Jukebox del John Lennon, poeu crompad per 2.500 £, de l'impresari musical de Bristol John Midwinter. El Lennon l’haveva quistad el jukebox in del 1965, e ‘l gh’ha miss denter quaranta canzon de quei preferide de lu, in manera de podé scoltai in tourné.

Nel 1990, in coincidenza coi ricorenze de quell che ‘l sariss stad el compleann quell di cinquanta de l'artista e de l’aniversari quell di des de la soa scomparida, l'opra solista del John Lennon l’è stada racolta in del box quadruplo Lennon. Nel 1997, l’è stada publicada l'antologia Lennon Legend, che l'ha tolt el post de la Collection famosa del 1982. A la fin del 1998, la stada poeu la volta del cofenin John Lennon Anthology, fad su de outtake, proeuve de studi e demo casalingh inedit.

In del 2000, a L'Avana, in ocasion de l’anniversari quell di vint de la mort del Lennon l’è stada inaugurada ona statova de bronz del musicista, lavorà del scultor cuban José Ramón Villa Soberón. La statova l’è logada in del parch che de allora l'ha tolt el sò nom de lu.[64]

 
Statova del John Lennon a l'Avana, Cuba
 
L'aeroport de Liverpool

In del 2001 a s’è tegnud on concert de beneficenza de omagg a l'artista, col nom di Come Together: A Night for John Lennon's Words and Music indove che s'inn esibid di artista ‘me l’Alanis Morissette, el Marc Anthony, el Nelly Furtado e ‘l Craig David. In del marz 2002, la soa zità natal, Liverpool, l’ha decidud de onoràll, a l’intitilàgh a lu l'aeroport de la zità e con l’adotà come espression de l’areoport medem ona fras tolta de la canzon Imagine: «Above us only sky» ("Sora se nun domà ’l cel").[65]

In del 2006 l’è stad mandad in sgir on documentari noeuv sora la vita del cantant col titol U.S.A. contro John Lennon, dirigiud del David Leaf. L'opra la descriv soratut sora el period dell'ativismo politegh del Lennon e la descriv minga domà i so proteste famose per la paz ma anca i "pression" continove de l'aministrazzione Nixon subide del cantant cont el fin de fàll l’andà via di Stat Unid d'America.[66]

El 9 de otober del 2007 la Yoko Ono l’ha inaugurad on monument in memoria del Lennon, l'Imagine Peace Tower, in su l’isola de Vidney, lì adree a Reykjavík, in Islanda.[67]

In del marz del 2010 la famosa fabrica de otomobil Citroën l’ha metud denter in vun di so spot on video del John Lennon.[68] Ai critiche de chi l'haveva definida on'operazzion comercial scongiurabil, minga seconda i idee del Lennon, la Yoko Ono e ‘l Sean Lennon i gh’hann respondud cont el difender la scerna, determinada del bisogn de mantegnì viva la memoria del cantant infra la sgent[69]

El 9 de otober del 2010, in ocasion de l’anniversari quell di setanta de la nascita, gh’è stad dedicad on Monument per la Pas al Chavasse Park de Liverpool. La scultura, intitolada “Pas e Armonia”, la rapresenta ona sfera color naranz cha la gh’ha ona colomba in scima cont ona piuma in del bech e la gh’ha su la scritura: “Pas in su la Terra per preservà la Vita. In onore di John Lennon 1940-1980”. All'inaugurazzion l’è stad present el fioeul Julian compagnad de la mader.[70]

Vita privada, relazzion e interess personai Modifega

La Cynthia Powell e 'l fioeul Julian Modifega

 
El Julian Lennon nassud in del 1963 del prim matrimoni del John con la Cynthia Powell

El John e la Cynthia Powell s’inn incontrad al Liverpool Art College in del cors del 1957. A metà del 1962 la Cynthia l’ha scopert de vesser gravida, e i du a inn andad in spos el 23 de agost al Mount Pleasant Register Office de Liverpool, in de l’istess post indove che a s’eren sposad i genitor del John.[71] La sera stessa el John l’è andad a sonà in d’on local.

El manesgion Brian Epstein l’ha pensad che on Beatle maridad el podess minga sgarbezzàgh ai amiratris e donca l’ha insistid col John per fa in manera che ‘l matrimoni el restàss segret. [72]El John Charles Julian Lennon l’è nassud al Sefton General Hospital el 8 de april del 1963, intanta che ‘l Lennon l’era in torné. El John ‘l l’hà vedud domà per tri dì, poeu l’è andad in Spagna per ona vacanza curta con l’ Epstein, e quel fat chì el gh’ha dad l’inviada a ona mota de sabetament (Brian Epsteinl’era ghei).[73][74]

In tute i manere, el resta el fat che intra ‘l John e sò fioeul Julian a gh’è semper stada ona certa indiferenza e distanza per via de la separazzion anticipada di genitor, che poeu l’ha insgenerad in lu tanti conflit minga risolt. [75] Tanto che ‘l Julian el s’è afezzionad al Paul McCartney ben pussee che al pader (el McCartney el gh’havariss dedicad la canzon Hey Jude al Julian. Pussee tard el Julian l’havariss did che «Paul and I used to hang about quite a bit... more than dad and I did. We had a great friendship going and there seems to be far more pictures of me and Paul playing together at that age than there are pictures of me and my dad» ("Despess el Paul e mi serom insema, serom di amigoni e gh’hoo pussee de fotografie indove che mi seri ‘dree a sgiugà insema a lu putost che con mè pader de fioeul").[76]

La Yoko Ono Modifega

 
Il second fiuoeul Sean Lennon havud de la Yoko Ono, l’è nassud l’istess dì del pader (9 de otober)

El John l’ha incontrad la Yoko intanta che questa chì l’era ‘dree a meter foeura ona quaivuna di sò opere de arte moderna a l'Indica Gallery de Londra el 9 de november del 1966. El Lennon l’è stad influenzad de l'ironia e de l'interatività di opere metude in mostra, e de l'installazzion che la prevedeva ona scala denanz a ona tela negra e che per mez de spegget la faseva lensger la parolla "Yes". A gh’era anca on pom ver (o almanch inscì el pareva) metud foeura con la targheta "Pom"; e quand che ‘l Lennon l’è vegnud in congnizzion che ‘l prezzi del pom a l’era de 200 sterline l’ha pensad a on scherz, ma l’ha ritiegnud spassos.[77] On’altra opera la consisteva in d’on mur indove i visitador i eren invidad a meter dent on ciod cont on martell, ma desgià che l'esibizzion la gh’havariss havud de comenzà domà ‘l dì adree, la Ono la gh’ha proibid al Lennon de pientà denter el prim ciod. Dopo i insistenze del cantant e dopo ona ratellada col proprietari de la gallaria, la Ono la gh’ha permetud al Lennon de meter el prim ciod, ma domà per 5 scellin. Per quest el Lennon l’è saltad su: "Te daroo a ti 5 scellin imaginari se ti te me lasset meter dent on ciod imaginari".[78] I hann tacad a frequentàss 2 ann adree. In la primavera del 1968 la Yoko Ono l’è restada gravida del Lennon per la prima volta: el fioeul, che l’è stad ciamad John Ono Lennon II, purtrop el s’è desperdud deperlù el 21 de november de l’istess ann, a gravidanza sgiamò inanz[79]. In seguit al divorzi del Lennon con la soa prima mier Cynthia, el John Lennon e la Yoko Ono a inn andad in spos el 20 de marz del 1969. Al principi i gh’haveven de sposàss a Parigi, ma poeu i hann catad foeura la roca de Gibilterra (al consolad britanich) che, a vesser on territori ingles, l’ha fazzilitad soratut i pratiche burocratiche del John. In del sgiugn de l’istess ann el Lennon l’ha nonziad che la Ono la spetava on fioeul: la gravidanza la s’è fermada in manera spontanea el 12 de otober.[80] A l’inviada de marz del 1970 la Yoko Ono l’ha scopert de vesser an’mò gravida. Però anca questa terza gravidanza chì l’è rivada nò a termin, del moment che l'artista l’ha perdud el fioeul el prim de agost.[81] In certe biografie la causa de la serie de disperse soferte de la Ono l’è stada imputada a l'abus de sostanze stupefacente di quai sia lee, sia ‘l Lennon, a eren stad dipendent. Impunemanch, el John Lennon e la Yoko Ono i gh’hann poeu havud, cinch ann pussee tard, el sò fioeul unich, el Sean, che l’è nassud nan’mò madur in del dì del compleann quell di trenta-cinch del Lennon, el 9 de otober del 1975.

El Lennon l’ha tirad a man la Ono in tante sò canzon. Quand che l’era an’mò in di Beatles l’ha scrivud The Ballad of John and Yoko e ‘l l’ha minzionada indiretament in Julia, ona canzon dedicada a la mader, indove on vers el dis Ocean child calls me, so I sing a song of love (traduzzion: "La fiolina de l'oceano la me ciama, donca mi canti ona canzon d’amor");[82] Di alter canzon de Lennon a proposit de la Ono a inn: Oh Yoko!, e Dear Yoko.

Raport coi alter Beatles Modifega

El Paul McCartney Modifega

L'ultima volta che l’ha sonad cont el Paul McCartney l’è stad in del 1974 (quater ann dopo el sciojiment di Beatles) in d’ona session in d’on studi de Los Angeles. I registrazzion de questa session chì a inn stade raccolte in d’on albom bootleg: A Toot and a Snore in '74.

Second quell che l'è stad did del Lennon in d’on intervista del 1980, l'ultima volta che i du a s’inn vedud l’è stad in del 1976, quand che ‘l Paul el s’è presentad de bot a cà soa. In quell'ocasion chì, intanta che i eren ‘dree a vardà el Saturday Night Live a la television, il presentator de la trasmission l’ha invidad in studi i ex component di Beatles inscambi d’ona soma de daner. I du i gh’haveven quasi l’intenzion de presentàss al studi, logad lì adree a la cà del Lennon, ma i hann desistud per chè i eren strach. De quell’episodi là l’è stad tirad foeura el film Du de nun del Michael Lindsay-Hogg, sgiàmò regista de Let It Be.[83]

El George Harrison Modifega

Per i prim ann el George el gh’ha havud semper ona sorta de pagura per el John che l’era de 3 ann pussee grand, fort, dotad de talent e drizz. I du i andaven d’acord cun con l’alter anche se ‘l John l’ha considerad George come "un bagain mutrient con la ghitarra" per tropi ann per soa stessa amission. John l’ha scrivud ona quai canzon in di Beatles per fàghei cantà al George e l’ha incoraggiad a scriver di toch sò de lu.

L’ha sonad la ghitarra e ‘l dobro in de l’albom del Lennon Imagine (1971), e per quest l’ha dad ona contribuzzion minga mal; l’ha domandad la partecipazzion del Lennon al sò Concert for Bangladesh, indove John el gh’ha minga volsud partecipà senza che fudess invidada anca la Yoko Ono.[84] S’inn incontrad an’mò in del 1974 a New York, i hann gringrajad on quaicoss insema, probabilment s’inn pu vedud personalment. In del 1980 el George l’ha scrivud el liber autobiografich I Me Mine, indove in effet el Lennon l’ha fa on part del tut marginal; el John el s’è risentid e ‘l l’ha fad savé a la stampa.[85][86] Dopo la mort del Lennon, capitada in del dicember del 1980, el George l’ha portad a termin All Those Years Ago, un toch dedicad al John, anca se in origin pensad per el Ringo Starr;[86] a la registrazzion i gh’hann partecipad el Ringo medem, el Paul e la Linda McCartney.

Ativismo politich Modifega

 
Raport fad conosser de l'FBI sora el Lennon

Scaggiad di sò manere de pensà "estremiste" a favor di personagg de la sinistra radical compagn de l’ Angela Davis o del John Sinclair che i gh’haveven on efet fort in su la sgioventù statunitensa (l'età 18-21 la gh’haveva apena havud access al voto), in del 1972 el governa Nixon e l'FBI i hann tacad ona campagna massizza de discredit in di confront del John Lennon,[87] cont el negàgh inanz de tut el permess de sogiorno in U.S.A, ‘me che documenta el film U.S.A. contra el John Lennon. Leon Wildes, l'avocat che ‘l l’ha difendud de allora fina al 1976, l’ha decidud de meter in opera la strategia legal di presentàll 'me "personalità importanta in di arti, che la soa presenza in del stat l’è de interess nazional". Per fà quest, l’ha domandad e otegnud di letere de informazzion da varie personalità artistiche, infra i quai l’Andy Warhol, el Clive Barnes, el Jasper Johns, el Stanley Kubrick, el Elia Kazan, el Claes Oldenburg, el Leonard Bernstein e ‘l Virgil Thomson.

Dopo di rinvii vari ed snervant, in del 1975 el Lennon l’ha otegnud finalment la Green Card aspirada, che la ghe permeteva lu de stà de cà liberament in sul territori statunitens. El Wildes el gh’ha telefonad subit al Lennon, che giusta in quell moment là l’era ‘dree a andà a l’ospedal perché la Yoko l’era ‘dree a parturì. Tra l'alter quel dì là l’era anca el sò compleann. «In de l’istess dì» - el Wildes divertid el ricorda - «l’ha vinciud la causa, l’ha compid i ann (35) e l’è diventad pader del Sean». Second on sò assistent, el Fred Seaman, in sul finì di ann setanta el Lennon l’ha rivist radicalment i so upinion politiche e l’ha tacad a esprimer support per Ronald Reagan e di critiche per el president de alora, el Jimmy Carter.[88] La credibilità del Seaman (d’altra part condanad per el robalizzi de oget personai del Lennon medem, infra i quai i sò diutel) l’è però metuda in discussion de l'autris de l'articol tant 'me de di alter comentator.[89]

La droga Modifega

A l’è importanta, per i conseguenze in su la vita e in su l’arte del Lennon, la sua dipendenza de l'eroina. La soa prima assunzion insema a la Yoko Ono l’è stada in del cors di incision del White Album;[90] i du i hann did de havé tacà a fànn uso per descaregà el nervosismo dovud a l’atenzion ecessiva di sgiornalista.[91]

Dessorapù, per la paura di gugge, l'eroina l’è semper stada inalada de lor e mai inietada.[92] Però vuna di prime conseguenze de tal abus – che l’è diventad prest ona dipendenza de la droga – l’è stad che ‘l carater del Lennon che l’è cambiad in pesg, come l’ha rivelad intra i alter el Geoff Emerick,[93] e quest l’ha contribuid a invelenì quii contrast chì dedent del grup che i hann menad el grup medem a desligàss.

El Lennon el gh’ha dad l’inviada a diversi tentativ de disintossicazzion (inscì ‘me l’è cantad de lu medem in Cold Turkey), ma a la fin, ‘me l’è stad rivelad de la Yoko Ono in d’on'intervista, l’è stad on sol fad a vesser decisiv: el sò fornidor, per elevà el sò profit, l’haveva tajad l'eroina cont el borotalch di fiolit, e inscì el n'ha slongad sossenn i efet e quest, insema a la pagura di gugge e ’l carater de tucc du, el gh’ha fà vegnì pussee facil a la cobia de disintossicàss. [94]

Stil musical Modifega

Ricordad perché l’è l'anima "rock" di Beatles[95] e anca vuna di personalità massime del melodismo pop contemporani,[96] el John Lennon el s’è cimentad in d’on stil che ‘l donda infra la ballada e l'hard rock[97] a ricercà la melodia "ingnervada de ritmo, de spess sbiess e iregolar, foeura de l’ordinari, diagonal".[95] Dopo i prime publicazion sperimentai, segnade de la collaborazion con la Yoko Ono,[97][98] hann vedud l’aria i prim ver lavorà de solista John Lennon/Plastic Ono Band (1970) e Imagine (1971), che spazzien infra di toch strazziad e con di contegnud de politica e di ballade romantich e palpitante.[98][99] Some Time in New York City (1972) el gh’ha dent di ton pussee rock e polemich che i sarann mantegnud, anca se in manera pussee smorzada, anca in Mind Games (1973)[98] mentre Rock & Roll (1975) toch controver che l’è on omagg a diversi artista del sgener omonim.[100]

Istrumentazzion Modifega

 
On amplificator Vox AC30 drovad del Lennon e dò di ghitarre so de lu: a manzina ona Rickenbacker 325 e a drizza ona Gibson J-160E

Vun di prim istrument musicai che a inn stad sonad del John Lennon l’è stad l'armonega, on istrument che ‘l Lennon l’è andad inanz a sonà anca in di ann adree, e anca in di Beatles Love Me Do e I'm a Loser a inn di bon esempi de quest.

 
«Me ricordi nò perchè hoo tacad con l'armonica, forse n’hoo trovada vuna propi a bonmercad. Soo che fitavom i stanze ai student e vun de lor el gh’haveva on’armonega a boca; l’ha did che ‘l n’havariss crompada vuna a mi se mi havariss riessid a imparà on motivet de lì a la matina adree. En hoo imparad du. Facilement a quell temp gh’havevi infra i vot e i dodes ann, gh’havevi su i calzoni curt, comunque.»
( John Lennon[18])

In seguit la mader, Julia, la gh’ha insegnad a sonà parzialment el bangio, e la gh’ha comprad al John la soa prima ghitarra, ona ghitarra acustica. El John, dedent di Quarrymen l’ha tacad a sonà la ghitarra ritmica, anca se ‘l conosseva minga ona vasta gama de acord; l’è stada l'entrada del Paul McCartney dent in di Quarrymen, in del 1957, che l’ha dad ona contribuzzion decisiva a la crescita musical del grup, de fat el Paul el gh’ha insegnad al John diversi acord. In del cors di ann adree el s’è procurad diverse ghitarre eletriche e je ha drovad sossenn. In del cors del period amburghes di Beatles l’ha drovad ona Rickenbacker 325, che in seguit lu l’ha segutad a sonà anca in di prim ann de la Beatlemania. Ma la ghitarra pussee conossuda per vesser stada drovada sossenn del Lennon, ma anca del Paul McCartney e del George Harrison, l’è la Epiphone Casino. El John l’ha crompad la soa prima Epiphone Casino in del 1965, e ‘l l’ha fada modifegà diverse volte, anca cont el mudà i mecanismi interni e ‘l color. El Lennon l’ha sonad anca di alter ghitarre, compagn de la Gibson J-160E; e in certe ocasion, quand che ‘l Paul McCartney el sonava di alter istrument, el John l’ha fad uso d’ona quai bass.Di alter istrument drovad de lu in del cors de la soa via a inn stad el piano (anca eletrich) e ‘l Mellotron (infra i prim musicista).

Ghitarre Modifega

  • 1957: Gallotone Champion
  • 1958: Dallas Tuxedo
  • 1959: Höfner Club 40
  • 1960: Hofner Senator
  • 1960: 1958 Rickenbaker 325 (in du color diferent: jet-glo e maple-glo)
  • 1962: 1962 Gibson J-160E
  • 1964: 1964 Gibson J-160E
  • 1964: 1963 Rickenbaker 325 Jet-glo
  • 1964: 1964 Rickenbaker 325/12 Jet-glo
  • 1964: Ramirez A-1
  • 1964: 1964 Rickenbaker 325 (Rose-Morris) Fire-glo
  • 1964: Framus 12-string ''Hootenanny''
  • 1964: 1961 Fender Stratocaster
  • 1965: 1963 Gretsch 6120 (Nashville)
  • 1965: ''Russian'' guitar
  • 1966: 1965 Epiphone E230TD Casino
  • 1966: Guild Starfire XII (12-string)
  • 1967: 1966 Vox Kensington
  • 1967: 1965 Martin D-28
  • 1971-73: Gibson Les Paul Junior
  • 1974: Gibson Les Paul 25/50

Dessorapù l’ha drovad ona ghitarra Hofner 5140 Hawaiian Standard, on 1968 Fender Jazz Bass (a 4 corde), on Fender Bass VI (a 6 corde) e ‘l so Steinway Upright Piano de color bianch.

Discografia Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Discografia del John Lennon.

Come solista Modifega

Album in studi
Live
Racolte
Albom de cover
Racolte dopo mort
Colone sonore

Filmografia e filmad promozzionai Modifega

In del cors de la soa vita, el Lennon l’ha partecipad come ator a diversi film, al principi in di ann sessanta coi Beatles o senza de lor e in seguit, insiema a la compagna Yoko Ono l’ha portad a termin diversi filmad de tante sorte, on quaivun per compagnà i sò albom de lor. In di sò aparizzion cinematrografiche ‘me ator, l’è semper stad dopiad de l'ator e dopiator italian Cesare Barbetti. (anca in del film d'animazzion)

Lungometragg Modifega

Cortometragg mediometragg Modifega

  • Two Virgins - 1968: filmad concetrad soratut sora la musica de l'albom Unfinished Music No.1 - Two Virgins; regia de John & Yoko, 19 minut;
  • Rape Part II - 1968: regia di John & Yoko.
  • Smile - 1969: regia de John & Yoko, 52 minut.
  • Honey Moon - 1969: filmad fondad sora el matrimoni e sora la luna de mel del John e la Yoko, filmad ad Amsterdam in del cors del Bed-In. Regia de John & Yoko, 41 minut.
  • Self Portrait - 1969: filmad che ‘l ‘gh’ha dent el bigol del Lennon intanta che l’è ‘dree a passà de la posizzion de ripos a l’erezzion. Regia de John & Yoko.
  • Apotheosis - 1970: regia de John & Yoko, 17 minut;
  • Fly - 1970: filmad che ‘l gh’ha dent el vol d’ona mosca in scul corp d’ona tosa biota; regia de John & Yoko;
  • Erection - 1970: filmad che ’l gh’ha dent la costruzzion d’on edifizzi; regia de John & Yoko;
 
La stella dedicada al Lennon in su la Hollywood Walk of Fame

Onorificenze Modifega

  Member de l'Ordin de l'Impero Britanich
«Per i servizzi a la musica.»
— 12 giugno 1965,[101] dad in dree el 25 de november del 1969[102]

Liber e opere scrivude Modifega

In del cors de la soa vita el John Lennon el s’è anca metud a scriver, anca se l’è stada minga vuna di sò atività principai. El John l’ha scrivud ona mota de racont satirich e umoristich soratut in del cors de la prima sgioventù, compagn de quei che fann su i sò unich du liber mandad foeura quand che l’era an’mò in vita, in del cors di ann sessanta (In His Own Write e A Spaniard in the Works). In del 1986 l’è stad publicad dopo mort (in Italia in del 2013), per volontà de la Yoko Ono, Skywriting by Word of Mouthed; ona racolta di racont curt stralunad influenzad del Lewis Carroll e de la scritura surealista,[103] pagine de diutel, notazzion e aforisma scrivud intra el 1976 e ‘l 1980, e con in mez di dissegn del Lennon medem.

‘Ste dò opere chì, mai tradote a qui temp là, a inn stade publicade domà in del 2001 in d’on soll liber intitolad A viver e cantà.

Riferimenti in alter media Modifega

Curiosità Modifega

Modell:Curiosità

  • In de l'Hard Rock Café de Londra l’è guarnada la giaca famosa de l'armada di Stat Unit che 'l Lennon el ‘l gh’haveva su ai sò concert e anca on para di sò oggiai redond famosissim, che lu l’andava adree a comprà.
  • El Lennon l’è stad possessor d’ona Rolls-Royce Phantom V quistada el 21 de dicember del 1965. L’ha catad foeura on esemplar de color bianch ma , in seguit, ‘l la fada piciurà tuta del grup artistich olandes The Fool con di ornament psichedelich.[106] L’ha fad anca mudà el dedent, a fà installà on let matrimonial inscambi del divan dedree. De poeu de vesser stada drovada fina al 1977, e havé passà domà per 29.283 mia, l’è stada dada in regall del Lennon e la Yoko Ono al Cooper-Hewitt Museum di New York. Questa vetura chì l’è an’mò vun di toch pussee pregiad de la pop art e, dopo di donazzion vuna adree a l’altra e di vendite a l'asta per quantità de daner de fà restà lì, in seguit l’è stada mantegnuda al Royal British Columbia Museum de Victoria (Canada).[107]

Note Modifega

  1. (EN) Ten greatest Britons chosen. URL consultad in data 8 agosto 2015.
  2. Jon Wiener, Dimmi la verità. Il Watergate del rock'n'roll. Il dossier dell'FBI su John Lennon, Selene, Milano, 2002, pagg. 7-12.
  3. Jackson Browne. (EN) 100 Greatest Singers: John Lennon. Rolling Stone. URL consultad in data 9 gennaio 2014(arqiviad de l'url orijenal)
  4. (EN) 100 Greatest Guitarists: John Lennon. Rolling Stone. URL consultad in data 9 gennaio 2014.
  5. 5,0 5,1 5,2 The Beatles Anthology, 2010, p. 7.
  6. Davies, 1979, p. 20.
  7. Harry, 2001, p. 432.
  8. Second i ultime indagen, el par cha la notizzia del bombardament aereo la sia domà ona "favola de famija". Second i ricerche pontiliose fade del Rod Davis, ex member di Quarry Man, i sgiornali locai de quii temp là per quell dì là i raporten minga de incursion dell'aviazion todesca. El Davis l’ha concludud che ’l Lennon l’era nassud in d’on temp de bombardament, siben che ‘l 9 de otobre a sien minga stad registrad de atach aerei. In Davies, 2009, p. xv.
  9. Spitz, 2006, p. 12.
  10. Norman, 1981, p. 18.
  11. Baird, 2008, pp. 32-33.
  12. Harry, 2001, pp. 435-436.
  13. Spitz, 2006, p. 20.
  14. Cynthia Lennon, John (in en), Crown Publishers, 2005.
  15. Baird, 2008, p. 53.
  16. Baird, 2008, p. 63.
  17. Davies, 2009, p. 10.
  18. 18,0 18,1 The Beatles Anthology, 2010, p. 8.
  19. Davies, 2009, pp. 18-21.
  20. Harry, 2001, p. 345.
  21. The Beatles Anthology, 2010, p. 11.
  22. Norman, 2009, pp. 79-80.
  23. MacDonald, Ian, Revolution in the Head:The Beatles' Records and the Sixties, Second revised, Pimlico, 2005.
  24. Norman, 2009, p. 242.
  25. Norman, 2009, p. 265.
  26. Norman, 2009, p. 266.
  27. Norman, 2009, pp. 268-269.
  28. The Beatles Anthology, 2010, p. 357.
  29. Norman, 2009, p. 327.
  30. Norman, 2009, p. 331.
  31. Citato in The Beatles Anthology, 2010.
  32. Norman, 2009, p. 360.
  33. Norman, 2009, p. 359.
  34. Russino, 2004, p. 33.
  35. Alberto Brodesco, «Sweet Toronto. Il primo concerto di un ex Beatle», in Lo Squaderno, n. 5 (Ex: percorsi d'uscita), 2007, pp. 31-34. Academia.edu
  36. Norman, 2009, p. 377.
  37. Norman, 2009, pp. 377-378.
  38. «Quarant'anni fa il "bed-in" di Lennon e Yoko Ono». la Repubblica, 1º aprile 2009. Vardad in data 3 novembre 2013.
  39. Ernesto Assante. «"Io e John 40 anni fa a letto contro la guerra"». la Repubblica (Montreal), 1º aprile 2009. Vardad in data 3 novembre 2013.
  40. Norman, 2009, p. 401.
  41. Norman, 2009, p. 403.
  42. Carr-Tyler, 1979, p. 94 – a la vos Power to the People.
  43. Carr-Tyler, 1979, p. 97 – a la vos Imagine.
  44. Carr-Tyler, 1979, pp. 102-103 – a la vos Some Time in New York City
  45. Norman, 2009, p. 500.
  46. Norman, 2009, p. 498.
  47. 47,0 47,1 Norman, 2009, p. 503.
  48. Norman, 2009, p. 522.
  49. Montgomery, Paul L.. «Police Trace Tangled Path Leading to Lennon's Slaying at the Dakota», 10 dicembre 1980.
  50. John Lennon Death Certificate. Jfkmontreal.com. URL consultad in data 9 settembre 2011(arqiviad de l'url orijenal)
  51. The Beatles Anthology, 2010, p. 14.
  52. The Beatles Anthology, 2010, p. 354.
  53. 54,0 54,1 Clyde Haberman, "Silent Tribute to Lennon's Memory is Observed Throughout the World," The New York Times, 15 dicembre 1980 pA1
  54. Bob Ward. Bob Ward: Remembering Lennon. With Silence.. myfoxboston.com, 8 dicembre 2010. URL consultad in data 28 luglio 2015(arqiviad de l'url orijenal)
  55. Lennon slaying linked to quote. 11 dicembre 1980
  56. Enrico Franceschini. «Yoko Ono: "Volevo abortire ma Lennon me lo impedì"». la Repubblica (Londra), 11 giugno 2007. Vardad in data 3 novembre 2013.
  57. Last Will and Testament of John Lennon. URL consultad in data 20 marzo 2021.
  58. Graham Calkin. (EN) George Harrison - All Those Years Ago. JPGR. URL consultad in data 9 luglio 2014.
  59. (EN) Paul McCartney: Here Today. The Beatles Bible. URL consultad in data 9 luglio 2014.
  60. Luca Biagini. I Call Your Name. Pepperland. URL consultad in data 9 luglio 2014.
  61. Michela Monferrini. "Muri maestri" uniscono invece di dividere. Corriere dell'Umbria.it, 24 luglio 2019. URL consultad in data 2 maggio 2020.
  62. Salvatore Russo. C’è Napoli e provincia nella seconda opera più fotografata negli States. 10 dicembre 2014. URL consultad in data 2 maggio 2020.
  63. [https://www.repubblica.it/online/spettacoli/lennon/cuba/cuba.html «Castro riabilita Lennon "Fu un sognatore come me"»]. la Repubblica.it, 9 dicembre 2000. Vardad in data 2 maggio 2020.
  64. ‘Above us only skies’: Yoko Ono parla all’aeroporto ‘John Lennon’ di Liverpool. 2 luglio 2001. URL consultad in data 2 maggio 2020.
  65. U.S.A. contro John Lennon. 7 dicembre 2019. URL consultad in data 2 maggio 2020.
  66. Nadia Gilani. (EN) They say he was a dreamer: Imagine Peace Tower lit up to mark John Lennon’s 71st birthday. Daily Mail online. URL consultad in data 4 novembre 2013.
  67. John Lennon Citroen advert footage - ORIGINAL AUDIO. URL consultato il 20 marzo 2021.
  68. «Sean Ono Lennon defends John Lennon’s appearance in Citroen car advert», NME, 3 marzo 2010.
  69. I 70 anni di John Lennon. Liverpool gli dedica una statua. 10 ottobre 2010. URL consultad in data 2 maggio 2020.
  70. Baird, 2008, p. 209.
  71. Debora Attanasio. «Cynthia Lennon la prima moglie di John Lennon che ci ha donato un ritratto tutt'altro che pacifista dell'ex», 9 ottobre 2018. Vardad in data 1º maggio 2020..
  72. Brian and John's Holiday in Spain. URL consultad in data 10 giugno 2020.
  73. Dowling, William J. (1989) Beatlesongs. New York: Simon & Schuster Inc. ISBN 0-671-68229-6
  74. «Julian Lennon: ‘Paul McCartney meglio di John come padre’». Vardad in data 1º maggio 2020..
  75. Silvia Bizio. «Imagine Julian: "Papà? Solo oggi riesco a convivere con la sua ombra"». la Repubblica.it, 21 settembre 2016. Vardad in data 1º maggio 2020..
  76. Spitz, 2006, p. 650.
  77. Spitz, 2006, p. 632.
  78. Cross, 2005, p. 250.
  79. Cross, 2005, p. 292.
  80. Cross, 2005, p. 307.
  81. in kanji 洋子 - "Yoko" – a la letera el significa "fiolina de l'oceano".
  82. Saturday Night Live Transcripts: Beatles Offer (season 1, episode 18). URL consultad in data 10 giugno 2020(arqiviad de l'url orijenal in data 25 maggio 2011)
  83. Ingham, 2005, p. 169.
  84. Norman, 2009, p. 517.
  85. 86,0 86,1 Ingham, 2005, p. 172.
  86. Jon Wiener, Dimmi la verità. Il Watergate del rock'n'roll. Il dossier dell'FBI su John Lennon, Selene, Milano, 2002, pagg. 7-12, repihad in Sawyers, 2010, pp. 303-11.
  87. CBS News: John Lennon was a secret Republican, former assistant says. cbsnews.com. URL consultad in data 28 gennaio 2019.
  88. The Nation: John Lennon: NOT a Closet Republican. thenation.com. URL consultad in data 28 gennaio 2019.
  89. (EN) Cold Turkey. The Beatles Bible. URL consultad in data 28 marzo 2013.
  90. Everybody's Got Something To Hide Except Me And My Monkey|The Beatles Bible
  91. Bramwell, 2006, p. 263.
  92. Emerick, 2007, p. 303.
  93. Paul Revoir. (EN) John and Yoko were saved from heroin addiction by greedy drug dealer. Mail Online. URL consultad in data 28 marzo 2013.
  94. 95,0 95,1 Massimo Cotto, Il grande libro del rock (e non solo): musica per tutti i giorni dell'anno, Rizzoli, 2011.
  95. Eror de sintassi: Eror in l'utilizazzion del marcador <ref>: a l'è stad indicad nissun test per el marcador Treccani
  96. 97,0 97,1 Beatles. URL consultad in data 16 novembre 2017.
  97. 98,0 98,1 98,2 Federico Guglielmi, Grande enciclopedia rock, Giunti, 2002.
  98. Eddy Cilìa, Enciclopedia Rock - '70 (terzo volume), Arcana, 2001.
  99. (EN) John Lennon: Video, Biografia e Testi su MTV. URL consultad in data 16 novembre 2017.
  100. UK list: Modell:London Gazette
  101. Ultimate Classic Rock
  102. Alberto Piccinini. «Quando Lennon scrisse e disegnò il suo destino di ex rockstar». Venerdì di Repubblica, 4 ottobre 2013.
  103. Kyle Smith. The Killing of John Lennon. 4 gennaio 2008. URL consultad in data 7 agosto 2011.
  104. Jim Emerson. Chapter 27. 25 aprile 2008. URL consultad in data 7 agosto 2011.
  105. Harry, 2001, p. 299.
  106. (EN) Psychedelic Art Cars. rickwakemanscape.wordpress.com, 8 agosto 2012. URL consultad in data 3 novembre 2013.

Bibliografia Modifega

  • Hunter Davies, Le lettere di John Lennon (in it), Mondadori Ltd, 1979. 9788804623076
  • Julia Baird, Imagine This - Io e mio fratello John Lennon, Roma, Perrone editore, 2008. (Imagine this - Growing Up with My Brother John Lennon, Hodder & Stoughton, London, 2007)
  • Tony Bramwell, Magical Mystery Tours - My Life with the Beatles (in inglese), New York, St. Martin’s Press, 2006.
  • Roy Carr e Tony Tyler, I favolosi Beatles, Bergamo, Euroclub, 1979.
  • Ray Coleman, Un mito, un uomo: John Lennon, Sperling & Kupfer, 1989.
  • Craig Cross, The Beatles: Day-by-Day, Song-by-Song, Record-by-Record, New York, Ed. IUniverse Inc., 2005.
  • Hunter Davies, The Beatles - the Authorized Biography (in inglese), Granada Publishing Ltd, 1979.
  • Hunter Davies, The Beatles - The Classic Updated (in inglese), New York/London, W.W. Norton & Company, 2009.
  • Geoff Emerick, Here, There and Everywhere (in inglese), New York, Gotham Books, 2007.
  • Bill Harry, Beatles - L’enciclopedia, Roma, Arcana, 2001. (The Beatles Encyclopedia, Blandford, London, 1997)
  • Chris Ingham, Guida completa ai Beatles, Milano, Vallardi, 2005. (The Rough Guide to the Beatles, Rough Guide Ltd, 2003)
  • Tommaso Labranca, John Lennon, Good Mood Edizioni, 2010, ISBN 978-88-6277-270-9 (audiolibro)
  • Enzo Gentile (a cura si), Marco Pierini, Antonio Taormina, Guido Michelone, Carlo Verdone, John Lennon Pop Artist (1940-1980), Auditorium, 2013
  • John Lennon (traduzione e adattamento di Antonio Taormina e Donatella Franzoni), Vivendo Cantando. Racconti & Lennonsense, Arcana editrice, 1990 (prima edizzion italiana dei du liber del Lennon di raconti e poesie In His Own Write 1964 e A Spaniard in the Works 1965), ISBN 88-85859-94-1
  • John Lennon (cura e adattamento italiano di Donatella Franzoni e Antonio Taormina), Immagina. Racconti, disegni e sogni di un genio (nuova edizione italiana dei due libri di Lennon di racconti e poesie In His Own Write 1964 e A Spaniard in the Works 1965), Milano, Il Saggiatore, 2016.
  • John Lennon (edizione italiana a cura di Antonio Taormina ed Enzo Gentile), Skywriting, scritti, disegni, poesie, Il Saggiatore, 2013 (prima edizione italiana di Skywriting by Word of Mouth, 1986), ISBN 978-884281954-7
  • Michelangelo Iossa, Gli ultimi giorni di Lennon, Infinito, 2005, ISBN 978-88-89602-05-8
  • Philip Norman, John Lennon, La Biografia, Milano, Arnoldo Mondadori Editore, 2009.
  • Philip Norman, Shout! - La vera storia dei Beatles, Milano, Mondadori, 1981. (Shout!, Simon & Schuster, New York, 1981)
  • John Robertson, L'arte e la musica di John Lennon (introduzione all'edizione italiana di Antonio Taormina), Firenze, Tarab Edizioni, 1997.
  • Riccardo Russino, Le Canzoni di John Lennon, Editori Riuniti, 2004.
  • June Skinner Sawyers (a cura di), Read the Beatles, Roma, Arcana Edizioni, 2010. (Read the Beatles, Mendel Media Group LLC, New York, 2006)
  • Bob Spitz, The Beatles. La vera storia, Milano, Sperling & Kupfer, 2006. (The Beatles - The Biography, Little, Brown and Company Inc, New York, 2005)
  • Antonio Taormina, John Lennon oltre il mito, Gallo, 1985
  • Antonio Taormina, Donatella Franzoni, Beatles tutti i testi. 1962-1970, Arcana Edizioni, 1992, ISBN 88-85859-90-9
  • Alberino Daniele Capisani, John Lennon Tutte le Canzoni, Anteditore, Verona, 1977 ripubblicato con una prefazione di Luigi Granetto dalla Lato Side nel 1981.

Vos correlade Modifega

Alter proget Modifega

Ligam de foeura Modifega