Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
«Oh mal sortada povera Francesca!

Con 'na brava fiola e on marit bravo
vun a ne 'l vol mai fa quel che el doravvo,
l'oltra na la sa quel che la se pesca:

o mal sortada povera Francesca!»
(Att I, scena II)

La sposa Francesca a l'è ona comedia scrivuda del Francesco De Lemene e vegnuda foeura in del 1709, cinch agn dopo la mort del sò autor.
L'è on test ben important, sia per el sò valor letterari, sia perchè l'è la prima atestazzion scrivuda del lodesan.
Del pont de vista letterari, l'oeuvera del De Lemene a l'è ona comedia classega del sò temp, che la se svesina a quei scrivuu del Carlo Maria Magg, amis e ispirador del De Lemene.

Composizzion Modifega

La comedia l'è tutta in vers e la gh'ha trii att, che hinn spartii giò in 'sta manera:

  • Att I: vers 1-1021
  • Att II: vers 1022-2204
  • Att III: vers 2205-3334

Se cred (cf. Isella, 1979) che la comedia la sia stada scrivuda del De Lemene (mort in del 1704) in di ultem agn de la soa vita, forsi giamò dopo el 1700.

Personagg Modifega

 
La sposa Francesca (ed. 1818)
  • Sposa Francesca: massera lodesana
  • Catelina: fioeula de la Sposa Francesca
  • Missé Steven: marì de la Francesca
  • Cecco: moros de la Catelina
  • Madonna Lucia: mader del Cecco
  • Missé Bassan: pader del Cecco
  • Sior Giuli (it. Signor Giulio): nobel lodesan
  • Siora Chelara (it. Signora Chiara): nobela lodesana
  • Bernardina: serva

Tucc i personagg parlen in lodesan, foeura che 'l scior Giuli e la sciora Chelara (che inveci doperen l'italian).

Trama Modifega

Att I Modifega

Missee Bassan e la Sposa Francesca gh'hann de mettes d'acordi per fà sposà i sò fioeui, cioè el Cecco (fioeu del Bassan) e la Catelina (fioeula de la Francesca); ma, anca se 'l par che 'l sia giamò tutt pront, la Francesca la tira foeura dei pretest per mandà anmò in avant la data del matrimoni. La reson a l'è che in realtà, de scondon, la Francesca, donna ambizziosa, la voeur impedì el matrimoni, perchè 'l sò desideri l'è de fà sposà la soa tosa (de la qual, in general, la g'ha poca stima, col dì che na la sa, pedega, poc ascorta, e l'ha pers el petit de lavorà, vv. 153-155) cont el scior Giuli, un nobel. De fatti la Sposa Francesca (cognossuda per vesser 'na raccola, che tutti la vol sconfond, ma la g'ha nomà ciancie e l'è 'na taccola che infadaravv el mond, vv. 248-251) la cred che 'l scior Giuli (laureaa a Pavia) el ghe faga la cort a la soa fioeula, perchè l'ha vist a una fonzion che 'l ghe dava a la Catelina un quai sonett e dei bombon. El fatto poeu che la tosotta la saria, per lee, inscì poca scrocca, el le fa pensà che 'l sia mej che la se sposass cont un scior, putost che cont un poverett.
D'olter cant, nanca la mader del Cecco, la madonna Lucia, la voraria fà 'sto matrimoni, perchè la dis che la Catelina l'è nient de special (l'ha on mostaz de fam rid: a l'ha 'na ciera propi da monanera: coi quei oggi la par che la caragna, vv. 255-256 e l'è mò de pu ignoranta e na la sa cossa sia lavorà, vv. 288-289), e che dei sò gent, la Francesca e del Steven gh'è poch de fidass; vuna l'è una lenguasciona, l'olter un ciocatt; e per de pu anca lee l'ha savuu dei regai che la Catelina la g'ha avuu del scior Giuli (e quell mesteee chì, per lee, el va minga ben, parchè ne l'è 'l dover che 'na povera fiola la se fradella cont on Cavaler, vv. 338-340). El sò descors però el destoeu minga el Cecco del sò proposet (el sarà vira nien, v. 418): lu el voeur domà lee, la soa Catelina. Quell che la Francesca e la Lucia i sann minga, però, l'è che 'l scior Giuli el ghe fa 'sti regai a la Catelina perchè lee l'è amisa del sò ver amor, la sciora Chelara: in 'sta manera lu el voeur fassela compagna, per faggh mandà i sò messagg d'amor (per la bocca di lei potrò mandarti, o Chiara, i sospir miei, 463-464). E l'è inscì che poch dopo el scior Giuli l'incontra anmò la Catelina e 'l ghe regala a lee un fior, e 'l ghe conseja a lee de regalagghel a la soa amisa Chelara. In quella, però, la Francesca la riva a la fenestra e la ved giò el Giuli che 'l ghe da un fior a la soa tosotta, e l'è tutta contenta perchè la cred che 'l scior Giuli l'è propi dree a morosà con lee. [...]

Att II Modifega

Att III Modifega

Interprogèt Modifega

lmo.Wikisource

Bibliografia Modifega

  • Francesco De Lemene, La sposa Francesca, a cura de Dante Isella, Turin, Einaudi, 1979 (prima ed. Lod, 1709).

Varda anca Modifega