Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Lambraa (Lambrate in italian) a l'è on quarter de Milan, a 5 chilometer a nord-est del center, foeura de la cerchia ferroviaria. A l'è compres in del Municipi 3.

La gesa de San Martin

El nòmm el vegn del fiumm Lamber, che ghe passa arent.

Stòria Modifega

La storia de Lambraa l'è ligada a quella de Milan: probabilment ai temp di Roman a l'era el sò port fluviali.
Quand Milan l'è staa traa giò in del 1162 del Barbarossa, Lambraa l'è staa el sit indè che hinn staa esiliaa quei che viveva in di quarter de Porta Oriental e Porta Noeuva. I milanes hinn restaa lì confina fina al 1167. Al temp l'eva staa nominaa borgh imperial e 'l partegniva a la Piev de Segraa. Con la dominazion spagnoeula el borgh l'è diventaa on feud. Cont el rivà di armad del Napoleon a Milan, Lambraa l'è diventaa on comun depersè (a part in del period 1808-1816, in del qual a l'è stada taccaa a Milan). La fusion definitiva cont el capploeugh lombard a l'è avvegnuda domà in del 1923.

I loeugh Modifega

Lambraa, come comun, a l'era dividuda in dò part:

  • Lambraa de Sora
  • Lambraa de Sòtta

Inoltra gh'eren vint frazion, trai quai la gh'è l'Ortiga, renduda famosa per la canzon del Walter Valdi Faceva il Palo.
A Lambraa gh'è anca ona fermada de la linea 2 de la metropolitana milanesa e ona stazion ferroviaria, la terza pussee granda de Milan dòpo quella Central e quella de Pòrta Garibaldi.

Frazion de Lambraa Modifega

Cassina Cason, Casorett, Cassina Rosa, Cavrian, Cassina Oppi, Cassina San Gregori Vegg, Cassina Bettora, Cassina Biblioteca, Cassina Ortiga, Cassina San Faustin, Cassina Aqua Bella, Villa Landa, Villa La Palazzetta, Molin di Torrett, Molin Folla, Molin de la Costa, Molin de la Paja, Molin Polverera, Molin Lavanderia, Ortiga.

Bibliografia Modifega

  • AA.VV., Dizionario corografico d'Italia, 1855