Liütt
Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada. |
El liütt l'è un gener de strüment müsegal cunt i cord, donca al tö part in de la categuria de i cordofun.
Strutüra
ModifegaEl liütt al gh'ha una s'cena tunda e bislunga, fada de list de legn. Al gh'ha una front piada, cunt un coll ch'al gh'è intacaa sö. Despöss a chij cord chì, a gh'eren cord ligaa al coll, induve el sunadur al schisciava giò per sunàggh i nott. Chij cord chì i eren ciamaa tast. La part de front del corp a l'è fada de tòcch pian de legn, e cugnussüü cumè la tavula armonega. La gh'ha un bell büss decuraa in del senter ch'a l'è ciamaa rösa.
Storia
ModifegaI so av
ModifegaEl prim liütt l'è staa purtaa in Spagna de i Mor. Olter pöden vess staa purtaa in Europa de i ter arabich. El liütt l'è vön di av de la ghitara classega.
El liütt l'è staa prima sunaa cunt un pleter per spizzegà i cord. Püssee tard s'è passaa a sunàj dumà cunt un did.
Dürant el Renassiment, i henn staa designaa liütt püssee grand. La grand part di liütt a chel temp lé i even sett o vot grupp de cord. Di növ gener de liütt henn staa inventaa: vön l'era la teòrba. Un olter mudel l'è staa l'arciliütt.
In de la müsega classega Europea el liütt l'è staa vultaa in del clavisembul, e in del mandulin.
Incö a gh'henn olter mudej de liütt anmò sunaa in Grecia, Türchia, e in di pais parlancc l'arab. El liütt del Renassiment a l'è anmò sunaa incö, in di pais ucidentaj, cume el liütt tudesch che al ven sunaa a l'istessa manera de una ghitara.
Urigin del nomm
ModifegaVön ch'el fà sö o mett a post i strümencc müsegaj l'è un liüter, ch'al ven de la parola liütt. La parola liütt la ven del Arabich Al-Uud, un strüment a corda del Medi Urient.