Liber di Tre Scricciure

oeuvra in lombard del Bonvesin de la Riva
(Rimandad de Liber di Tre Scrittur)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El Liber di Tre Scricciure (Libro dre Tre Scrigiure in lombard antigh) l'è un poema didascalegh de 2.108 vers lissandrit assonanzad del Bonvesin de la Riva, scrivud intorna al 1274 in koinè lombarda medievala.

L'è considerad un importanta testimonianza de la civiltaa medievala e vun di test medievai principai dedicad a la descrizzion de l'aldelaa cristian, prima de la Comedia del Dant Ligher, l'è el capolavor del Bonvesin de la Riva, pader de la lengua lombarda. L'è donca un antecedent illuster de la Comedia, cont una quai carateristega compagna: in de l'infern bonvesinian troeuvom i torment del foeugh, del giazz e di serpent velenos, coma in quell dantesch; la spartizzion di regn ultraterren in dodes pene e dodes glorie l'anticipa la distribuzzion dantesca in cercc e cel.

Coma la Comedia, El Liber di Tre Scricciure a l'è spartid in tre part: De scriptura nigra (La scricciura negra o La scrigiura negra in lombard antigh) de 908 vers, De scriptura rugia o rubra (La scricciura rossa o La scrigiura rossa in lombard antigh) de 404 vers, De scriptura aurea (La scricciura dorada o La scrigiura doradha in lombard antigh) de 752 vers. El Bonvesin de la Riva, compagn del Dant, el scriv de l'Infern, in del prim liber, e del Paradis, in del terz liber; in del segond liber el scriv minga del Purgatori ma de la Passion de Crist, event che l'ha dervid ai omen i porte del Paradis: «per crucem ad lucem».

I studi in su i oeuvre del Bonvesin a inn tant, in particolar la filologia bonvesiniana la principia cont el Bernardin Biondell e la seguta ancamò minga domà in Italia, ma in tut el mond.[1] Incoeu el manoscrit del Bonvesin a l'è ancamò guarnad in de la Biblioteca de Stat de Berlin ancaben el test de riferiment de incoeu del Gianfranch Contin del 1941 el se riferiss ai copi di monegh di agn despoeu del Bonvesin. Olter edizzion de l'oeuvra inn quei del 1901 e 1902 del Vincenz De Bartholomaeis e del Leander Biaden, pussee conservativ per preservà la scripta di manoscrit, che hann però ingrandid el dibatit intorna al tema de la recostruzzion de la facies lenguistega autentega del test.[2]

Titol Modifega

In del Medioev i oeuvre haveven minga un ver e propri "titol" e eren despess indicade di so «incipit» o «explicit» di manoscrit.

Argoment Modifega

 
«In nom de Jesu Criste e de Santa Maria

quest'ovra al so onor acomenzadha sia:
ki vol odir cuintar parol de baronia,
sì olza e sì intenda per soa cortesia.

Odir e no intende negata zovarave
e ki ben intendesse anc negata farave
ki no metess in ovra so k'el intenderave:
o l'om no mett lo cor e l'ingegn nient vare.

In questo nostro libro da tre guis è scrigiura:
la prima sì è negra e è de grand pagura
la segonda è rossa, la terza è bella e pura

pur lavoradha a oro ke dis de grand dolzura.»

La Scricciura Negra, la prima di tre scricciure, la principia cont un' introduzzion e un'isema di contegnud de tut el liber (vv. 1-24). L'oeuvra leteraria a l'è giustifegada a gloria de Crist e de Maria[3] e per vesser utila a l'ascoltador (vv. 1-8).

El Bonvesin a l'è squas un predegador che 'l poeul ciamà el pecador a la salvezza, coma el regorda el danad: «eo doveva odir le mess e 'l predicanze» (SN, 529). La so spantegazzion in volgar a l'è despess compagna de la predegazzion francescana o del Iacopon de Tod. El voeul fà andà denter a l'ascoltador i so messagg, cont una strutura de strofe "a spegg" in de la forma di laisses similaires, segonda l'ars memorativa. I episodi del liber voeulen lassà un segn in de l'ascoltador e fà in manera che despoeu de la lecciura el poeuda vesser pentid e sortì di so pecad per schivà i soferenze de l'infern.

De scriptura nigra Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol De scriptura nigra.

La vera descrizzion de la Scricciura Negra la principia donca al vers 25, cont un longh prolegh, con parolle arente ai meditazzion de contempu mundi. Prima una rievocazzion de la vita terrena de la nassion in de l'impuritaa a la vita in di torment e in de l'incertezza (vv. 25-124), poeu el Bonvesin el descriv la mort, oribila per el pecador, che 'l capiss trop tard di so eror, quand che i demon, el porten a la punizzion (vv. 125-272).

 
«Intant ke mor l'infermo, k'el volz la guardatura,

apress g'è li deminij ke'g meten grand pagura,
k'en desformai e nigri e horribi de figura,
e disen l'un a l'oltro: «Quest è sot nostra cura.

Dentro il nostre ovre la soa vita è stadha:
senza tenor alcuno or fiza sí scorladha
quest'arma maledegia ke le a tuta fiadha
dal corpo se partisca, e po fia tormentada».

Lo peccaor intanto se 'n va pur in redezo
e dis: «In questa pena quent gran dolor e' vezo;»
veder cotal pagura zamai no covedhezo;

se debio andar con quisti, quest è re stramadhezo».»

In di vers 273-296 el fa un'introduzzion ai dodes pene de l'infern e finalment el scriv de tute i dodes pene infernai:[4]

  • El foeugh (vv. 297-328)
  • La spuzza (vv. 329-372)
  • El fregg (vv. 373-400)
  • I vermen (vv. 401-432)
  • La vision di faze di dannad e di demon (vv. 433-492)
  • I rumor infernai (vv. 493-536)
  • I demon (vv. 537-652)
  • La fam e la sed (vv. 653-704)
  • I vest infernai (vv. 705-744)
  • I malatie (vv. 745-788)
  • El rimpiant per el ben perdud (vv. 789-836)
  • La disperazzion (vv. 837-908)

De scriptura rubra Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol De scriptura rubra.

La Scricciura Rossa la cunta su de la Passion de Crist, con parafras di vangei (in particolar quei sinotegh) e cont i planctus Mariae e i laude dramateghe de via crucis.

La principia coma la prima scricciura cont un'introduzzion e una proless di cotegnud (vv. 1-8). Poeu el Bonvesin el principia subet a cuntà su:

  • L'arrest a Getsemani e el process de denanz ai sacerdot del Sinedri (vv. 9-28).
  • El process de denanz a Pilat, in sul qual eserciten pression i sacerdot (vv.29-48).
  • La consegna ai soldat, la flagellazzion, la vestizzion cont vest regai, i insult e i bote (vv. 49-112).
  • La via crucis de Crist, compagnad de Maria e di olter done (vv. 113-146).
  • La crocifission in tra i ladron e el vosà de la sgent. (vv. 147-212)
  • El caregnament de Maria (vv. 213-340).
  • La resposta de Crist a la mader (vv. 341-388).
  • Crist che 'l moeur de denanz a Maria e a Giovann (vv. 389-404).
  • La sed de Crist, la mort, event naturai e la lancia del Longin (vv. 405-420).
  • Meditazzion in su la Passion e in su la soportazzion di soferenze per amor de Crist (vv. 421-448).

De scriptura aurea Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol De scriptura aurea.

La Scricciura Dorada, l'ultema di tre, la parla del Paradis, la qual costruzzion, l'è despess fada su in antitesi de quella infernala.[5]

Anca chì el Bonvesin el principia cont un'introduzzion al De scriptura aurea e una proless di contegnud (vv. 1-24).

L'episodi de la mort del giust, che el vegn acolt di angiol (vv. 25-80) e tute i dodes glorie:

  • La bellezza de la citaa celesta (vv. 81-184). [6]
  • I dolz profum (vv. 185-224). [7]
  • I richezze (vv. 225-276).
  • La liberazzion di mal terren (vv. 277-324).
  • La contemplazzion di faze di angiol, de Maria, de Crist e del Pader (vv. 325-409). [8]
  • I cant celestiai (vv. 410-464). [9]
  • El servezzi de Crist ai bead (vv. 465-496). [10]
  • El banchet del cel, servid de Dé (vv. 497-560). [11]
  • I vest del cel (vv. 561-600). [12]
  • La bellezza e la salud di bead (vv. 601-644). [13]
  • La libertaa di torment infernai (vv. 645-680). [14]
  • La segurezza de la beatiduden eterna (vv. 681-740). [15]

L'oeuvra la finiss cont una meditazzion in su i gioie del cel e in su la saggezza de chi che a ie voeul guadagnà.

Font e modei de l'oeuvra Modifega

Stil Modifega

In del Liber di Tre Scricciur el Bonvesin el dopera divers modei formai: in de la reevocazzion inizziala de la vita e de la mort in terra a troeuvom motiv de la tradizzion de contemptu mundi con carater de l'enueg provenzal e del viteperium giullaresch. El toeu del vocabolari de la poesia cortesa coma del repertori de la predegazzion e di laude morai e dramateghe.

Font Modifega

I principai font e modei del Liber di Tre Scricciur a inn i oeuvre de la tradizzion didatega setentrionala, per esempi el Sermon del Peder de Barsegapè, de circa 2400 vers volgar in rima, soratut fad su de parafras de episodi scricciurai, el presenta di carateristeghe compagne del De scriptura rubra. Olter poeta inn l'Uguscion de Lod, el Giacomin de Verona e el Gerard Pategg.

El ciapa ispirazzion de la tradizzion di vision medio-latine: de la Navigatio Sancti Brendani al Purgatori de sant Patrizzi, de la Visio Tnugdali a la Visio Alberici, in fina a l'arab Liber Scalae Machometi ("El Liber de la Scala de Maomet", in arab Isrāʾ e Miʿrāj).

Edizzion moderne Modifega

A gh'inn incoeu quater edizzion moderne del Liber di Tre Scricciur:

Edizzion Contini Modifega

L'edizzion critega ancamò incoeu de riferiment a l'è quella del Contini del 1941, che l'è vegnuda prest e restada la vulgada bonvesiniana de riferiment. El Liber di Tre Scricciur el seguta a vesser lengiud e trad a man, citad, in prevalenza, incoeu, segond quella edizzion chì.[22]

Note Modifega

  1. Bonvesin da la Riva, Libro delle Tre Scritture, Matteo Leonardi p.15
  2. Bonvesin da la Riva, Libro delle Tre Scritture Matteo Leonardi, p.16
  3. La devozzion mariana del Bonvesin («qui primo fecit pulsari campanas / ad Ave Maria Mediolani et in Comitatu», segond la so epigraf) la se speggia in di so oeuvre volgar, di quai quater hann coma protagonista la Vergin: De Sathana cum Virgine, De peccatore cum Virgine, Laudes de Virgine Maria, Rationes quare Virgo tenetur diligere peccatores.
  4. Un quader de tute i soferenze del dannad el se lensg in del De scriptura nigra ai vv. 749ss.
  5. Per esempi la maledizzion del dannad ai omen (SN, 253-256, 261-263) e la benedizzion del giust a Dé (SA, 57-60).
  6. Al contrari del paesagg infoghent de la prima pena.
  7. Al contrari de la spuzza de la segonda pena.
  8. Al contrari de la vision di demon e di dannad de la quinta pena.
  9. Al contrari di rumor de la sesta pena.
  10. Al contrari di torment di diavol ai dannad in de la setema pena.
  11. Al contrari de la fam e la set de l'otava pena.
  12. Al contrari di vest infernai de la nona pena.
  13. Al contrari di malatie de la decema pena.
  14. El solliev al contrari del rimpiant de l'undesesema pena.
  15. Al contrari de la disperazzion de la dodesesema pena.
  16. Basad in su β (Milan, Ambroeusiana, T. 10 sup., quatercentesch).
  17. Fondad in su β, ma che per el De scriptura rubra el adota la lezzion de γ (Milan, Ambroeusiana, N. 95 sup., quatercentesch; ai cc. 83r-92r el contegn el De scriptura rubra), retegnuda pussee arcaega, e el se referiss a quella de β domà coma variant).
  18. El recostruiss el vers lissandrit esat, l'espung i vocai finai aton in del corp del vers e el fa un «restaur in su la bas del modell fono-morfologegh» ofert de l'arcaegh α.
  19. Lorenzi 2008, p. 436
  20. El reedita i volgar segond i criteri, moderatament pussee conservativ, adotad del Contini in PD, cont el segnà cont un pontin i vocai finai inscambi de espungei, foeura che de la so caducitaa presodega, e che la compagna al so test la trascrizzion diplomatega de β – e anca de γ per domà el De scriptura rubra –, in d'una «spece de compromess» in tra «restaur del test de manera continiana» e «fedeltaa al document».
  21. Mascherpa 2009, p. 31
  22. Bonvesin da la Riva, Libro delle Tre Scritture, Matteo Leonardi p.42

Bibliografia Modifega

Vos conrelade Modifega

Varda anca Modifega