Manuel de Falla

composidor spagnoeul
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.


Manuel de Falla y Matheu (Cadice, 23 november 1876 – Alta Gracia (Arjentina), 14 november 1946) a l'è stait un composidor spagnœl, esponent de l'impressionism musegal.

Musicista
NomManuel De Falla
Nassud23 november 1876
Mort14 november 1946
This box: view  talk  edit


Biografia Modifega

A Cadice al fa i prim studi musegai, prima de trasferir-s, apena ventenn a Madrid, indovè qe al imprend composizion per quater agn sota a la guida del Pedrell, qe al ge fa cognosser el Claude Debussy.

I soe prime œvre i inn de camera, i passen de la zarzuela a l'œvra teatrala La vida breve (1905) qe la ricev premi e recognossiments.

Del 1907 a'l 1914 al viv a Parigi, indovè al vegn a contatt cont el Debussy e 'l Maurice Ravel.

Una vœlta s'ciopada la guerra ind Spagna, al fa cinq agn ind la capital e pœ in Granada. Grazia a'l so amix el Lorca al fonda una compagnia de spettacol e ballett.

I soe composizion fin a'l 1922 i vegnen cognossude 'me "francese", intes no ind el sens nazionalisteg de la parolla, ma plutost ind el sens de un "jener" de musega. Qei jener i heven 'me modell el Debussy, l' Isaac Albéniz (el ciclo dei bran per pianofort intitolad Iberia) e una quai composizion del Maurice Ravel.

El de Falla al ricev una domanda de la revista Revue musicale, diretta del Henry Prunières, de scriver una composizion per commemorar el lavorar del Debussy. Ind l'agost del 1920 al compon L'homenaje, "Piece de guitarre ècrit pour le tombeau de Debussy", eseguid prontament del Andrés Segovia e 'l Miguel Llobet, qe al pœl vesser definid 'me el bran qe al da orijin a la letteradura qitarristega moderna. O mei, el bran qe cont el so savor intimisteg e impressionista, al costituiss una vira e propia renassida, despœ a l'oblio ind el qual a l'era borlad el strument ind el Tard Romanticism Votcentesc. Finalment la qitara la torna de nœv in volt perqè la musega moderna la cerca dei peculiaritaa de la soa timbrega. Rigordiam qe la qitarra cont la soa identitaa armonega naturala (anca domà cont el sonar i soe cord a vœd per produrr un accord de stamp impressionista) e coloristega, la influenzeraa un quai aspets del stil del Claude Debussy, el qual, a soa vœlta, i trasmetteraa a 'l de Falla.

Al scriv tants ballets per el Ballets Russes del Sergej Djagilev, grand impresari del temp qe al commissiona lavorar per el Debussy, el Ravel, el Stravinskij, el Satie, el Milhaud, el R. Strauss e 'l Prokof'ev.

Al se met in evidenza soratut cont el Concert compost intra el 1923 e el 1926, per clavicembal e per cinq struments, ind el qual el folklor al subiss un reimpast innovativ vedud travers una lent deformada, qe la colora in manera orijinala tuta la Spagna arqetipega, de la corrida, a la serie dei vizi e dei tradizion, de i fest a l'incantesim de i noits. El tut scrivud ind un lenguaj modern e elaborad.

Despœ de la vitoria del Franco ind la guerra civila spagnœla (1936-1939), al lassa la Spagna e 'l emigra in Arjentina. Al viv i soi ultem agn a Alta Gracia insema a la sorella Carmen ind una cà: chalet "Los Espinillos", qe adess al ospita el Museo Manuel de Falla. De fait al mœr 7 agn despœ del so abbandon de la Spagna. Despœ de la soa mort, un so collega, el Ernesto Halffter, al completa una soa œvra, Atlántida.


Composizion Modifega

Melodia (Lied) per violoncell e pianofort (Inedita, ca. 1888/9)

Andante e scherzo per quartett cont pianofort (Inedita, 1888/9)

Onorificenze Modifega

  Gran Crox de l'Ordin Civil de Alfonso X el Sagg
— 1940


Pajine correlade Modifega