Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

La massa moleculara d'un cumpost chimigh (ciamada anca pes mulecular) è la massa de dumà una mulecula de quel cumpost lì, espressa in ünità de massa atomiga (o UMA o dalton) o - 'me che'l süced de solet in chimiga- in g/mol se se riferissum a un nümer de l'Avogadro de mulecul. La massa muleculara la se pö cüntà 'me la soma di mass atomigh de tücc i atum che furmen la mulecula.

Per esempi, una völta che se cugnussen i mass de l'idrogen (1,0079 u) e de l'ussigen (15,9994 u) la massa muleculara de l'aqua (H2O) a l'è:

2 × 1,0079 u + 15,9994 u = 18,0152 u

I mass di mulecul vann de valur piscinit 'me quela de l'H2 (2,0158 u) a sentenn de mijaja de u per i macrumulecul 'me i pulimer, i pruteinn e i acid nücleigh. Per dagh un'ideja de la massa d'una mulecula piscinina, 'me quela de l'aqua, tegnì cünt che 1 u = 1,66054*10-27 kg, dunca in d'un gram d'aqua gh'è pressapoch 3,34*1022 mulecul.

Per i cumpost chimigh minga mulecula e in particula per i cumpost jonigh e i zwitterjun, se pö minga parlà propi de massa muleculara, ma pütost de massa o pes furmula, in riferiment a la soma di mass atomigh di atum de la so furmula minima.

Per esempi, per el sulfaa de sodi la furmula minima a l'è Na2SO4 e dunca el pes furmula a l'è:

2 × 22,98977 u + 32,06 + 4 × 15,9994 u = 142,04 u

Una quantità in gram d'un quaj cumpost ingual al so pes mulecular (o pes furmula) al gh'ha dent 6,022*1023 (el nümer de l'Avogadro) de mulecul de la sustanza, che in del SI a l'è ciamada mol).