Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

I Medegh de Meregnan (Medici di Melegnano o di Marignano in toscan) a hinn staa 'n importanta familia patrizia milanesa, che la vantava no di ligamm cont la familia di Medici de Fiorenza, anca se la doperava la midemma arma.

Storia Modifega

 
El Medeghin

I primm notizzi de la familia a hinn citaa del Paol Morigia, e 'l diseva che la familia la gh'eva proppi 'na bona reputazion giamò del secol quell del 11, anca senza vess nobilitada. La pupart di font la dis che hinn minga ligaa a quej toscan, foeura del Ripamont che l'afferma che i gh'ha la midemma paternità.

Vers la fin del secol quell del 13 la se divid in pussee ramm: Quell de Porta Cicca, quell de Casorezz, quell de Novaa, quell de Nosigia e quell de Albairaa. El de Porta Cicca a l'era el pussee important e influent, quell de Nosigia, formalment investii del feud de Meregnan, el viveva a Milan, arent a la via Nosigia, e la gh'eva la soa residenza a quell che incoeu a l'è el Palazz Belgioios finna a la soa demolizion per fà su quell che 'l gh'è incoeu. Vari member de la familia de Nosigia gh'han avuu di important roeul in la storia milanesa: El Gian Giacom Medegh, ciamaa el Medeghin, a l'è staa 'n gran condottiee milanes e l'è staa el primm marches de Meregnan.

Archivi:Meregnano castello Visconteo.JPG
El Castell de Meregnan, sed de la familia

In del 1556 vun di sò member a l'è elegiuu Papa, el Papa Pio IV.

Mort senza ered, el titol el passa al fredell. I fioeu del sò gioeu Gian Giacom II formen di noeuv ramm de la familia: El Gioann el crea el ramm di Marchesin, el Ghielm quell de Vares, estint in del 1702, el Gian Giacom el ramm de Motta d'Indun, poeu spostaa in Toscana, e di alter che entren in la carriera de gesa.

El Gian Giacom el resta marches e 'l sò fioeu, in del 1706, l'ospita al castell el Vittori Amedee II de Savoja. In del 1836 el noeuv marches el demoliss el torrion del Castell.

In del 1877 el titol el passa a on cusin. El noeuv ramm el gh'ha avuu di member important 'me el Carlo, che l'ha combattuu la Bataja de Mombell o l'Edoard, che l'è staa assessor milanes. La familia a l'è ancamò in pee e l'ha venduu el sò castell in del 1981 a la Provincia de Milan.

El blason Modifega

 
El blason

La familia la portava la midemma arma de l'omomena e pussee importanta familia toscana, inscì blasonada: "Camp d'or, a se ball mittuu in cinta, de che la mediana al coo, pussee grossa, d'azur, a l'arma de Franza, i alter de ross.

Residenz Modifega

A hinn staa residenz de la familia:

Bibliografia Modifega

  • Pompeo Litta Biumi, 113 famiglie nobili italiane, Milano 1850
  • V. U. Crivelli Visconti, La nobiltà lombarda, Bologna 1972
  • Stemmario Trivulziano, Biblioteca Trivulziana, Milano, Cod. Trivulziano 1390, seconda metà del secolo XV, a cura di Carlo Maspoli, Niccolò Orsini De Marzo, Milano, 2000, ISBN 88-900452-05