Castell de Meregnan

castell in del comun de Melegnan
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El castell de Meregnan, in de l'omonima cità lombarda, a l'è el resultad architetonegh de una serie de stratifegazzion per el segutà di diverse dinastie, del secol XIII al secol XVII.

Castell de Meregnan

Storia Modifega

 
Sgiovann Sgiacom Medegh ciamad Medeghin, famos condoter che 'l vegn feudatari de Meregnan e del so castell, la so familia l'ha tegnud el possess de quei terre chì per pussee de quater secol.

El prim receptum indova che poeu el vegn su el castell de incoeu, el vegn fad su a partì del 1243 per volontà del Cattellano Carbone, podestà de Milan, incargad de la cità de la difesa anca di campagne aproeuv. El castell in quell'epoca chì a l'era del tip antigh a mota castrala, con ronsgia e torrete, coma scrivud sgiò del Galvano Fiamma in su la so cronaga de la cita de Milan, ma l'è stad fad su anca quell lì in su una prima fortifegazzion che la gh'era in del medem sit, poeu destrugada in del 1239. La necessità de fà su una fortezza a Meregnan a l'era importanta per Milan per via di continov atach de l'imperator Federigh II, nevod del Federigh Barbarossa. In del 1279, i guelf e i ghibellin de Milan ghe firmen un tratad de pas.[1]

 
Particolar di afresch in de la sala di stem, la se poeul vedé la diferenza in tra la banda restaurada e el romb lassad in del stad origenari

La strutura la vegn poeu slargada debon per decision del Matee I Viscont prima e del Bernabò Viscont poeu, e la ciapa la classega forma a quadrilater con torr quadrade in di canton. El 3 de setember del 1402 al castell de Meregnan el ghe moeur el prim duca de Milan, el Gian Galeazz Viscont, e in del 1468 la ghe moeur la duchessa Bianca Maria Viscont, mier del prim duca sforzesch Francesch I. In del 1512 el castell el vegn lassad ai marches Brivio, che in del 1532 a venden l'intregh feud de Meregnan con l'aprovazzion de l'imperator Carl V, noeuv duca de Milan, a la familia di Medegh de Nosigia (in del specifegh a Gian Giacom Medegh) che ciapen la parentella de Medegh de Marignan (antigh nom de Meregnan). La familia di Medegh la resta proprietaria de la strutura in fina al 1981 quand che i ultem ered de la familia deciden de vender el castell a la provinza de Milan, che du agn despoeu, cont una permuda, el scerniss de lassà una quai sala in usagg a l'aministrazzion comunala de Meregnan. In del 1998 vegnen sistemad tute i part de foeura del castell, per passà poeu ai stanze de denter, che gh'hann afresch de la metà del secol XVI. In del 2001, quand che el compless a l'è stad dervid ai visitador, a l'è stada inaugurada anca la "Civega catada don Cesar Amelli", prevost e storegh local.

Strutura Modifega

 
El castell de Meregnan vedud del dedree con la possibilità de vedé anca i portegad de denter per i detrugament de l'assedi del 1449.

El castell de Meregnan el se presenta al dì d'incoeu cont una pianta a forma de "U", che l'è minga tipega di olter castell lombard. Defad, la banda dedree, a l'è andada perduda, destrugada per el volé del duca Francesch Sforza in de la semana che la va del 25 april al 1º masg 1449, quand che, in de l'atach de Meregnan, cont i so machine de guerra el tra sgiò i torr e i bastion che se trovaven in su quella banda lì.[2] L'è fad su tut in quadrell, cont la fazza principal (quella che incoeu varda la piazza de la Vitoria) che l'è l'unega banda conservada coma in origen, foeura che per di fenestron de forma de retangol, che inn stad alterad rispet ai origenai arch guzz, che se poeul ancamò vedé la forma: quella modifega chì la par vesser la testimonianza pussee ciara del passagg del compless de fortezza militara a residenza di scior, vegnuda in del cinch-cent. A la fin di bastion, apena sota al tecc, se poden vedé ancamò i merladure de stil guelf.[3]

 
La scalinada per cavai del castell de Meregnan in d'un servizzi fotografegh del Paolo Monti, 1980.

Ai canton de la strutura, ancamò incoeu se poeuden vedé do di quater torr originarie che gh'hann di bande de circa 10 meter de ampiezza. I bande del castell inn inscambi longhe 75 meter. De denter, la cort, a l'è portegada a arch a tut sest con bugnad, indova che un temp se trovaven di abitazzion, di stalle e di deposed del fen per i bes'ce del compless.

De origenal del castell viscontee se poeul vedé ancamò incoeu (ancaben domà in part) la ronsgia, un temp prefonda fess e ligada al fium Lamber. In sul denanz a se poden vedé de sorapu i segn de l'antigh rivellin de difesa, che incoeu però inn restad i do pared laterai cont un quai bus per i cannon. El pont levador, che in origen el gh'era a l'ingress, a l'è stad sostituid in del temp cont un pont franch. Passad el porton central, se riva al scalon d'onor che 'l mena ai pian de sora: l'è componid de scajon de quadrell a spina de pess, spartid in tra de lor con cordon de preje, in manera de permeter de andà su anca cont i cavai.

Period pitoregh Modifega

L'intregh castell de Meregnan, el presenta una serie de period pitoregh del cinch-cent, la pupart de pitor descognossud, cont el fin de celebrà la familia di Medegh de Marignan che eren i fondator e per un temp longh anca proprietari. In particolar la figura del Gian Giacom Medegh, condoter e comandant militar in tra i pussee valoros del so secol. I decorazzion, che quaten per intregh i stanze al prim pian del castell, a inn una testimonianza di deverse scoeule artisteghe che lavoraven in Lombardia in del secol XVI, in de l'ambet de quella correnta che la vegniva ciamada manierism lombard. Tute i piture a inn a afresch con di detai a sech. I agn de bandon de la strutura, però, ja hann in part rovinad, in particolar quei che inn in su i pared vers el de foeura de l'edifizzi e in sgeneral in de la part de sota di stanze a causa de l'umidità.[4]

Tant de quei afresch chì gh'hann temi mitologegh e eroegh, 'ma anca riferiment e atinenza a la contemporaneità del cinch-cent. In particolar el salon de l'Ercole, quell de l'Enea e quell di Argonaud, representen tucc i storie di semi-dé che gh'hann havud de lotà per rivà a la so posizzion in tra i divinità de l'Olimp, che el poeul vesser lesgiud coma un riferiment ai fat personai di Medegh de Marignan, de umel origen, che grazzia a la forza, a l'inteligenza e a la fortuna, inn stad bon de toeu i incaregh pussee volt in del mond militar e civil, ma anca eclesiastegh, con l'elevazzion del cardinal Sgiovann Angiol a Papa.[5]

Atri e scalon de acess al pian nobel Modifega

L'atri del castell a l'è dipingiud cont una serie de motiv de fior, inscambi in sul scalon a l'è representad con afresch in su la voeulta el mito del Fetont che 'l mena el carr del sol, compagnad del stema del Giangiacom Medegh. In su i pared, che gh'hann 'me cornis una finta balaoeustra, troeuven spazzi una serie de paesagg.

In de la medema area la gh'è anca la figura del Mart, el mitegh fondator de la cità de Firenz, compagnad del stema di Medegh de Firenz. La figura del dé a l'è al center, in posizzion de giudizzi in tra la pas e la guerra, che vegnen dipingiude cont i soeumeanze de una dona che la tegn in tra i man el ventorad, l'arnes drovad per s'giacà in del vent i biave per spartì la bulla (simbol del lavorà in di camp e donca del period de pas) e de un comandant cont un grup de done s'gigotade (la guerra). L'afresch a l'è fiancad del stema de la familia Boromee[6] e de quell di Medegh de Marignan. In su la pared oposta el se troeuva refigurad el mito del Ganimed, ciapad de l'aquila del Giove per vesser tropi bell. Ai bande l'afresch el presenta du stem nobel, vun de l'August Medegh, fradell del Gian Giacom, e l'olter de la familia Von Ems zu Hohenems. De fad, el Wolfgang Theodoric, l'haveva toeu 'me mier la Clara Medegh, sorella del Giangiacom.

Sora i afresch la se troeuva inscambi la soeumeanza de un brigantin partegnud al Giangiacom e fiancad del mot "Salva nos vigilantes". De là de quest chì el se troeuva un afresch che 'l refigura la glorifegazzion del valor cont el mot "Non frangitur pondere virtus" ("El pes el s'cepa minga la virtù").

Sala del camin de Siena Modifega

La sala la se presenta cont un camin monumental de preja del cinch-cent, serciad de una cornis decorativa con telamon in volt-riliev. Con la medema tecnega inn piturad anca i episodi che revarden la guerra de Siena, che, vorsuda del Carl V, giudes in tra i divers partid che se faseven guerra in cità cont ocupazzion, la permet al Giangiacom Medegh de 'végh vuna di vitorie pussee grand de la so carrera militara.

Sala de l'Imperator Modifega

 
El grand camin de la Sala de l'Imperator: la figura del traghetador In su la nav a l'è un'allegoria del Giangiacom Medegh, che l'ha menad la fortuna in de la so casada.

Quella gran sala chì (20 x 7,30 meter) la vegn dedegada di Medegh per intregh a la figura di imperator del Sacher Roman Imper, e in particolar del Carl V che l'è in pussee vesin a la figura del Giangiacom Medegh de Marignan. Al center de la pared pussee longa el se troeuva un camin in preja arenaria de dimension grand fess cont una capa tegnuda de do cariatid.

I pared presenten di afresch spartid in do fasse: quella de sora la gh'ha una refigurazzion de una serie de vedude de cità todesche mes'ciade con figure femenine de allegoria, inscambi la banda de sota a l'è decorada con motiv architetonegh. In de la fassa de sora, a partì de la porta d'ingress, la se incontra la cità de Basilea, in tra l'allegoria de la Medesina (representada de una dona che la se cava via una scheja del pè), e la Carità (una dona che la da el lacc a un s'cet).

 
La refigurazzion de la cità imperiala de Worms, fiancada di allegorie de la Fortezza e de la Fed

La vegn poeu l'allegoria de la Musega (una dona che la sona un'arpa) e un'oltra figura de malfà letura a causa di dagn subid in di secol: tute e do fianchen la veduda de la cità de Spira con la carateristega catedrala. La vegn poeu de la refigurazzion allegorega de la Prudenza (cont el spegg, un compass e un liber). A drizza del camin vann inanz i representazzion con la refigurazzion de l'allegoria de la Fortezza (una dona fiancada de una colona) e la veduda de la cità de Worms, cognossuda per i tante assemblee storeghe de carater religios e politegh che gh'inn stade.[7] Vegnen poeu i allegorie de la Fed (una dona che la tegn una cros, un ostensori, un pann bianch e cont un liber ai pè) e de la Giustizzia (una dona che la tegn una spada e una balanza). Aproeuv la se troeuva la refigurazzion de la cità de Colonia indova che la se poeul recognosser subet la soeumeanza de la catedrala citadina che, tacada in del 1248, a metà cinch-cent a l'era gnancamò finida (la vegnarà completada domà in del vot-cent). Se recognossen poeu i allegorie de la Temperanza (una dona che la versa de l'aqua de una baslota a l'oltra) e de la Pas (una dona che la tegn un vas de forma de corna con frut e fior). La refigurazzion che la vegn a l'è quella de la cità de Erfurt, con poeu la virtù de la Speranza (una dona che la medita denanz a un vas) e donca la veduda de la cità de Fulda. La gh'è poeu la refigurazzion allegorega de la Gramatega (una dona che la tegn per man du s'cetin) fiancada a la cità de Francofort in su l'Oder indova che la se trovava una dogana fada su del Carl V coma cità de confin. La vegn poeu l'allegoria de la Cascia (refigurada in de la persona de Diana casciadora con arch e flizze).

L'anonim pitor che el fa quei afresch chì el dovra per cert una serie de silografie di varie cità todesche derivade de l'oeuvra del Sebastian Munster, geograf e cosmograf de l'epoca che propi in del 1544 l'haveva dad in stampa la so Cosmographia Universalis che la s'era spantegada fess anca in Italia.

Note Modifega

  1. L. Zucoli, Nuovissima guida dei viaggiatori in Italia e nelle principali parti d'Europa, Milan, 1844
  2. J. C. L. Simonde de Sismondi, Histoire des republiques italiennes du Moyen Age, vol. 6, Paris, 1807-08, p.223
  3. P. Lazza e C. Mazzi, Il castello di Melegnano: indagine storica e proposta di riuso, Milan, 1996
  4. P. Lazza e C. Mazzi, Il castello di Melegnano: indagine storica e proposta di riuso, Milan, 1996
  5. C. Amelli, Il castello di Melegnano. La storia e l'arte, Meregnan 1977
  6. La Margherida Medegh, sorella del Medegh, la sposa el Gibert Boromee, cont de Arona, l'è stada mader del San Carl.
  7. Chì l'è stada fada anca la famosa "dieta" ciamada del Carl V in del 1521 indova che i tesi del Martin Luter e di protestant vegnen metude al band in tut l'Imper.

Olter proget Modifega

Bibliografia Modifega

  • C. Amelli, Il castello di Melegnano. La storia e l'arte, Meregnan 1977
  • P. Lazza e C. Mazzi, Il castello di Melegnano: indagine storica e proposta di riuso, Milan, 1996
  • L. Boschini, Castelli d'Europa, Hoepli, Milan, 2000

Vos conrelade Modifega