Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

In del dirit svizzer per Mez canton (todesch: Halbkanton, frances: Demi-canton, italian: semicantone, romancc: mez chantun) o, del 1999, canton con domà la metà di vot cantonai se intenden di canton che, a partità de autonomia cont i alter, inn vegnud foeura de 'na separazzion de 'n alter canton e donca gh'hann la metà di vot a nivell federal: manden domà un consejer al Consili di Stat e in di votazzion federai el so vot el cunta mez.

Caricatura de la partizzion de Basileja

La distinzion la gh'è stada a partì de la Costituzzion de la Svizzera del 1848 e anca in quella del 1874, con quella del 1999 a l'è cambiad el termen doperad ma la resta la distinzion: inn tirad a man 23 canton, e trii inn partid, prima del 1999 con di parentesi e dopo cont un "e" a partì, a diferenza di alter che inn partid de 'na virgola:

«I Popoi e i canton de Zurigh, Berna, Luzerna, Uri, Svit, Obvald e Nidvald, Glarona, Zugh, Friborgh, Soleta, Basileja Cità e Basileja Campagna, Sciafusa, Apenzell de Foeura e Apenzell de Dent, Sant Gall, Grison, Argovia, Turgovia, Tisin, Vaud, Valles, Neuchâtel, Ginevra, e Giura fann su la Confederazzion Svizzera»
(Articol 1 de la Costituzzion Svizzera)

Se po dì, donca, che prima del 1999 i mez canton eren vist 'me di partizzion de un canton pussee grand, anca se autonom per tut el rest, menter del 1999 a inn vist 'me di canton ver e propi che, per di reson storeghe, inn representad in d'una manera diferenta.

I monede de mez franch, un franch e du franch gh'hann ancamò 23 stelle per quella reson chi, a dispet del recognossiment di mez canton 'me di canton veri.

Quand che gh'è besogn de partì 'sti ses canton di alter vint, quei che inn no mez inn ciamad canton pien.

I mez canton Modifega

Incoeu i mez canton inn:

  • L'Untervald, che'l s'era partid in Obvald e Nidvald sgiamò del 1150 perchè partid de 'na gran foresta. A bon cunt el Pat Eterno Confederal el tira a man insema al Svit e a l'Uri, donca l'è recognossud 'me un canton partid
  • L'Apenzell el s'era partid al temp de la reforma protestanta in del 1597: quell de dent el representava i catolegh, quell de foeura i protestant
  • Basileja la s'è partida in del 1833, dopo che la Campagna l'ha deciarad la secession de la Cità dopo de 'n period de protesta e lota, anca armada, contra el vesser representad poch in di istituzzion citadine

Alter secession Modifega

In tra el 1682 e 'l 1836 protestant e catolegh a Glarona s'inn partid, senza però fà su di mez canton a part. Gh'haveven varie autorità diferente, compagne de la Landsgemeinde, ma se mostraven 'me un canton unid.

In tra el 1831 e 'l 1833 el Svit el s'è partid per di reson religiose in tra el Svit de Dent e 'l Svit de Foeura, separatista, 'sti mez canton inn stad comunque obligad de la Dieta Federal a trovà 'na soluzzion e inn tornad insema.

Al temp de la question del Giura di separatista hann insubid de fà su du mez canton per el Volt Giura e 'l Bass Giura, inveci el Volt Giura l'è deventad un canton pien, cont el nom de Giura, e quell bass l'è restad sota el Canton Berna cont el nom de Giura Bernes. La partizzion del Giura l'ha lassad du canton pien.

Riferiment Modifega