Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Nicolò Picininn (Niccolò Piccinino in italian, Perugia, 1386 - Cusagh, 15 de ottober 1444) a l'è staa 'n condottier e capitani de ventura, scior de Albareto, Borgo Val di Taro, Borgonovo Val Tidone, Calestano, Candia, Castell'Arquato, Castelponzon, Compiano, Costamezzana, Fiorenzuola d'Arda, Frugarolo, Marzolara, Orvieto, Pellegrino Parmense, Pianello Val Tidone, Pontremoli, Solignano, Somaja, Tabiano, Varano de' Melegari, Varese Ligure, Vigolone e Visiano.

El Picininn

Biografia Modifega

Nassuu a Perugia de 'n becchee, a l'è mandaa a lavorà la lana, ma el preferiss andà a fà garzon in Romagna de 'n armiroeu, che 'l ghe insegna l'art de la guerra.

In del 1416 el scomincia la carriera de militar del Braccio da Montone ma a la mort del Braccio e del sò fioeu el deventa capitani de la ventura. Dopo avè servii Fiorenza per on quaj temp el se mett al servizzi de Filipp Maria Vescont indova che, insemma al Niccolò Fortebraccio, el se mett contra a la Liga fada de Fiorenza, del Papaa e de Venezia e 'l toeu part a la Bataja de Maclodi, indova che i Vescont perden.

El se mett poeu in guerra contra Fiorenza, el Franzesch Sforza e 'l Papaa deperluu, tant de conquistà 'na quaj città in Romagna e in del 1438 el torna al servizzi del Ducaa de Milan, tant de mett sotta assedi Bressa, senza vess bon de conquistàlla e 'l va innanz anca in del 1439, e 'l riess a batt pussee de 'na voeulta el Sforza. L'è poeu mandaa in Ombria con la speranza de conquistàss el sò feud.

In del 1440 el proeuva a ciapàss Anghiari juttaa di rivai de la città, ma a l'è battuu del Michele Attendolo, e 'l torna in Lombardia. In del 1441 el torna in la bassa bressana, ma a l'è batuu del Lissander Sforza e l'ann dopo el mett sotta assedi Assisi ma, diversament del vorè di perugitt, la destruga minga.

In del 1443 el mett sotta assedi Monteleone d'Orvieto ma, ciamaa del Duca, i sò trupp senza la soa guida a hinn battuu. Pocch dopo el se mala de edema e 'l moeur in del 1444 a Cusagh. L'è miss sotta in del Domm de Milan.

Discendenza Modifega

El s'è maridaa con la Gabriella de Sest in del 1406, insema gh'han avuu el Franzesch, ma, descoverta adultera, l'è fada mazzà. El se marida anmò con la Angelella de Celan e resten insemma finna al 1423, quand che 'l se marida con la nevoda del Braccio da Montone, de che el gh'ha avuu du fioeu: Jacopo e Angiol. L'union la gh'ha de vess fornida entro el 1440, quand che l'è nomenaa in tra i pretendent al trono de la Bianca Maria Vesconta.

Riferiment Modifega

Vos corelaa Modifega