Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El numer del Rossby (del Carl-Gustav Arvid Rossby, conossùu anca ‘me numer del Kibel) a l’è on numer senza unitaa de misura dopràa ind la descrizion de la meccanica di fluid in del caso del mòto de on fluid influenzàa de di moviment girant. A l’è dopràa generalment in del settor di fenòmen geofisich e atmosferegh, e anca in del studià el mòto di fluid denter in di tubi.[1] in del primm caso, a l’è el rappòrt tra l'accelerazion inerzial d’on còrp e l'accelerazion del Coriolis originàda del girament terrèster.

Descrizion Modifega

Definizion matematica Modifega

El numer del Rossby a l’è definìi chischinscì:[2]

 

indoe:

  • V a l’è la velocità lineàr del fenòmen (per esempi, la velocità che ‘l vent el se moeuv)
  • L a l’è ‘na longhèzza che la rappresenta la scala a la quàl el fenòmen el succed.
  • ω = 2 Ω sin φ a l’è la freguenza del Coriolis, de già che Ω l’è la velocità angolar e φ l'angol comprés intra l'ass de girament e la direzion del fluss.[1] In del caso particolar di fluid che subisse l’azion del girament terrèster, Ω l’è la velocità angolar de la rotazion terrèstra e φ l’è la latitudin.

Interpretazion fisica Modifega

Quand che el numer del Rossby l’è grand (perchè φ l’è piscinina, compagn che ai tròpich e ind zòn de bassa latitudin, oppùr perchè la L l’è piscinina, o per di grand velocità) la forza centrifuga la dòmina. Quand che el numer del Rossby a l’è piscinin l’è minga possibìl de trascurà i fòrz del Coriolis, el gh’hà donca de vèss consideràa el vent geostròfich.[3] Tant pussèe el numer del Rossby l'è piscinin, tant pussé granda la saràa la scala del mòto.[4]

Numer del Rossby e modèj del vent in condizion stazionari (sòta l'ipotesi de isòbar che cambien minga):[5]
R→0 el var el modèll del vent geostròfich
0<R<∞ el var el modèll del vent de gradient
R→∞ el var el modèll del vent ciclostròfich

Aplicazion Modifega


Riferiment Modifega

  1. 1,0 1,1 (EN) scienceworld.wolfram.com, Rossby Number
  2. (EN) American Meteorological Society, Rossby number
  3. SENZA FONTE
  4. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 309. ISBN 88-483-1168-7. 
  5. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 322-326. ISBN 88-483-1168-7. 

Vos correlaa Modifega