Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

La Olivetti P602 a l'è stad un calcolator de tavol de l'Olivetti relassad in del 1971 'me sucessor de la Programma 101, con la che la gh'ha in comun la pupart de l'architetura, ma con pussee memoria e capacità.

Storia Modifega

La Programma 101 la gh'ha havud bon success, ma la respoeusta del mercad american l'è rivada poch dopo, cont i varie machine di Wang Laboratories e l'HP 9100A, che gh'haveven anca di fonzion logaritmiche e di voeulte goniometreghe. L'azienda de Ivrea, che in del fratemp l'haveva recuverad la pupart di so eletronegh quand che la Olivetti General Electric l'haveva serrad su, l'ha donca respondud cont un sistema assee vesin a la Programma 101, ma fada in DTL, bona de gestì i numer in virgola mobel, de havégh una ROM con di fonzion pre-impostade e de podéss conligà a l'esterno con l'interfacia IPSO (Interfacia Perifereghe Standard Olivetti).

A diferenza de la Programma 101, che l'era venduda 'me calcolator/computer de tavol, l'Olivetti l'ha scernud 'me nom del prodot "microcomputer a programa memorizad". Se incoeu per microcomputer intendom un computer cont el microprocessor, a l'epoca se intendeva un computer pussee piscinin de 'n minicomputer.

Carateristeghe Modifega

Generalità Modifega

La machina a l'è 'n evoluzzion de la Programma 101 e la programazzion la cambia no inscì tant, se trata semper de 'n assembly simbolegh a boton. La tastadura a l'è squasi compagna de quella de la P101, e donca i fonzion pussee inn mitude con di combinazzion de boton, a diferenza de la concorenza, e anca de la futura P652, che gh'hann per la pupart di boton aposta.

Un quaj comand a l'è cambiad rispet a la Programma 101 e a la P203 per permeter el sgiontà di noeuv comand, menter di concet inn mudad fiss, l'è mitud per esempi el concet de sota-programa, inn mudad i salt e gh'è di comand pussee rispet al calcolator che l'è vegnud prima.

Strutura de la memoria Modifega

La memoria, semper a linia de ritard, a l'è circa dobia rispet a quell de la Programma 101. I register inn 16, ognun de 32 byte (donca 32 istruzzion o 30 zifer) e quei de lavorà inn no cambiad rispet a la Programma 101, menter inn sgiontad di register de deposit pussee e l'è mitud el concet de "zona", che permet de scancellàlla in bloch o de salvàlla in sul bindell magnetich.

El register A a l'è l'acumulator, cioè el salva el resultad de ogni operazzion e l'è el prim operand, M a l'è el register median, cioè quell che 'l salva l'input de la tastadura e l'è el segond operand, menter R a l'è el register con dent i rest e i resultad complet.

B a l'è un register che l'è no sorascrivud de la cartolina magnetega e l'è despess doperad 'me register bas per l'indirezzion, che l'è possibel in del sistema, o per salvà di dacc che gh'hann no de vesser scancellad de la cartolina.

I alter register poden vesser lensgiud e scrivud de la cartolina e anca havégh denter el programa e inn partid in trè zone:

  • Zona 1: C, D, E ed F
  • Zona 2: RC, RD, RE ed RF
  • Zona 3: P1, P2, P3 e P4 (che poden vesser domà doperad del programa)

I register poden vesser partid a mità o in quart, e l'è anca possibel fà di mes'ciozz.

Cartolina magnetega Modifega

La cartolina magnetega la permet de salvà tucc i register in di zone e, per permeter de cobià la memoria intrega del calcolator, a gh'è un boton per scernì che part de la memoria salvà in su la cartolina. A diferenza di machine vegnude prima, che podeven o caregà la memoria intrega a disposizzion o fà di schede parziai che se meten in su di register fiss, la P602 la permet de scernì ben indova che fermà la scritura in su la memoria cont una istruzzion aposta.

ROM Modifega

In la ROM, che la se podeva conligà facoltativament al calcolator, gh'eren varie fonzion matemateghe avanzade, pussee de precis:

  • Trigonometrighe: sen, cosen, tangenta e arcotangenta
  • Esponenziai: 10x
  • Logaritmighe: Log10 x, ln x.
  • Virgola mobil: soma, sotrazzion, moltiplicazzion, division
  • Costant: π/2, ln 10

A diferenza de la futura Olivetti P652, la gh'ha nissun boton specifegh in su la tastatura per ciamà i fonzion de la ROM, ma el dopera inveci 'n istruzzion de salt particolar, o ben "* /", seguida poeu de 'n istruzzion specifega per andà in d'un pont de la ROM.

Perifereghe Modifega


Set di istruzzion Modifega


Bibliografia Modifega

  • Depliant de la P602
  • Manual de la P602

Riferiment Modifega