Programma 101
Quest articol chì l'è assee ben faa | ![]() |
La Olivetti Programma 101, ciamada anca Perottina (in piemontes Protin-a) l'è on calcolator prettament numerich pensaa per l'us semplificaa e personal, programmabil direttament o cont di programma in su cartolina magnetica e venduu de l'Olivetti dal 1965.
A l'è, soratutt in Europa, reteguda el primm personal computer in l'accezion pussee basica del termen, ossia de computer fazil de doperà, pensaa per l'utent singol e de cost relativament contegnuu.[1].
Olivetti in di agn 60Modifega
Per savenn pussee, varda l'articol Olivetti#Eletronica. |
Despoeu che 'l Adriano Olivetti l'è mort, l'azienda l'è deventada pussee orientada a la meccanica. L'elettronica a l'epoca la pareva minga bona de vess redditizia in d'ona azienda granda 'me l'Olivetti e la noeuva dirigenza, fàda di esponent di aziend pussee important d'Italia, la voreva donca vend la divison elettronica. Quand che l'Olivetti l'era in crisi, el Grupp de Intervent, faa su di pussee important aziend d'Italia ('me la FIAT, la Mediobanca ecc.), el scerniss offizialment de vendéla a la General Electric, perchè retegnen minga possibil per ona ditta italiana investì in del settor. L'Olivetti però la tegn el 25% me operazion de facciada.[2]
Perotto l'eva capii che la GE la voreva doperà la division elettronica 'me bas per vend in Itàlia e che la voreva minga on prodott de tavol 'me la P101, donca el fa de tutt per tornà in l'Olivetti, e i american accetten de tegnìl a la Olivetti ma in di laboratori elettronich de la OGE.
Cont el retir definitiv de la GE del mercaa informatich del 1970 on mugg de ingegnee GE tornen a la Olivetti, che l'era squasi senza elettronich e sostanzialment impossibilitada a prodù la P101 a nivell industrial e che ghe permetten de soddisfà a pien i necessità de produzion e de manutenzion.
StoriaModifega
ProgettazionModifega
El progett el scomincia in del ann 1962 in di laboratori de Borgolombardo e 'l finiss in del 1965 a Pregnana, che l'era voramai terra de la Olivetti General Electric, azienda per 1/4 Olivetti e 3/4 General Electric. Al principi la gh'aveva de vess ona calcolatris, ma el Perotto el voreva on computer facil de doperà e on prodott de largh consum. [3] [4]
El prim sbozz l'era in d'ona scatola taccada a 'na telescrivent araba, per avegh nativament la stampa da drizza a manzina. [3] In del 1964 el Perotto el porta a Ivrea el prototip final de la macchina, grand 'me ona scatola di scarp. I manager approven la machina, ma minga el sò design, faa in d'ona quaj ora di operari de la meccanega. [4]
UltimazionModifega
El Roberto Olivetti el ciama l'architett Mario Zanuso che 'l fa on design che el va minga ben per ona macchina da tavol e che 'l avaria desnaturaa tutt l'impegn del progett. Donca Perotto el ciama el giovin Mario Bellini, che l'aveva cognossuu in di contatt precedent, che fa el design che anca incoeu l'è in di musee 'me modell de modernità [5].
I progettista de la Programma 101 i eren el Pier Giorgio Perotto, el Gastone Garziera, el Giovanni De Sandre, el Sergio Perotti, l'Eduardo Ecclesia e 'l Franco Bretti [6]. Perotto, Garziera e De Sandre han faa l'elettronica, Bretti e Perotti la meccanica e Ecclesia l'alimentazion.
Vun di sostenitor del progett l'era el Natale Capellaro, vun di pussee important meccanich de l'Olivetti, che, a vedè la P101, l'ha dii:
Cara el mè Perotto, a vedè lavorà questa macchina, a me rendi cunt che l'era de la meccanica l'è finida [7]
(IT) - Caro Perotto, vedendo funzionare questa macchina, mi rendo conto che l'era della meccanica è finita
.
El nom a l'è staa minga facil de scernì, a la fin a l'è ciappaa "Programma" perchè el computer el gh'ha i programma e 101 perchè in ingles el sona ben (/wʌn əʊ wʌn/). [4]
PresentazionModifega
Nel 1965 la macchina a l'è portada al BEMA de New York, ona importanta fera di prodott industriai. Olivetti la voreva fa vedè i noeuv Logos 27, ma el publich l'era sossenn affascinaa da la P101, mittuda lontana del center de la stanza. El Perotto l'eva scritt dò software, vun che el calcolava l'orbita de on satellit, l'alter l'era on gioeugh, l'Angela Game, che han incuriosii debon la gent.
La P101 l'è restada in produzion per ses agn. L'HP, per fa el sò PC, l'HP 9100A, la crompa 100 Programma 101 e la droeuva i sò idej. HP l'ha recognosuu de avè copiaa di soluzion e l'ha pagaa a Olivetti 900'000 dollar (squasi 7 milion de incoeu) di royalties. Brevett che el Perotto ha venduu a Olivetti per on dollar, tant che 'l Perotto, obligaa de la legg americana a registrà el brevett a sò nomm e dòpo avèll venduu a prezz simbolich de 1$ l'ha dii che "mai 1 dollar l'è staa spenduu mej de 'n azienda".
Dopo l'è portada anca a Mosca, indeche la fa sucess. In del 1966 l'è portada a Milan, indova che la nass la parola italiana "Computer Personale". [8]
L'Olivetti la scomincia a doperà el BASIC moderno, ma cont di ispirazion a la P101 dal 1975 e el PC IBM in del ann 1982, e l'ha lassaa in produzion i computer derivaa da la Programma 101 per 17 agn. [9]
IncoeuModifega
Incoeu la Programma 101 l'è interess di apasionaa del retrocomputing. In l'ann 2012 al Politecnich de Turin s'hinn sfidaa la Programma 101, l'Apple I e l'Amstrad CPC in d'ona sfida tecnica. La Programma 101 l'ha vincuu. [10]
El 14 de ottober del 2015, 50 ann despoeu de laa prima presentazion, el Matteo Renzi l'ha incontraa a Palazz Chigi el Garziera e el De Sandre.
TecnicaModifega
La Programma 101 la dopera des register, de che du pòden domà avègh dent el programma.
La memoria de la P101 l'è magnetostrittiva, a linia de ritard, conservativa in estrazion e sostitutiva in immission. El voeur di che se on register el manda foeura on dat, a l'è minga eliminaa, se 'l ciappa, el dat che 'l gh'era prima a l'è scancelaa.
La gh'avea 240 byte de memoria, spartida in 10 register (M, A, R, B, C, D, E, F, 1, 2). M, A e R hinn de servizi, 1 e 2 gh'han denter el programma e i alter salven i dat. Se on programma a l'è pussee grand de 48 istruzion el pò entrà anca i di register D, E e F. I register dat pòden vess "splittaa", spartii in dò part de 11 cifer, cont virgola e segn.
La precision de la P101 l'è de 22 cifer, cont al massim 15 decimai (scernuu cont ona rodella fada appòsta per mett denter el numer di decimal).
CaratteristichModifega
- Altezza: 275 mm
- Larghezza: 465 mm
- Lunghezza: 610 mm
- Pes: 35,5 kg
- Consum: 0,35 kW
- Precision: 22 cifer e fino a 15 decimai
- Memoria: 240 byte
- Archivi: cartolina magnetica
UtilizzModifega
La Programma 101 l'è famosa per vess stada doperada da la NASA per Apollo 11, la mission che ha mandaa per la prima volta l'omm in su la Luna. I TV american han doperaa la P101 per i statistich di votazion del president.
L'era droeuvada anca de l'esercit di Stat Unii in la guerra del Vietnam. [11]
Esisten di studi ch'i parlen de la Programma 101 'me strument de calcol scentifich [12]
ProgrammazionModifega
El lenguagg de programmazion de la Programma 101 l'era on assembly redutt per vess fazil de doperà, cont 16 istruzion.[13].
6 hinn operazion cont i numer, e 10 hinn operazion logich (salt, scambi in tra i register e scassament). I operazion hinn faa in di register M, A e R, ciamaa "de servizi". Squasi semper el resultaa el va in A, in M a gh'è el segond operand. In R, gh'è el resultaa complett, i alter comand stampen i register, i azeren o scambien in tra i register.
Comand | Simbol | Spiegazion |
---|---|---|
Addizion | + | A + el register scernuu |
Sottrazion | - | El fa A - el register scernuu |
Moltiplicazion | x | Moltiplica A cont el register scernuu |
Division | : | Divid A cont el register scernuu |
Radis quadrada | √ | La mett in A la radis del register scernuu |
Valor assoluu | A ↕ | Da el valor assoluu de A |
Spostament da M | ↑ | M va in del register scernuu, ma M el se scancella minga |
Spostament in A | ↓ | Sposta el register scernuu in A |
Scambi con A | ↕ | Sposta el contenuu del register scernuu in A e quell de A in del register scernuu |
Decimai de A in M | / ↕ | I decimai del register A van in M |
Azzerament | * | Scancela el register selezionaa |
Stampa | ♢ | Stampa el register scernuu |
Interlinea | /♢ | Stampa ona linia voeuda |
Stop | S | Ferma el computer per fà mett on dat a l'utent. El dat el va in M |
Scambi de R e D | RS | RS a l'è 'n istruzion speciala doperada quand che la se mett ona cartolina magnetica e se voeur guarnà el contegnuu de D in del register R. |
La Programma 101 la gh'hà anca i salt, che doperen dij etichett per dì al computer indoe saltà. El salt l'è incondizionaa o condizionaa. Incondizionaa el fa saltà el computer semper, el condizionaa domà quand A l'è pussee grand de zero, cont la possibilità de avègh anca la distinzion in tra A < 0 e A = cont di metod appòsta.[14] El principi de on programma l'è determinaa da on salt incondizionaa
Comand speciaiModifega
A gh'è anca di comand che hinn no in del manual ma che hinn staa poeu doperaa in di successiv esempi de programmazion e hinn[15]:
Comand | Spiegazion |
---|---|
/↑ | Part intrega de A in A, comand documentaa in la P203 |
R/* RS | Scancella domà la part inferior de R e la scambia con D, per permett de salvà on resultaa |
A/↑ DV, A/↑DW, A/↑DY, A/↑DZ | Salt modifegaa, arent al sottaprogramma de incoeu |
EsempiModifega
Quest programma a l'è staa scritt in su la bas del Manual de programmazion e calcola l'invers (1/n) de on numer:
Register | Comand | Spiegazion |
---|---|---|
A | V | Salt che fa inizià el programma |
S | Ferma el computer per fà mett el dat in M | |
A | ↑ | El dat mituu (in M) el va in A |
B | ↑ | El dat mituu (in M) el va in B |
A | : | A:A fa vun in A |
B | : | A(1):B fa l'invers |
A |
♢ | Stampa el register A |
V | Salt ad A V |
Vedom on esempi pratich cont el 5.
Register | Comand | M | A | R | B |
---|---|---|---|---|---|
A | V | 0 | 0 | 0 | 0 |
S | 5 | 0 | 0 | 0 | |
A | ↑ | 5 | 5 | 0 | 0 |
B | ↑ | 5 | 5 | 0 | 5 |
A | : | 5 | 1 | 1 | 5 |
B | : | 5 | 0.2 | 0.2 | 5 |
A |
♢ | 5 | 0.2 | 0.2 | 5 |
V |
El software el podaria vess pussee facil, ma l'è doperaa el register B per fa vedè l'us di alter register. Vedom la version facilidada:
Register | Comand | M | A | R |
---|---|---|---|---|
A | V | 0 | 0 | 0 |
S | 5 | 0 | 0 | |
A | ↑ | 5 | 5 | 0 |
A | : | 5 | 1 | 1 |
: | 5 | 0.2 | 0.2 | |
A |
♢ | 5 | 0.2 | 0.2 |
V |
La memoria de la P101 l'è piscininna e anca on register drovaa minga el podeva fà la differenza a l'epoca.
Cartolina MagneticaModifega
I programma i eren salvaa denter de 'na cartolina magnetica, cioè ona carta de mylar con del ferr sora. La P101 ja legg in d'on second. [16]
La cartolina magnetica de la P101 la gh'avea 120 byte per lat e 240 in total. [17]
Sistema derivaaModifega
La Programma 101 l'ha daa origin a ona familia de computer finida in del 1983 cont el primm PC IBM de la Olivetti.[18]
- Olivetti P102, version de la P101 cont porta seriala
- Olivetti P203, version de la P101 cont ona macchina de scriv
- Olivetti Logos 328, calcolatris elettronica senza capacità de programmazion
- Olivetti P602, version cont pussee memoria, operand e cont di software giamò mittuu in ROM
- Olivetti P652, sistema modular per el calcol scientifich
Anca se reimplementaa de zero e cont el BASIC a hinn consideraa de la midemma familia:
- Olivetti P6060, sistema con tastadura e floppy
- Olivetti P6040, microcomputer, primm PC Olivetti cont el microprocessor
RiferimentModifega
- ↑ La folgorante storia dell’Olivetti Programma 101, l’antenato del pc
- ↑ La Divisione Elettronica Olivetti: un'occasione perduta negli anni '60?
- ↑ 3,0 3,1 La Olivetti Programma 101 – Il primo Personal Computer della storia | Gastone Garziera | TEDxArezzo
- ↑ 4,0 4,1 4,2 Pier Giorgio Perotto PROGRAMMA 101
- ↑ La Programma 101, alias "perottina"
- ↑ Elettronica della Olivetti P101 e dei piccoli sistemi di prima generazione
- ↑ Nasce la Perottina
- ↑ Intervista a Pier Giorgio Perotto - Uno degli inventori del Personal Computer
- ↑ Un computer su ogni scrivania: la Olivetti e i primi PC
- ↑ A colpi di Bit: a Torino la sfida tra 3 computer icona: Apple I, Olivetti Programma 101 e Amstrad CPC
- ↑ Shawcross (1991). "Bombing Cambodia: A Critique". In Rotter, Andrew. Light at the end of the tunnel: A Vietnam War Anthology. New York. p. 280. ISBN 0-312-04529-8.
- ↑ Programma 101 - Google Scholar
- ↑ Manuale Generale dell'Olivetti P101, pag.10
- ↑ Manuale di Programmazione
- ↑ Istruzioni aggiuntive P101
- ↑ La Programma 101
- ↑ Timeline supporti di memoria
- ↑ Dalla Perottina verso il primo Personal Computer
BibliografiaModifega
- Pier Giorgio Perotto, Programma 101. L'invenzione del personal computer: una storia appassionante mai raccontata, Milano, Sperling & Kupfer, 1995. 88-200-2111-0
- Marco Pivato, Il miracolo scippato. Le quattro occasioni sprecate della scienza italiana negli anni Sessanta, Roma, Donzelli, 2011. 88-6036-542-2
- Pier Giorgio Perotto, P101. Quando l'Italia inventò il personal computer, Edizioni di Comunità, Roma, 2015, ISBN 978-88-98220-39-7
- Nadia Penserini, Elementi di programmazione per calcolatore Olivetti programma 101 (pdf), Zanichelli Editore, 1973.
- Biblioteca programmi - Programma 101 - Volume 1 (pdf), Olivetti.