Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

I vent in quòta a la latitudin de 30° tenden per la fòrza del Coriolis a vegnì parallel ai paralleli, ma s’el fudèss inscì el sarìss nò possibil a bilancià la mancanza de calor a i pòli geografegh e l’eccedenza a l’equator. In realtà quèst a l’è possibil perchè i vent occidentaj gh’hànn nò on’andana dritta ma a onda per via di irregolarità del terren. Se foeurmen inscì i ond del Rossby. I ond del Rossby (o ond longh del Rossby) hinn di ond caosàa de la circolazion atmosferega de l’alta troposfera per via del fàtt che i vent occidentaj donden ind la direzion nòrd-sud e l’ampièzza de quèll’oscillazion l’è tal de rivà fin a i region polar e quèj visin a l’equator. [1] D’on pont de vista pussée tenegh i oscillazion hinn intorna de ona posizion de equilibri per effètt de la conservazion de la vorticità potenzial, dato che la vorticità planetaria l’aumenta con la latitudin. De fàtt se on fluss occidental el gh’hà on tragìtt curv che ‘l porta vèrs nòrd, el gh’hà al princippi vorticità relativa positiva. Con l’andà a nòrd la vorticità planetaria l’aumenta e de conseguenza la diminuìss la vorticità relativa. Quand che la vorticità relativa la diminuìss el fluss el curva vèrs el Sud. L’istèss meccanismo el succed con l’andà vèrs su indoe la vorticità relativa la cress de noeuv e ‘l fluss el torna de noeuv a ‘ndà vèrs Nord. Donca el fluss el va in media vèrs èst. [2] Quèj ondulazion chì poeu tenden a rompess ind i sò crèst e i sò vall e inscì ne vegnen foeura di vòrtes de circolazion oraria (o anti-oraria in del’emisfero sud), i anticiclon de blòcch impienìi de aria calda e di vòrtes de circulazion anti-oraria impienìi de aria frèggia (gott frègg). [3] Per mèzz di Ond del Rossby a gh’è el trasferiment de calor ind la direzion di meridan de già che se vegnen a forma di insaccadur e di promontòri che favorissen el passag de la quantità de mòto de la cèllula del Ferrel a la cèllula polar indoe i ond del Rossby hinn pròppi la succession di promontori e di insaccadùr. De sorapù adrèe a i lìnej de separazion infra i cèllul (o ben adrée a i ond del Rossby) corren via i corrent a gètt. [4]

Ondulazion de la corrent a gètt in del emisfero nòrd, el so svilupp (a, b), e a la fin el destàcch de ona gotta frèggia (c). Colór narànz: mass de aria pussèe cald; roeusa: corrent a gètt.
Figura de la corrent a gètt tropical e polar

Velocità del propagàss di ond del Rossby Modifega

La velocità del propagàss a l'è:

indoe

C a l'è la velocità del propagàss in m/s;
U la compenenta media vèrs òvest de la corrent occidental;
L a l'è la longhezza de l'onda (in miàr de chilòmetri - o ben 106 m)

in del caso che C>0 i ond se propaghen second on mòto retrògrado (o a marcia indrée) cioè contrari al vèrs de la corrent;

in del caso che C<0 i ond se propaghen in del vèrs de la corrent;

in del caso che C=0 gh'è la situazion del blòcch che i ond hinn stazionari o ben se propaghen minga e i posizion di gott frègg e di anticiclon de blòcch la rèsta semper l'istèssa.[5]

Riferiment Modifega

  1. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 387. ISBN 88-483-1168-7. 
  2. James R Holton (2010). [?? An introduction to dynamic meteorology] (in ingles). ??, 98. ISBN 978-0-12-354015-7. 
  3. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 388. ISBN 88-483-1168-7. 
  4. Gabriele Formentini (2009). Temporali e e Tornado (in italian). Alpha Test, 275-278. ISBN 978-88-483-0992-9. 
  5. Mario Giuliacci (2010). Manuale di meteorologia (in italian). Alpha Test, 389. ISBN 88-483-1168-7.