Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Cont el termen orientament sessual se indica l'attrazion emozionala, romantega e/o sessuala d'ona persònna vers gent del sess istess, de l'alter sess putost che de tucc e duu[1][2]. El termen el pò riferiss, oltra, a on ses d'identitaa sociala che la persònna fà-sù sora la baa de quest attrazion chì, di comportament che ne deriven e da l'appartenenza a ona comunitaa d'individov che gh'hann l'orientament sessual istess[1].

A l'è important notà che l'orientament sessual a l'è ona ròbba diversa dal sess biologegh, da l'identitaa de gener e dal ròll de gener[1]; quest chì infatt definissen, respettivament, el sess genetegh d'ona persònna fissaa di cromosòm sessuai, el gener che la persònna la sent d'avegh (o vera se la persònna se la identifega comè mas'c putost che comè femena) e i norm sociai sora el comportament de omen e dònn relativ a ona determinada cultura e period[3].

El concett de orientament sessual el se pò aplicà anca a tant specii del mond animal, indue gh'hinn i stess tipp de orientament che gh'ha l'omm. Tutavia, la sessualitaa di animal a l'è desferenziada da specia a specia e da quella di omen, e donca fà parallelism a l'è difizil.

Definizion Modifega

I studii scientifegh faa in del cors de agn hann desmostraa che l'orientament sessual el gh'ha on "crespin" specifegh, che 'l pò andà da la completa attrazion vers individov del sess istess a la completa attrazion vers persònn del sess oponuu; tutavia, vegnen de solet dovraa trii categorii per definì l'orientament sessual: eterosessual, omosessual (lesbigh e gay) e bisessual - respettivament, attrazion vers persònn del sess istess, del sess oponuu e de tucc e duu i sess[1][2]. Di quai vòlt, el vegn consideraa on orientament sessual anca l'asessualitaa; a gh'hinn, oltra, di definizion che gh'hann ona vision pussee slargada de l'orientament sessual, e ciappen-dent la pansessualitaa e la polisessualitaa.

La magior part di definizion de orientament sessual disen che l'è ona component psicològega, comè la direzion di desiderii erotegh d'on individov, putost che ona component comportamentala, che la se concentra sora el sess del compagn, de la compagna o di compagn de l'individov. La vision di scienziaa e di professionist a l'è pussee slargada e la dis che "i principai attrazion che formen i baa per l'orientament sessual che i adult gh'hann vegnen foeura de solet intra la fin de l'infanzia e 'l primm period de l'adolescenza"[4]. L'orientament sessual a l'è divers da l'attivitaa sessuala, che la pò anca minga-respeggià l'orientament sessual d'ona persònna[2].

Tucc i tipp d'orientament sessual a hinn form normai che i esser uman gh'hann per intrezzà rapòrt afettiv[1]; a dispett de stereotipp spantegaa che disen che i persònn cont on orientament sessual divers da quel eterosessual a hinn desturbaa o minga-normai, la ricerca scientifega ha desmostraa che 'l gh'è nissun conligament intra la psicopatologia e l'orientament omosessual putost che bisessual, e donca la definizion de omosessualitaa comè "desorden mental" a l'è stada bandonada da temp di associazion che overen in de l'ambit[1].

La "preferenza sessuala" Modifega

El vegn, ona quai vòlta, dovraa el termen "preferenza sessuala" comè sinonem de "orientament sessual"; tutavia quest duu termen gh'hann on significaa desferenziaa in de l'ambit psicològegh[5]. El termen "preferenza", infatt, el voeur dì che 'l ghe sarïa on quai grad de liber scerniment de l'orientament sessual d'ognidun; quel scerniment chì, però, minga tucc ghe l'hann e, poeu, in de la ricerca psicologega a l'è staa troeuvaa[5].

El termen "preferenza sessuala" a l'è dovraa sorattucc da quij che disen che l'orientament sessual e 'l desideri sessual se pòden scernì, e anca da quij che creded che se pò minga parlà d'on definii orientament sessual finn a ona determinada etaa (donca, contra a quij che pensen che la sessualitaa a l'è determinada da fattor genetegh e/o evolutiv ch'apartegnerïen, inscì, a la primma infanzia).

Reson e sentor de l'orientament sessual Modifega

Segond la scienza, l'orientament sessual el se definiss de solet in de la primma infanzia[2]; a gh'è però minga on consens definitiv intra i scienziaa sora i reson esatt perchè ona persònna la desvilupa on orientament sessual eterosessual, bisessual o omosessual[1]. Tendenzialment i caus hinn ricercaa in on insemm de influenz genetegh, ormonai e ambientai, ma hinn minga vegnuu-foeura proeuv definitiv al resguard[1][6]; la punion spantegada che la dis che abus sessuai, fatt traumategh putost che ona cura o educazion sbajada di fieou poden influenzà el desvilupp de l'orientament sessual, è priva d'evidenz scientifegh[2].

A l'è invece largament condividuu intra i studios el fatt che l'orientament sessual el se scern minga[1][2][6], e anca el fatt che l'orientament sessual el pò minga vess mudaa artificialment (a travers i inscì ciamaa "terapi riparativ", che, anzi, a hinn de spess negativ per i persònn che i fann)[1].

El sentor del pròpi orientament sessual el scomincia generalment a definiss intra la media infanzia e la primma adolescenza, ma la varia enormement da persònna a persònna e l'è indipendent da l'attivitaa sessuala vera e pròpia: per esempi, on individov el pò identificass comè eterosessual, bisessual putost che omosessual anca prima d'avè avuu rapòrt sessuai, e anca 'l contrari[1]. El va, oltra, consideraa che la presenza de pregiudizzi e descrimenazion in de la societaa costituissen on impediment, per i persònn cont on orientament sessual omosessual putost che bisessual, a capì de bon el soeu orientament[1].

Classifegazion di orientament sessuai Modifega

Orientament sessual eterosessual Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Eterosessualità.

Eterosessualitàa a l'è 'l termen social taccaa a quij persònn che se senten tiraa sentimentalment e erotegament vers persònn de l'alter sess; la paròlla la riva dal grech heteros ("alter", "divers"). L'eterosessualitaa a l'è orientament sessual pussee spampanaa (sia intra i esser uman sia in squas tucc i speci animal, foeura d'ona quai eccezion), si come la fissa la capacitaa di speci de andà innanz.

L'orientament sessual eterosessual a l'è rapresentaa da la comparsa, in de la sfera de la coscienza, de sentiment, penser erotegh e fantasii sessuai (in de la magioranza di cas a partì da la pubertaa) che riguarden individov del sess oponuu.

Orientament sessual omosessual Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Omosessualitaa.

L'omosessualitaa a l'è 'l termen social taccaa a quij persònn che proven attrazion psicofisega per individov del sess istess: la paròlla la vegn dal grech homos ("istess", "inguaa", donca chi che 'l dirig la sò attenzion a chi a l'è inguaa a sè). La definiss in modo specifegh el rapòrt intercorent intra on òmm cont on alter òmm (in manera generiga indicaa incoeu cont el termen "gay") putost che 'l rapòrt intercorent intra ona dònna cont on'altra dònna (in manera generiga indicaa incoeu cont el termen "lesbica").

L'orientament omosessual a l'è rapresentaa da la comparsa, in de la sfera de la coscienza, de sentiment, penser erotegh e fantasii sessuai cont on individov del sess istess. El gh'ha minga de vess confonduu cont l'effemenatezza tout court (anca se i duu ròbb a vegnen de spess associaa), che la costituiss minga on caratter tipegh de l'omosessualitaa, anca se pò rapresentagh ona di form.

Orientament sessual bisessual Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Bisessualità.

La bisessualitaa a l'è definida comè l'attrazion vers persònn de tucc e duu i sess, donca sia omen che dònn, cont inguaa intensitaa e forza, senza rivà mai a "scernì" de bon nissun di duu orientament scrivuu de sora.

L'orientament sessual bisessual a l'è rapresentaa da la comparsa, in de la sfera de la coscienza, de sentiment, penser erotegh e fantasii sessuai che riguarden ugualment individov del sess istess e individov del sess oponuu. In de la sub-cultura giovanila emo, el concett de bisessualitaa ha semper pussee avuu on valsent positiv.

Asessualitaa Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Asessualitaa.

A l'è la totala mancanza d'attrazion vers tucc i gener/sess. El moviment asessual ha desmostraa la sussistenza de duu element de l'attrazion, quel erotegh e quel romantegh, che in de l'ambit de l'orientament individual poden vessegh anca indiperlor. Oltra a quij che proven minga nissuna forma o grad d'attrazion, la comunitaa aseussuala la gh'ha denter anca quij che hinn tiraa da on queighedun o ona queighedunna ma senza la part erotega, e quij che gh'hann on bass livell de attrazion.

Pan e polisessualitaa Modifega

  Per savenn pussee, varda i articoi Pansessualitaa e Polisessualitaa.

A gh'hinn alter modd de considerà l'orientament sessual, dovraa, per la magior part, da quij che rigetten i definizion "rigoros" (esattament) dovraa per la sessualitaa umana, pansessualitaa e polisessualitaa: la primma a l'è adottada da quij persònn che consideren de podè vess tiraa d'ona persònna indipendentement dal sò sess o gener, menter la segonda la vegn dovrada di persònn che pensen de podè vess tiraa da persònn de sess e gener divers, ma refuden la netta spartizion intra sess maschil e sess feminil.

Nòt e alter progett Modifega

  1. 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 (EN) Sexual Orientation & Homosexuality - Answers to Your Questions For a Better Understanding. URL consultad in data 8 aprile 2012.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 (EN) Sexual Orientation and Adolescents. URL consultad in data 8 aprile 2012.
  3. Margherita Graglia, pp. 7-8, 2009.
  4. Sexual orientation, homosexuality and bisexuality. American Psychological Association. Archived from the original on August 8, 2013. Recuveraa el August 10, 2013.
  5. 5,0 5,1 (EN) «Avoiding Heterosexual Bias in Language». American Psychological Association. Vardad in data 8 aprile 2012.
  6. 6,0 6,1 (EN) «Submission to the Church of England's Listening Exercise on Human Sexuality». Royal College of Psychiatrists. Vardad in data 8 aprile 2012.

Referiment letterari Modifega

Vos ligaa Modifega

Ligamm de foeura Modifega