Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Politecnegh de Milan a l'è ona universitaa de Milan de caratter scientifegh e tecnologegh, fondada in del 1863. El Politecnegh de Milan al g'ha duu campus prinzippaj in de la zittaa de Milan, indè che la pupart di recerch e atividaa de insegnament a hinn localizzaa, ma anca olter campus lì lì intorna in olter cinch zittaa che a se troeuven in la region Lombardia e la region Emilia-Romagna. I burò zentrai a se troeuven in del campus storegh de Zittaa Studi (in italian: Città Studi), a Milan, che a l'è anca el pussee grand attiv, del 1927.

El Politecnegh

Al dì d'incoeu la soa rettora a l'è la Donatella Sciuto.

Stòria Modifega

El Politecnegh de Milan a l'è staa fondaa in del 29 november del 1863 del Franzesch Briosch, segretari del Ministee de l'Educazion e diretor de l'Universidaa de Pavia. A l'è l'universidaa la pussee antiga de Milan. El sò nomm original a l'era Istituto Tecnico Superiore ("Istitut Tecnegh Superior"), e a se podeva studià domaa ingegneria zivil e industrial. Architettura, la segonda ligna prinzippal de studi a l'universitaa, a l'è stada mittuda dent in del 1865 in coperazion con la Academia de Brera.[1]

A gh'eren domaa trenta student ammittuu el prim ann. Cont el passà di agn, la pupart di student a l'era di omm: la primma persònna de sess feminil a laureass de l'universitaa a l'è stada in del 1913, la Gaetanina Calvi.[1]

In del 1927 l'universitaa a l'è stada movuda in Piazza Leonard de Vinci, in del quarter cognossuu adess 'mè Zittaa Studi, indove ancamò al dì d'incoeu i se troeuven i struttur prinzippaj de l'universitaa.

Al temp, a l'è staa ciamaa Regio Politecnico ("Politecnegh Real"). La paròlla Regio a l'è stada trada via quand che l'Italia a l'è stada proclamada republega a la fin de la Segonda Guerra Mondial. I palazz stòregh che a hinn ancamò incoeu drovaa a hinn staa progettaa e mittuu in pee di ingegnee e architett tucc laureaa de l'universitaa istessa. [2]

A partì de la fin de i agn vottanta, l'universitaa a l'ha taccaa su on process de espansion teritorial che l'ha portaa al dervì de campus foeura de Milan, in Lombardia e Emilia-Romagna. Impunemanch, a l'è staa faa scominzà on cors in dissegn industrial in del 1993. In del 2000, la facoltaa de design a l'è stada fada su cont di cors noeuv de grafega, mòda e interior design, insema al cors gemò esistent de dissegn industrial.

Ligamm de foeura Modifega

Riferiment Modifega

  1. 1,0 1,1 Le origini. La storia. Politecnico di Milano. Recuveraa el 12 Fevree 2012.
  2. Le sedi storiche. La storia. Politecnico di Milano. Recuveraa el 12 Fevree 2012.

Vos corelaa Modifega