Realtaa ultima

Podé suprem e final in tuta la realtaa
(Rimandad de Realtà ultima)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La realtaa ultima l’è on quajcoss che l’è el podè supremm, final e fondamental in tutta la realtaa.[1] El concett de realtaa ultima sovenz l’è compagn de quell de l’Assoluu in tant filosofij contemporagn, come quella de l’Hegel.

Religion abramegh Modifega

I religion abramegh – come, per esempi, el cristianesim, giudaesim e l’islamm – porten l’idea de on’entitaa transcendenta a la qual lor chì ghe disen “Dio” – o on equivalent dovraa di sett different ai quaj on individov el pertegn – che la gh’ha nò de fattezz umann e che l’è intenduda come el podè supremm dedree a tusscoss. Dio el ven descrivuu ‘me on vesser senza on corp material, che l’è eterna e che tutt el pœu; de solet a l’è concepii come on quajcoss che l’esist propri de de là de l’indà del temp e de la realtaa material medemma.

Per quist chì, Dio l’è luu che l’ha faa sù l’univers, e a l’è la font de la moralitaa, che la pœu vess cognossuda de tucc come la “lesg natural”. I divers confession abramegh gh’hann dij idej on poo different ins i carattaristegh de la soa divinitaa, e donca ona quaj vœulta Dio l’è descrivuu ind ona manera negativa, ma ind dij olter situazion a l’è depensgiuu pussee positivament.

Buddhesim Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Buddhesim.
 
El Nāgārjuna e l’Āryadeva, duu classegh filosef indian de la teoria del vœuj buddhista.

Ind el buddhesim Theravāda, el nirvāṇa l’è consideraa la realtaa ultima. In olter tradizion buddhista come, per esempi, el Mahāyāna, la natura del buddha o el dharmakāya vegnen concepii ‘me la realtaa ultima.

Ind ona quaj oltra setta, inveci, propri i refuden la nozion de realtaa ultima, desgià che a veden tutta l’esistenza ‘me vœuja (śūnyatā) de natura intrinsega (svabhāva).

Confuzianesim e teologia cinesa Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Confuzzi.

Ind el confuzianesim, el prenzippi pussee volt de la creazion l’è ciamaa Tian, e l’è monistegh sia in struttura, sia in natura. El concett de Tian el s’è desvilupaa ind el temp: ind i primm scricciur canonegh del pensee del Confuzzi, Tian l’è on creador universal che l’è de de là de la natura material, e el governa tusscoss a ona fœusgia compagna a quella descrivuda in tant filosofij de la Grecia antiga o di tradizion abramegh. Ind el cors de la dinastia Song e la corrent de pensee neo-confuzianna, Tian l’è deventaa la volontaa e la personificazion de l’orden natural che l’è dedree a tutta la realtaa, el prenzippi universal che el governa tutt l’univers.

Filosofia grega antiga Modifega

A gh’è staa dij idej de ona forza supremma e impersonal o de ona realtaa ultima ind la filosofia di gregh, come in quella di stoëgh, che gh’aveven on modell de fisega che l’identificava l’univers cont on dia o on prenzippi divin. I stoëgh porten che quell dia chì l’avess creaa e l’univers cont el sò pneuma e e che el le comandass cont la soa parolla (logos). L'univers el vegneva pœù destruvaa ind on’azion ciamada ekpyrosis, e a quell pont chì ghe scomenzava on process de renassida universal ciamaa palingenesis. Per i platonista de tutt i generazion, la realtaa pussee volta l’è quella che ghe disen la “forma del ben”, o “el Vun”, on prenzippi ineffabel e transcendent che l’è sia l’origen, che la fin de tusscoss.

Induesim Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Induesim.

Ind l’induesim, Brahman el connotta el prenzippi universal pussee volt, la realtaa ultima che la ghe sta desotta a tutt l’univers.[2][3] Ind i scœur pussee grand de la filosofia induista, Brahman l’è la causa material, capazza, formal e final de tutt quell che gh’è.[3][4][5] A l’è on prenzippi pervasiv, che l’è gnà on omm e gnà ona donna, e a l’è ona veritaa eterna e infinida fada de beatituden; el cambia mai, ma l’è la font de tutt el cambiament.[2][6] Brahman l’è el concett metafisegh che indeperluu el liga insemma tutta la diversitaa che l’esist in de l’univers.[2]

Representazion Modifega

 
L’Assoluu representaa ‘me l’arber de Yggdrasill ind la religion di gent todesch antigh.

Per el Dadosky, el concett de realtaa ultima l’è diffizzel de esprimm con di paroll, poësij, stori mitologegh e œuver d’art. El paradoss de la contradizion l’è despess doperaa ‘me on mezz de espression de l’aspett contradittòri de la realtaa ultima.[7]

Per Mircea Eliade, la natura de la realtaa ultima la pœu vess revelada intravers la meditazion e la simbologia.[8] Per l’Eliade la ment arcaega l’è constantement consapevel de la presenza del sacher, e per quella ment chì tucc i simboj hinn de natura religiosa. Intravers la simbologia i omen pœuden avèggh di sensanzion de fort intuizion de ona quaj carattaristega de l’inesauribil sacra natura de la realtaa. La ment, de fatt, sovenz la dœuvra dij imagen mentaj per riessì a capì e a concepì di concett elevaa fiss compagn de quell de la realtaa ultima. A l’è donca l’imagen mental che l’è vera, come tutt l’insemma de significaa che ghe sta dedree.[8]

Referenz Modifega

  1. Merriam-Webster Dictionary, Ultimate reality
  2. 2,0 2,1 2,2 Lochtefeld, James G. (2002). The Illustrated Encyclopedia of Hinduism. The Rosen Publishing Group, 122. ISBN 978-0823931798. 
  3. 3,0 3,1 P. T. Raju (2006), Idealistic Thought of India, Routledge, ISBN 978-1406732627, page 426 and Conclusion chapter part XII
  4. Mariasusai Dhavamony (2002), Hindu-Christian Dialogue: Theological Soundings and Perspectives, Rodopi Press, ISBN 978-9042015104, pages 43–44
  5. For dualism school of Hinduism, see: Francis X. Clooney (2010), Hindu God, Christian God: How Reason Helps Break Down the Boundaries between Religions, Oxford University Press, ISBN 978-0199738724, pages 51–58, 111–115;
    For monist school of Hinduism, see: B. Martinez-Bedard (2006), Types of Causes in Aristotle and Sankara, Thesis – Department of Religious Studies (Advisors: Kathryn McClymond and Sandra Dwyer), Georgia State University, pages 18–35
  6. Brodd, Jeffrey (2009). World Religions: A Voyage of Discovery, 3rd, Saint Mary's Press, 43–47. ISBN 978-0884899976. 
  7. Dadosky, 2004. p. 86
  8. 8,0 8,1 Dadosky, 2004. p. 85

Font Modifega

  • John Daniel Dadosky. The Structure of Religious Knowing: Encountering the Sacred in Eliade and Lonergan. State University of New York Press, 2004. ISBN 0791460614.