Dia

creadura del cel di podé soranaturai
bussola Disambiguazión – Se te see dree a cercà alter significaa, varda Dio.
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda


Un dia[1] (o dee,[2] o Dio soratut in d’un contest cristian e monoteista; forma feminina deja[3]) l’è un vesser soranatural che l’è considerad divin o sagrad.[4] I dia inn stait definid coma “dei entità con di podé ben pussee grand de quii dei omen ordenari, ma che ghe interagissen coi uman — e in del ben, e in del mal — in de di manere che menen i persone a livàss su a di ream de conscienza ben pussee volt de quell del viver normal, de dessora di preocupazzion de la vita de tucc i dì.”[5]

Un depenc che el figura el dia Izanagi (a drizza) con la Izanami, la dea de la creazzion e de la mort in de la mitologia giaponesa.

I religion pœuden vesser despartide in bas a quancc dia che i sœu devot veneren. I religion monoteisteghe recognossen nomà un dia, al qual se referissen normalment coma “Dio”;[6][7] inveci, quei politeisteghe azzeten pussee de un dia.[8] I religion enoteisteghe recognossen un dia coma el sò vesser suprem, ma neghen nò l’esistenza de tucc i olter dia, e je consideren coma dei aspecc diferent de l’istess prenzipi divin.[9][10] I religion minga-teisteghe neghen l’esistenza de un dia eterna che el sia conzepid coma la realtà ultima e el creador suprem del mond, ma pœuden azzetà un rosc de dia che viven, mœuren, e nassen ancamò compagn de tute i oltre creature in de l’univers manifestad.

Siben la pupart di religion monoteisteghe tradizionalment la conzepissa i sœu dia coma di vesser che inn omnipotent, omnipresent, omniscient, omnibenevolent e eterna[11][12] nissuna di quei qualità chì inn essenziai a la definizzion de un “dia”[13][14][15] e varie culture hann intendud i sœu dia in d’una manera diversa.[13][14] I religion monoteisteghe per el solet inn usade a referìss al sò dia coma un mas’c,[16] inscambi oltre religion conzepissen i sœu dia a tante fœusge diverse: omen, fomen, ermafrodita o propri senza de sgener sessual.[17][18][19]

Storegament, tante culture antighe — compagn dei egizzian, gregh, roman e todesch antigh — gh’haveven l’us de personificà i fenomen naturai e je consideraven coma l’œuvra de un dia.[20][21][22] In di religion indo-ariane, i dia inn considerad di creature assossenn elevade che però inn ancamò dedenter de l’esistenza material (saṃsāra), e a inn di forme de vita in di quai anca la sgent normal la se pœul reincarnà quand che l’ha guadagnad assee karma positiv par permètegh de renasser in su un pianeta celestial e in del corp de un dia.[23][24]

Etimologia Modifega

In la lengua lombarda la parolla “dee” la riva sgiò del latin deus e la sariss el termen lombard original. Deus, a soa vœulta, el someja che el vegna sgiò de una parolla propri veggia veggenta de origen proto-indo-europea ciamada *deiwos.[25] La parolla sanscrita deva (deva par i omen e devi o devini par i done),[26] che la significa “sberluscià” o “lu che el sberluscia”, la condivid ancamò l’istessa radis proto-indo-europea del latin deus e del gregh dios (“divin”).[27][28][29]

Tutamanch, in dei agn e coma efet de la cultura cristiana, la parolla “dee” l’è staita asquas completament rempiazzada de “Dio” che — siben el gh’haiva l’istessa etimologia latina — l’è una parolla che prima de rivà al lombard l’è passada per l’italian. “Dia”, inveci, l’è rivad su coma una contrazzion de “Diana”, deja romana di bosch, de la cascia e di bes’ce salvadeghe, dovrada eufemisticament in d’una quaj espression popolara coma: “Per Diana!”, e donca pœu: “Per Dia!”.[30] Al dì d’incœu, tucc trii i termen inn vegnud compagn in d’una quaj manera.

Religion e culture Modifega

 
Una picciura egizziana in d’una tomba che l’inzebiss i dia Osiris, Anubis, e Horus, che inn intra i divinità pussee importante de la religion dei egizzian antigh.[31]

Egizzian Modifega

I egizzian antigh veneraven un bell numer de dia.[32] L’egitolegh James P. Allen l’ha stimad che a gh’è pussee de 1400 dia che vegnen menzionad in di test egizzian;[33] inscambi, el Christian Leitz l’ha fait una stima diferenta e el dis che in Egit a gh’era: “miere in su miere de dia egizzian.”[34] Impunemanch, quii termen chì pœuden anca referìss a dei oltre sorte de creature, coma i spiret o i fantasma di mort, che — a una quaj fœusgia — ghe staven de defœura de la sfera de la vita de tucc i dì.[35][36]

Asquas 200 dia inn prominent in di test di piramed e di templi antigh dei egizzian, tancc di quai gh’haveven di fatezze de bes’ca. Intra quist chì a gh’era el Min (dia de la fertilità), la Neith (dea creadora), Anubis, Atum, Bes, Horus, Isis, Ra, Meretseger, Nut, Osiris, Shu, Sia e Thoth.[31] La pupart di dia egizzian representaven di fenomen naturai, oget fisegh o dei aspecc sozziai de la vita de tucc i dì, e vegneven conzepid a fœusgia de di forze scondude de quii fenomen materiai chì.[37][38] El dia Shu, per esempi el representa l’aria; la dea Meretseger di part de la terra, e el dia Sia di podé astracc de la percezzion di sens.[39] Un quaj divinità compagna del Ra e l’Osiris l’era sozziada cont el giudegà i mort e i soe vite quand che lor chì eren morud, e la ghe guidava i soe aneme de lor in del dedelà.[31]

Indo-Europee Modifega

Todesch antigh Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol paganesim.

In la mitologia norrenna i Æsir (singolar áss o ǫ́ss) eren el prenzipal grup de dia[40] inveci el termen ásynjur (singolar ásynja) el se referiva spezzificament ai deje femenine dei Æsir.[41]

Un olter rosc de divinità l’era quell di Vanir, che eren soratut sozziad con la fertilità. In acordanza cont i saghe nordeghe, i Æsir e i Vanir eren anca andait in guerra intra de lor. I cunt de la saga Ynglinga descriven coma la guerra intra Æsir e Vanir l’era finida cont un armestizzi e coma i dò fazzion s’eren reconcejade in nomà un grup de dia quand che tute dò i bande scernenn de fà la pas.[42][43][44]

La vita e i rituai de venerazzion in di templi pagan che ospitaven dei imasgen votiv di dia todesch — coma quei del Thor, l’Odin e la Freyr — eren andait inanz in di pais nordegh infina al secol quell de 12, a stà ai croneghe de l’epoca. Con la rivada del cristianesim, però, i cristian hann tacad a suprimer e sostituì i cult di dia sgermanegh, o a sincretizàj in di figure de di sant cristian.[42] La venerazzion di dia germanegh l’è dree a vesser reportada in vita di moviment de neo-paganesim reconstruzional.[45]

Gregh Modifega

Zeus, el rè di dia in l’antiga religion grega.
Poseidon, el dia gregh di mar.
Afrodita, la deja grega de l’amor.
Atena, deja de la seviezza.

I gregh antigh veneraven e di dia, e di deje.[46] Quist chì inn andait inanz a vesser venerad per tucc i prim segoi de l’era cumuna, e i cult de tancc dia gregh funn importad in del pantheon di divinità venerade di roman.[47] La religion grega l’era politeistega, ma la gh’haveva minga de una gesa zentralizada o de test sacher.[47] I dia eren sozziad a la larga con di mit de che lor chì eren di representazzion, o con di fenomen naturai o dei aspecc del comportament uman.[46][47]

Una mota de divinità greghe vegnen proabilment sgiò dei antigh credenze e tradizzion indo-europeje, desgià che i dia e i deje che a se trœuven in di culture ben delonsg de la Grescia antiga pœuden vesser comparad mitologicament ai dia di gregh.[29][48] Per esempi, el Zeus, el rè di dia gregh, el gh’ha coma equivalent latin el Giœuv, el todesch Týr, e l’indegh Dyaus, cont i quai el gh’ha una mœuggia de carataristeghe in comun.[29][49]

I dia gregh variaven localment, ma gh’haveven in comun un poo de tema pan-ellenegh; a vegneven zelebrad in di istess festività, e i parolle d’invocazzion par i sœu rituai de lor eren compagne.[50] I dia pussee important del pantheon gregh eren i dodes dia de l’Olimp: el Zeus, l’Era, el Poseidon, l’Atenna, l’Apollo, l’Artemed, l’Afrodita, l’Ermes, la Demetra, el Dionis, l’Efest, e l’Ares.[48]

Roman Modifega

 
Diana, dea romana de la cascia.

El pantheon di dia roman l’era ben variegad, e el comprendeva e di dia de origen grega, e di divinità latine che s’eren desvilupade localment.[47] I dia pussee famos inn stait sincretizad cont i dia gregh quand che l’imperi roman l’ha conquistad la Grescia, e i eren pu o manch ses dia e ses deje: Vener, Poll, Mart, Diana, Minerva, Scerer, Volcan, Sgiunona, Mercuri, Vesta, Netun, Sgiœuv; ma anca Bach, Pluton e Ercol.[47][51] I divinità minga greghe magiore includen el Gian, Fortuna, Vesta, Querini e Telli.[47][52]

Ai dia roman, compagn de quii gregh, la sgent la ghe faseva adree di festesgiament bei gross e i sœu cult eren al zenter de la vita de la comunità. I rituai e sagrefizzi eren condut de di sazzerdot ciamad “flamen”, ma i sazzerdotesse, i “versgen vestaj”, eren anca lore tegnude in granda considerazzion per stàgh adree al fœugh sacher che el vegneva dovrad in di rituai.[47] Di piscinine statov votiv di dia vegneven anca doperade in de di santuarit ciamad “lari” che la sgent la se tegneva in cà.[47][53]

Buddhista Modifega

  Per savenn pussee, varda i articoi Buddhesim e Divinitaa inrabient.
 
Un depenc tradizional de la Tārā Bianca.

I buddhista creden minga in d’un dia creador.[54] Tamen, i dia inn una part essenzial dei insegnament buddhista in su la cosmologia, reincarnazzion e el saṃsāra.[54] A se pensa che i divinità buddhista — coma i deva, ma anca i bodhisattva viven in su di pianeta celestiai, paradisiegh, indova che fann una vita bella, longa e senza de preocupazzion.[55][54][23] Però, tucc quii piasé chì menen a havégh trop tacament material ai robe, e donca i dia fann pussee fadiga dei omen a guadagnà l’inluminazion.[23]

I deva inn tancc, ma pœuden ancamò morì;[55] i viven in de di ream del cel, ma mœuren e nassen ancamò compagn de tute i oltre creature.[55] I omen normai podarissen renasser coma un dia e in su vun de quii ream chì quand che gh’hann trait insema assee karma positiv.[55]

El buddhesim Mahāyāna el tœu denter anca di sorte diferente de dia, coma i tancc buddha, bodhisatva e divinità inrabient.

Induista Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Induesim.
 
El dia indian Gaṇeśa.

El conzet de dia el varia in de l’induesim, desgià che pussee de una religion indeperlee l’induesim a l’è un insema de credenze diferente, e a vœulte anca descompagne. Dedenter del panorama induista a gh’è di confession enoteisteghe, monoteisteghe, politeisteghe, panteisteghe e ancapœu monisteghe intra tante oltre.[56][57]

In di vegg test vedegh, i dia inn ciamad deva se inn dei omen, o devi se a inn di done.[26][58]

Anca per i induista es pœul renasser in de un deva se l’individov l’è stait bon de catà su assee karma positiv in de la soa vita atual.[59] I deva se scœuden tute i soe vœuje in de di ream de beatituden del cel, infina a quand hann brusad su tute i soe reserve de karma positiv, e a ghe toca donca reincarnàss ancamò in del corp de una creatura inferiora semper dedenter del saṃsāra.[59]

Zoroastrian Modifega

I zoroastrian creden in d’un dia creador al qual ghe disen Ahura Mazda[60] e lu chì l’è l’unegh dia venerad in tuta questa religion.[61] A la letera, ahura el vœul dì “gajard” o “bestial”, ma anca “el Signor”; mazda, inscambi, el significa “saviezza”.[61] El Zoroaster, el fondador del zoroastresim, el portava che l’Ahura Mazda l’era el vesser pussee fort e gajard che a gh’è in tuta l’esistenza[62] e l’unega divinità che l’è digna de vesser venerada.[62]

Abramegh Modifega

Cristian Modifega

  Per savenn pussee, varda i articoi Cristianesim e Dio (cristianesim).
 
La Santissima Trinitaa.

I cristian veneren nomà un dia che normalment ghe disen “Dio”. In di confession cristane pussee comune, el sò dia el ven conzepid coma una trinità compognuda de trè figure divine conrelade: el Dio Pader, el Dio Fiœul e l’Ispiret Sant. I retegnen donca che l’univers el saja nomà un element in del concretizàss de Dio[63] e che l’ispiret sant el saja l’essenza divina che l’è “l’unità e la relazzion del Pader e del Fiœul”.[63]

Mussulman Modifega

I mussulman creden ancamò in del dia di cristian, ma inscambi ghe disen Allah,[64][65][66] che literalment el vœul dì “el dia” in areb.[67][68] L’Islam l’è strecciament monoteistegh[69] e vun di sœu comandament prenzipai in la soa religion de lor l’è che “a gh’è nò de olter dia asca Dio (Allah)”,[70] e che quest chì l’è perfecciament unid e minga divisibel.[69][70][71]

La parolla Allah la ven donca dovrada di mussulman propri par dìgh Dio a la soa concezzion del dia creador.

Sgiudee Modifega

El sgiudaesim el recognoss l’esistenza de nomà un dia ciamad Jahvè (Yahweh, o YHWH), che per lor l’è nò un’entità astraccia, ma un vesser che el s’è revelad in pussee de un’ocasion in del cors de la storia del popel giudee.[72]

El giudaesim l’è un classegh esempi de religion monoteistega che la refuda el cult de tucc i olter dia cont el cusàj de idolatria.[73]

Dio el ven referid coma un mas’c in del sgiudaesim, ma minga per dì che Dio el sia un om, ma perchè la veggia lengua ebraega la gh’ha nò un sgender gramatical neuter, e el sotaintend anca che el sò dia el saja ativ inveci de una forza creatriz passiva.[74]

Anca de vardà Modifega

Referenze Modifega

  1. Cherubini, Vocabolario Milanese-Italiano
  2. dizionarilombard Archiviad chi: [1]
  3. Cherubini, Vocabolario Milanese-Italiano
  4. (2009) Encyclopedia of Gender and Society (in en). Los Angeles: Sage, 191. ISBN 978-1-4129-0916-7. 
  5. (2005) Gods, Goddesses, and Mythology (in en). New York: Marshall Cavendish, 378. ISBN 978-0-7614-7559-0. 
  6. (2001) Only One God?: Monotheism in Ancient Israel and the Veneration of the Goddess Asherah (in en). London: New York, 189. ISBN 978-0-567-23212-0. “The Christian tradition is, in imitation of Judaism, a monotheistic religion. This implies that believers accept the existence of only one God. Other deities either do not exist, are considered inferior, are seen as the product of human imagination, or are dismissed as remnants of a persistent paganism” 
  7. (2009) The Boundaries of Monotheism: Interdisciplinary Explorations Into the Foundations of Western Monotheism (in en). Brill, 9. ISBN 978-90-04-17316-3. 
  8. (2007) Scripture as Communication: Introducing Biblical Hermeneutics (in en). Baker Academic, 72. ISBN 978-0-8010-2788-8. 
  9. (2012) The Routledge Companion to Theism (in en). Routledge, 78—79. ISBN 978-1-136-33823-6. 
  10. (1991) A World Theology: The Central Spiritual Reality of Humankind (in en). Cambridge University Press, 73—75. ISBN 978-0-521-33159-3. 
  11. (2010) A Dictionary of Philosophy of Religion. A&C Black, 98—99. ISBN 978-1-4411-1197-5. 
  12. Trigger, Bruce G. (2003). Understanding Early Civilizations: A Comparative Study, 1st, Cambridge University Press, 473—74. ISBN 978-0-521-82245-9. 
  13. 13,0 13,1 Hood, Robert Earl (1990). Must God Remain Greek?: Afro Cultures and God-talk. Fortress Press, 128—29. ISBN 978-1-4514-1726-5. “African people may describe their deities as strong, but not omnipotent; wise but not omniscient; old but not eternal; great but not omnipresent (...)” 
  14. 14,0 14,1 (2003) Understanding Early Civilizations: A Comparative Study, 1st, Cambridge: Cambridge University Press, 441—42. ISBN 978-0-521-82245-9. “[Historically...] people perceived far fewer differences between themselves and the gods than the adherents of modern monotheistic religions. Deities were not thought to be omniscient or omnipotent and were rarely believed to be changeless or eternal” 
  15. Murdoch, John (1861). English Translations of Select Tracts, Published in India: With an Introd. Containing Lists of the Tracts in Each Language. Graves, 141—42. “We [monotheists] find by reason and revelation that God is omniscient, omnipotent, most holy, etc., but the Hindu deities possess none of those attributes. It is mentioned in their Shastras that their deities were all vanquished by the Asurs, while they fought in the heavens, and for fear of whom they left their abodes. This plainly shows that they are not omnipotent.” 
  16. (2004) Routledge International Encyclopedia of Women: Global Women's Issues and Knowledge (in en). Routledge, 655. ISBN 978-1-135-96315-6. 
  17. (1992) Roman and European Mythologies (in en). Chicago: University of Chicago Press, 274—75. ISBN 978-0-226-06455-0. 
  18. (2014) Seeking Mahadevi: Constructing the Identities of the Hindu Great Goddess (in en). SUNY Press, 1—2, 19—20. ISBN 978-0-7914-9049-5. 
  19. (2016) To Be Cared For: The Power of Conversion and Foreignness of Belonging in an Indian Slum (in en). University of California Press, xv. ISBN 978-0-520-96363-4. 
  20. (1983) An Introduction to Ancient Iranian Religion: Readings from the Avesta and the Achaemenid Inscriptions (in en). Minneapolis, MN: University of Minnesota Press, 9—10. ISBN 978-0-8166-1115-7. 
  21. (2010) Volume 10: Philosophy of Religion, 1st (in en), Dordrecht: Springer Science & Business Media B.V., 19—20. ISBN 978-90-481-3527-1. 
  22. (1997) Mesopotamian Civilization: The Material Foundations, st, Ithaca, NY: Cornell University Press, 272—74. ISBN 978-0-8014-3339-9. 
  23. 23,0 23,1 23,2 Keown, Damien (2013). Buddhism: A Very Short Introduction, New (in en), Oxford: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-966383-5. 
  24. (2013) The Oxford Handbook of Atheism (in en). Oxford University Publishing. ISBN 978-0-19-964465-0. 
  25. Online Etymology Dictionary — Deity. Etymonline.com.
  26. 26,0 26,1 (2005) A Sanskrit-English Dictionary: Etymologically and Philologically Arranged with Special Reference to Cognate Indo-European Languages, Corrected (in en), Delhi: Motilal Banarsidass. ISBN 978-81-208-3105-6. 
  27. Online Etymology Dictionary — Deva. Etymonline.com.
  28. Online Etymology Dictionary — Zeus. Etymonline.com.
  29. 29,0 29,1 29,2 (1997) Encyclopedia of Indo-European Culture, 1st (in en), London: Fitzroy Dearborn. ISBN 978-1-884964-98-5. 
  30. Antonio Tiraboschi, Vocabolario dei dialetti bergamaschi antichi e moderni, Bergom, 1873.
  31. 31,0 31,1 31,2 Pinch, Geraldine (2003). Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt (in en). New York: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-517024-5. 
  32. (2003) The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. London: Thames & Hudson. ISBN 978-0-500-05120-7. 
  33. (Jul—Aug 1999) "Monotheism: The Egyptian Roots". Archaeology Odyssey 2 (3): 44—54, 59. 
  34. (2004) Religions of the Ancient World: A Guide. Cambridge: The Belknap Press of Harvard University Press. ISBN 978-0-674-01517-3. 
  35. (2001) The Search for God in Ancient Egypt, 1st, Ithaca, NY: Cornell University Press. ISBN 978-0-8014-3786-1. 
  36. (1996) Conceptions of God in Egypt: The One and the Many, Revised, Ithaca, NY: Cornell University Press. ISBN 978-0-8014-1223-3. 
  37. (2001) Middle Egyptian: An Introduction to the Language and Culture of Hieroglyphs. New York: Cambridge University Press, 43—45. ISBN 978-0-521-77483-3. 
  38. (2004) Gods and Men in Egypt: 3000 BCE to 395 CE. Ithaca, NY: Cornell University Press, 26. ISBN 978-0-8014-8853-5. 
  39. (2005) Routledge Dictionary of Egyptian Gods and Goddesses., 2nd, Hoboken: Taylor & Francis. ISBN 978-0-203-02362-4. 
  40. áss (en) (3 July 2022).
  41. ásynja (en) (26 February 2021).
  42. 42,0 42,1 (2003) World of Myths (in en). University of Texas Press. ISBN 978-0-292-70204-2. 
  43. (2002) Norse Mythology: A Guide to Gods, Heroes, Rituals, and Beliefs (in en). Oxford University Press. ISBN 978-0-19-983969-8. 
  44. (2001) The Living Goddesses, 1st (in en), Berkeley, CA: University of California Press, 191—96. ISBN 978-0-520-22915-0. 
  45. Horrell, Thad N. (2012). "Heathenry as a Postcolonial Movement". The Journal of Religion, Identity, and Politics 1. 
  46. 46,0 46,1 (2013) Ancient Greece: From Prehistoric to Hellenistic Times, 2nd (in en), New Haven: Yale University Press, 39—40. ISBN 978-0-300-16005-5. 
  47. 47,0 47,1 47,2 47,3 47,4 47,5 47,6 47,7 (2009) Ancient Greece and Rome (in en). Oxford University Press. ISBN 978-0-19-517072-6. 
  48. 48,0 48,1 Burkert, Walter (1985). Greek Religion, 11th (in en), Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press. ISBN 978-0-674-36281-9. 
  49. (2007) Indo-European Poetry and Myth, 1st, Oxford: Oxford University Press, 166—73. ISBN 978-0-19-928075-9. 
  50. (2000) Further Studies in the Ancient Greek Polis (in en). Stuttgart: Steiner, 9—12. ISBN 978-3-515-07607-4. 
  51. (1987) The Twelve Gods of Greece and Rome (in en). Brill Archive, 232—43. ISBN 978-90-04-07716-4. 
  52. (2013) Myth, ritual, and the warrior in Roman and Indo-European antiquity, 1st (in en), New York: Cambridge University Press, 25—26, 93—96, 194—96. ISBN 978-1-107-02240-9. 
  53. (1960) The Meaning of Religion Lectures in the Phenomenology of Religion (in en). Dordrecht: Springer Netherlands, 138. ISBN 978-94-017-6580-0. 
  54. 54,0 54,1 54,2 (2010) Encyclopedia of Reincarnation and Karma. Jefferson, NC: McFarland & Company, 136. ISBN 978-0-7864-5675-8. 
  55. 55,0 55,1 55,2 55,3 (2004) Buddhism: The Illustrated Guide (in en). New York: Oxford University Press, 62. ISBN 978-0-19-517398-7. 
  56. (2010) Hindus: Their Religious Beliefs and Practices, 2nd, Abingdon, Oxon: Routledge, 8. ISBN 978-0-415-45677-7. “(...) one need not be religious in the minimal sense described to be accepted as a Hindu by Hindus, or describe oneself perfectly validly as Hindu. One may be polytheistic or monotheistic, monistic or pantheistic, even an agnostic, humanist or atheist, and still be considered a Hindu.” 
  57. (1992) Hinduism, a Way of Life, 1st (in en), Delhi: Motilal Banarsidass Publishing, 71. ISBN 978-81-208-0899-7. 
  58. Klostermaier, Klaus K. (2010). Survey of Hinduism, A: Third Edition, 3rd, SUNY Press, 101—02. ISBN 978-0-7914-8011-3. 
  59. 59,0 59,1 (2002) Understanding Eastern Philosophy (in en). Routledge, 42. ISBN 978-1-134-79348-8. 
  60. Ahura Mazda. Merriam-Webster.
  61. 61,0 61,1 Modell:Citation
  62. 62,0 62,1 Modell:Citation
  63. 63,0 63,1 (2011) The Oxford Handbook of the Trinity (in en). Oxford University Press. ISBN 978-0-19-955781-3. 
  64. God. Islam: Empire of Faith. PBS.
  65. "Islam and Christianity", Encyclopedia of Christianity (2001): Arabic-speaking Christians and Jews also refer to God as Allāh.
  66. Eror ëd copion: Gnun mòduj parèj.
  67. Eror ëd copion: Gnun mòduj parèj.
  68. Eror ëd copion: Gnun mòduj parèj.
  69. 69,0 69,1 (2013) The Cambridge Companion to American Islam, 1st (in en), New York: Cambridge University Press, 213. ISBN 978-1-107-00241-8. 
  70. 70,0 70,1 (2006) Nurturing Child and Adolescent Spirituality: Perspectives from the World's Religious Traditions (in en), 300. ISBN 978-1-4616-6590-8. 
  71. (1983) The Muslim Conception of God and Human Welfare: As Reflected in Everyday Arabic Speech (in en). Brill Archive, 16—17. 
  72. Owen, Huw Parri (1971). Concepts of Deity (in en). Springer. ISBN 978-1-349-00093-7. 
  73. (2013) Reader's Guide to Judaism (in en). Routledge, 287—88. ISBN 978-1-135-94150-5. 
  74. (1983) The Aryeh Kaplan Reader: The Gift He Left Behind : Collected Essays on Jewish Themes from the Noted Writer and Thinker, 1st (in en), Brooklyn, NY: Mesorah Publications, 144—45. ISBN 978-0-89906-173-3. 

Par savénn pussee Modifega

  • Baines, John (2001). Fecundity Figures: Egyptian Personification and the Iconology of a Genre, Reprint, Oxford: Griffith Institute. ISBN 978-0-900416-78-1. 

Olter proget Modifega