Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

Rumàn Modifega

La Parola de'l nost Signur ciapada inscí cuma l'è de'l Növ Testament e vultada adess del test uriginal grech in del nost parlà Insübregh del didincö.

Capitel Trides Modifega

1Ogni anema la gh'avarìa de vèss sutamèss a i auturitaa süperiúr [1]. Già che la gh'è no auturitaa se no de Diu, e quij che gh'hinn hinn urdinaa[2] de Diu. 2Dunca, lü che 'l resist l'auturitaa, l'ha upost l'urdinanza[3] de Diu, e quij che l'hann uposta ricevarànn a sé medemm el giüdizi. 3Già che i prenzip hinn no la pagüra al bun laur, ma al malign. E te vöret avègh minga pagüra de l'auturitaa? Fa 'l bun, e t'en gh'avaree lod; 4già che l'è no el minister de Diu vèrs el bun. Ma se te fee 'l maa, che te gh'hee la pagüra; già che 'l porta la spada svujamént? Già che 'l minister de Diu l'è vendicadúr per l'ira[4] a lü che 'l fa 'l maa. 5Dunca, el sutamètt l'è una necessitaa, no dumà per via de l'ira, ma anca per via de la cuscénza. 6Già che per chèst paghii i tribüt[5]: già che i minister de Diu hinn dedicaa a chèsta medema roba. 7Paghee indree i debit a tücc, el tribüt al qual l'è 'l tribüt, la tassa al qual l'è la tassa, la pagüra al qual l'è la pagüra, l'unúr al qual l'è l'unúr.
8Che gh'àbiuv minga quajdün debit cun nissün, se no chèll de vurì bén el vün i alter; già che lü che 'l vör bén l'alter l'ha cumpii la lég. 9Già che chèll: «Te cumetaree minga adültéri, te cuparee no, te grataree no, te desideraree no», e se 'l gh'è quajdün alter cumandamént, l'è sumaa in de chèsta parola: «Te vuraree bén el tò prossim cuma té medemm». 10El bén el fa minga maa al sò prossim; dunca, el bén l'è 'l cumpimént de la lég.
11Anca chèst, degià che cugnussum el témp, che l'è già l'ura che vialter ve desseduv del sogn, già che la salvéza l'è adèss püssee vesìn de quand èmm credüü. 12La nocc l'è nada innanz, e 'l dì l'è vegnüü vesìn, dunca, gh'avarìum de tö via i laur del scür, e gh'avarìum de metemm adoss di arm de la lüs. 13Cuma de dì, gh'avarìum de caminà decurusamént, no in de smitt[6], in de ciuchéz, in d'imuralita sessüala o spüduratéza, no in de cuntésa o gelusìa, 14ma vestiiv del Signúr Gesü Crist e fii minga un pruvedè per la carna, per i sò desidéri.

  1. o che gh'hann pudè, che hinn sura vialter
  2. o sistemaa, numinaa, metüü in d'urdin
  3. o sistemaziún
  4. l'è de dì, de Diu
  5. o tass, anca in de 7
  6. It. ubriachezze

Navigaziun Modifega