Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

San Mir (Canz, 1236 - Soregh, intorna al 1300; in italian Miro di Canzo) a l'è staa on remitta e pelegrin lombard, veneraa 'me sant de la Gesa Catolega. L'è staa popolar soratutt in de la zona del Lagh de Comm, e soratutt in tra el Cincent e 'l Ses'cent.

Quader con su San Mir, a Canz.

Biografia Modifega

La storia de San Mir la n'è rivada cont ona Vitta scrivuda in italian in del Cincent, che forsi l'è la traduzzion d'on test latin pussee vegg e perduu. Inoltra l'è piena de particolar legendari.
Segond la lienda, l'è nassuu a Canz del Rasmo Pared e de la Drusiana (de Prada, in Val Ciavenna): a l'hann ciamaa "Mir" perchè la soa nassita l'è stada on miracol, de già che i sò gent aveven giamò superaa i sessant'agn. Tant 'me l'era suceduu con San Gioann Batista, anca el Mir l'è staa dedicaa a la vitta consacrada. Donca, quand che l'ha compii sett agn, el pader el l'ha fidaa a on remitta, e 'l fiolin l'è cressuu lontan de tucc i olter bagaj.
Quand che 'l pader l'è mort, i sò ben hinn staa passaa al remitta, con l'incaregh de daghen on tocch al fioeu e on olter ai povaritt. El Mir l'è andaa a viv in d'on grott in Val Ravella, ai pee di Coronghei: quand che gh'è mort anca el sò maester remitta, lu l'ha spartii tucc i sò ben cont i pover.
Ona nott el s'è insognaa el sò maester che 'l ghe diseva de andà a Roma, e donca lu l'è partii, compagnaa de trii orfen. Rivaa a Roma, l'ha visitaa tucc i santuari. Poeu l'è tornaa su a Canz: in su la strada, l'è passaa per el paes de San Giorg, in Lumellina, e l'ha salvaa de la succina. A Canz prima l'ha vivuu in de la cà del curaa, poeu l'è tornaa in sui bricch.
Ona nott el s'è insognaa che 'l Signor el ghe diseva de lassà per semper la soa cà: donca lu l'ha saludaa Canz e la soa gent, e l'è partii per el Lagh de Comm: lalainscì l'è passaa per Onn, Olc, Lierna, Varenna, Bellan, Derv. A la fin l'è rivaa a Soregh, e lainscì l'è mort.

El cult Modifega

Al dì d'incoeu l'è veneraa soratutt a Canz (indove gh'è dò ges dedicaa a lu) e a Soregh (indove gh'è sotraa el sò corp).

Riferiment Modifega

Varda anca Modifega