Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El San Nicola de Bari o de Myra (ciamad anca Nicolò, in bares Sanda Necole; Patara, 15 de marz 270 - Myra, 6 de dicember 343) a l'è stad vescov de Myra in del terz secol e l'è venerad 'me Sant de la Gesa catolega de quella ortodossa e anca de varie alter confession cristiane. Considerad un sant miroblita, l'aqua de la soa tomba, la mana, l'è ciapada e l'è oget de devozzion: i so relique inn, per la tradizzion, in la Basilega de San Nicola a Bari e in la Gesa de San Nicolò a Venezzia.

Icona russa del San Nicola del 1294

Venerad propi tant di ortodoss, l'è considerad per quella reson chi el pussee grand sant ecumenegh e dopo i verture del Concili Vatican II i ortodoss hann podud veneràll in la soa basilega. L'ha dad origin a varie tradizzion de Nedal spantegade in varie bande: di Paes Bass al Veneto, de la Cechia al Trentin e al mond todesch, e se pensa che el Bobà Nedal el vegn de la figura de San Nicola.

L'è patron de vari comun, pussee de 270 domà in Italia, indova che la soa venerazzion sia in Altitalia che in Bassitalia l'ha menad la Gesa a meter obligatoria la soa memoria in la liturgia, e l'è protetor de mariner, pescador, vedrer, farmacista, parfumer, boter, arcer, fiolin, tosann in età de maridàss, alev, prostitute, mercant e comerciant, presoner, vitime de error giudizziari e, per un quajvun, anca di ministrant.

Biografia Modifega

Nassud a Patara, cità grega de la Licia, el se sa propi poch de quand che l'era fiolet, e despess quell che l'è dad in la tradizzion popolar a lu el pertocava alter monegh cont el midem nom che hann vivud pussee inanz. L'ha lassad la soa cità per andà a Myra e deventà sacerdot e quand che el moeur el vescov, l'è ciamad de la popolazzion a fàll. L'è mitud in preson del Dioclezzian in del 305, in la soa persecuzzion di Cristian, in del 313 l'è lassad liber del Costantin I e 'l torna a fà la soa atività apostolega.

La tradizzion la cunta su che in del concili de Nicea l'habia defendud l'ortodossia de l'arianesim e, inrabid fiss, l'habia ciapad a s'giafon l'Ari: 'me che sia, i scrit de l'Andreja de Creta e del Giovann de Damasch hann confermad la soa fedeltà al creder ortodoss cristian.

Quand che a Myra gh'è stada una famina, gh'ha domandad e l'ha otegnud de l'Imperator del mangià e che ghe sbassaven i tasse. El moeur in la cità el 6 de dicember 343.

Reliquie Modifega

 
La cripta del San Nicola a Bari

Dopo che l'è mort, l'è stad mitud sota in la catedral de Myra e l'è restad lilinscì fina al 1087: quand che la cità l'è ciapada di musulman Bari e Venezzia se meten in competizzion per andà a toeu i so reliquie e sessanda-du mariner bares ghe riven a ciapà la pupart di so oss e i menen indree el 6 de masg del 1087 e i dann a un monester benedetin, guarnad del futur vescov Elia, per poeu fà su una cripta soa aposta in la Basilega de San Nicola, indova che l'è spostad poeu cont una cerimonia fada del Papa Urban II du agn inanz. A bon cunt, i bares haveven desmentegad i oss pussee piscinin del Sant, che inn stade ciapade pussee inanz de una spedizzion venezziana e mitude in la Gesa de San Nicolò, e 'l Sant el sarà fad protetor de la flota de la Serenissima.

Di alter sit con di reliquie del Sant inn Vico del Gargano, che la gh'ha una botilia secolar de mana, Rimini, che la gh'ha l'omer del Sant e n'ha donad un toch a la diocesi ortodossa de Dimitriade in del 2003, e un did de la man drizza l'è tegnud in Lorena, in la basilega de Saint-Nicolas-de-Port.

Venerazzion Modifega

 
Om vestid de San Nicola denanz a la basilega de Bari
 
Una boteja de mana

El cult per lu el s'è spantegad prima de tut in Asia Minor, tant che in del secol quell de VI a Costantinopel gh'haveven dedicad 26 gese, e se faseven di pellegrinagg in su la soa tomba. I scricc che ne parlaven, in gregh e latin, hann menad la soa venerazzion anca in del mond slav e in quell ocidental, a partì de la Bassitalia, che al temp la partegniva ai Bizantin.

Vun di sant pussee popolar, se cunta su che l'habia fad varia roba per i pussee pover, per esempi l'havaria pagad in manera anonema la dota a un om che 'l voleva mandà i so tosann a prostituìss perchè podeva minga pagaghela, e gh'è una legenda che l'ha fad tornà in vita trii fradei sgioven copad de un becher che i ha mitud sota sal per vendén la carna.

La mana del Sant Modifega

L'aqua ciapada de la tomba del Sant, sgiamò quand che l'era a Myra, a l'è ciamada "mana" e l'è stada analizada de l'Università de Bari che l'ha did che l'è 'n aqua propi pura: per un quajvun l'è un miracol ver e propi e la vegn di so oss, menter per di alter l'è domà un fenomen de condensazzion natural. I domenegan che del 1951 gh'hann in man la Basilega hann scernud de tirà inanz cont el ciapà la mana, desgià che l'è comunque vista 'me una reliquia perchè la toca i rest del Sant, però la incentiven no, inscì de schivà che di element personai de fed sien ciapad per universai.

Ogni ann, l'è ciapad mez liter de mana, e per dàghela a tucc i fedei che la voeulen a l'è messedada con aqua benedeta in gran bot.

La tradizzion de Nedal Modifega

El San Nicola l'è ligad a la tradizzion del Nedal e se pensa che el Bobà Nedal el vegn de lu, in onor di so cadò ai tosann inscì che se prostituissen no e di fradei che l'ha salvad, dopo che i colture protestante hann desmetud de veneràll 'me Sant e vescov, inscì de havégh una figura pussee legendaria, ciamada Sinterklaas, che l'è deventada poeu el Santa Claus. Portador di cadò in varie colture europee, tant 'me Pais Bass, Franza, Belgi, Germania, Estonia, Cechia, Slovachia, Austria e d'una quaj banda de l'Altitalia, in di colture pussee alpine l'è fiancad del Krampus, una sorta de diavol che 'l castiga i fiolit gram.

Iconografia Modifega

El so emblema a l'è el baston pastoral, simbol del so vesser vescov, e i trii sachet d'or, o anca trè balle, per el cunt de la dota, e quand che l'è dissegnad de sovenz l'è vist cont i parament vescovil. La tradizzion de vestìll in ross la resaliss al 1821, del poema A Visit from St. Nicholas, roba che l'ha menad poeu al color del vestid del Bobà Nedal. In la gesa ortodossa russa la soa icona despess l'è la terza che la gh'è in di gese, dopo quella del Gesù e de la Madona.

Icone e representazzion Modifega

Riferiment Modifega

Sant patron di caploeugh lombard  
Abondi (Com) - Ambroeus (Milan) - Bassan (Lod) - Faustin e Giovita (Bressa) - Gervas e Protas (Sondri) - Gioann Batista (Monscia) - Lissander (Bergom) - Mobon (Cremona) - Nicolò (Lech) - Selmo de Bagg (Mantoa) - Sir e Teodor (Pavia) - Vitor (Vares)