Sant Ambroeus
L'Aureli Ambroeus, mej cognossuu 'me Sant Ambroeus (latin: Aurelius Ambrosius; italian: Aurelio Ambrogio; Trevir, 339/340 - Milan 397) l'è staa on vescov, scritor e sant roman. L'è veneraa 'me Sant de la Gesa Catolega, de la Gesa Ortodossa e anca di luteran; la Gesa Catolega le considera anca vun di quatter pussee grand Dotor de la Gesa, insemma a San Girolom, San Gustin e San Grigoeu. Inoltra, insemma al San Carlo e al San Galdin, l'è 'l patron de Milan, indè che gh'è anca ona basilega dedicada a lu: la soa importanza per la città de Milan l'è stada ben granda, tant l'è vera che vun di soranomm di milanes anca incoeu a l'è ambrosian.
VitaModifega
L'Ambroeus l'è nassuu a Trevir (al temp in Belgi, incoeu in Germania) de ona fameja romana importanta: el sò pader l'eva el prefett de la Gallia. El gh'aveva duu fradei: Marcellina e Sater. In tra i sò antenaa a gh'era ona Sotere, che l'era stada martira cristiana ai temp di persecuzzion.
L'era destinaa a la cariera ministrativa tant 'me 'l pader: l'ha studiaa a Roma e 'l s'è impiendii de tutta la coltura classega del temp (cont el studià el grech e la retorega), per poeu toeu part a la vita publega de la città.
Dopo cinch agn de vocattura a Sirmi, in del 370 l'è staa mandaa a Milan (che alora l'era la capital de l'Imperi), per quattà la carega de governador de la Provincia de Emilia e Liguria. Lilinscì l'è deventaa ona figura importanta a la cort de l'imperador Valentinian I. L'eva on fonzionari inscì bravo che l'era bon de resolv in manera pacifega i contrast tra arian e catolegh, e quest l'ha faa devegnì popolar in tutt e dò i fazzion.
In del 374, quand che l'è mort el vescov arian Aussenz, l'è parud che l'equilibri in tra i dò fazzion el saria crodaa. E l'è staa alora che l'è saltada foeura l'idea de nominà 'me vescov noeuv proppi l'Ambroeus: on'idea che la gh'è piasuda de bon ai milanes, che l'hann proclamaa subet vescov. Ma l'Ambroeus el se sentiva minga l'omm giust per quella carega, perchè l'era gnamò batezaa, e de teologia ne saveva proppi poch.