Saturen (dia)
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
El Saturen (latin: Sāturnus) l’è un dia ind la religion romana. A l’è el dia del temp, sgenerazzion, bondanza, de l’agricoltura e de la liberazzion. L’era el rè di dia duranta l’Etaa dora, un regn ch’el ven descrivud coma bondanzios e pazzifegh per i homen. S’cet del Zel e de la Terra, l’era maridad con l’Opa, con la qual l’ha razzad el Sgiœuv, el Netun, el Pluton, la Sgiunona, la Scerer e la Vesta, che l’haveva al prenzipi tracagnad sgiò inanz de vesser despenolad del Sgiœuv. Adree a la conquista romana de la Grezzia, la sò figura l’ha sorbid di tracc che pertegneven in orisgen al titan gregh Cron, ancaben che el saga semper stait una deitaa foresta, provabilment con di forte radis elleneghe sgiamò del prenzipi.[1]
A Roma el vegneva zelebrad soratut ind i feste di Saturnalia ogna desember, un’ocasion importanta fiss indova es pacciava e festesgiava un gran tant. El sò tempi el se trovava ind el for roman, e a lu eren dedegad el pianeta de Saturen e el dì del sabet, a l’epoca ciamad ‘saturdì’.
De solet, el ven figurad coma un vegg quatad de una mantella e cont in man una ranza.
Referenze
ModifegaLigam de denter
ModifegaLigam de fœura
Modifega- Wikimedia Commons el gh'ha dent imagin o alter archivi su Saturen