Saturen (dia)

dia ind la religion de la Roma antiga
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El Saturen (latin: Sāturnus) l’è un dia ind la religion romana. A l’è el dia del temp, sgenerazzion, bondanza, de l’agricoltura e de la liberazzion. L’era el rè di dia duranta l’Etaa dora, un regn ch’el ven descrivud coma bondanzios e pazzifegh per i homen. S’cet del Zel e de la Terra, l’era maridad con l’Opa, con la qual l’ha razzad el Sgiœuv, el Netun, el Pluton, la Sgiunona, la Scerer e la Vesta, che l’haveva al prenzipi tracagnad sgiò inanz de vesser despenolad del Sgiœuv. Adree a la conquista romana de la Grezzia, la sò figura l’ha sorbid di tracc che pertegneven in orisgen al titan gregh Cron, ancaben che el saga semper stait una deitaa foresta, provabilment con di forte radis elleneghe sgiamò del prenzipi.[1]

Detaj de una picciura del Peter Paul Rubens che la figura el dia Saturen adree a majà un bagaj

A Roma el vegneva zelebrad soratut ind i feste di Saturnalia ogna desember, un’ocasion importanta fiss indova es pacciava e festesgiava un gran tant. El sò tempi el se trovava ind el for roman, e a lu eren dedegad el pianeta de Saturen e el dì del sabet, a l’epoca ciamad ‘saturdì’.

De solet, el ven figurad coma un vegg quatad de una mantella e cont in man una ranza.

Referenze

Modifega
  1. Ind l’Eneida del Virsgili (VIII, 319 e sgg.) Saturen l’è propri el Cron scapad via de la Grezzia adree a la detronizazzion de sò fiœul Zeus.

Ligam de denter

Modifega

Ligam de fœura

Modifega