Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La scarpa l'è ona calzadura, cioè on ogett de mett in sui pee, di quai la ciappa la forma. La se descompagna del scarpon e del stival perchè la quatta nò la caviggia.
La serviss per protegg el pè del terren, ma anca per permett de caminà mej.
A l'è on ogett bell antigh, e i primm testimonianz je troeuvom in del 9000 p.d.C. A bon cunt, el sò usagg el s'è spantegaa de bon domà in de l'età moderna: in del Medioev, per esempi, la pupart de la pora gent la doperava i zoccor (scarp faa de legn).
La scarpa a l'è anca on ogett de moda (in manera particolar feminil) bell important. L'omm che 'l repara i scarp el se ciama bagatt o scarpolin.

I scarp de tennis, intenduu 'me scarp di pover, hann ispiraa vuna di canzon pussee famos de l'Enzo Jannacci, cioè "El portava i scarp de tennis", che la gh'ha 'me protagonista on barbon de Milan.

Ona scarpa rossa de donna cont el tacch.

El nomm Modifega

La parolla scarpa el riva del germanegh skarpa, cioè "sacoccia de pell". L'è spantegaa in tutt i lengov d'Italia.

Varda anca Modifega