Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

Scendiroeu (o Scenderin o anca Scenderin-Scendiroeu; a Casnigh: Bernascera; a Bust Grand: Scendregnoeura) a l'è ona cunta popolar.
A l'è ben veggia, e la riva forsi de la Cina, o de l'Antigh Egitt. L'è spantegada in tanti version in gir per l'Europa: i version letterari pussee famos hinn quei de Basile (La gatta Cenerentola), de Perrault e di Fradei Grimm, anca se propabilment quella pussee cognossuda al dì d'incoeu l'è quella del cine de la Disney, sortii in del 1950.

On moment de la storia in d'on dissegn del Gustave Doré.

Nomm in olter lengov Modifega

La storia Modifega

In tutt i version, la Scendiroeu l'è ona tosa cont ona madregna e dò sorellaster, che la tratten cont i pè, intant che lor fann la bella vita. Lee inveci la sta in d'on canton de la cusina a lavorà, e la se bordega tutta con la scender, che la ghe da el soranomm.

On bell dì a gh'è on ball al palazz del re, e come al solet la madregna e i sorellaster la lassen a cà. Alora la riva ona fata che cont ona magia la ghe da on bell vestii (e ona carrozza). Lee la va al ball, e nissun la recognoss. El prencip inveci el balla tutta la nott con lee. Però lee la gh'ha de andà via a mezanocc, e quand che la torna la gh'ha de noeuv i sò vegg pagn. Inscambi, i sorei a la matin ghe cunten su quell che gh'è sucess al ball, e capissen minga che quella dama l'era propi lee. La storia la va inanz precisa per olter dò sir. A la terza, la Scendiroeu ormai l'ha conquistaa el coeur del prencip, che adess el voeur sposàlla, anca se sa minga chi l'è lee e indove la sta de cà. A la fin, la Scendiroeu l'è bona de fàss recognoss (anca se la soa fameja l'ha provaa a ingabolà el prencip) e de sposàss cont el fioeu del re.

I version de la storia Modifega

"Scendiroeu" la gh'ha almanch 300 variant, in d'on mugg de tradizzion popolar. La version pussee veggia la troeuvom giamò in de la tradizzion egizziana: el Claudi Elian, per esempi, el ne cunta su la storia de l'etera Rodopi, in de l'Egitt de la XXVI dinastia. Ma la troeuvom anca in Cina, in de la storia de Yeh-Shen: e de la version cinesa el ne riva l'element di pescitt de Scendiroeu (la reson per la qual la scarpetta la ghe va ben domà a lee). In de 'na quai version, la Scendiroeu la perd minga la scarpetta (de veder, opura d'ora), ma on anell, o 'n brascialett.
El varia anca el destin de la fameja de Scendiroeu, quand che lee la se sposa cont el fioeu del re: in de 'na quai version lee je fa coppà, in de 'na quai oltra inveci je perdona e je mena a palazz con lee.

Ona version lombarda (milanesa) Modifega

Quella chì l'è la version de la cunta, scrivuda integralment, regolta in del liber "La novellaja milanese" del scior Vittorio Imbriani, publicada in del 1872.

Gh'era on negoziant; el gh'aveva tre tosann: do eren brutt e vunna l'era bella. L'era la minor quella bella. E lor ghe voreven minga ben a sta sorella: e quand vegniva in cà quajghedun, lor eren in casa a ricev e quella lì la trattaven come ona personna de servizi; e a l'inverno lee la stava semper in cusina, in canton del fœugh a scaldass, perchè in sala i sorell la voreven minga.

Ven che el Re el da ona festa de ball. E lor, quij do sorell brutt, hin staa invidàa e hin andàa fœura de casa a fa tutt i provist, a tœu di vestìi de seda, di robb de galanteria per andà a sta festa de cort. Ven quella sera che se vesten e van a ballà. Lee, sta povera tosa, la gh'aveva ona passion; e la va in giardin a piang; e la piangeva. Ghe va là ona donnetta: - «Cossa te gh'het, la mia tosa, che te set inscì malinconica? perchè te pianget?» - «Perchè i mè sorell hin andàa a la festa de ball a la cort del Re; e mi, han minga vorùu menamm.» - «Te see contenta a andagh anca ti?» - «Magara, podess andà!» - «Ben! tè, questa ch'è chi l'è ona verghetta, va de sora, va in la toa stanza, batt sta verghetta chì e te comparirà lì ona carrozza. Quand te set a la Cort, ti te battaret la verghetta e la scomparirà via.»

Difatti lee la va de sora, la batt la soa verghetta, e ghe ven fœura on magnifich vestíi, e tutt quel che ghe fava de bisogn e scarp e calzett e per la testa tutt. La se vestiss e la va. La batt la soa verghetta e ghe ven la carrozza. Quand l'è entrada in sala de ball là la ved i so sorell. Gh'è là el fiœu del Re, apenna che le ved, el dis: - «Oh che bella figura! che bella giovina! come l'è missa de bon gust!» - E le tœu su a ballà. Lee la balla, lu el ghe dis tanti tenerezz e lee apenna finii la va via. Lu, el fiœu del Re, el ved che la gh'è pu, tutt fœura de lu: - «Pover a mì, pover a mì! Se el saveva, ghe andava adrèe almen a mettela in carrozza.» - Lee la va a cà, la se desvestiss tutta e la va a dormì per non fass capì di personn de servizi in casa. A la mattinna i so sorell van in cusinna e lee l'era là settada al camin. E discorreven de la festa che gh'era stàa; che l'è stàa inscì bella; e che gh'è andàa là ona sciora che l'era inscì ben missa, che no gh'era nissuna altra inscì ben missa de quej ch'hinn andàa là; e che el fiœu del Re l'ha ballàa insemma; e che in d'on moment la gh'è scomparsa via e l'ha veduda pu; - «Se t'avesset veduu, Scindirin-Scindirœu! la gh'aveva duu occ che pareven tutt i tœu» - «S'era mi quella!» - «Cossa t'hê ditt?» - «Hoo ditt de menamm ona quaj sera anca mì; minga andà domà vialter!» - «Cossa te vœut vegnì a fa ti, che te see minga bonna de ballà? Che vestíi te vœu mett su per vegnì a la Cort?» - «I fee per vialter i vestíi, podíi famen vun anca per mì».

Ven che el Re el dà on'altra festa per el piasè de vedè ancora sta figuretta che gh'è andàa la prima sera. E lee, i so sorell tornen andà ancamò; e lee, quella sera torna a batt la soa verghetta ancamò. Ghe ven fœura on vestíi pussee bell ancamò, ghe ven fœura cambiament divers de mett in testa de robba finna e tutt con di boccheritt, di mazzettitt de fior. La va e la entra in sala come l'ha faa l'altra volta. El Re le ved, el ghe corr a la contra; e le invida subet a ballà con lu. Lee la ven giò e la va a fa on gir in la sala e la ghe da on mazzettin de fior per una ai so sorell, e pœu la ven via. El fiœu del Re el ghe corr adree; lee la batt la soa verghetta e la carrozza l'è subet lì: la monta in carrozza e la corr a cà; la batt la soa verghetta, le scompar tutt coss e la và a dormì. A la mattinna i so sorell tornen ancamò andà in cusinna e ghe disen de la festa che l'era inscì bella, che gh'è andàa sta sciora e che l'era pussee ben vestida de la prima volta, e che l'è andada là, e la gh'ha daa on mazzett de fior per un a lor: - «Ma te disi, Scindirin-Scindirœu, che la gh'aveva duu occ che pareven propi i tœu!» - «S'era mi quella!» - «Cossa t'hê ditt?» - «Hoo ditt, che se adess el fiœu del Re el da on'altra festa, vuj propi che me menè anca mì insemma!» - «Oh te sèe matta? Coss'avemm a menà ti? Coss'hêm de menat tì? L'è minga on sit adattàa a tì!».

Difatti el fiœu del Re el torna a dà on'altra festa ancamò. Lee la fa l'istess con la soa verghetta e ghe ven fœura on vestíi, ma ona bellezza! insomma gh'era nissun che podeva avè on vestíi compagn. Ven che la va e apenna che la entra in sala el fiœu del Re l'è là. El balla insemma e pœu ghe dis ch'el desiderava parlagh, de digh in dove la stava, che lu el voreva falla per soa sposa. Lee la ghe dis che la podeva minga digh in dove la stava e che l'era impossibel che lee l'avess avùu de deventà per soa sposa. - «E mì tœujaroo nissun, fin che non se presentarà quella che gh'hoo dà el me anell.» - E lee la dis che l'anell l'accetta, ma che l'era difficil che la podess deventà soa mièe. E via la va a casa. L'è andàda a cà, l'ha battùu la soa verghetta, gh'è scompars tutt, e pœu l'è andàda a dormì. A la mattinna va là i so sorell e ghe cunten che gh'è stàa là ancora quella sciora inscì ben missa e che el fiœu del Re l'è innamoràa e ch'el gh'ha dàa on anell per soa memoria. - «Te disi, Scindirin-Scindiroeu, che la gh'aveva duu occ che pareven propi tutt i tœu.» - «S'era mì quella!».

Ven che de lì a on pòo de temp i so sorell ghe disen a la Scindirin-Scindiroeu che el fiœu del Re l'era malàa per el dispiasèe de podè minga avè cognossùu quella sciora che andava ai so fest de ball. Lee, la Scindirin-Scindiroeu, la va in giardin e l'era malinconinca malinconica comè. Ghe compar quella donnetta, e la ghe dis: - «Cossa te gh'hêt? te sèe inscì malinconica?» - «Gh'hoo dispiasè perchè el fiœu del Re el s'è innamoràa de mì; e mi l'è impossibel ch'el me poda sposà.» - E lee, quella donnetta, la ghe dis: - «Te insegnaroo mì, come te devet fa. Ti, in casa toa, te tratten minga ben. Tira su quel pretest chì, e dì che te vœut andà a servì. E va a la Cort, e va là e dimandegh se han de bisogn ona camerera, e cerca d'andagh in cà de la Reginna come donzella.»

Difatti lee inscì l'ha faa. La ghe dis a i sorell che lee l'era stuffa de stà sott de lor, che la trattaven minga ben, la tegneven pegg che ona serva, e lee l'ha pensàa de andà via a servì. Difatti, lee la ghe parla a gent là de la cort per vedè se voreven tœulla per camerera. Lor el disen a la Reginna. La Reginna le ved, la ved sta tosa inscì bella, missa inscì ben, la ghe dis de fermass pur là che le ten per soa camerera. El fiœu del Re l'era in lett malàa; ghe portaven de sora el pantrìd; e on dì, combinazion, lee l'era de bass e la sent che aveven de portagh el pantrìd al fiœu del Re. E lee la dis: - «Sa! voo de sora, gh'el portaroo de sora mi; gh'el daroo al camarer che gh'è lì in anticamera.» - Intrettant che la va su di scal la ciappa l'anell e le mett in la tazzinna del pantrìd, e la va in anticamera e la ghe da la tazzinna al camarer. Lu, el fiœu del Re, el se mett adree per mangià el pantrìd, el trœuva denter el so anell, el ciama el camerer, el ghe dis: - «Dimm on poo, chi l'è che m'ha fàa sto pantrìd?» - «De bass el cœugh.» - «Chi l'è che te l'ha portàa su?» - «Ma mi sera lì in anticamera, è vegnùu la donzella de la Reginna e me l'ha portàa lee.» - «Fa el piasè; ciamem subet la donzella de la mia mamma.» - El camerer el va; el ciama la donzella. La donzella la voreva minga andà; ma el fiœu del Re l'ha vorùu che la ghe andass. Quand l'è andada denter, el le guarda, el dis: - «Oh lee, l'è quella che vegneva a i mè fest de ball.» - La dis: - «Sì, l'è vera; ma mi saveva minga come fà a restituigh el so anell e hoo pensaa de metteghel dent in de la tazzinna del pantrìd.» - E lu: - «Hoo ditt che quella che gh'aveva el me anell l'aveva de vess la mia sposa; e lee, la sarà la mia sposa.» - Lee la voreva no, perchè la diseva che l'era ona povera tosa che l'era minga adattada a lu. Allora lu, el fa ciamà la soa mammin, el ghe dis che lu el voreva sposalla, quella lì o nissun. E la mader la gh'ha ditt: - «Ben, sposala pur, se quella tosa la dev vess quella che ha de rendet felice, sposala e mi son contenta; perchè l'è ona brava tosa, savia, educada.» - I so sorell quand han sentíi che la Scindirin-Scindiroeu l'aveva de vess Reginna, ghe ven ona rabbia, che insomma!... Ma lee, tanto bonna, l'ha fàa in manera dopo vess sposàda cont el fiœu del Re, de tirà là la soa famêja in compagnia.

Version de Casnigh: Bernascera Modifega

A l'era ona mamma che la gh'ha tre s'cett, ma una la ghe voreva mia tropp ben, e ilora la lassava lì a la stuva, a fà de mangià; ma ilora i dovrava la legna e 'l ghe voreva el bernasc, per rogà su el foeugh, ilora i l'ha ciamada Bernascera.
On dì la ghe riva on invito dal putt del Re, e 'l ghe dis se i va anca lor, 'sti s'cett, a ballà, e la mamma la ghe dis a quei dò lì: "Violter dò ve lassi andà, chissà che forse ruspighev el moros, forsi el ve sposa anch el putt del re!".
E lee, la Bernascera: "Eh, ma voeuri andà an' mì!".
"Tì parla mia, che te vegnet mia tì! Baia mia, tì te gh'eet de stà lì a la stuva a fà de mangià! Anzi, incoeu te ghe preparet i bei scarp, bei lustraa, ai tò sorell, te ghe sopresset ben el vestii el pu bell, che inscì stasita i va al festin de ball!2.
Lee l'ha preparaa tucc 'sti lavor, poeu dopo la sira l'era lì a la stuva e lucciava. E 'l ven ona fata, come ona fata insomma, e la ghe dis: "Vorarisset andà an' tì a ballà?". "Eh, pota, vorarissi andà an' mì, ma i voeur mia i mè sorell! Pò an' la mè mamma la me voeur mia lagà andà!". "Varda", la dis, "che mì te lassi andà".
"'Ta, ma g'hoo mia el vestii!".
"Pensegh mia, doma che tì", la dis, "a mezanocc m'è che te piantet lì tutt, e 'gnì ammò a cò e mett su ammò i tò vestii a la svelta, che inscì i te conoss mia".

Olter version Modifega

Cinderella (1911)

Version istriota (la Conzazénera) Modifega

In d'ona version regolta a Piran in del 1900 del lenguista Antonio Ive, la Scendiroeu (ciamada in istriota Conzazénera, che voeur dì "conscia-scender"; opura Guzazénera) l'è obligada de la madregna a filà del lin. Lee l'è minga bona de fall, e l'è desperada. Ma de nocc ghe riva là ona cavretta che la parla e che la ghe da ona man. El dì dopo la madregna, tutta rabienta, ghe da ancamò pussee de lin de filà. La sira la torna la cavretta, e ghe da ancamò 'na voeulta ona man a la tosa. Ma la madregna la prusma che ghe sia sott quaicoss, la troeuva la cavretta e la dis che la voeur mazzà. Conzazénera l'è trista, ma la cavretta la consola e la ghe da on pomm d'or (e magich).
La sira del ball, la Conzazénera ciappa su el pomm, e la se troeuva con scià on gran bell vestii. La va al ball e la balla tutta la nocc cont el prencip. Poeu la scappa via, e la torna a cà cont i sò strasc. A la matina, la madregna e i sorei ghe cunten su quell che l'è suceduu al palazz, e sospetten minga che la dama inscì ben missa l'era proppi la Conzazénera.
La storia la va inanz ancamò per olter dò sir. L'ultima sira, la Conzazénera la scappa via del palazz, ma in del corr via la perd ona scarpetta. El prencip la regoeuj, e 'l dì dopo el va in gir per el paes a domandà de chilè che l'era. I dò sorei in sul poggioeu i disen che l'è la soa de lor, e che in cà i gh'è domà lor dò. Alora la Conzazénera la ciappa el sò pomm e la toeu su el sò vestii magich, e la vegna giò di scall. El prencip el ved che la scarpetta la ghe va ben, e donca la sposa.

La version de la Disney Modifega

In del cine del 1950 (basaa soratutt in su la version francesa del Perrault), la Scendiroeu l'è l'unega tosa d'on scior che 'l se sposa ona segonda voeulta. La miee noeuva la gh'ha dò tosann, Genoveffa e Anastasia, ben pussee brutt de la Scendiroeu. El papà el moeur, e donca la madregna la manda la Scendiroeu a viv in de la torr del palazz, e la tratta de serva. La Scendiroeu la se consola cont i sò amis: i usellitt, i moriggioeu, el cavall e 'l can Tobia (intant che la madregna e i dò sorell i gh'hann on gatt che se ciama Luzzifer). Quand che 'l riva el ball, anca la Scendiroeu la ghe riva a fàss on vestii (con l'ajutt di sò bestioeu): ma i dò sorei i veden che gh'ha robaa de la roba soa de lor, e per la rabia ghe streppen giò el vestii e la lassen lì strascenta e meza biotta, inscì che la pò pu andà al ball a palazz. Alora, in quell moment, la ghe riva la fata Desmenteghina, che con la soa verghetta la fa ona quai magia: la ciappa ona zucca e la fa vegnì ona carrozza, la ciappa el can e 'l cavall e je fa vegnì i lachee, la ciappa quatter moriggioeu e je fa vegnì i cavai. Poeu la ciappa i strasc de Scendiroeu e je fa vegnì on vestii gran bell. Prima de saludàlla, la ghe regorda che la magia la finiss a mezanott.

La tosa la va al ball (organizaa del re per podè cattà ona sposa per el sò fioeu, che l'è anmò marell): e lì el fioeu del re la gh'ha i oeugg domà per lee: i duu ballen tutta la nocc, e 'l re l'è tutt content perchè el pensa d'avè trovaa la miee giusta per el prenzep. Nissun le sa che lee l'è proppi la Scendiroeu, nanca la soa madregna e i sò sorell. Ma a mezanott la Scendiroeu la gh'ha de scappà via: intant che la corr invers a la carrozza, la lassa giò per sbali ona scarpetta de cristall.

El dì dopo el re e 'l sò consilier, el Granduca, organizen on gir in tra tutt i tosann de maridà del paes, per trovà quella cont el pè giust per la scarpetta. La noeuva la riva anca in de la cà de la Scendiroeu, che l'è tutta contenta. La madregna la capiss che l'era proppi lee la donna al ball, e per la gelosia e la rabia la sarra su a ciav in de la torr, per minga fàggh provà la scarpetta. I sò amis moriggioeu e usellitt ghe la fann a liberàlla, e lee la riva in del salon de la cà proppi in del moment che 'l Granduca l'è dree a 'ndà via, dopo d'avè provaa la scarpetta in sul pè de Genoveffa e Anastasia. La madregna alora la fa ona sgambada al servitor con scià la scarpetta, che la va in tocch. El Granduca l'è desperaa, ma la Scendiroeu, alora, la tira foeura l'altra scarpetta. Inscì finalment la donna misteriosa l'è stada trovada: el cine el finiss con la Scendiroeu che la s'è sposada cont el prenzep e l'è dree a 'ndà con lu in viagg de nozz.

Varda anca Modifega

Bibliografia Modifega

Ligamm de foeura Modifega