Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

La Segonda Croxada (1146 - 1149) l'è staita la segonda dei spedizion majore in Terra Santa. L'obietiv l'eva portar socors a'l Regn de Jerusalem, minaçad de l'Emir de Mosul, ol Zenji, qe ind el 1144 l'hiva ciapad Edessa (capitala de l'omonema contea croxada), la prima citaa conquistada dei cristian ind la Prima Croxada a tornar ind i man dei musulman.

Combat de la II Croxada

Storia Modifega

Ciamada del Papa Eujeni III e predicada del Bernard de Ciaravall, l'è staita la prima guidada dei sovran europee: Luis VII de França e Corad III de Svevia, insema a tants olter nobei.

Ol prim a rivar a Costantinopoli l'è stait l'esercet todesc, ma g'è stait dei contrasts con l'Imperador Bizantin Manuel I, qe donca l'ha refudad de dar-g dei rinforz; rivads in Anatolia, i croxads i è staits venxids dei Seljuqids e i è tornads indree.

I frances i ha tegnid dei relazion meiore coi bizantin, ma l'invasion normana de l'Imper l'ha obligad l'imperador a tegnir tute i trupe in Grecia. Insé, i frances e qell qe 'l restava dei todesc l'è partida per Jerusalem, ma (a dispet de la vitoria de Efes), la guerrilia turca e i epidemie i ha decimad i cristian.

Rivads a Jerusalem, insema ai trupe del Regn i ha metid sota assede Damasc, ma i g'è miga rivads a ciapar-la.

Conseguenze Modifega

La croxada l'ha portad a'l pejorar dei relazion coi bizantin e l'atac a Damasc l'ha slontanad l'uneg stat musulman qe l'havress havud dei vantaj a liar-s coi cristian, per frontar la vœia de conquista del Zenji.

L'uneg sucess de la croxada l'è stait lontan del Orient Median, a Lisbona: qé, una spedizion partida de l'Ingilterra via mar l'ha aidad i trupe portogese a ciapar la citaa contra i musulman.

Riferiments Modifega