Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Sever (Sevar in del dialett del loeugh; Seprio in italian) l'è ona region stòriga de la Lombardia che la corrispond de pu ò de men al canton meridional de la Provincia de Vares e al canton sud-occidental de la Provincia de Còmm (Piev de Appian) del dì de incoeu.

L'è nassuu come territori arent la città de Castel Sever e poeu l'è diventaa on Contad (Comitatus) otònom fin dal dal VII secol d.C. In del period de pussee granda espansion e fòrza (IX-X sec), el Contad del Sever el controllava tutta la zòna dal fium Tisin alla Val d'Intelvi, e dal Contad de la Burgaria (l'Alto Milanes del dì de incoeu) fina al Sòta Scender, in quel che incoeu a l'è el Canton Tisin. Dal 961 el Contad l'era governaa da ona stirp de legg salica, i Cont de Castel Sever, che i gh'eran come capostipit el cont Nantelmo, fioeu del Rostanno.

In del XII secol l'incomincia on period de decadenza e financa la fameja di cont la se trasferiss a Milan e a Regg. Tucc i territori del nòrd del Sever hinn perduu in del 1158 cont el Trattaa de Regg, quand che l'Imperator Federich Barbarossa el decid de ridimensionà el contad e el mett i termin del Sever intra i fiumm Tisin, Seves e Olòna.

In del XIII secol el Sever el finiss dent i lòtt per el contròll de Milan intra i Torrian e i Viscont e el finiss per perd anca la Burgaria. In de la nòtt intra el 28 e el 29 de marz 1287, on rosc de abitant de la Val d'Ossòla vegniven pagaa da l'Otton Viscont, e la sira de la fera de Santa Maria Foris Portas, i riessen a andà dent a Castel Sever cont on ingann. Ona vòlta dent in di mur, ne profittan per conquistà la ròcca. L’arcivescov Otton el fa trà bass sia la ròcca sia el paes. El lassa domà in pè i ges e el fa mett dent in di statut de Milan ona sentenza che la dis: “Castel Sevar el sia trà bass e ch'el resti in ruina per semper sicchè nissun l'ardisca o el creda da andagh anmò a viv in sù 'sto mònt”.

Ona vòlta ruinada la soa capital, el Sever el finiss part di territòri viscontei. In del 1339 el Lodris Visconti el ciappa el titol de Scior del Sever con la fòrza e el partiss cont la Compagnia de San Giòrg contra a Milan. El se scontra cont l'esercit ambrosian del Luchin Viscont el dì del 21 febrar a Parabiagh. El Lodris el perd 'sta battaja e el finiss presonee in del castell de San Colomban. El titol de Scior del Sevar el passa a Luchin e Giovann Viscont.

In di secol a vegnì, el nòmm Sever el se mantegn in di istituzion ducaj e austriach fina a la riforma di provinc modern che l'è stada fada da l'Imperator Giusepp II in del 1788.

Comun del Sevar Modifega

Vares, Tradaa, Castion, Venegòn de Sora, Venegòn de Sòtta, Lonaa, Gornaa, Castel Sever, Lòzza, Locaa, Carbonaa, Mozzaa, Busti Grand, Cairaa, Fagnan, Gòrla Maggior, Gòrla Minor, Marnaa, Castellanza, Cassan Magnagh, Oggiòna San Steven, Carònn, Castrònn, Gallaraa, Arsagh, Ieragh cont Oragh, Solbiaa Olòna.

Territòri del Statt de Milan (XVI secol - 1786)  
Città de Casalmaggior - Contad de Còmm - Contad de Cremòna - Contad de Lòd - Ducaa de Milan (Contad del Sever - Contad de la Martesana - Rivera de Lecch) - Principaa de Pavia - Contad de Vigeven (fina al 1743)