Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El tèrmen botanich sfronzón l'è per dì on ram d'ona pianta che 'l se sviluppa direttamént del tronch o di pee de l’alber e di vòlt anca direttamént de la radìs.

Di sfronzón

I sfronzón pòden ancasì formàss in corrispondenza di cicatrìs d’on ramm tajàa e vegnen dopràa in del giardinàgg e di fiorista per la riproduzión di piant per mèzz del taj o per renovàj de manera de evitànn la soa crescita a spropòsit.

La moltiplica per sfonzón l’è ‘na tècnica molto doprada, de già che la permètt de ottegnì di piant grand pussée a la svèlta rispètt a quèj ottegnùu de la somenza. ‘Na quàj vòlta i sfronzón gh’hànn di sò radis, quand ch’a hinn ancamò taccàa a la pianta mader, e’n gh’hànn l’istèss patrimòni genetich.

L'operazion agronomica de tràa via i sfronzón, cont i taj de potadura oppùr anca stréppandoj via, la ven ciamada desfronzonadura (términ tècnich assosènn dopràa, per esempi ind la coltivazion di vidor e di oliv).

Di piant angiospèrmi che tipicament fànn di sfronzón hinn la Serenèlla (Syringa vulgaris), el pòmmgranàa (Punica granatum), el morón négher (Morus nigra), l'olìv(Olea europea), el castàn (Castanea sativa), el cornàa (Cornus mas), el zezuìn (Ziziphus jujuba), el làur (Laurus nobilis), etcetera.

I sfronzón, inveci vegnen prodòtt nò de la pupart di gimnospèrmi, foeura che di Cicadi, ch’ a hinn sòlit a prodùj al fondament o anca in alt ind la sciòma, e la Wollemia nobilis, che l’è ùnega conifera a manda foeura i sfronzón.