Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El Silter a l'è un formai a Denominazzion de origen protesgiuda (DOP). A l'è un formai a pasta dura, cosuda e semigrass, producid tut l'ann, a partì del lacc crud.

Silter
Origen
Pòst d'origenItalia Italia
RegionLombardia
Area de produzioncomun de la Vall Camonega e del Sebin in provinscia de Bressa
Dettaj
Categoriaformai
ReconossimentD.O.P.
SettorFormai
Consorzi de protezzionConsorzi per la Tutela del Formai Silter [1]
 

Storia [2] Modifega

A l'è un formai tradizzional de la Vall Camonega, derivad del lacc di vache de razza bruna, spantegade fess in di zone de montagna di vall bressane. El ciapa el nom del termin lombard, de origen celtega, che l'indega el sit de stagionadura in alp. Ancaben el sia un formai bressan antigh, a l'è diventad DOP domà in del setember del 2015[3].

Zone de produzzion [1][4] Modifega

El formai el se produs in di comun di Comunità de Montagna de la Vall Camonega e in part del Sebin Bressan. Pregiade in particolar a inn i forme realizade in alp in di mont Goeulem e Maniva, ma anca in de la zona del pass Crocedomini, ciarament domà in di versant camun.

La conservazzion pussee bona la vegn in ambient minga trop cold che poeuden cambià de una temperadura in tra i 9 e i 14 °C. La stagionadura minima a l'è de 100 dì.

Process de produzzion [5] Modifega

El process produtiv a l'è quell tipegh di formai alpin e prealpin a pasta dura: scremadura parziala per afiorament natural, possibel insemenzament con inest o starter autocton, coagulazzion con cagg de buscin in parioeul a circa 38 °C, s'cepadura de la caggiada, pasta coeusuda a circa 50 °C, estrazzion e formadura, saladura e maturazzion, stagionadura.

Marchi Modifega

 
Scalz Silter con marchi in riliev

El loeugh identificativ del formai Silter a l'è fad su de una scena agricola animada di famos incision in de la preja che gh'inn in di comun de la media Vall Camonega. In sul scalz inn ricavad i famos pitot camun intervallad de do stelle alpine.

Consumazzion e abinament Modifega

El Silter in cusina el poeul vesser dovrad coma formai de gratà (in del cas de prodot stagionad). Per restà in del territori el va mangiad adree (sia coma ingredient de una preparazzion sia deperlu) cont un Vall Camonega IGT negher (soratut i version merlot o marzemin). Quand che stagionad fess, Val Camonega IGT passid.

Carateristeghe principai [1] Modifega

 
Faza de sora del Silter con marchi in riliev
  • Forma de cilinder con diameter 34–40 ghei
  • Scalz squas dris di 8–10 ghei
  • Pes 10-16 Kg
  • Contegnud in grass 27-45% circa (s.s.)
  • Umidità max. 40%
  • Crosta dura e soeula, de sgiald brun al ross. Di voeulte oncia per la presenza de l'oli de lin
  • Pasta de strutura de dura a poch granulosa cont el passà di mes. Color de bianch a sgiald intens, a segonda de la stagionadura e de l'alimentazzion di vache
  • Note olfative, de erbe de montagna (in de la version de mont) e de fruta seca, spezziade e fort in su prodot stagionad fess
  • Arom fort, carateristegh de formai de vall e tipegament de mont in de la version de alp. El gust a l'è dols e un poo salad. El ciapa classeghe note picant quand che stagionad fess

Note Modifega

  1. 1,0 1,1 1,2 (IT) Disciplinare di produzione della denominazione di origine protetta «Silter». URL consultad in data 9 gennaio 2018.
  2. (IT) La storia. URL consultad in data 9 gennaio 2018.
  3. (IT) Il formaggio Silter diventa DOP. 29 settembre 2015. URL consultad in data 9 gennaio 2018.
  4. (IT) Il territorio. URL consultad in data 9 gennaio 2018.
  5. (IT) L'antica lavorazione. URL consultad in data 9 gennaio 2018.

Vos conrelade Modifega

Ligam de foeura Modifega

Alter proget Modifega