Strada statal 36 del Lagh de Com e del Spluga

Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

La strada statal 36 del Lagh de Com e del Spluga a l'è una strada statal italiana che la se desvilupa per intregh in Lombardia e la conliga Cinisell, comun apena foeura a Milan, al confin svizzer al Pass del Spluga.

Strada statal 36 del Lagh de Com e del Spluga
Localizazion
Stat
Italia
RejonLombardia
Dats
Classifegazionstrada statal
PrincipiCinisell Balsom
FinConfin de Stat al Pass del Spluga
Lungeza141 km
Provediment de istituzionLesg 17 masg 1928, n. 1094
JestorANAS
Percors
This box: view  talk  edit

A l'è vuna di arterie principai de la Lombardia e la fa de via d'acess a la Vall Ciavena, a la Valtolina (a travers de la strada statal 38 del Stelvi) e a l'Engadina, a travers de la strada principal 3 svizzera.

Storia Modifega

La SS36 a l'è stada istituida in del 1928 con traciad Milan-Monscia-Lech-Ciavena-Spluga-Confin svizzer.

In princìpi, in tra Milan e Lech, el so percors a l'era propi diferent, compagn de quell de la veggia Via Spluga, una strada paj mul, in del 1990 a l'è mituda in del percors la superstrada "Noeuva Valsasna", fàda su in del dopoguerra, che l'ha mudad la trata de innest con la SS527 - Nibion - trata comuna con la SS639 in tra Civaa e Lech - Ciavena - Campdolzin - Confin de Stat.

I trate tolte via inn stade dade ai province, foeura che per una trata in tra Usmaa e Olginaa, che l'è deventad la SS 342 dir, e 'na trata in tra Pescaa e Lech, integrad in la SS583.

Percors Modifega

La strada la scomincia a Cinisell Balsom, comun sora de Milan, in corrispondenza del svincol con l'autostrada A4 e la fa de continov a vial Zara e a vial Fulvi Testi.

Poch dopo la passa la Tangenzial Nord de Milan e ghe riva a Monscia, indova che la ciapa el nom de Vial Lombardia. Quella trata chi, in d'un area assee urbanizada, l'è a do carensge con tre corsie de marcia per sens e la passa per una galleria de 1'085 meter, el pussee longh tunnel urban in Italia e vun di pussee longh in Europa, inaugurada in del 2013.

De Monscia la scomincia la "Noeuva Valsasna", che la passa per tuta la Brianza a passà per Muggiò, Lisson, Des, Seregn, Caraa, Veraa e Giussan. Propi a partì del svincol de Giussan i corsie deventen do e l'ass el corr vers de Lech.

Dopo de Civaa la entra in d'un trafor in sul Mont Barr che 'l passa el caploeugh larian insema a un tunnel urban, inaugurad in del 1999. Per sbassà i desasi in la cità i do canne a inn soraponude, roba propi rara in Italia.

Dopo de Lech el traciad originari e quell noeuv se sgionten e corren in d'una trata brev arent al lagh de Com, classifegad 'me viabilità ordenaria. Poch prima de La Badia la torna con di carateristeghe de superstrada ciamada Lech-Colegh, menter la veggia trata la corr arent al Lagh 'me strada provincial.

I do trate se sgionten al svincol del Trivi de Fuentes, al confin coi province de Lech, Com e Sondri, indova che la scomincia anca la strada statal 38 del Stelvi. Lilinscì la SS36 la deventa a carensgia unega e la corr in Vall Ciavena e la riva a Ciavena, indova che poeu la riva fina al pass del Spluga e l'entra in Svizzera.

Tabella percors Modifega

  DEL LAGH DE COM E DEL SPLUGA
Domà trata Superstrada Cinisell B.m - Lech - Colegh
Tipo Indicazzion ↓km↓ Area
  SP5 - Vial Fulvi Testi 8,5 MI
  Cinisell Balsom 9,0
    Turin - Triest 9,5
    Tangenzial Nord de Milan 10,0
  Monscia S. Frutus 10,5 MB
  Monscia   12,5
  Monscia Via Lari
  Ospedal   Villa Real   Autodromo
13,0
  Lisson Sud - Monscia Vial Elvezzia
  Bustesa Muggiò - Saronn
14,0
  Lisson   - Muggiò   14,5
  Desi Sud - Lisson ovest - SP 9 Nova 15,5
  Desi   - San Giorg 17,0
  Desi Nord - Aliprandi 18,0
    Autostrada Pedemontana Lombarda   (in costruzzion) 18,0
  Seregn Sud 19,0
  Seregn San Salvator 20,5
  Seregn   21,0
  Caraa Sud 22,5
  Caraa Nord
Solo uscita in direzione Lecco
23,0
  Veran Sud 24,0
  Erba - Giussan (via Veggia Valsasna)
24,5
  Veran Nord - Giussan 25,3
  Aros - Briosch 28,5
  Fornas
29,3
  Caprian 30,4
  Vedugg con Colzan 31,6
  Gagg 32,4 LC
    Briantea Com - Bergom 33,3
  Cibron
34,4
  Costa Masnaga Sud 35,0
  Costa Masnaga Est 35,7
  Garbagnaa Monester 36,6
  Molten Sud 37,2
  Molten Nord 37,9
  Bosis 39,5
  Annone 41,0
  SP 639 - Com / Erba 43,0
  Oggion - Civaa 44,5
  Pescaa - SS 342 dir Garlaa 49,7
  Lech Bion 51,0
  Lech - Ospedal Manzon
  Racord Valsasna
53,0
  Lech  
54,7
  55,9
  Lech Nord
59,9
  La Badia
62,4
  Mandell - Maggiana 65,2
  Bellan - Valsasna nord 85,4
  Derv

SP62-Valvarron

89,9
  Piona
95,4
  Colich zona industrial 101,2
  Colich
  del Stelvi - Sondri - Pass del Stelvi
101,4

Sigurezza Modifega


Polemeghe Modifega

In del marz 2011 el vizeprocurator sgeneral de la Cort di Cunt in del Lazzi l'ha scominciad una suplega de risarciment per pussee de 56 milion de Euro dopo de 'n indagin, ma la Cort l'ha archiviad la domanda, che la revardava 'na trata de 4 km de requalifegà.

Diramazzion Modifega

La strada la gh'ha do diramazzion: vuna che la partiss de Lech e la riva a Ballabi, la SS36 racc, e 'n altra che la scomincia a Pianazz e la riva a Madesim, la SS36 dir, declassada in del 2001 a strada provincial.

Bibliografia Modifega

  • Dario Zambroni, La nuova strada provinciale Milano - Lecco, in Le Strade, anno XXXVIII, n. 9, Milano, Touring Club Italiano, settembre 1958, pp. 451-458.

Alter proget Modifega