Pont de rosada

(Rimandad de Temperadura de rosada)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El pont de rosada a l’è on stat termodinamich (rappresentaa per mèzz de la temperadura e la pression) che ona mes'ciada bifase, che i sò component hinn on liquid e ‘l sò vapor, la diventa satura de vapor.[1] Se definìss, inveci, pont de brina el pont di rugiada quand che la temperadura a l’è sòta el pont de fusion de la sostanza che l’è in fase de vapor.

Calcol del pont de rosada in del caso de l’ariaModifega

La temperadura de rosada de l’aria l’è la temperadura a la quàl l’aria che la gh’hà dent ona cèrta quantità de vapor de acqua, donca ona certa pression de vapor   la taca a condensà.

Gh’è di formól empirich de calcolà el pont de rosada in del caso de l’aria:

  • la pression e la temperadura del pont de rosada hinn ligàa insèma per via de la relazion empirica (Formola del Marco Berti):
  se T>0°C
  se T<0°C[2]

indoe

T a l’è la temperadura in °C;

ps a l’è la pression in Pa.

Alter formolModifega

  Per savenn pussee, varda l'articol pression de vapor satur de l'acqua.

Divèrsi pont de rosada (ps,T) de l’aria, cont insegnàa anca el valor de l’umidità specifega [2]Modifega

Temperadura [ °C ] Pression [ hPa ] Umidità specifega [gv/kga]
-25 0,6 0,38
-20 1,0 0,63
-15 1,6 1,00
-10 2,6 1,60
-5 4,0 2,50
0 6,1 3,80
5 8,7 5,40
10 12,3 7,60
15 17,0 10,60
20 23,4 14,70
25 31,7 20,0
30 42,4 27,2
35 56,2 36,6
40 73,7 48,8
45 95,8 65,0
50 123,3 86,2

RiferimentModifega

  1. (EN) IUPAC Gold Book, "dew point"
  2. 2,0 2,1 Marco Berti (2015). Breviario di energetica edile (in italian). Grafill, 55. ISBN 978-88-8207-496-8.