Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La brina o prina, provina l'è on residov de giazz granulos e de aspett cristallin a forma de scaj o agh che 'l se forma per el brinament del vapor de l'aqua in de l'atmosfera.

La brina in su 'n praa.

Formazion Modifega

La brina de inragiament l'è la pussee comuna in Lombardia e la se forma soratutt in su superfis che tenden a desperd el calor: la troeuvom soratutt duranta i nocc d'inverna, cont el ciel seren e senza vent, condizion che favorissen la despersion del calor. La se forma per el brinament del vapor aqui in su 'na superfis freggia (el soeul, i ogett, i tecc): donca bisogna che 'l pont de rosada el sia pussee alt de la temperadura superficial, ma pussee bass a 0°C.

Gh'è anca on'altra brina, ciamada brina de avenzion, e che l'è minga tant frequenta in Italia. La se forma cont i vent fregg, che fann nass di cristai de brina proppi fin anca sui superfis rialzaa in direzion oposta al vent, compagn di borr o i lampion, ma con di nivei de umidità de l'aria bei alt.

Tutt dò i varietà de brina poeuden parè compagn de la calabrosa: ma la calabrosa però la se forma cont el gelàss di gottinn denter a la scighera, quand che la temperadura l'è sotta ai 0°C.
La brina l'è diferenta de la rosada che, in d'on moment che 'l vegn dopo la soa formazion, la gela e la forma di strutur de giazz a boll piscininn che se ciamen rosada bianca.

La brina la pò formàss anca de soravia a altra brina, giazz o nev, e la vegn ciamada brina de superfis. Quell lavorà chì el suced minga domà in natura, ma anca in di frigorifer e in di congelador. In montagna la nev fioccada de poch la pò gelà, se l'aria l'è umeda assee. In 'sta manera, se formen di strutur gelaa e ciamaa fior de nev. Quei lavorà chì se poeuden vedè in di region polar, compagn de l'Islanda.

El nomm Modifega

La parolla brina e i sò variant vegnen tucc del latin pruīna, con l'istess significaa. Pruīna l'è anca colegaa a frost, parolla doperada in ingles, islandes, danes, norveges e svedes per ciamà la brina, e che l'è colegada anca al verb ingles to freeze[1].
El termen brina (e compagn) l'è doperaa soratutt in Lombardia, Piemont, Emilia e Liguria, oltra che in Toscana, Umbria e Lazzi (insemma a brinata). In del Trentin, inscambi, se dopera la parolla bruma (compagn del rumen brumă e l'albanes bryma, ma anca de l'ossolan bruma, che l'è ona manera de ciamà l'autunn[2]), intant che in del Venet se dopera pussee broxa o bròxema[3]. In del sud e in Sardegna se dopera pussee el tipo gelata, compagn del frances gelée (blanche), del portoghes geada branca e del catalan gelada.

Referiment Modifega

  1. etymonline.com
  2. Vivaio Acustico delle Lingue e Dialetti d'Italia.
  3. Navig AIS, carta numer 375.

Vos corelaa Modifega