Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
«Un dogma gh'è dad ai cristian: el pan el deventa carna, el vin el deventa sangu»

La transustanziazzion a l'è la posizzion teologega che la sostegn che, in la celebrazzion eucaristega, la sostanza del pan e del vin deventen quella del corp e del sangu del Crist, ma che la soa forma de foeura e i so acident resten quei del pan e del vin. Quella posizzion chi l'è sostegnuda de la gesa catolega, de quella ortodossa (che la ciama Metousiosis, ma indova che l'è no un dogma ver e propi) e de una quaj congregazzion anglicana. Anca di gese ortodosse oriental sostegnen una posizzion compagna ma men definida, indova che gh'è un "cambi" de la natura di spece. Se per i catolegh el moment che la capita a l'è quand che el prevet el dis "ciapee, e mangee: quest l’è el me corp", per i ortodoss inveci a l'è minga ciar quane xue la capita, ma la se considera fada a l'epiclepsa.

Quader de la transustanziazzion

Quella dotrina chi l'era sostegnuda anca di prim cristian, ma la parolla la vegn foeura del secol quell de vundes e in del secol adree la sarà doperada in del concili del Lateran IV per descriver la posizzion catolega in materia, che l'è un dogma del 1551, catad foeura in del concili de Trent, e la manera che 'l capita a l'è misteri de la fed.

La reforma protestanta l'ha per la pupart refudad quella posizzion chi: el Martin Luter el sostegniva che gh'è 'n union sacramentala del pan e del vin cont el corp e 'l sangu de Gesù, indova che resten però pan e vin, per el Giovann Calvin inveci a l'era domà un regord del sacrifizzi del Signor, e donca el denega el carater de sacrifizzi de la messa. La Gesa d'Inghilterra in principi la sostegniva e ghe dava la pena de mort a quei che la denegaven, ma in di trentanoeuv articoi del temp de la Lisabeta I l'è bandonada e deciarada contra i principi de la Scritura, e fina al 1828, per i Test Acts, per ciapà un quajsevoeul roeull publegh besognava giurà de credégh no. I metodista la rigeten, ma creden che gh'è debon Gesù in del pan o in la bevanda che doperen, che a segonda del grup la po vesser vin o gius d'uga.

Riferiment Modifega

Vos correlade Modifega