OCIO ! Qell confront qé al g'havress de vesser atualizad : la version vegia la g'hiva jamò dei error (presempe türchi in lœg de türch), e ind el temp la nœva version (qella in SL) l'è staita meiorada e netada dei error ortografeg. Qesta pajina l'è qé domà per far veder l'impat de scriver ind i do manere diverse l'istess test.
Grafìa del Dücàt Grafia Scriver Lombard
La Tóma de Costantinopoli l'è stàcia la conquista, da part de l'Impéro Otomàn, de la capitàl de l'Impéro Bizantì in del 29 de mas del 1453. La tóma de la sità l'à segnàt la fì de l'Impéro d'Oriènt, che 'l düràa da sirca méla agn; i teritòre rimàs-cc i sarà conquistàt in del gir de póch agn: la Moréa in del 1460, e l'Impéro de Trebisonda (stat bizantì nassìt dòpo la IV crusàda) in del 1461.

L'asséde, guidàt dal sültan Maomèt II, de apéna 21 agn, l'éra comensàt du mis prima. I bizantì i éra guidàcc da l'imperadùr Costantì XI Paleologo, incurunàt in del 1448.

Di stòrech i dóvra la data de la tóma de la sità per segnà la fì del Medioévo.

La Toma de Costantinopoli l'è staita la conquista, da part de l'Impero Otoman, de la capital de l'Impero Bizantin indel 29 de maj del 1453. La toma de la citaa l'ha segnad la fin de l'Impero d'Orient, qe al durava da circa mella agn; i territore rimasts i sarà conquistads indel jir de poc agn: la Morea indel 1460, e l'Impero de Trebisonda (stat bizantin nassid dopo la IV croxada) indel 1461.

L'assede, guidad dal sultan Maomet II, de apena 21 agn, l'era comensad do mis prima. I bizantin i era guidads da l'imperador Costantin XI Paleologo, incoronad indel 1448.

Di storeg i dovra la data de la toma de la citaa per segnar la fin del Medioevo.

Ol contèst

I Türchi Otomàgn i éra riàcc in de l'Anatòlia al prensèpe del XIV sècol. In del 1331 i éra conquistàt Nicea, la principàl sità bizantìna de la regiù; in del 1354, gràssie a la guèra civìl tra l'imperatrìs Àna de Savoia e Gioàn VI Catecuzeno, i éra ciapàt Galipóli, che l'éra issé deentàda öna tèsta de pónt in di Balcàni. In del 1361 l'éra la ólta de Adrianopoli (ciamàda da i türchi Edirne), che in del 1365 la deenterà la nöa capitàl otomàna. A l'Impéro Bizantì i restàa adóma Costantinopoli, Tessalonica (perdìda in del 1422) e la Moréa. La capitàl (enclave bizantìna in teritòre otomàn) la sarà assediàda piö ólte, ma sènsa risültàcc. In del 1394 la batàia de Nicopoli e 'l rià de Tamerlano, che l' venserà i Otomàgn in de la batàia de Ankara (1402), i salverà la sità. In del 1422 i Otomàgn i sarà sconfìcc sòta i müre de Teodosio.

In del 1444 la batàia de Varna, co' la distrüssiù de l'armada cristiàna, 'l segnerà la fì di tentatìv ocidentài de descassà i türchi da i Balcàni. Pròpe in chèsta ocasiù, l'è stàcc lampante ol perìcol, per i türchi, de iga mia 'l contròl totàl de 'l strèt di Dardanèi: prima del rià di tröpe frèsche da l'Anatòlia, blocàde da la flòta venesiàna (agiràda fòrse gràssie ai condissiù atmosferìche), i Otomàgn i éra dré a pèrd la guèra, tant che 'l sültan Murad II l'éra domandàt ön armistìssio, in cambe de la cessiù d'öna quach teritòre a Sèrbia e Üngherìa.

Ol contest

I Turqi Otomagn i era rivads indel'Anatolia al prencepe del XIV secol. Indel 1331 i hera conquistad Nicea, la principal citaa bizantina de la rejon; indel 1354, grazie a la guerra civil tra l'imperatrix Anna de Savoia e Jovan VI Catecuzeno, i hera ciapad Gallipoli, qe l'era insé deventada una testa de pont ind i Balcani. Indel 1361 l'era la volta de Adrianopoli (ciamada da i turqi Edirne), qe indel 1365 la deventera la nœva capital otomana. A l'Impero Bizantin i restava adoma Costantinopoli, Tessalonica (perdida indel 1422) e la Morea. La capital (enclave bizantina in territore otoman) la sarà assediada plœ volte, ma senza resultads. Indel 1394 la bataia de Nicopoli e ol rivar de Tamerlano, qe al vencerà i Otomagn indela bataia de Ankara (1402), i salverà la citaa. Indel 1422 i Otomagn i sarà sconfids sota i mure de Teodosio.

Indel 1444 la bataia de Varna, con la distruzion de l'armada cristiana, la segnerà la fin di tentativ ocidentai de descaçar i turqi da i Balcani. Prope in qesta ocasion, l'è stait ciar ol pericol, per i turqi, de hir-ga mìa ol control total del Stret di Dardanei: prima del rivar di trœpe fresqe da l'Anatolia, blocade da la flota veneziana (ajirada forse grazie ai condizion atmosferiqe), i Otomagn i era dree a perder la guerra, tant qe ol sultan Murad II l'hera domandad un armistizio, in cambe de la cession d'una qualc territore a Serbia e Ungeria.

I preparatìv I preparativ
Maomèt II

Maomèt II l'éra deentàt sültan in del 1451, a l'età de 21 agn. Zùen e ambissiùs, l'éra sèmper istàcc ossessiunàt dal pensér de conquistà Costantinopoli. Ol só pàder, Murad II, a l'éra slontanàt piö ólte da la curt per sircà de calmà i só ecèss.

Öna ólta indàcc al potére, l'éra söbet comensàt a organisà la présa de la sità. In del aprìl del 1452 l'indàa de dét ol teritòre imperìal, in sö la spónda européa del Bòsforo, e 'l comensàa la coströssiù de la fortèssa ciamàda Rumeli Hisar, póch de piö d'öna desìna de chilòmeter a nòrd de Costantinopoli. In quàter mis ol laurà l'éra fenìt. Insèma a la fortèssa de Anadolu Hisar (pröpe denàcc, sö che l'ótra spónda), 'l rendìa quase impossìbel per la sità i colegamèncc col Mar Négher (e suertöt coi colònie genovése in Crimea). I ambassadùr de l'imperatùr bizantì, inviàcc a protestà, i sarà decapitàcc.

Ol sültan 'l fà ach descassà töcc i gréci in de la zòna de Edirne; e 'l rierà ach a trasferìs per tri dé denàcc a Costantinopoli per stödià i sò difése.

A l'istèss tép, i è fàcc i preparatìv per ol traspórt di canù. Ol piö grand, cöstrüìt da ün inzegnér ungherés de nòm Urban (che prima l'éra sircàt de fàs ciapà dai bizantì, che però i gh'éra mia i sólcc), l'éra lónch 8 méter, 'l sgiaventàa di plòch da 600 chili con d'öna gitàda de ö mìglio, e 'l gh'éra bisògn de 700 òmegn per la manutensiù e 60 böi per tiràl. Ol beylerbey de la Rumelia 'l passerà töt l'invèrno del 1452 a sistemà la stràda da Edirne a Costantinopoli, per fà passà i canù.

L'esèrcet organisàt da Maomèt II l'è imponènt: almeno 160000 òmegn (ma ergü 'l dìs ach 700000), in tra i quài 12000 gianizieri, i tröpe scèlte. Ol parch artelarìa l'è 'l piö grand mai vést. Ach la flòta l'éra imponènt: ol sültan l'éra capìt che la ciàv de la vitòria l'éra sircondà la capitàl bizantìna de töte i bande. I fóncc piö prüdèncc i pàrla de piö de sènto nav.

Maomet II

Maomet II l'era deventad sultan indel 1451, a l'età de 21 agn. Joven e ambizios, l'era semper stait ossessionad dal penser de conquistar Costantinopoli. Ol so pader, Murad II, a l'hera slontanad plœ volte da la cort per circar de calmar i so ecess.

Una volta indait al poder, l'hera sœbet començad a organizar la presa de la citaa. In del april del 1452 l'indava de dent ol territore imperial, in sœ la sponda europea del Bosforo, e al comensava la costruzion de la forteza ciamada Rumeli Hisar, poc de plœ d'una dexina de qilometer a nord de Costantinopoli. In quater mis ol lavorar l'era fenid. Insema a la forteza de Anadolu Hisar (prope denacc, sœ qe l'oltra sponda), al rendiva quase impossibel per la citaa i colegaments col Mar Neger (e soertœt coi colonie genovese in Crimea). I ambassador de l'imperador bizantin, inviads a protestar, i sarà decapitads.

Ol sultan al fa anc descaçar tœts i greci indela zona de Edirne; e 'l riverà anc a trasferir-s per tri dé denacc a Costantinopoli per stœdiar i so difese.

A l'istess temp, i è faits i preparativ per ol trasport di canon. Ol plœ grand, costruid da un injegner ungheres de nom Urban (qe prima l'hera circad de far-s ciapar dai bizantin, qe però i g'hera mìa i solds), l'era long 8 meter, al sgiaventava di ploc da 600 qili con d'una jitada de un miglio, e al g'hera besogn de 700 omegn per la manotenzion e 60 bœi per tirar-l. Ol beylerbey de la Romelia 'l passerà tœt l'inverno del 1452 a sistemar la strada da Edirne a Costantinopoli, per far passar i canon.

L'esercet organisad da Maomet II l'è imponent: plœ de 160000 omegn (ma vergun al dix anc 700000), in tra i quai 12000 gianizieri, i trœpe scelte. Ol parc artelaria l'è ol plœ grand mai vest. Anc la flota l'era imponent: ol sultan l'era capid qe la ciav de la vitoria l'era circondar la capital bizantina de tœte i bande. I fonts plœ prudents i parla de plœ de cento nav.

Costantì XI

Prima de deentà imperatùr in del 1449, ol Costantì Paleologo l'éra stàcc dèspota de Morea, e l'éra combatìt piö ólte i Otomàgn.
Dòpo la sò incoronassiù, l'éra comensàt a sircà di aiöcc in ocidènt, in cambe de l'üniù de la césa ortodòsa a chèla catòlica. Ma la sitöasiù l'éra mia faoréola: dòpo la batàia de Varna, l'Üngherìa (che l'éra in róta col Sacro Romà Impéro) e i ótre potènse orientài i gh'éra mia i fórse; Frànsa e Inghiltèra i éra dré a combàt la Guèra di Sènt Agn; Venésia e Gènova in contràst tra de lur. Adóma 'l Papa Nicolò V l'éra respondìt a l'apèl, e in del 1452 i éra riàcc a Costantinopoli 200 arcér. Ol 12 de desèmber de l'istèss an la sarà proclamàda l'üniù in tra le cése, mia sènsa malümùr in de la sità. I gh'éra ach di importànt nòbei che i èra mia decórde: presèmpe 'l Megas Dux Luca Notars 'l disìa de preferì i türchi al Papa. Intàt l'imperatùr ricevìa 'l permèss dai Venesià de la sità per tègn i nav latìne per la difésa.

In del zenér del 1453 i rìa 700 genovés guidàcc dal famùs condotiéro Gioàn Giustiniani Longo, che l'è nominàt da Costantì comandànt del frónt de tèra, col tìtol de strategos autokrator. Al rìa ach ü nobél castiglià, don Francisco de Toledo (che 'l disìa de èss ü discendènt di Comneni), e 'l se zónta ai difensùr ach ol prénsep Orchan, pretendènt al tróno otomàn che 'l vivìa a Costantinoli.

Ol totàl di fórse l'è mìser: 4000 soldàcc bizantì, 2000 forestér, 983 sitadì gréch (in tra i quài ach di mònaci), per difènd i sirca 22 chilòmeter de la sérca di müre.

La flòta la cöntàa 37 nav, sirca mità latìne, protegìde da la granda cadéna del Còrno d'Ór. I genovés de Pera, ol quartér sö l'ótra rìa del Còrno, i s'éra dichiaràcc neütrài, ma i éra dàcc ol permèss de tacàla in de la sò banda.

Costantin XI

Prima de deventar imperador indel 1449, ol Costantin Paleologo l'era stait despota de Morea, e l'hera combatid plœ volte i Otomagn.
Dopo la so incoronazion, l'hera comensad a circar di aiœts in ocident, in cambe de l'union de la ciexa ortodossa a qella catolica. Ma la situazion l'era mìa favorevola: dopo la bataia de Varna, l'Ungeria (qe l'era in rota col Sacro Roman Impero) e i oltre potense orientai i g'hera mìa i forze; França e Ingilterra i era dree a combater la Guerra di Cent Agn; Venezia e Genova in contrast tra de lor. Adoma ol Papa Nicolò V l'hera respondid a l'apell, e indel 1452 i era rivads a Costantinopoli 200 arcer. Ol 12 de december de l'istess ann la sarà proclamada l'union in tra le ciexe, mìa senza malumor indela citaa. I g'era anc di important nobei qe i era mìa decorde: per esempe ol Megas Dux Luca Notars al dixiva de preferir i turqi al Papa. Indel mentre l'imperador riceviva ol permess dai Venezian de la citaa per ciapar i nav latine per la difesa.

In del jener del 1453 i riva 700 genoves guidads dal famos condotiero Jovan Jostiniani Longo, qe l'è nominad da Costantin comandant del front de terra, col titol de strategos autokrator. Al riva anc un nobel castiglian, don Francisco de Toledo (qe 'l dixiva de vesser un discendent di Comneni), e al se jonta ai difensor anc ol prencep Orkhan, pretendent al trono otoman qe al viviva a Costantinoli.

Ol total di forze l'è miser: 4000 soldads bizantin, 2000 forester, 983 citadin grec (in tra i quai anc di monaci), per difend i circa 22 qilometer de la cerca di mure.

La flota la contava 37 nav, circa mitaa latine, protejide da la granda cadena del Corno d'Or. I genoves de Pera, ol quarter sœ l'oltra riva del Corno, i s'era diqiarads neutrai, ma i hera dait ol permess de tacala indela so banda.

L'asséde

I Otomàgn i coménsa a bombardà i Müre de Teodosio ol 6 de avrìl, in sèguet al refüt de l'imperatùr bizantì de consegnà la sità. Dòpo apèna du dé, ü tòch in tra 'l palàss di Blacherne e 'l Lycus l'éra zamò crolàt; ma 'l dé dòpo i difensùr i èra zamò riàt a giöstàl sö. Intàt ol sültan 'l fà comensà a scaà di galerìe söta i müre e a 'npienì 'l fossàt.
Gràssie al canù de Orban (ach 'l püdìa sbarà adóma sèt ólte al dé), i Otomàgn i dèrv fò tàcc büs in di müre, ma de nòcc i bizantì i laùra per sistemàle con di plòch e di sach de tèra; 'ndóe 'l mür 'l gh'è piö, i tirà in pé di palissade de lègn e barìl de sàbia. Per sircà de protegì i müre da i artelarìe otomàne, i assediàcc i dóvra di tapé de lana e de cöràm.
Ach söl mar i türchi i gh'à di dificoltà: du assàlcc, ol 9 e 'l 12, per sircà de penetrà in del Còrno d'Ór, i è fermàcc da i navi a difésa de la cadéna. In di dé dòpo, però, i ria di ótre navi de rinfórs per ol comandànt Balta-oghlu, e issé i türchi i ria a controlà töt ol Mar de Màrmara.
Ol 18 ön masséss assàlt in de la zóna centràla di müre (la piö rüinàda dai bombardamèncc e col fossàt impienìt), comensàt dò ure dòpo 'l tramónt, l'è fermàt dal Giustiniani dòpo quàter ure e 200 mórcc in tra i assaltadùr.
Du dé dòpo öna minüscola flòta gréca-genovésa la riàa a schïà 'l blòch naàl e a reförnì la sità de armi e de vìer.
L'èra ciàr al sültan che sènsa rià a entrà in del Còrno d'Ór e tacà i müre ach da chèla banda, i bizantì (ach se póch) i püdìa tègn la sità. Ergù 'l gh'èra cöntat sö che i Venesià i èra spostàt vìa tèra öna flòta dal Adige al lagh de Garda. Issé ol 20 de avrìl tate méla artesà i comensàa a laurà per preparà 'l traspórt de 72 nav sö la tèra per 4 km, per agirà Pera e entrà 'n del Còrno d'Ór. In chèsta ocasiù l'è stacia determinànt la sièlta di genovés de Pera de mantègn la neutralità, perchè i avrèss püdìt söbet blocà töt.

L'assede

I Otomagn i comença a bombardar i Mure de Teodosio ol 6 de avril, in seguet al refut de l'imperador bizantin de consegnar la citaa. Dopo apena do dé, un toc in tra ol palaz di Blacherne e ol Lycus l'era jamò crolad; ma ol dé dopo i difensor i hera jamò rivads a jœstar-l sœ. Intant ol sultan al fa començar a scavar di galerie sœta i mure e a impienir ol fossat.
Grazie al canon de Orban (anc se al pudiva sbarar adoma set volte al dé), i Otomàgn i derv for tants bus in di mure, ma de nocc i bizantin i lavora per sistemar-le con di ploc e di sac de terra; indove ol mur al g'è plœ, i tira in pé di palizade de legn e baril de sabia. Per circar de protejir i mure da i artelarie otomane, i assediads i dovra di tapé de lana e de cœram.
Anc sœl mar i turqi i g'ha di dificoltaa: do assalts, ol 9 e 'l 12, per circar de penetrar indel Corno d'Or, i è fermads da i nav a difesa de la cadena. In di dé dopo, però, i riva di oltre navi de rinforz per ol comandant Balta-oghlu, e insé i turqi i riva a controlar tœt ol Mar de Marmara.
Ol 18 un massess assalt indela zona centrala di mure (la plœ ruvinada dai bombardaments e col fossat impienid), comensad do ore dopo ol tramónt, l'è fermad dal Jostiniani dopo quater ore e 200 morts in tra i assaltador.
Do dé dopo una minuscola flota greca-genovesa la rivava a sqivar ol bloc naval e a refœrnir la citaa de armi e de viver.
L'era ciar al sultan qe senza rivar a entrar indel Corno d'Or e tacar i mure anc da qella banda, i bizantin (anc se poc) i pudiv tegnir la citaa. Vergun al g'hera cœntad sœ qe i Venezian i hera spostad via terra una flota dal Adije al lag de Garda. Insé ol 20 de avril tante mella artijan i comensava a laorar per preparar ol trasport de 72 nav sœ la terra per 4 km, per agirar Pera e entrar indel Corno d'Or. In qesta ocasion l'è staita fatal la sielta di genoves de Pera de mantegnir la neutralitaa, perqè i havress pudid sœbet blocar tœt.

Tentatìv de riconquìsta Tentativ de riconquista
Lampo Birago

Dòpo la tóma de la sità, ol Papa Nicolò V 'l gh'à l'intensiù de convocà öna nöa crociàta per riconquistàla. A 'l nömina öna comissiù de cardinài per stödià la quistiù, e 'l domànda a Lampo Birago (ün umanìsta milanés) de scriv ol pià generàl de la guèra. Per fàl impiéga ol tép in tra 'l löi 1454 e 'l mars 1455 (mis de la mórt del Papa).

Ol progét (ciamàt Ad Nicolaum v pontificem maximum Strategicon adversus Turcos) preèd de organisà ön esèrcet de 12000 caaliér e 15000 fancc, töcc italià, piö 5000 caalegéri di ótre bande. Dòpo ü sbarch in Moréa, i soldàcc i gh'avrèss de fogà i gréci a reoltàs cóntra i türchi e marcià a nòrd, infina a Costantinopoli.

La crociàta l'è mai stàcia convocàda, e per la mórt del sò piö importànt sostegnidùr, e per la crèssita de la potènsa otomàna. Gh'è ach de dì che la Moréa, dòpo agn de guère (adóma öna desina de agn prima i türchi i éra ridüsìt in schiavitü 60.000 òmegn) l'éra in d'öna condissiù disastrùsa. Difìssel pensà che 'l sostègn imaginàt da Lampo 'l sarèss riàt.

Lampo Birago

Dopo la toma de la citaa, ol Papa Nicolò V al g'ha l'intenzion de convocar una nœva crociada per riconquistar-la. Al nomina una comission de cardinai per stœdiar la quistion, e al domanda a Lampo Birago (un umanista milanes) de scriver ol pian general de la guerra. Per far-l l'impiega ol temp in tra ol lœi 1454 e ol marz 1455 (mis de la mort del Papa).

Ol proget (ciamad Ad Nicolaum V pontificem maximum Strategicon adversus Turcos) preved de organizar un esercet de 12000 cavalier e 15000 fants, tœts italian, plœ 5000 cavalejer di oltre bande. Dopo un sbarc in Morea, i soldads i g'havress de fogar i grec a revoltar-s contra i turqi e marciar a nord, infina a Costantinopoli.

La crociada l'è mai staita convocada, e per la mort del so plœ grand sostegnidor, e per la cressida de la potensa otomana. G'è anc de dir qe la Morea, dopo agn de guerre (adoma una dexina de agn prima i turqi i hera riducid in sqiavitu 60.000 omegn) l'era in d'una condizion disastrosa. Dificel pensar qe ol sostegn imaginad da Lampo al saress rivad.