Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

Un vacin a RNA a l'è un noeuv tipo de vacin che 'l met dent ai cellul di tochej de RNA messagger, che inn donca reprogramad per fà su di antigen de 'n patogen che menen donca a 'na resposta del sistema imunitari e al rivà a l'imunità aquisida. Rispet ai vacin tradizzionai gh'hann 'me vantagg una produzzion pussee svelta e la creazzion, oltra che de la classega imunità umorala, anca de l'imunità cellul-mediada, menter i svantagg a inn la necessità de una cadena del fregg pussee dura de quella di vacin tradizzionai e di possibil problema de dosagg.

Fonzionament del vacin a RNA

Storia Modifega

In principi, a fin 1980, i camp de studi di cure cont el RNA eren ligad ai malatie rar, compagn de la sindrome de Crigler–Najjar, ma i medesine s'inn mostrad poch bone e soratut cont una mota de efet colaterai e per quella reson chi i aziende di medesine s'inn concentrad in su 'n camp men de guadagn ma pussee segur: quell di vacin.

Vun di prim proeuve de doperà el mecanism del RNA per dàgh l'imunità l'è stad fad de la biochimega ongaresa Katalin Kariko in di so studi publegad in del 1990, cont di resultad boni in sui ratin. In del 2005 el biolegh canades Derrick Rossi l'ha lensgiud i so paper e l'ha fondad l'azienda Moderna insema al Robert S. Langer. Fina al dicember 2020 nissun vacin a RNA l'è stad autorizzad ordenariament, ma inn stad i prim a vesser desvilupad contra el SARS-CoV-2, el virus che 'l mena al COVID-19, e sia quell de Moderna che quell de BioNTech inn stad autorizzad d'emergenza in d'un quaj Stat.

El se sa no, de precis, el so efet a longh termen, desgià che per l'emergenza inn stad testad domà in del brev period, ma 'l se pensa che sien pussee segur de quei tradizzionai.

Mecanism Modifega

El mecanism de 'sti vacin l'è propi diferent de quell di vacin che gh'è incoeu: i vacin tradizzionai se fonden in su la stimolazzion de 'na respoeusta di anticorp cont di antigen o cont un patogen atenuad, menter i vacin a RNA meten dent ai cellul un tochel de RNA messagger che inn donca reprogramad per creà di antigen virai che donca stimolen el respind imunitari.

I vacin a RNA tochen no el DNA che 'l gh'è dent ai cellul, perchè el toch de RNA el va minga in del nucli celular ma domà in di ribosoma e la produzzion interna el permet de desvilupà anca imunità cellulara.

Soministrazzion Modifega

In general se po partì la soministrazzion in do manere: ex vivo, cioè foeura de l'organism, e in vivo, cioè denter.

Ex vivo Modifega

A l'è possibel ciapà del pazzient di cellul dendridegh, che inn quei che se regorden i antigen in su la soa superfiss per poeu stimolà el lavorà di linfocita T, per programài cont el RNA messagger e miss poeu ancamò dent al pazzient inscì de 'vègh un respond imunitari. A l'era el metod doperad in del principi de la tecnega.

In vivo Modifega

Quand che l'è stad descovert che l'è possibel meter el RNA in del corp el sistema in vivo l'è deventad semper pussee interessant, desgià che 'l costa men e 'l gh'ha minga de besogn de lavorà cont i cellul viv. A bon cunt, però, gh'è ancamò di ostacol, desgià che 'l RNA el s'è evolud per viver poch e destrugàss foeura de la cellula.

RNA biot Modifega

La possibilità de inietà diretament del RNA a l'è cognossuda de temp, e l'è stad anca provad che a segonda del pont de iniezzion se poden otegnì di diferent nivej de imunizazzion. L'è stad dimostrad comè l'iniezzion in di gangli linfategh la mena al nivell de imunizzazzion pussee volt e l'è donca anca assee important la decision in sul canton de l'iniezzion.

Partisell de grass Modifega

A l'è anca possibel meter del RNA in di micropartisell lipidegh, sistema che al dì d'incoeu l'è retegnud assee interessant, desgià che 'l grass el protegg el material genetegh de la degradazzion e la permet anca, grazzia ai ligand, de scernì mej i cellul de tacà. A bon cunt, però, l'è anca diffizil prevedè 'me che 'sti interazzion che sien in del corp.

Vetor virai Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Vetor virai.

A l'è anca possibel doperà un vetor viral a RNA in manera compagna per meter el caregh in la cellula, la tecnega l'è stada no provada in sui omen ma domà in sui ratin, polaster e anca un quaj primad.

Vantagg e svantagg Modifega

Vantagg Modifega

Rispet ai vacin tradizzionai i vacin a RNA gh'hann 'sti vantagg:

  1. Per fàll el gh'è mia de besogn de manegià un patogen viv in d'una soa fas, donca l'è de solit men perigolos fàj anca in di laboratori a bassa sigurezza senza che 'l ghe sia el ris'c che un patogen el se spantega
  2. Se poden fà con men sforz, cost e cont una tecnologia pussee standard, inscì de sbassà i eror.

Vantagg rispet ai vacin a DNA Modifega

Rispet ai teorizzad vacinazzion a DNA el vacin a RNA el gh'ha 'sti vantagg chi:

  1. A diferenza del DNA el RNA el gh'ha minga de andà dent in del nucli de la cellula, cont el ris'c de vesser integrad in del genoma de l'ospit
  2. El RNA el po vesser integrad inscì de vesser no tacad subit del sistema imunitari inscì de podè fà pussee antigen e creà donca una risposta pussee forta
  3. A l'è possibel un'otimizzazzion di Open reading frame

Svantagg Modifega

Di possibil svantagg di vacin a RNA inn:

  1. Degià che prima del 2020 el gh'era nissun vacin autorizzad a RNA, el se sa minga se inn segur a longh termen
  2. Degià che 'l RNA a l'è una molecola assee instabil, a l'è necessari tegnì 'sti vacin a di temperatur assee bass
  3. Se i partisell che menen el RNA a inn de grass poden desvilupà la soa reazzion imunitaria e anca danegià el fidegh in di largh quantità
  4. Di vacin a RNA poden desvilupà una reazzion de l'interferon de tipo I, e l'è donca necessari pensàgh ben se vacinà vun cont di potenziai problema autoimun.

Riferiment Modifega

Vos corelad Modifega