Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.



Verden (Veern in bass todesch) a l'è ona città de la Germania.
La se troeuva in del Land de la Bassa Sassònia e la cunta 26 668 abitant (dato del 31. des 2013. L'è traversada del fiumm Aller.

Verden
Comun
Verden - Bandera Verden - Stema
Verden - Sœmeanza
Verden - Sœmeanza
Dats aministrativ
Nom ofiçal Verden (Aller)
Stat Germania
Land Niedersachsen
Distret
Circondari
Politega
Sindegh
Territore
Coordinade 52°55′16″N 9°13′50″E / 52.921111°N 9.230556°E52.921111; 9.230556
OSM 1183486
Voltituden 20 e 27 m s.l.m
Superfix 71,7 km²
Abitants 28 526 ab.
(31 dicember 2022)
Densitaa 397.85 ab./km²
Confin Langwedel, Kirchlinteln e Dörverden
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 04230 e 04231
Codex postal 27283
Sigla autom. VER
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Verden - Localizazion
Verden - Localizazion
Sit istituzional


Stòria Modifega

 
Ona via de la città

In de l'Alt Medioev l'è stada el loeugh de on massacher tremend ordinaa del Carlo Magn. De fatt quell lì in del 782 l'aveva battuu i Sasson in d'ona battalia e poeu vist che quei là voreven minga giuràggh fedeltà a lù, l'ha ordinaa de coppànn circa 4500. I studios del dì d'incoeu però pensen che i font antigh che l'hann cuntaa sù 'sta stòtria pòden avè faa di error in de la narrazion e in de la traduzion: infatti se pensa che i Sasson sien staa esiliaa, e minga mazzaa.
In del XV secol Verden l'ha ciappaa el titol de città libera imperial, titol conservaa fina a la Guerra di Trent'Ann, quand che l'è vegnuu on territòri svedes cont el nòmm de Principaa de Verden. El principaa l'è duraa fina al 1866, quand che l'è entraa a fà part del Regn de Hannover. On quai ann dòpo l'è diventada todesca.

Gemellagg Modifega

Riferiment Modifega