Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.


La Polònia o Republega de Polònia (in polacch: Polska o Rzeczpospolita Polska) l'è ona republega che la se troeuva in de l'Europa centrala.

Polonia
Polonia - Bandera Polonia - Stema
(detai) (detai)
Move your imagination
Polonia - Localizazion
Polonia - Localizazion
Daits aministrativ
Nom intreg Republega Polaca
Nom ofiçal Rzeczpospolita Polska
Lengue ofiçai Polacch
Capitala Varsavia
Politega
Forma de govern Republega parlamentara
President de la Republega Andrzej Duda [1]
Capo de Govern Donald Tusk
Superfix
Totala 312,68 km² (70º)
% di aque 2,6%
Popolazion
Totala 38,483,957 ab.(2014) (34º)
Densitaa 123 ab./km² (63º)
Nom di abitants polach
Jeografia
Continent Europa
Confin Cechia, Germania, Ucraina, Slovachia, Bielurüssia, Lituania e Russia
Fus orari UTC+1
Economia
Valuda Złoty
PIL (nominal) 679 441,9 milion de USD (2021)
Varie
Codex ISO 3166 PL, POL, 616
TLD .pl
Prefiss tel. 48
Sigla autom. PL
Inn nazional Mazurek Dąbrowskiego
Festa nazionala 11 de november
Evoluzion storega
Proclamazion 11 november 1918
Stat de prima
Rep. Popol. de Polonia
 

La capital de la Republega Polonesa l'è Varsavia (Warszawa) del 1596. La popolazion l'è de circa 38.484.000[2] de person.

A l'è tacada a la Slovachia, a la Republega Ceca, a l'Ucraina, a la Germania, a la Russia Bianca, la Lituania e a la Federazion Russa (exclave de Kaliningrad).

Del magg del 2004 a l'è on member de l'Union Europea e dal 15 de febrar 1991 del Grupp de Visegrád.

Storia Modifega

L'unificazion Modifega

In la Polònia viveven da temp popolazion slav, ma se unissen domà lung el secol quell de 10. [3] El cap di tribu l'era el Mieszko I. [4]

In quej agn la se spantega la religion cristiana, e i fan di persecuzion contra i pagan. [4]

Proppi in de l'ann 1000 la Gesa Polaca la fa su la sò prima provincia. [5]

El regn Polacch e Litoan Modifega

 
La Szczerbiec, simbol del Regn Polacch.

A metà del secol quell de 13, la Polònia la diventa on vassal de ona importanta fameja litoana, quella di Jagellon. Questa fameja la fa su on potent regn, e per la Polònia l'è on period de grand splindor. [3] [4]

Semper in quej agn, i Cavajee Teutonegh recognossen la Polònia. I du paes eren staa in guerra per tant agn. [4]

La crisi Modifega

Ma, in del secol quell de 15, la fameja la finìss. La Polònia la cad in man di potenz forest, el sò apparat social el vegn dominaa da la nobiltà, e hinn perduu tant terr. [3]
Tra l'alter, la monarchia la vegn a elezzion, e i nobil paghen minga i tass. [4]

La spartizion Modifega

In del secol quell de 18, la Polònia la scompariss di cart e i sò terr vegnen part di Austria, Prussia e Russia. [3]

El noeuv stat Modifega

In del ann 1815 el Congress de Viena desìd de fa ona Polònia sota 'l controll del Imper de la Russia. [3]

A la fìn de la prima guera mondiala la Polònia la rinass 'me Stat indipendent sota la guida del General Jozef Pilsudzki, che 'l tira in pè on regim dittatorial. [3]

In di fatt, in Polònia, già dal ann 1830, i gh'eren di mot rivoluzionari.

L'invasion todesca Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Invasion todesca de la Polonia.
 
Bandiera todesca in Pulònia

El 1 de setember del 1939 la Germania nazista entra in Polònia. [6] L'è l'inizi de la seconda guerra mondial. La Francia e l'Inghiltera dichiaren guera ala Germania per difendé la Polònia. [7]

In cinch dì i soldat polach i eren giàmo ritiraa in su la Vistola. [7]

El sedes de setember Varsavia l'era giamò circonsada dai todesc. [7]

L'intervent del Stalin Modifega

El dì dessett, l'Armada Rossa entra in Polònia. L'intervent l'era giamò deciduu cont el Hitler. El govern polach da ordìn de combàtt i todesc e scapà dai sovietigh. [7]

Dop quaj temp el govern 'l capìss che la guera l'è perduda e mett me priorità de mandà foeura da paes pussee soldat posibil per fai combàtt cont i aleaa. [7]

El 25 settember i todesch fan el atacch final a Varsavia, e in du dì i polach se renden.[7]

 
Molotov e Ribbentrop

El prim de utuber la marina polonesa la se rende. Quaj di prima el Molotov e el Ribbentrop cambien i territori assegnaa. [7]

A la fin de la guera la Polònia hà perduu 6 milion de person, 2,5 i eren giudee. [8]

El comunism Modifega

El comunism l'era present in Polònia prima de la fin de la guera. E han fa anca on massacher. [8]

  Per savenn pussee, varda l'articol Massacher de Katyń.

Despoeu la guera, la Pulònia va sota l'influenza dela Uniona Sovietiga del Stalin. [8]

La Conferenza di Jalta la approeuva on progett che 'l partiss l'Europa in di zon di influenza, la Polonia la va sotta l'URSS. [8]

I politegh del Hitler e i migrazion hann garantii a la Polònia on paès quasi intregament cattolegh e i gh'eren minga minoranz etnegh. [8]

 
El Manifest

On governo controlàa dai sovietegh el fa stampà on "Manifest" che el rispetta i idee sovietegh, minga quei di polacch. [8]

Per esempi, a l'éra scancelada la proprietà privada, eren collettivizzaa i industri e i spazzi. [8]

Lung i agn 1950 el Occident se rend cunt che el governo comunista l'era ona dittadura, vist anca che i sovietegh, inveci de collaborà cont i polacch, voeur la pussee total obidienza e la riva foeura ona ribellion e 'l KGB el mett in pee 'na campàgna de repression. [8]

In del ann 1947 el Partii Comunista el vinc i consultazzion, anca se i eren minga tropp liber. [8]

La Republega Popolar Modifega

Sota la guida del Stalin, la Polònia istituìss ona nazion stalinista. [8]

I polacch, per la pupart cattolegh, hinn minga tropp felìs di atacch a la Gesa, ch'hinn quaj sistemategh. In l'ann 1950 el governo el confisca tucc i ben de la Gesa, ma minga i Gess e i cimiteri.

Cun la costituzion del 1952 la nass offizialment la Polska Rzeczpospolita Ludowa, in lombard Republega Popolara Polacca.
Legalment, el sovran a l'era el Popol, ma in pratega governava domà el Partii, minga democraticament. [8]

Quand el nass el Patt de Varsavia , l'armada polacca l'era el segund puusee fort de la lianza. [8]

Govern del Gomulka Modifega

Quand che el moeur el Stalin la scomincia la destalinizzazion, che la voeur eliminà i trasc del Stalin.

In del midemm annn el president polacch, el Bolesław Bierut, el moeur in Russia.
El popol fa di manifestaziun contra el governo, e moeuren 53 personn in du dì. [8]

L'è elegiuu 'me noeuv president el Gomulka. El noeuv president l'era contra el Stalin, che l'avea faa menà via. [9]

I sò riform voreven tirà in pè on "Socialism nazional". I van minga tropp ben e, in l'ann 1970, dop di rivolt a Danzica, el se dimett [9]

La fin del comunism Modifega

In del ann 1980 el governo, vist di rivolt, mett il diritt de scioperà. [3]

El Sindacaa di operari del Port di Danzica, el Solidarność, el nass in l'ann 1980 dopo di protest, e a l'è mituu foeura legg del Regimm. [10]

El general Jaruzelski, el cap di comunista, el fa menà via el Lech Wałęsa, che l'era a cap del sindacaa. El regim mett anca la legg marzial [11]

Ma, cont el jut de la Gesa catolega, el siguta a operà clandestinament. [10]

In l'ann 1988 el Rakowski a l'è nominàa noeuv premier. El sò governo el fà di riform che aumenten i libertà, e scancelen tanc idej del comunism.

La scomincia la transizion in tra 'l comunism e 'l capitalism democrategh. [12]

El Popol l'era minga tropp interesaa, ma el Sindacaa e el partii voeuren fa ona "tavola rotonda" per vedè el futur del paès. [12]

Anca se i pussee radicai di tucc e du i grupp voreven minga incontràss, el se fa e hinn organizaa di consultazion liber. Quej consultazion hinn vinciuu palesement dal Sindacaa. [12]

  Per savenn pussee, varda i articoi Dottrina Sinatra e Fin del comunism in URSS.

Anca se el podè di comunista l'era minga finii, l'era drè a sgretolass, grazie anca a la noeuva idea del Gorbaciov, che la consentiva ai paes amis del URSS de abolì liberament el comunism.

Incoeu Modifega

 
La Polònia firma i trataa europei

El passagg a la democrazia l'è stà assee calm e tranquili.

El president comunista fa minga problemi al govern, e quand el Walesa voeur consultazion presidenziali prima del termin, el se dimett senza fa problemi. [12]

I consultaziun venien vinciuu dal Lech Walesa, che 'l diventa president de la Polònia dal 1991 al 1995, anca se dop el so partit el perd on fracch de vot. [10]

Incoeu l'economia polaca l'è assee granda, e i sò cittadin viven ben, soratutt per vess staa in on paes comunista. [13]


Dal 2004 la Polònia l'è in de la NATO, e dal 2004 del Union Europea. [14]

Coltura Modifega

Tradizzion Modifega

In Pulònia, prima de entrà in ona cà, boeugna cavàss i scarp. Quasi semper el padron el gh'hà di sciavatt per i ospiti. [15]

La Polònia l'è on paes molt catolegh, e i fest me el Natal e la Pasqua hinn important. [16]

Inn polach Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Mazurek Dabrowskiego.


El inn de la Polònia l'è ona canzon scrita in Itàlia in onor de on general per chiedegh de tornà a ca, in de la Polònia dividuda.

Quest inn el cita l'Itàlia e quel talean cita la Polònia, l'è on cas unic al mund. [17]


Bandera Polaca Modifega

  Per savenn pussee, varda l'articol Bandera de la Polonia.
 

La bandera de la Polònia l'è assee semplice, dò striss uguai, vuna rossa l'altra bianca. [18]

La nass a fin ann 1700 e lung el regim di Zar l'era illegal. [18]

Lung el comunism, per drovà la bandera i vureven i permess, e l'era quasi semper drovada 'me segn de protesta. [18]

Economia Modifega

La moneda ofiziala a l'è el zloty.

Da quand l'è finìi el comunism, el PIL e i condizion de vita di cittadin hinn aumentàa de brut. [13]

Organizazion politiga Modifega

La Polònia (nòmm offizial: Rzeczpospolita Polska) a l'è ona republega.
El president a l'è el Andrzej Duda (del 2015).[1]
El Prim Minister a l'è la Donald Tusk (del 2023).

Nòmm de la Polònia in di lingov di minoranz lengoistegh del paes Modifega

  • Todesch (Deutsch): Polen, Republik Polen
  • Ucraines (Ukrajinska): Pol'šča, Respublika Pol'šča (Польща, Республіка Польща)
  • Lituan (Lietuvių): Lenkija, Lenkijos Republika
  • Bieloruss (Belaruskaja): Polšča, Respublika Polšča (Полшча, Рэспубліка Полшча)
  • Casciub (Kaszëbski): Pòlskô, Pòlskô Repùblika

Parlament Modifega

El parlament el se ciama Zgromadzenie Narodowe, in lombard Assemblea nazional. L'è dividuu in del Senat e in de la Camera dei deputat (Sejm). I president dei du rami de la Zgromadzenie Narodowe se ciàmen maresciài. Lung el comunism gh'era domà el Sejm.

El president de la Republega polacca l'è elegiuu direttament di cittadin ogni 5 agn.
El sò supplent l'è el Maresciall del Sejm.

Cità in Polònia Modifega

Riferiment Modifega

  1. 1,0 1,1 http://www.askanews.it/nuova-europa/polonia-il-conservatore-andrzej-duda-ha-giurato-da-presidente_711578302.htm
  2. Główny Urząd Statystyczny. Baza Demografia. Ludność Polski. Stan na 30.06.2014. [1] Arqiviad qé: [2] .
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 3,5 3,6 (IT) http://www.treccani.it/enciclopedia/storia-della-polonia_(Enciclopedia-dei-ragazzi)/
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 (IT) http://www.polonia.name/storia-della-polonia-dal-1000-alla-fine-del-1500.html
  5. (IT) http://lcalighieri.racine.ra.it/rivolcopOLD/copernico/contesto%20polacco.htm Arqiviad qé: [3]
  6. http://anpi-lissone.over-blog.com/article-34887474.html
  7. 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 7,6 http://secondoconflitto.altervista.org/campagna_polonia.html Arqiviad qé: [4]
  8. 8,00 8,01 8,02 8,03 8,04 8,05 8,06 8,07 8,08 8,09 8,10 8,11 8,12 (IT)http://digilander.libero.it/kbogucki/La%20Polonia%20del%20dopoguerra.htm
  9. 9,0 9,1 http://www.treccani.it/enciclopedia/wladislaw-gomulka/
  10. 10,0 10,1 10,2 www​.treccani.it/enciclopedia/solidarnosc
  11. http://www.pbmstoria.it/dizionari/storia_mod/s/s125.htm Arqiviad qé: [5]
  12. 12,0 12,1 12,2 12,3 http://storicamente.org/polonia_1989
  13. 13,0 13,1 http://www.limesonline.com/come-la-polonia-e-diventata-ricca/57070
  14. http://www.liceoberchet.gov.it/ricerche/geo5d_06/csi/polonia.htm Arqiviad qé: [6]
  15. (IT) http://www.italia-polonia.eu/it/tradizioni/186-gesti-e-usanze-in-polonia.html Arqiviad qé: [7]
  16. http://www.polonia-turismo.it/curiosita.html Arqiviad qé: [8]
  17. (IT) https://quipoloniaeitalia.wordpress.com/2012/10/22/gli-inni-nazionali-italiano-e-polacco/
  18. 18,0 18,1 18,2 (IT) http://www.staypoland.com/simboli_nazionali.html Arqiviad qé: [9]

Ligamm de foeura Modifega

 
Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a:


 
I Stat de l'Europa
 
Albania | Andora | Armenia2 | Austria | Azerbaigian1 | Belgi | Bielorussia | Bosnia e Erzegovina | Bulgaria | Cechia | Cipro2 | Citaa del Vatican | Croazia | Denimarca | Estonia | Finlandia | Frància | Georgia1 | Germania | Grecia | Irlanda | Islànda | Itàlia | Kazakhstan1 | Letònia | Liechtenstein | Lituània | Lussemburgh | Macedonia del Nord | Malta | Monaco | Moldavia | Montnegher | Norvegia | Paes Bass | Portogall | Polonia | Regn Unii | Romania | Russia1 | San Marin | Serbia | Slovacchia | Slovenia | Spagna | Svezia | Svízzera | Turchia1 | Ucraina | Ongaria
1. Stat parzialment in Asia. 2. Stat in Asia, però considerads part de l'Europa per dei rexon storeg e culturai