Via Cerca (provincia de Milan)

Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

La via Cerca a l'è una strada de la veggia provincia de Milan, che incoeu la quata sia la cità metropolitana de Milan che la provincia de Monscia e de la Brianza, con percors de Meregnan a Monscia.

Fada su in del secol quell de XIX la gh'haveva de vesser un sercc intorna a Milan, anca se lontan del center abitad, tant che Cerca a l'è probabel che 'l sibia un termen storpiad per "Cerchia".

Storia Modifega

La via Cerca l'è stada fada su in del secol quell de XIX per la pupart in del percors d'incoeu, foeura che per el tochell che 'l conligava Meregnan a Colturan. L'obietiv a l'éra de havégh una strada che la conligass i diretris principai de foeura de Milan, fina a formà una sercia.

In di agn del fassism a gh'è stad un modernament de la strada, e l'è sostituida la trata in tra Meregnan e Colturan, cont un pont noeuv.

A fà de completament ideal a la Cerca a inn la strada Binasca, che de Meregnan la riva a Binasch e poeu a Vermezz con la viabilità, la Bustesa, in tra Monscia e Saronn, e la gh'haveva de vessegh una strada in tra Saronn e Vermezz.

In del dopoguerra la strada a l'è partida in tra do strade provinciai: la 13, de Monscia a Melz, e la 39, de Melz a Meregnan e l'è scominciad anca l'asfaltament.

In tra 'l 1956 e 'l 1957 a l'è fada una variant che la evita de passà per i center de Melz e Gorgonzoeula, cont i trate in viadot, e a fin agn '90 a l'è fada la variant de Pessan con Bornagh.

Del 2004 la trata in tra Monscia e Agraa a l'è passada a la noeuva provincia de Monscia e de la Brianza e del 2009 ghe partegn a la provincia fina a Caponagh. In del 2006 a l'è verta la variant de Agraa-Caponagh che la evita i center abitad e la mena al svincol con l'autostrada.

Percors Modifega

La strada la scomincia a Meregnan, indova che l'è classifegada SP 39, de 'n rondò de conligament con la Via Emilia, che la conliga con la strada Binasca cont una bretella curta, apéna 50 meter dopo la vegn foeura la Via Pandina veggia e poeu se riva a Vizzoeu. La strada la va poeu inanz, arenta a Colturan e la passa per Medija, indova che la incrosa la strada de Paù noeuva e veggia.

La riva poeu a Setala e a Liscaa, indova che gh'è 'na diramazzion per Trucazzan, la strada principal la se incrosa inveci con la Rivoltana e la riva a Melz, la passa la Molgora e la traversa la ferrovia Milan-Trevij cont un cavalcavia: chinscì la deventa SP 13 e la se interseca con la Cassanesa e la riva a Gorgonzoeula, indova che la incrosa la SS11 a nivell desfalsad e poeu, cont un cavalcavia, la passa la metropolitana e in pratega la cità intrega, la riva a Pessan con Bornagh ma la evita i center abitad, inscì de passà sora al canal Villoresi, e riva a la diramazzion con la SP 215: chinscì la sortìss de la cità metropolitana e la perd el so numer, la passa poeu per una variant a Caponagh, la passa ancamò la Molgora e la sorapassa la SP 121, cont un svincol che 'l permet anca el conligament con l'autostrada A4.

Passada l'autostrada la riva in del comun de Agraa, indova che se po andà in su l'autostrada A51, e se riva poeu a Concorezz, indova che se traversa la provincial che la mena a Imbersagh e se riva infin in del comun de Monscia, indova che un rondò el conliga la strada con la viabilità urbana, arent al Stadi Briantee, e la percorr i so darer meter 'me strada urbana.

Riferiment Modifega