Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La Villa Pelucca, anca conossuda come villa La Pelucca o domà come La Pelucca, a l’è ‘na villa del sècol quèll di sèdes presenta a Sèst San Giovann. Al prezippi doma per usi de agricoltura, la villa l’hà tòlt el nòmm de la famiglia Pelucchi, che la gh’hà avùu là la soa sed del 1194. In del sècol quèll di sèdes la proprietàa de la tegnuta l’è passada a la famiglia Rabia che l'hà bandonàa la città e la s’è trasferida in campagna.

Stòria Modifega

De orìgin del tard medioevo, la costruzión originaria l’era ona granda cascina doprada per l’agricoltura de proprietà de la famiglia Pelucchi, de la quàl l'è vegnùu foeura el nòmm de la villa medèmma. In del cinchcént la tegnuda la passa la famiglia Rabìa che ghe dà l’inviada a la costruzión de la villa vèra e pròppia. In del 1645 la proprietà l’è passada ai fradèj Bulgari; la villa l’è stada ceduda di sò eréd al Règn d’Italia che in del 1806 l'hà affidàda al vicerè Eugenio de Beauharnais. El viceré l’hà sgrandìi la villa e i edifizzi arént anmò pussée . A la fìn del perìod del Napoleón Bonapàrt in Italia, la villa l’è tornada indrée a l’imperadór austro-ungàrich e in del 1816 l’è stada comprada de la famiglia Puricelli Guerra, giamò proprietaria de divèrsi vill e cascìnn de Sest San Giovann, che l’hà dada vìa al comùn in del 1927. Incoeu l’è la sede d’on institùtt per la cura di vègg.

Caratteristich Modifega

La villa la presenta ona disposizión a forma d'ona "U", cont on còrp centràl e dò all, ancabèn i all i sìen forsi el frutt de la risistemazion radicál del sècol quèll di desnoeuv. I all hinn slingerìd grazie a 'n porticàa con di arch a tutt sèst e di capitèj de órdin iònich del sècol quèll di quattòrdes. La villa la rappresenta vun di primm esempi finìi de edifizzi rinascimentàj in Lombardia[1]. De fianch de la villa la gh’è la capèlla, dedicada a la Santa Caterina d'Alessandria, che l’è l'ambiént mèj mantegnùu del complèss.

Affrèsch Modifega

 
Còrp de la santa Caterina d'Alessandria trasportàa di àngiol
  Per savenn pussee, varda l'articol Affreschi de la villa La Pelucca.

La villa la gh’hà dent on gran salón de rappresentanza, affrescàa in del 1524 del Bernardino Luini. I affrèsch, tràa via in del 1816 e in del 1906, hinn conservàa parzialmént de la Pinacoteca Brera de Milan e parzialmént prèss di àlter musèi internazionàj compàgn de la Wallace Collection de Londra, del Museo del Louvre e del Museo Condé de Chantilly. Denter ind la villa del dì d'incoeu a hinn stàa installàa des riproduzión fotogràfich di affrèsch in su tela a grandèzza originál. I affrèsch guarnìven trìi stanz e la cappèlla de la villa. I gh’éren rappresentàa i Storie dell'Esodo e la Fucina de Vulcano in del grand salón principál, i Stòri de l’Apollo e ‘l Pan e i Stòri de la Ment in di àlter dò stanz; denter in de la capèlla, a gh’èra ‘n affrèsch con la Santa Caterina menada di Angeli adrée a volà sorà ‘l sul Sinai e sora l'altàr a gh’era su l’affrèsch l'Etèrno in glòria infra i àngiol. A l’è fàcil che i paréd de la capèlla i fudèssenn affrescàa anca lor.

Riferiment Modifega

  1. Parma (2000), p. 253.

Bibliografia Modifega

  • Pietro Lincoln Cadioli, Sesto San Giovanni dalle origini ad oggi, Sesto San Giovanni, Edizioni "Il cavallino d'oro" - Arti Grafiche G. Beveresco, 1976. (ISBN miga dispunìbil)
  • Ezio Parma (a cura di), Famiglie e dimore patrizie, Sesto San Giovanni, Ezio Parma Editore, 1995. (ISBN miga dispunìbil)
  • Ezio Parma, Enciclopedia Sesto San Giovanni, Sesto San Giovanni, Ezio Parma Editore, 2000. (ISBN miga dispunìbil)

Vos correlad Modifega


Ligamm de foeura Modifega