Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El 10NES a l'è staa el sistema de protezion anticopia del NES faa per evità che in su la console podessen girà software minga autorizzaa de la Nintendo o faa per on'oltra area geografica.

Chip 10NES

Storia Modifega

El Famicom del 1983 per el mercaa giappones a l'era senza nissun blocch: Gh'eren donca sia di gioeugh de la Nintendo. sia di gioeugh di alter produttor, sia con sia senza licenza. Però, cont la sortida in del 1985 in sul mercaa american la Nintendo la voreva evità la situazion de l'Atari 2600, pien de gioeugh de scarsa qualità che han menaa a la crisi del 1983: A l'è staa donca necessari on sistema de blocch per permett a la Nintendo de controllà i gioeugh.

De facc on produttor el mandava a la Nintendo el gioeugh, lor el metteven in d'ona cartoccia protegiuda e 'l revendeven al produttor. I limit eren de 5 gioeugh l'ann, e on gioeugh el podeva minga sortì per di alter piattaform prima de 2 agn.

El sistema a l'era dividuu in area NTCS e PAL-A (Regn Unii, Italia e Australia) e PAL-B per el rest d'Europa.

Fonzionament Modifega

El sistema a l'era faa de du microprocessor a 4 bit: Vun in su la console master e vun in su la cartoccia slave: Quand che ona cartoccia a l'è inserida i su chip comunichen, in manera cifrada, e se l'autenticazion la gh'è no (se, per esempi, el gioeugh l'è minga valid o l'è per on'oltra area geografica) el resetta la console 1 voeulta al segond.

Hacking Modifega

Ona quaj società l'ha provaa a violà el sistema per crompà no la licenza o per publegà pussee gioeugh de quej che la voreva la Nintendo. On quaj sistema el mandava 'na tension negativa per bloccà el chip, on quaj alter el domandava de mett 'na cartoccia originala per doperà el sò chip in d'on adattator.

La Tengen, sussidiaria de Atari, l'ha faa proppi on clon del chip, forsi anca cont di progett ciappaa de manera fraudolenta de l'offizi brevett, cont ona falsa causa. 'Sto chip l'ha menaa anca a 'na causa legala in tra Tengen e Nintendo: A la fin Nintendo l'ha vinciuu in su la part de la comunicazion in tra console e chip ma minga in sul rest, donca Tengen l'ha poduu doperà i sò chip ma Nintendo l'ha poduu giornà el sistema per blocàll.

Dopo del 2000 a l'è staa descovert che l'era assee tajà vun di pieditt del chip per disabilità la protezion in tra i varij PAL e in tra NTSC e PAL.

Riferiment Modifega

Vos corelaa Modifega